Caracteristiques del classicisme, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Caracteristiques del classicisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

1r any / 1r quatrimestre

Clàudia Font Vallmajó

ÍNDEX

1. Introducció

• Definicions de música
• El llenguatge musical
• Veus femenines i masculines

• Organologia

2. Músic a Grècia

3. Mite d’Orfeu, tragèdies gregues i Plató

4. El cant gregorià

5. Arts antiqua i art nova

6. Música profana

7. Renaixement

8. Òpera del renaixement

9. J. S. Bach

10. Händel

11. Classicisme

INTRODUCCIÓ

Definicions de música

1. Civilització egípcia

• Va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià.
• Va oficialitzar aquest cant perquè es va adonar de la capacitat d’impressió que genera la música entre els fidels.
• Música = Representa el missatge de la divinitat.

b. Trobadors

• Creen composicions literàries i musicals.
• (^) Escrita en llengua vulgar (del poble) i recitada perquè la població era analfabeta.
• Finalitat = Expressar els seus sentiments normalment amorosos.

c. Joglars

• Recitaven o cantaven les composicions dels trobadors.
• Feien un espectacle utilitzant instruments.
• Finalitat = Interpretar música escrita.

d. Guido d’Arezzo

• Un dels música que li va donar forma i una escriptura a la música.
• Va introduir innovacions en el cant eclesiàstic
• Invenció de la pauta musical de quatre línies.

4. Definicions objectives

• Música = Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
• So = Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, degut al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.

5. Definicions subjectives

• Plató: “La música és per a l’ànima el que la gimnàstica és per al cos”
• Sant Agustí: “La música és la ciència del bon modular”

EL LLENGUATGE MUSICAL

Ritme: Combinació d’accents i de sons més curts i més llargs, agrupats en frases que tenen sentit musicat.

Figures rítmiques: Signes de notació que representen la duració dels sons. Rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera,...

Pulsació: Batec que es va repetint i que permet ordenar els ritmes. Element regular (no es sent, normalment) encara que pot ser tocada per instruments de percussió.

Pulsació regular – Marxa en si b op.99 Prokofieu Tempo canviant – Dansa hongaresa núm. 5 de Brahms Pulsació irregular – Cançons i danses núm. 3 Mompou

Equivalència de les notes:

Durada: Prolongació del so (es sent).

Temps del compàs: Cada compàs es divideix en períodes de temps d’igual duració anomenat temps.

• El numerador indica quantitat : 2,3,4,6,9,12.
• El denominador ens diu de què : 1= rodones / 2 = blanques / 4 = negres / 8 = corxeres, etc., el valor que té la figura en relació a la rodona.

To: Distància doble del semitò. Es troba entre el Do-Re, Re-Mi i Fa-Sol.

Semitò: Distància mínima d’entonació entre des notes de la música occidental. Es troba entre les notes Mi-Fa i Si-Do.

Escala: Successió correlativa de notes ordenades en ordre ascendent o descendent. En funció de la disposició de tons i semitons hi ha diferents tipus d'escales.

• Escala cromàtica: Escala de 12 sons, amb successió de semitons, sense tons.

Acord: Dos o més sons que sonen simultàniament.

Arpegi: Successió dels sons d'un acord.

Melodia: Successió de sons organitzats formant frases amb sentit musical.

Alteracions: el (# ) i el (b). Signes de diesi, bemoll, becaire, doble diesi, doble bemoll que modifiquen l'altura dels sons.

VEUS FEMENINES I MASCULINES

VEUS FEMENINES

SOPRANO

És la veu més aguda, es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des de Do3 al La4.

Exemples:

• Wilma Lipp
• Maria Callas – Casta Diva (Bellini)
• Montserrat Caballé
• Victòria dels Angels

MEZZOSOPRANO

És una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual és del La2 al Fa4.

Exemples:

• Cecilia Bartoli
• Teresa Berganza
• Marilyn Hore – Carmen de Bizet
• Agnes Baltsa

CONTRALT

És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona. La tessitura habitual és del Sol2 al Re4.

Exemples:

• (^) Ewa Podles – T’abbraccio, ti stringo Ciro in babilonia deRossini.
• Maria Anferson
• Kathleen Ferrier
• Maureen Forrester

VEUS MASCULINES

TENOR

És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents. Tenen la mateixa tessitura que les soprano però amb una octava més greu, va del Do2 al La3.

Exemples:

• Leopold Simoneau
• Josep Carreras
• Luciano Pavorotti – Nessun Dorma de Turondot de Puccini.

Segons la pràctica orquestral usual

• Instruments de corda: Fregada (contrabaix), polsada (arpa) i percudida (piano).
• Instruments de vent: Fusta (clarinet), metall (trombó de pistons) i especials (orgue).
• Instruments de percussió: So determinat o afinat (xilòfon) i de so no determinat (gong).

The Young Persons Guide To The Orchestra

Benjamin Britten va rebre l’encàrrec de la BBC d’escriure una obra didàctica anomenada Guia de l’orquestra per a joves que tenia l’objectiu de presentar els instruments de l’orquestra.

Distribució dels instruments en l’orquestra

• En aquesta orquestra hi ha més instruments aguts que greus perquè els greus es propaguen i abrasen molt més l’espai.
• La percussió no té gaire protagonisme.
• De vegades els segons violins estan al cim dels primers violins. MÚSICA A GRÈCIA

Principals fonts per fer la historia de la música a Grècia:

a. Ceràmica

• On s’hi representava la vida musical.

b. Literatura

• Poetes expliquen la funció de la música.
• Escriuen tractats específics sobre la música.

c. Filòsofs

• Des del pitagòrics fins Plató i Aristòtil trobem en els seus llibres la funció de la música i el músic.

d. Contractes amb els músics

e. Notacions musicals

• En les columnes o restes arqueològiques.
• Tenen 40 fragments de diferent caràcter.
• No apareixen fins el s. IX – X.

Els 5 aspectes de la música grega:

PRIMER ASPECTA

• La música era exactament el mateix que la saviesa. Música = saviesa.
• La música i la filosofia tenien una relació molt estreta.
• Una de les finalitats dels filòsofs era descobrir la veritat per entendre el món, la millor manera d’expressar la veritat era la música.
• La música era la font de coneixement.

SEGON ASPECTA

• La música ocupava el primer lloc en el rànquin de les arts perquè era l’expressió de l’univers.
• El concepte de cosmos a Grècia: Havia 10 astres = perfecció però un astre se’l van inventar ells i el van anomenar “antiterra”.
• L’home observava una regularitat en el moviment dels astres. Cosmos = Ordre, proporció i bellesa.
• S’enten com la música reprodueix l’ordre de l’univers i aquest ordre té un concepte numèric (la música reproduïa la distància).
• El concepte de número no existia, només representaven fins el 4 a partir del Tetractys (representació del sistema numèric grec).
• La suma de tots els números és 10 (la perfecció).
• També els serveix per representar la música:

2/1 = Octava (so) 3/2 = Quinta (so) 4/3 = Quarta (so)

• La música era molt important en el context d’organitzar la polis, els governadors havien ser filòsofs i tenir coneixements musicals.

No ser:

• Món intel·ligible (món de les essències o idees)
• Hi trobem el silenci
• Món de la inaudiblitat
• Ens porta a entendre la música teorètica

CONCLUSIÓ: A Grècia el so i el silenci estan contínuament en relació.

Els teòrics (gràcies al silenci) van posar en relació l’ordre còsmic amb l’ordre natural.

• Van establir una equivalència entre el Tetractys i la música, d’aquesta manera, trobem que la unitat bàsica per poder establir l’escala musical és de 4 sons.
• Trobem el Tetracot 1 i 2.

Tipus de modes

1. Mode dòric

2. Mode frigi

3. Mode lidi

4. Mode Hipodòric

5. Mode Mixolidi

• Cada mode començava per una nota diferent i provocava un sentiment o estat d’ànim diferent.
• Memoritzaven els sons i feien un mode, no el dibuixaven en pentagrames
• Els músics havien de controlar la tècnica però també l’aspecte irracional de la música.

MITE D’ORFEU, TRAGEDIES GREGUES I PLATÓ

Mite d’Orfeu

• El món dels morts és el món del silenci, torna amb molta més saviesa perquè coneix el so i el silenci.
• La noia = la veritat.
• La música en aquest mite és símbol de font de coneixement perquè gràcies a la música Orfeu entre en el món dels morts i en surt més savi.
• Orfeu va estar en contacte amb la veritat però segons els filòsofs la veritat , que representa la noia, es va escapar.

Tragèdia grega

Nietzsche: Tragedia grega - Diàleg entre Apolo i DIonis.

Apolo:

• (^) Es trobava darrera l’escenari.
• S’associa amb la dança
• És allò racional

• Representa el so perquè escenifica el missatge de Dionis a través de la dansa.

Dionis:

• Es troba a fora l’escena i transmet el missatge a l’orquestra i l’orquestra a Apolo.
• S’associa a la música instrumental
• És allò irracional
• Representa el silenci perquè transmet el missatge a l’orquestra.

Utilitzen la música (camí de coneixement) com intermediari per posar-se en contacte.

Plató

Ens planteja el símbol de la línia (Explica la teoria del coneixement i la funció de la música).

Primer divideix una línia en una part desigual i finalment la divideix en dos parts iguals.

EL CANT GREGORIÀ

• Música vocal i monòdica.
• Es canta a capella.
• El nom del cant gregorià és atribuït al Papa Gregor I.
• Ritme lliure.
• Propi de la litúrgia cristiana.
• Melodia sense gaire oscil·lacions.
• El músic no té importància.
• Finalitat = Manifestació de la paraula de Déu.

Primerament havia una melodia base anomenada “ Cantus firmus ”:

a. Uníson: Significa 1 = una sola nota a la vegada = mateixa melodia

b. Comencen amb una nota i acaben amb la mateixa.

c. Neumes: notació musical que indica el moviment ascendent i descendent de la melodia.

A continuació van aparèixer els Organium que era la veu paral·lel al Cantus firmus.

El camí és inductiu i deductiu.

La música ajuda ha arribar a la idea suprema.

Idea suprema = Veritat, bondat i bellesa

ARTS ANTIQUA

• S. XI – XIII
  • Període de canvis socials i culturals.
  • Apareixen noves veus i es comencen a reconèixer els compositors.
  • El missatge cap a Déu no és tant important.
  • Introdueixen instruments amb el cant litúrgic, emet la cort i perfeccionen la notació musical canviant les notes quadrades de Guido d’Arezzo per rodones.

ARTS NOVA

• S. XIII – XV
• Rivalitat amb l’art antiqua perquè:

1. Utilitzaven instruments en els cants litúrgics.

2. Emetien la cort.

Compositors principals a Notre-Dame (París)Leonin Perotin

Creaven les composicions de les misses

3. Va establir les notes de forma rodona.

• Phillipe de Vitry: Principal teòric de l’art nova i va escriure un tractat amb el títol “Art Nova”.
• Guillaume de Machard: Màxim representant del moviment Art nova. Va composar Messe de Nostre Dame en 4 parts (primera missa polifònica escrita per un sol compositor).
• Guillarme de Dufay: Primer que va utilitzar el Cantus firmus en melodies que no estaven en l’àmbit litúrgic.

MUSICA PROFANA

Paral·lel a la música religiosa s’estava desenvolupant la música profana.

TROBADORS

• Poetes i músics de famílies nobles que escrivien versos d’amor i cançons de temes diversos i els posaven música.
• Llocs més destacats són Itàlia, Alemanya i Provença (trobadors més importants).
• Els primers trobadors eren del sud de França.
• Trobadors catalans: Admiraven els provençals i com que el provençal va esdevenir una llengua galant a Catalunya, els poemes es van començar a escriure en provençal.
• El primer poeta-compositors que va escriure en llengua vulgar va ser Guillem IX d’Aquitània.
• Es coneix el nom d’uns 350 trobadors, 24 són catalans.

1. Guillem de Berguedà – s. XII

2. Guillem de Cabestany – S. XII – XIII

3. Cerverí de Girona – S. XIII

• Feien els poemes seguint dos tipus de regles:

• S. XV la música vocal va de tenir tanta importància perquè la paraula ja no era important. La música instrumental va adquirir importància.

CLASSICISME

Context del classicisme

• Canvia la funció de la música, abans tenia una funció litúrgica o de divertiment.
• S. XVIII hi ha una nova cosmovisió.
• Abans només els aristòcrates podien gaudir de la música però amb l’aparició de la burgesia al consumisme de l’art s’eixampla gràcies al despotisme il·lustrat.

Música del classicisme

• Música senzilla i clara perquè es pugui entendre.
• La música es totalment contraria a la del Barroc, no és tant ornamentada.
• La música segueix un equilibri, un ordre.
• Busquen la música racional.

Músic del classicisme

• Es centra en la forma musical, crea la forma sonata.
• Músic que fa les coses clares = millor músic.

París 1732 – Òpera de París

Es representen dues obres:

• Omphale de Detruches (òpera francesa)
• La serva Padrona dels Buffons (comèdia italiana)

Estil francès:

• Manera de compondre racional.

• Estil galant.
• Harmonia.

Comèdia italiana:

• No segueix l’estil francès.
• Predomina la melodia.
• Tema quotidià.

Es divideix França en 2 bàndols:

• Coin du rei: J. Ph. Rameu – Tractat harmonia
• Coin de la reine: Enciclopedistes (Rouseeau) Intenten que la gent canviï el seu gust musical, música més sentimenta.

Música del classicisme

• (^) El sentiment predomina i es separa de la raó, el sentiment ha de manifestar la naturalesa.
• Rousseau: “L’home és bo per naturalesa” – Mite del bon salvatge.
• Es troba que la música i la naturalesa s’ajunten, això passa en la música italiana.
• La música a de manifestar la bondat de la naturalesa (equilibrada i ordenada).
• Dideró: El crit animal (en un origen l’home cridava) intent de parlar (manifesta els sentiments)

KANT:

• Geni = El que dona les regles a l’art, inspirat en la naturalesa.
• Genialitat: té a veure amb la llibertat del músic.

FASSES DEL CLASSICISME

1. Preclàssica 1730 – 1760

2. Classicisme primerenc 1760 – 1780

3. Classicisme ple 1780 – 1810

PRECLÀSSICA

• Predomina l’estil galant (herència del Barroc) – Importància a l’aspecte melòdic.
• Música més clara, fàcil d’interpretar i sense ornaments.