¡Descarga Arquitectura 10 2013 y más Exámenes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
Càlcul d'Estructures III Avaluació continuada octubre 2013 Curs 2013-2014 1r Quadrimestre (Tardor) DNI Centre Assignatura Parcial Grup Permutació 2 1 0 2 1 0 0 8 3 2 1 01 P
**- Llegiu amb atenció l'examen abans de començar a contestar
- Lliurar l'enunciat amb el nom escrit i el full informàtic amb les dades d'identificació
- Hi ha deu minuts per retirar-se de l'examen
- Es permet únicament un full amb notes per a consultes** 1. Quin del següents assajos es més adient per determinar la cohesió d’un sòl?
A. Assaig de tall directa B. Penetròmetres estàtics: De punta Gouda. C. Penetròmetres dinàmics: SPT (Standard Penetration Test). A. Assaig de permeabilitat D. Penetròmetre estàtic, assaig CPTU.
2. Dimensionar la sabata quadrada de menor superfície per suportar un axial de N=1000kN i un moment flector de 100mkN en qualsevol direcció. Menysprear el pes propi de la sabata. Considerar una tensió admissible del sòl de 2Kg/cm2 a la base de la sabata.
A. 245x245x B. 225x225x C. 270x270x D. 215x215x E. 275x275x
3. Dimensionar el numero de pilons de diàmetre 40cm, amb una capacitat última de 376kN, per suportar un axial de N=1000kN i un moment flector de 200mkN en qualsevol direcció. Menysprear el pes propi del fonament. La separació entre els pilons es de 3 diàmetres..
A. 2 B. 4 F. 3 G. 8 H. 5
4. Determinar la empenta activa total sobre una contenció de 3,5 metres fins la base de la sabata. Considerar que ha de suportar una sobrecàrrega en el trasdós de 5kN/m2. Dades sòl: Densitat 18kN/m3 ; Angle fregament intern 30º ; Cohesió 0
A. 36.38kN B. 42.15 kN C. 24.98 kN D. 29.76 kN E. 28.74 kN
5. En un edifici en alçada format per nucli central de formigó i tirants metàl·lics en façana, digues quina de les següents afirmacions és certa:
A. En els edificis en alçada no es poden combinar suports de formigó amb tirants d’acer. B. Els tirants de façana, al ser l’estructura perimetral, són els encarregats de fer front a les càrregues horitzontals. C. En el càlcul de l’edifici en qüestió s’ha de parar especial atenció en la possible desnivellació del forjat entre els recolzaments del nucli central i els dels tirants de façana. D. La tipologia estructural de nucli central de formigó tan sols es pot combinar, en edificis amb altura, amb pilars estructurals en façana. E. Els possibles problemes derivats d’una desnivellació del forjat tan sols succeeixen en episodis de vent de molt alta intensitat o de sisme.
6. Donada la figura següent, digues quina afirmació és certa
A. Com que tots els pòrtics tenen la mateixa rigidesa a desplaçament Ki, el desplaçament que es produirà serà el mateix per tots ells. Així doncs: Δ1= Δ2= Δ3= Δ4. B. El desplaçament que es produirà en cada pòrtic serà funció de la seva rigidesa a desplaçament. Així doncs: Δ1= Δ4 i Δ2= Δ3. C. Cada pòrtic de la figura rebrà una càrrega proporcional a la seva rigidesa a desplaçament Ki. D. Una estructura sense pantalles de formigó o creus de Sant Andreu mai pot ser estable enfront una càrrega horitzontal F com la de la figura. E. La condició de monolitisme del sostre fa que tots els pòrtics de la figura rebin la mateixa càrrega.
7. En una estructura amb sostres de llosa de formigó, digueu quina afirmació és certa pel que fa al càlcul.
A. El mètode de càlcul per pòrtics virtuals permet avaluar de manera fidedigna les deformacions diferides de la llosa. B. El mètode de càlcul per elements finits, dispersa molt els resultats fruit de les inexactituds de resolució de la matriu de rigidesa de l’estructura. C. El mètode de càlcul per pòrtics virtuals exigeix que els pilars estiguin organitzats en una trama marcadament ortogonal. D. El mètode de càlcul per elements finits exigeix el càlcul manual previ del moment d’inèrcia de la llosa. E. El mètode de càlcul per pòrtics virtuals, provoca amplades de fissura majors que el mètode per elements finits.
8. En un càlcul amb el model de bieles i tirants, l’establiment del model que hem d’aconseguir és aquell:
A. On les bieles són el més curtes possible. B. On les bieles són el més rectes possibles. C. On les bieles són el més verticals possibles. D. On les bieles formen un angle amb el tirant més petit de 10 graus. E. On el treball de les bieles és fonamentalment de tracció.
9. En una estructura el sostre està format amb una llosa de formigó sobre pilars i els baixants de l’edifici es situen enganxats als pilars. La conseqüència per la comprovació del punxonament a la llosa és:
A. El perímetre crític queda reduït en una magnitud que és el perímetre de la perforació. B. Els baixants s’han de col·locar exclusivament en els centres de tram de llosa. C. El perímetre crític queda reduït per la trobada del perímetre crític del pilar amb una figura sensiblement triangular que va del centre del pilar a la tangència a la perforació. D. El perímetre crític queda reduït en una magnitud que és el diàmetre de la perforació. E. El perímetre crític no es redueix si la perforació es situa en l’àmbit situat entre la cara del pilar i el perímetre crític.
10. En una llosa de formigó de 30 cm de cantell i 27 cm de cantell útil, determineu el màxim esforç efectiu de punxonament sense haver de disposar d’armadura de punxonament, al voltant d’un pilar de 30×30 cm. Dades:
Tensió màxima resistent del formigó en el perímetre crític: τrd=0,94 N/mm^2
A. Fsd,ef= 4317N. B. Fsd,ef=1166 KN. C. Fsd,ef=305 KN. D. Fsd,ef=1128 N. E. Fsd,ef=735 KN.
11. Donat el cable de la figura i considerant l’estat límit de servei, determinar la fletxa (en metres) del cable.
Dades: Llum de càlcul: D=10 m. Càrrega del cable: Q=12 kN/mL. Tracció màxima del cable: T=150 kN.
A. 1,09 m. B. 137,48 m. C. 0,60 m. D. 2,36 m. E. 0,40 m.
12. Digues quina de les següents afirmacions és certa:
A. Els cables parabòlics estan sotmesos a càrrega uniformement repartida. B. Els cables parabòlics estan sotmesos tan sols al seu propi pes. C. Els cables catenaris estan sotmesos a càrrega uniformement repartida. D. Els cables catenaris estan sotmesos a càrregues triangulars (variables en la longitud del cable). E. Els cables el·líptics estan sotmesos tan sols al seu propi pes.
- En un càlcul amb el model de bieles i tirants, l’establiment del model que hem d’aconseguir és aquell:
A. On les bieles són el més rectes possibles. B. On les bieles són el més curtes possible. C. On les bieles són el més verticals possibles. D. On les bieles formen un angle amb el tirant més petit de 10 graus. E. On el treball de les bieles és fonamentalment de tracció.
- En una estructura el sostre està format amb una llosa de formigó sobre pilars i els baixants de l’edifici es situen enganxats als pilars. La conseqüència per la comprovació del punxonament a la llosa és:
A. El perímetre crític queda reduït en una magnitud que és el diàmetre de la perforació. B. Els baixants s’han de col·locar exclusivament en els centres de tram de llosa. C. El perímetre crític queda reduït en una magnitud que és el perímetre de la perforació. D. El perímetre crític queda reduït per la trobada del perímetre crític del pilar amb una figura sensiblement triangular que va del centre del pilar a la tangència a la perforació. E. El perímetre crític no es redueix si la perforació es situa en l’àmbit situat entre la cara del pilar i el perímetre crític.
- En una llosa de formigó de 30 cm de cantell i 27 cm de cantell útil, determineu el màxim esforç efectiu de punxonament sense haver de disposar d’armadura de punxonament, al voltant d’un pilar de 30×30 cm. Dades:
Tensió màxima resistent del formigó en el perímetre crític: τrd=0,94 N/mm^2
A. Fsd,ef=305 KN. B. Fsd,ef=4317 N. C. Fsd,ef=1166 KN. D. Fsd,ef=1128 N. E. Fsd,ef=735 KN.
- Donat el cable de la figura i considerant l’estat límit de servei, determinar la fletxa (en metres) del cable.
Dades: Llum de càlcul: D=10 m. Càrrega del cable: Q=12 kN/mL. Tracció màxima del cable: T=150 kN.
A. 137,48 m. B. 1,09m. C. 0,60 m. D. 2,36 m. E. 0,40 m.
- Digues quina de les següents afirmacions és certa:
A. Els cables parabòlics estan sotmesos tan sols al seu propi pes. B. Els cables parabòlics estan sotmesos a càrrega uniformement repartida. C. Els cables catenaris estan sotmesos a càrrega uniformement repartida. D. Els cables catenaris estan sotmesos a càrregues triangulars (variables en la longitud del cable). E. Els cables el·líptics estan sotmesos tan sols al seu propi pes.
