ARS ANTIQUA
Inici e la polifonia datat pel segle IX—XIII/XIV. Durant segles només hi havia el Cant
Gregorià o cant pla, que era d’autors anonims. Els instruments estaven prohibits. Amb
el pas del temps, però el cant va anar evolucionant.
Podem relacionar el cant Gregorià amb el Romànic.
Quan evoluciona apareix el Gòtic, més d’una veu, algun instrument. Això provoca una
confrontació de dos bàndols, uns que volen progressar i uns altres que es negen a
canviar res, conservadors.
A continuació, els formats evolutious del Cant Gregorià, cronologicament i per ordre de
complexitat:
1.Organum: introducció d’una segona veu paral·lela a la primera que es troba a una
distància de 4/5/8 de la primera.
2.Organum malsimàtic: Evolució de l’organum, s’introdueixen més figures ritmiques,
és a dir, més d’un so per cada sil·laba.
3.Discantus: evolució organum
4.Motet: aquí ja tenim tres veus i és pluritextual, és a dir, amb més d’un text. Exaltació
a l’esglèsia perquè ja no sembla la paraula de Déu, sinó música i això es perillós per a la
liturgia.
Diferents estls segons les característiques que presenta, la melodia, les veus i les
sil·làbes.
Sil·làbic: cada sil·laba, una o dues notes.
Neumàtic: Cada sil·laba, un grup de notes de 2 a 6.
Melismàtic: Cada sil·laba, molts neumes o notes, més de 6.
Salmòdiues: diverses sil·labes es canten sobre una mateixa nota. Semblant a un vers
recitat.