¡Descarga Art Català Romànic. y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
INDEX
- Curs 2009 –
- INTRODUCCIÓ MATÈRIA
- TEMA I. INTRODUCCIÓ.
- TEMA 2. ABANS DEL ROMÀNIC.
- Característiques generals.
- Conjunt Episcopal de Terrassa.
- DEL PREROMÀNIC AL PRIMER ROMÀNIC L’ARQUITECTURA. TEMA 3. EL SEGLE X.
- Sant Miquel de Cuixà.
- Sant Quirze de Pedret. Catalunya Vella.
- Sant Vicenç d’Obiols.
- Manifestacions pictòriques.
- L’escultura.
- Sant Pere de Puelles.
- Santa Maria de Ripoll.
- Mihrab de Tarragona.
- Cornella de Llobregat.
- Sant Benet de Bages.
- Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes.
- Sant Andreu de Sureda, Vallespir.
- Santa Maria d’Arlés de Tec.
- Capitells al Museu Història de Barcelona.
- Sant Pere de Rodes.
- El primer art romànic. S. XI.
- Sant Miquel de Cuixà.
- Catedral de Vic.
- Santa Maria de Ripoll.
- Sant Vicenç de Cardona.
- Sant Esteve d’Olius.
- Sant Pere de Caserres.
- Sant Jaume de Frontanyà.
- Sant Ponç de Corbera.
- Sant Llorenç del Munt. Vallès Occidental.
- Campanars.
- Catedral de Girona.
- Sant Pere de Rodes.
- Santa Maria de Ripoll.
- Sant Pere el Gros, Cervera.
- Sant Sadurní de Tavèrnoles.
- Sant Martí del Canigó, Rosselló.
- I PINTURA SOBRE TAULA. TEMA 4. EL SEGLE XI. IL·LUSTRACIÓ DE MANUSCRITS
- Altres manuscrits vinculats a Ripoll.
- L’escriptori de la Catedral de Vic.
- PINTURA MURAL ROMÀNICA. TEMA 5. EL SEGLE XI I L’ENTORN DEL 1100.
- Pintura mural.
- Mestre de Pedret.
- TEMA. 6. EL SEGLE XII. ARQUITECTURA.
- Arquitectura del Segon romànic.
- TEMA7. EL SEGLE XII. ESCULTURA.
- L’escultura del segon romànic.
- El Mestre de Cabestany.
- Portada Santa Maria de Ripoll.
- CONTINUITAT I CANVIS EN LA PINTURA MURAL. TEMA. 8. LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XII.
- El Mestre de Sant Climent de Taüll.
- El Mestre de Santa Maria de Taüll.
- Les Taules.
- PRIMER “ART 1200”. LES ARTS PICTÒRIQUES. TEMA 9. LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII I EL
- Els tallers del Rosselló. El Mestre Alexandre.
- El Mestre d’Avià.
- El Mestre d’Andorra.
- I la il·lustració de manuscrits. El Mestre de la Biga de la Passió
- ART 1200. L’ESCULTURA. TEMA 10. LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII I EL “PRIMER
- Gilabertus de Tolosa i els obradors de Solsona.
- Els tallers de Girona i Sant Cugat. El claustre de la Catedral de Girona.
- El claustre de Sant Cugat del Vallès.
- Ramón de Bianya.
- TEMA11. EL SEGLE XIII I LA PENETRACIÓ DEL GÒTIC. ARQUITECTURA.
- Monestir de Poblet.
- Monestir Santes Creus.
- Catedral de Tarragona.
- L’ESCULTURA. LES ARTS PICTÒRIQUES. TEMA 12. EL SEGLE XII. I LA PENETRACIÓ DEL GÒTIC.
- El taller del Mestre de Llucà i el seu cercle.
- El taller del Mestre Joan.
- Mestre de Soriguerola i el seu cercle.
- Els tallers barcelonins, s. XIII.
- TEMA 13. DEL SEGLE XIII ALS SEGLES SIV I SV. L’ARQUITECTURA GÒTICA.
- Els Ordes mendicants.
- Els predicadors o dominicans.
- Empreses reials.
- FIGURATIVES DEL GÒTIC. ESCULTURA. TEMA 14. EL SEGLE XIII AL SEGLE XIV. LES ARTS
- El Mestre Bartomeu.
- Tombes nobiliàries.
- El Mestre d’Anglesola.
- LA PINTURA I LES ARTS DEL COLOR. TEMA 15. EL SEGLE XIV. LES ARTS FIGURATIVES DEL GÒTIC.
- La Seu Vella de Lleida.
- Els Tallers de Tarragona.
- Il·lustració de manuscrits.
- TEMA 16. ELS SEGLES SIV I SV. L’ARQUITECTURA GÒTICA.
- Capella de Santa Àgata, Saló del Tinell.
- Catedral de Barcelona.
- Santa Maria del Mar.
- Seu de Manresa.
- LA PINTURA I LES ARTS DEL COLOR. TEMA 17. LA INTRODUCCIÓ DE L’ITALIANISME.
- Ferrer Bassa.
- Arnau Bassa.
Curs 2009 – 2010
HISTÒRIA DE L’ART CATALÀ MEDIEVAL
FORMA D’AVALUAR
Durant la primera part del curs estudiarem el romànic, a la segona part, el gòtic.
Hauran dos exàmens: un parcial al Desembre, encara falta determinar el dia, amb tot el romànic, i un altre examen al mes de Juny que ja està fixat -11.06.2010- del gòtic, l’examen parcial serveix per liquidar matèria, a partir de 4 les dues notes fan mitja, si es suspèn el primer examen, el juny entra tota la matèria, com si fos avaluació única.
L’examen final tindrà 3 imatges per construir un tema dels estudiats.
A més de la nota dels dos exàmens també hi haurà nota d’un treball obligatori, aquest treball pot ser de dues maneres diferents:
- TREBALL LLARG, amb molta exigència i llibertat, sobre una obra del programa del curs, triada
lliurament, qui no pugui o no vulgui fer-lo pot escollir:
- DOS TREBALLS CURTS: a entregar abans de cada examen: finals d’Octubre / finals d’Abril:
consisteix en fer unes fitxes com les dels catàlegs d’exposicions: lloc, autor, títol, d’on prové, on està, mides material...d’alguna obra, la tria està condicionada al grup de recerca del profe –art català emigrat- (a Madrid, França, Itàlia, Canada, Austràlia...), per tant s’ha d’informar bibliogràficament, ha de constar d’unes tres o quatre pàgines, a part de les fotos. S’ha d’exposar amb claredat les característiques de l’obra i les vicissituds.
Els treballs no tindran nota, es valoraran amb un + o – i modificarà la nota cap a munt o cap avall, si està malament s’haurà de tornar a repetir.
HORARI DE DESPATX: 13:00 – 14:00 Dijous i Divendres 1 Q 10:00 – 11:00 Abans de l’assignatura 2 Q
TEMA 1. INTRODUCCIÓ
Evolució del marc històric i geogràfic. Perioditzacions
globals. Grans transformacions. Historiografia i debats
en curs. Fonts i documentació. Problemàtica dels
grans estils: art pre-romànic, art romànic i art gòtic. El
context hispànic i les relacions internacionals. (l’art
islàmic, Castella i Catalunya, el marc europeu: vies de
peregrinació i comunicació amb altres zones d’Europa).
L’assignatura comença als inicis del que és Catalunya, discutir que és català al s. VIII no té sentit per què no n’hi ha, amb excepció de Terrassa, es pot començar a dir que és català o no quan ja tenim restes. Amb la reconquesta de Girona i Barcelona s’hi estableixen funcionaris que, segurament provenien del món visigòtic o potser de terres carolíngies, durant el s. IX s’estableixen comtats que acaben essent càrrecs hereditaris, i ja al s. X es dóna un creixement econòmic, es comencen a establir les fronteres, i es dóna una gran activitat constructiva.
A Catalunya no hi ha molts monuments però si molta documentació, al s. X les parròquies de la Catalunya Vella ja estan ben definides així com les dedicacions als sants, el s. XI estarà molt vinculat al passat però amb maneres de construir noves, ja característiques del romànic, tant en
Curs 2009 – 2010
Des del s. IX els comptats catalans apareixen amb dependència del món carolingi, fet que la diferencia del regne de Lleó, Astúries i altres territoris castellans, els vincles jurídics amb els carolingis es van mantenir fins al temps del rei Jaume I quedant reflectit en el Tractat de Corbeil , s. XIII. Així Catalunya neix entre dues zones: el món Carolingi i el món musulmà
ART MOSSARAB Els mossàrabs eren cristians dins de territori musulmà, i van desenvolupar formes artístiques cristianes dins del món musulmà, també s’anomenava així als que ja havien fugit dels territoris de l’islam.
A Catalunya no hi ha documentació de cristians dins territori musulmà i tampoc hi ha restes artístiques d’aquell temps.
ART CAROLINGI Tampoc és pertinent parlar d’art carolingi a Catalunya, el problema es trobar un terme per anomenar l’activitat artística d’un període que va des de l’Antiguitat Tardana i el primer Romànic (a partir de l’any 1000). Els testimonis artístics que tenim dels segles VIII, IX i X, acostumen a anomenar-se preromànic, que no és prou correcte perquè tan sols indica el que no ès però no el que és.
És difícil poder edificar l’art d’aquest període on es prolonguen manifestacions artístiques de l’antiguitat més tardana. És una època complicada perquè pesa molt la tradició: formes de l’antiguitat tardana filtrada per altres poblacions visigòtiques, califals, que influencien molt i al costat d’innovacions que venen d’Europa, sigui de França o Itàlia, unes formes noves etiquetades com carolingi, otònic, art de Ravenna... que arriben a la zona de Catalunya però que mai arriben de dominar, però sí que aporten innovacions.
Ràpidament els comtats catalans s’autogovernen. L’imperi carolingi no té prou poder per dominar territoris amplis, però la influència cultural i artística es notarà molt, la lletra carolíngia, la litúrgia, que substituirà a la visigòtica, i que afectarà a la forma de construir els edificis, també influirà en adoptar el costum de datar els documents, les ordres monàstiques benedictines de tipus carolingi i no visigòtiques... Tots aquest elements es fan visibles especialment al s. X en que, a més, es reprèn l’activitat constructiva coincidint amb la ampliació dels territori. Aquesta recuperació ja és conscient, hi ha documentació que ho demostra com les actes de consagració de les parròquies i de nous monestirs que havien estat destruïts pels musulmans.
A part de monestirs i esglésies també es construeixen castells i torres de defensa que ens han arribat en molt mal estat, a més la cronologia és molt problemàtica. La repoblació comporta la reaparició de viles, estudien la documentació de les actes de consagració de les parròquies es pot observar com creix la població en els segles IX i X. Com que es construeixen esglésies encastellades en zones altes per que així també feien funció de vigia i són les que s’han pogut conservar fins avui, en canvi, les que es construiran a les zones planes s’aniran renovant i per això no ens han arribat gaire.
La societat és molt rural, les gran ciutat havien estat gairebé derruïdes. En front als segles XVIII, XIX, el segle X és un període renovació i és donen nous mètodes i sistemes de construcció que ens han deixat prous testimonis. Els monestirs tenen un paper important en la repoblació del territori, es construïen seguint el model de la casa mare, i permetia que arribessin personatges de l’entorn del món carolingi, destaquen l’activitat dels centres de Ripoll i Cuixà entre d’altres, també els escriptòria sorgiren amb empenta, també té molta importància la creació de seus catedralícies (en els seus arxius es guarden les actes de consagració de monestirs, esglésies, catedrals...)
De tots els centres d’aquests moments, tan sols Sant Miquel de Cuixà conserva vestigis importants del s. X, aquesta etapa es mou entre la tradició tardo-romana i visigòtica (final d’etapa) i els contactes amb Europa, la zona clunyinenca, Itàlia... que posa els fonament del que serà una nova etapa, però que el que ens ha arribat és molt poc i està molt dispers.
Curs 2009 – 2010
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Bàsicament el que tenim són restes d’edificis
En ells podem observar que en aparell constructiu utilitzen l’opus spicatum, que ja ve de temps anterior i que no és una tècnica decorativa sinó constructiva, perquè els edificis anaven arrebossats, també utilitzaven amb l’opus incertum; blocs de pedra no homogenis de mida, sense filades clares, sols ben estructurats en els angles i les obertures, els blocs de pedra també els podien combinar amb totxo cuit.
Les plantes solien ser d’una sola nau i excepcionalment de tres i molt més excepcionalment cinc. Els absis i les capçaleres gairebé sempre quadra- des i rarament circular a l’exterior, els suports seran pilars i, a vegades, columnes adossades
Els elements decoratius són molt simples: cordill, sanefes ...
LLIBRE DE CONSULTA RECOMANAT: Xavier Barral i Altet, L’art preromànic a Catalunya, segles IX – X, Edicions 62
Curs 2009 – 2010
Església Parroquial de Sant Pere. La seva nau està datada l’any XII segons donacions documentades, de l’edifici anterior es va aprofitar la capçalera, l’edifici es senzill cobert amb volta de canó que empalma malament amb l’absis absidat i que està tapiat des de fa molt temps té una cronologia problemàtica però és anterior al s. XII.
Els tres absis estan precedits per una cúpula que van eliminar, però que els restauradors l’han refet, el mur de l’absis té arcaries cegues.
Els murs són fets amb carreus, com llambordes en fileres més o menys coherents, conjuntament amb blocs grans als angles o contraforts
Al paviment de l’absis es conserva un paviment posterior al tancament i es data del s. XII, quan es refà l’església.
La juntura de la nau i la capçalera és molt forçada i dóna la sensació d’haver intenció d’ampliar el transsepte.
Catedral Santa Maria, està datada al s. XII i no es contradiu amb la construcció de la part del s. XI, és un edifici d’una sola nau amb transsepte, cimbori i torreta i detalls llombards a l’exterior amb arcaries cegues.
En un mur del transsepte hi ha una absidiola amb pintures del Romànic de Sant Tomàs Becquet. La capçalera és més que semicircular i està coberta amb una quasi cúpula, té uns vestigis de pintura de cronologia molt problemàtica però que accentua la forma cupular. La façana té característiques del s. XI tot i la datació del s. XII, al davant hi ha restes d’un mosaic tardo romà, els murs tenen elements ceràmics –totxo cuit- que també es troben a Sant Miquel
Parroquial de Sant Pere, capçalera
Parroquial de Sant Pere,
Catedral de Santa Maria
Catedral de Santa Maria
Curs 2009 – 2010
Sant Miquel, està molt retocat i és el més ben conservat, la volumetria mostra tres nivells constructius que formen una creu. El nivell central està cobert amb una cúpula.
La capçalera està tancada a l’exterior amb un polígon i l’entrada està en angle recte a la capçalera, la planta té una cripta amb capçalera triabsidada, la seva presència posar en crisis d’una idea de baptisteri
Quan Puig i Cadafalch va decidir que la planta centralitzada era pròpia d’un baptisteri i amb les restes trobades en les excavacions va pensar que havia una piscina de batejos i la va reconstruir, però no hi ha documentació que ho ratifiqui a més, els baptisteris solien estar dedicats a Sant Joan o Sant Esteve, però no a Sant Miquel que és l’encarregat de recollir les ànimes, els martiria també eren edificis de planta centralitzada així com les esglésies funeràries que lligarien molt amb Sant Miquel i la cripta per guardar les relíquies del sant. Aquesta idea es veu recolzada amb les tombes que s’han trobat en el porxo.
Des de l’exterior l’absis poligonal no es veu tan boterut, els acabats són molts simples i irregulars i fa pensar en un arrebossat final. A l’interior l’estructura és molt original, es recolza sobre 8 columnes de fust i capitells desiguals, són reutilitzats i provenen de cronologies diferents, per tant també d’estils diferents, però els capitells són tots corintis i les mides dels fusts no concorden o queden gran o petits, les impostes que estan per damunt dels capitells també són diferents, les vuit columnes sostenen una cúpula sobre trompes, també havia un cupulí que ja no existeix, els arcs es recullen als capitells i són peraltats, els elements reaprofitats mostren que els constructors no esculpeixen.
Tot i l’aprofitament dels elements, Sant Miquel és l’edifici més unitari i conserva vestigis de pintura. Els absis dels laterals estan coberts amb volta d’aresta, i les voltes absidades estan cobertes amb 1/8 d’esfera.
http://logotur.e.telefonica.net/ARTERURAL/TARRASA/CEPTARRASAficha.htm http://logotur.e.telefonica.net/ARTERURAL/TARRASA/SanMIGUELTARRficha.htm http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/terrassa.htm
“Baptisteri” Sant Miquel
Sant Miquel, planta.
Sant Miquel, absis des de l’exterior Sant Miquel, interior
Curs 2009 – 2010
01.10.
La consagració del 974 parla de set altars, com els set dons naturals de l’Esperit Sant que s’ubiquen en set àmbits diferents, així se’ns planteja la presència de dues capelles longitudinals a banda i banda de la capçalera, amb altar propi que alguns creuen que funcionaven com criptes, seguint, potser un model de l’Abadia de Cluny II on sembla que hi ha restes de dues capelles molt fondes com si fossin corredors, d’aquesta manera es posarien en conexió dos ambits monàstics.
Els arcs son dissenyats com els altres , no és un forat obert a la paret sinó que aquest espai ja estava pensat, ésper això que algun historiador creu que potser aquesta configuració de l’espai era qüestió litúrgica, però tot plegat sembla bastant insòlit.
No hem d’oblidar la característica de la planta on predomina la segregació dels àmbits de la nau central. Es veu perfectament com la nau i el transsepte són espais independents, totes les obertures són en arc ultrapassat, les del pseudodeambulatori són igual que les absidioles.
La coberta de la nau central es va substituir per cobertes gòtiques amb arc diafragma i creuaria a la capçalera. Les naus laerals estan cobertes amb quart de volta, es creu que són dels temps de l’Abad Oliba, les anteriors eren de fusta.
L’aparell constructiu és de carreus irregulars, en alguns punts s’edevé opus espicatum, també hi ha la presència de blocs grossos per les parts estructurals més importants com els muntants o els basaments, també són irregulars, sense articulació, és a dir sense sanefes, pilastres que ordenin els murs, sense decoració escultòrica com impostes o mènsules, tant per dins com per fora.
Hi ha un absolut predomini de joc de volums amb molt poca decoració, l’única característica que domina dins la simplicitat estructural son els arcs ultrapassats en totes les obertures, construis amb pedra sense forma radial, en un sistema poc sofisticat, amb finestres reduídes al mínim i exqueixada simple (obertura mínima)
Els arcs han estat més estudiats historiogràficament, s’ha parlat de supervivència visigòtica en temps musulmans, però avui en dia es creu més en una supervivència local, un resultat de les maneres litúrgiques locals.
Sant Miquel de Cuixà ha estat mancat sempre de referents clars.
1 2 3 4 5 6 7
Sant Miquel Cuixà, coberta nau central i capçalera
Curs 2009 – 2010
http://architecture.relig.free.fr/cuxa_es.htm
http://www.slideshare.net/guest5d54eb/art-romnic-arquitectura-presentation
SANT QUIRZE DE PEDRET, CATALUNYA VELLA
És una petita església rural molt allunyada de qualsevol nucli de població, però això hi ha manca de documentació, se sap que al 983 ja existia, però no a quina figura estava destinat, però els treballs arqueològics dirigits per la Diputació de Barcelona s’han pogut esbrinar bastants dades.
Els seus orígens es situen a l’entorn de l’any 900, en planta veiem una sala única rectangular amb capçalera més o menys quadrada, durant la segona meitat del s. X s’amplia amb dues naus laterals, cadascuna amb absidiola de planta de ferradura (gairebé un cercle) que tenen l’entrada flanquejada amb columnetes.
Al segle XI torna a ampliar-se amb un cos als peus, potser amb la funció de rectoria o de vivenda, però que al segle XIII ja està quasi enderrocat, va desaparèixer part del lateral sud, on s’obra una porta romànica amb porxo, hi on es construeix un campanar, al s. XVIII es fan més renovacions.
Es va construir l’edifici en una pendent molt marcada que els obligà a aplanar una part, però tot i així, la part nord està més elevada.
A la nau central es veuen arcs en retrocés i a les laterals arcs amb columnetes, l’última restauració ha intentat donar una imatge de com era originalment. La porta del s. XIII està molt erosionada per
Sant Quirze de Pedret, planta
Simposi d’actuacions sobre patrimoni edificat medieval i modern , segles X - XVIII DIPUTACIÓ DE BARCELONA
http://koha.mom.fr/cgi-bin/koha/opac-ISBDdetail.pl?biblionumber=
Sant Quirze de Pedret, porta Sant Quirze de Pedret, exterior
Curs 2009 – 2010
A l’absis de Sant Miquel del conjunt Episcopal de Terrassa queden restes de pintures pre- romàniques. Es pot veure una màndorla amb una majesta, unes figures que podrien ser àngels, i una altra nimbada, potser també un àngel, a sota un crismo envoltat d’altres cercles.
A la franja tot de figures orants o agenollades amb la ma a la boca, seguint una tradició tardo antiga com un gest d’adoració en un espai que sembla un prat de flors. Aquest és un espai diferent al de Sant Quirze, és una mica més culte, on es pot reconèixer a qui es refereixen, ens parla d’una continuïtat tardo antiga, però que continuen sent difícils de datar, com passa amb el mateix edifici, potser són tardo antigues o be carolíngies de recuperació del món antic. A sota de tot una sanefa en zig-zag.
A l’absis ultrapassat de la catedral de Santa Maria de Terrassa, també queden restes de decoració i marquen la cúpula ultrapassada, amb figures enregistrades en cercles, aquesta cúpula enregistrada ens relaciona amb el mausoleu de Centelles del s. IV, que té una cúpula completament ultrapassada amb les restes d’uns figures, però que no permeten establir el tema que narraven.
La decoració de l’absis central és més coherent a l’església de Sant Pere de Terrassa entre la pintura, escultura i arquitectura, el mosaic del paviment està en consonància, semblen contemporanis però no se sap de quina data. Alguns documents parlen que a l’any 1017 va haver una reunió de prohoms a Sant Pere i es creu que els elements decoratius ja estaven fets, el “retaule” / tancament de l’absis potser es va construir per guardar alguna relíquia, el cas és que el retaule té restes de pintura, les figures podrien ser hebreus a apunt de passar el mar Roig.
Dins els arcs cecs hi ha el tetramorf: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluís i Sant Joan, als carcanyols hi ha les figures d’àngels i als racons de dalt dos serafins i en els dos arcs dues figures, una és la de Sant Pere, i l’altre potser és la de Crist, però seria estrany que Sant Pere estigués al mateix nivell jeràrquic, i es pensa que deuen ser Sant Pere i Sant Llorenç o Sant Pere i Sant Pau.
Aquestes pintures són posteriors, ja semblen més medievals en una línia més romànica.
En pintura ja no hi ha gairebé res més, d’escultura en parlarem més endavant. En quan a ORFEBRERIA se sap que hi havia moltes peces: creus, calzes, caixetes... però el metall es pot reciclar, tornar a fondre i crear una altra figura o peça, per això no queden molts testimonis, i és molt important l’Ara portàtil de Sant Pere de Rodes, que es conserva al Museu de Girona, i que es va descobrir al s. XIX, fa uns 22 x 13 cm i servia per dir missa a qualsevol lloc, té una ‘anima de pedra de pissarra, i una estructura de fusta recoberta / repujada de xapa d’argent.
Santa Maria, pintures absis
S. Miquel, Pintures Absis
Santa Maria pintures absis, detall
Curs 2009 – 2010
Té figuració en dues cares, en una figura antropomorfa de Crist i quatre angelets i una inscripció, a l’altra banda una figura que se sembla a la de Sant Quirze de Pedret i una inscripció ens indica que és Sant Joan Evangelista, amb decoració vegetal al voltant i una inscripció amb filigrana que diu el nom dels donants: “Jesu i Edimburgo ho van fer”, no se sap cap data concreta.
Sant Pere de Rodes http://www.monestirs.cat/monst/aemp/cae42rode.htm
L’ESCULTURA EN ESTUC
A Catalunya hi ha pocs exemples i en escultura en pedra es bastant pobre. El sentit del volum clàssic es va perden en els segles anteriors, i una de les noves formes del romànic serà la reinvenció de l’escultura en tota la seva amplitud, és a dir, relleu, alt relleu i escultura exempta. No vol dir que el sentit del volum es perdés totalment, però a Catalunya és molt marginal, poc creativa o amb molts dubtes en la seva cronologia. La falta de qualitat fa pensar que es pre-romànic. El que ens ha arribat, pràcticament són complements, motllures amb formes en zigi – zaga, de cordill entorcillat o formes d’ova (element clàssic).
SANT PERE DE PUELLES
Té una decoració més rica, amb elements figuratius en formes de fulles. Era una fundació antiga d’origen carolingi que va ser restaurada al s. XX amb molt poca fortuna, queda algun capitell dubtós amb un collarí d’oves o de tradició coríntia, però com que a l’època era molt corrent reaprofitar material, no es pot saber si és original de la construcció o si es va aprofitar.
SANTA MARIA DE RIPOLL
Els capitells són més espectaculars i grossos, amb un format més cúbic i cilíndric, tenen volutes al terç superior i fulles llises a la part baixa, s’anomenen estil califal.
La presència d’aquest capitells recorden la presència islàmica i els intents de reconquesta, és possible que alguns siguin d’importació, fins i tot tenen inscripcions cúfiques.
http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.davinci- systems.es/ripoll/clau8.jpg&imgrefurl=http://www.davinci- systems.es/ripoll/claustre.htm&usg=__vkVh0LrUpPp6WU5QvWUXCA75d7E=& h=501&w=378&sz=30&hl=ca&start=5&tbnid=CVAyxDFZjyCE7M:&tbnh=130&tb nw=98&prev=/images%3Fq%3Dcapitell%2Bripoll%26gbv%3D2%26hl%3Dca
Ara portàtil de Sant Pere de Rodes
Santa Maria, capitell antic claustre
Curs 2009 – 2010
SANT BENET A BAGES, 972, ABADIA BENEDICTINA Al claustre de l’Abadia benedictina hi ha alguns capitells molt estranys amb cares planes, esculpit en un relleu baix i no gaire bo, unes figures humanes, amb un tronc piramidal en forma trapezoïdal, sense relació amb el romànic, semblen ser del s. X.
Sovint ens trobem amb restes que no podem datar, que poden ser visigòtiques, d’Alta Edat Mitjana, o d’alguna tradició anterior, però que a vegades també poden ser elements de moviments estilístics que estaven per venir.
http://www.santfruitosdebages.org/patrimoni/santbenet/claustre/claustre.html
ESGLÈSIA SANT MIQUEL DE SANT
GENIS DE FONTANES, 1019 - 1020
L’església de Sant Miquel a Sant Genis de Fontanes es construeix al 981, la seva façana inclou en una porta complicada, amb diferents elements: mènsules que no aguanten res, una llinda esculpida amb una inscripció on figura la data (en relació amb els reis francesos), de començaments del s. XI i que no lliga amb el que es fa en aquesta època, ni amb la funció que fa en el lloc on està, sembla més un frontal de l’altar; altres defensen que l’obra va ser concebuda per ser col·locada en una porta i això vol dir que, si realment fos així, significaria que en aquella data ja es comença a pensar en la configuració de façanes, no hem d’oblidar que la cultura tardo antiga no té interès en les façanes, per tant el resultat d’aquesta significaria que ja és romànic.
http://www.claustro.com/Claustros/Webpages/Catalog o_claustros.htm?http://www.claustro.com/Claustros/W ebpages/PyreneesOrientales/Claustros_SGenisFonta nes.htm
http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.romanicocatalan.com/02e-Francia/Rossello/Fontanes/Fontanes- archivos/Fontaines12s.jpg&imgrefurl=http://www.romanicocatalan.com/02e- Francia/Rossello/Fontanes/Fontanes.htm&usg=__BbeWLy6w4SR0Vn1Ldu0XX5qwvFQ=&h=324&w=950&sz=193&hl=ca& start=12&tbnid=cLF3BQrch0SLLM:&tbnh=50&tbnw=148&prev=/images%3Fq%3Dsan%2Bgenis%2Bde%2Bfontanes%26g bv%3D2%26hl%3Dca%26sa%3DG
Sant Benet, cap. claustre Sant Benet, cap. claustre Sant Benet, cap. claustre
Església Sant Miquel, façana
Curs 2009 – 2010
El dentell té una sanefa a la part superior i inferior en forma filades, una maiesta amb nimbe, inclòs en doble màndorla, uns àngels que el sostenen i flanquejat per tres figures a cada banda, potser serien apòstols (la meitat), les figures estan encaixonades en arquets de ferradura, amb un cap enorme.
És un art naturalista, són figures planes sense volum, però amb un treball cal·ligràfic on es remarquen els caps, les mans. El treball és molt precís aplicat a la figura humana, això fa pensar en un art carolingi, si no fos per la data es diria que es una obra del s. X.
Tanta acumulació de decoració ens recorda la decoració islàmica amb una incisió profunda que remarca els clarobscurs.
SANT ANDREU DE SUREDA, VALLESPIR
És una abadia benedictina del s. IX, amb una arquitectura anàloga a la de Sant Genís, la seva façana té unes aportacions posteriors, del s. XI o XII.
En l’aparell constructiu es pot veure opus espicatum i còdols, molt característics de les arquitectures de la zona, a la porta torna a haver una llinda molt semblant a la de Sant Genís, això fa pensar que potser no eren elements aprofitats, aquesta llinda és més simple, no té datació i per això es creu que es posterior a més, té unes figures amb més volum. I també té una sanefa perimetral amb les fulletes palmejades però amb menys forma, el Crist en Màndorla amb alfa i omega, segueixen apareixen els àngels que la sostenen a banda i banda i també un serafí a cada cantó, les quatre figures del cantó es creu que són els evangelistes o profetes que dialoguen entre sí
Església Sant Miquel, detall llinda de la porta, dret a dalt, esquerra a baix
Sant Andreu de Sureda, façana
Església Sant Miquel, llinda de la porta amb inscripció
