QÜESTIONS SOBRE L’ARTICLE D’ANDRÉ GRABAR “PLOTINO Y LOS
ORÍGENES DE LA ESTÉTICA MEDIEVAL”
1. La manera com Plotí contempla l’obra d’art és pròpia d’un espectador del món antic o
del món medieval?
La seva forma de contemplar una obra d’art anuncia a l’espectador de l’Edat Mitjana. El
valor filosòfic i religiós que atribueix a l’obra, s’apropa més a la mirada de l’espectador
medieval.
2. L’art clàssic respon al programa que exposa Plotí?
Formes anti clàssiques medievals les que semblen respondre millor a aquest
programa nou, on els seus elements és el Plotí el primer en indicar-nos; paper
de precursor de l’esperit medieval en la història de l’art.
3. Segons Plotí, la imatge és un mirall que només reflecteix l’aparença material de l’objecte
representat?
Segons Plotí, la imatge és un mirall de la cosa representada però no només
serveix per reflectir l’aparença de les coses materials sinó també és capaç de
captar l’ànima universal, la esencia espiritual de les coses i fins i tot de la
divinitat.
4. De què és reflex l’ànima que tenen totes les coses?
Totes les coses materials estan proveïdes per l’ànima que és un reflex del nous
(intel·ligència superior). Aquest element espiritual és la unica cosa real que es troba. La
resta es matèria pura (No ser-buit)
5. Com es pot arribar a conèixer la Intel·ligència (el Nous)?
A través del món material, podem apropar-nos fins a aquesta intel·ligència.
6. Quina és la única raó de ser de l’obra d’art?
L’única raó de ser de l’obra d’art es ser el reflex de la matèria, encara que de forma
imperfecta però vàlida per conèixer el nous. El que convé es buscar el reflex, debilitat
però cert de la intel·ligència. La raó de ser de l’obra d’art segons Plotí no pot ser la
contemplació de la bellesa ni la imitació de la natura.
7. On ha d’estar situada una imatge que s’observi amb atenció?
Segons en el ideal de Plotí, tota imatge d’un objecte sotmès a la contemplació útil,
(observant detalls) deuria d’estar fixat en el PRIMER PLA, i els diversos elements
d’una mateixa imatge alienats, excloent la perspectiva geomètrica i aèria i l’escorç, com
també els colors difuminats. De manera que s’aconsegueix veure las característiques
vertaderes de l’objecte figurat.
8. La matèria és positiva o negativa?
La matèria és tenebrosa perquè la matèria és profunditat de la cosa o del ser.
9. Quin paper fa la llum en la percepció?
La llum que il·lumina és la forma (logos). La intel·ligència ve la forma. Veient la forma
en un ser, ella jutja què la profunditat d’aquest ser és una obscuritat situada sota de la
llum. De la mateixa forma, l’ull lluminós dirigint la mirada a la llum o als colors, que
són espècies de la llum, discerneix la existència del fons obscur i material amagat sota la
superfície colorejada.
10. Sempre es veu igual la imatge?
La imatge es veurà diferent segons amb els ulls que es mirin. No és el mateix veure la
imatge amb els ulls normals que els ulls interiors, aquests estan relacionats amb la
experiència de contemplar la imatge de la divinitat amb els ulls dels fidels.
