



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
És un article d’opinió sobre com evoluciona la història i les influències que té amb la llengua.
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Ruth Guillem Vicens Núria López Ortuño Nuria Mas Cardona
Es diu que la història la fan els historiadors, però després tot el món opina sobre qualsevol fet històric, i, moltes vegades, sense tindre cap idea. La història l’estableixen i construeixen els historiadors, mitjançant documents, actes, o inclús llibres literaris, i la societat construeix el que coneixem com memòria. De generació en generació, se solen contar les experiències viscudes o fets que se senten quan som menuts, i que per tant, fa que es tinga una opinió sobre el tema. Malgrat no ser molt coneguda, Germana de Foix va ser la última reina de la Corona d’Aragó, i, a més a més, va ser virreina de València quan les Germanies es van dur a terme, és a dir, en temps convulsos, i sols se la coneix per haver tingut 3 marits i ser amant del seu propi netastre. Pot ser un punt de vista masclista? Germana de Foix va ser una figura molt important per a la Corona d’Aragó. Si el seu fill, Joan, haguera viscut, haguera separat el regne de Castella i el regne d’Aragó. Com s’ha dit abans, va ser virreina en un dels temps més difícils que va travessar la política valenciana, i en general, tot el regne catalanoaragonès. Tot i això, va ser tota una revolucionària en la Cort, ja que després de la reina Isabel la Catòlica que va ser casta, catòlica i fidel als seus ideals i la seua posició, en canvi, podem dir que Germana de Foix era una dona autònoma i una persona agitadora per a l’època. Per tant, és més actual del que pensem. Va ser una dona prou independent, per a aquella època, amb possessions i títols, així com arxiconeguda per ser una dona que mantenia relacions sexuals, inclús amb membres familiars com Carles I. No hem de perdre de vista que història i memòria són coses diferents. La història són els esdeveniments del passat que són estudiats pels historiadors d’una forma objectiva, i la memòria és allò que tothom pot recordar, i per tant, tindre el record d’allò que es vol mostrar d’algun fet passat. Existeixen moltes formes de fer memòria, perquè depenent de la societat, època i ideologia es poden fer memòries molt variades.
Ruth Guillem Vicens Núria López Ortuño Nuria Mas Cardona Al llarg dels segles, la història ha tingut diversos papers: com a propaganda, com a font d’inspiració, com a objecte d’estudi, etc. Hui dia, podria dir-se que la història té la funció de reconstruir el passat per comprendre el present i pronosticar el futur, o al menys tindre una visió d’aquest. Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de preguntar-nos qui som, d’on venim i on anem, i la història, des d’un punt de vista material, ens respon a aquestes preguntes. En el nostre cas, com a valencians, la història de la Corona d’Aragó ens pot respondre a aquestes preguntes. Som valencians i parlem català ja que Jaume I va conquerir el regne català, valencià i les Illes Balears. S’ha volgut mantenir la llengua i per això lluitem pels nostres drets lingüístics, donat que aquesta llengua és la nostra identitat. I per finalitzar, serem allò que hui estem construint, ja que no ens donem per vençuts amb les tradicions, la llengua i els costums castellans. La repercussió de la història en els ideals politicosocials és molt significativa ja que la història evoluciona conjuntament amb la política. Açò ho observem en diferents esdeveniments de la història, tant si ens centrem sols en la Comunitat Valenciana com si ens centrem en la història mundial. En relació amb els fets històrics del País Valencià, anem a centrar-nos en Jaume I per reforçar aquesta afirmació. Jaume el Conqueridor sempre ha sigut el símbol de la construcció d’una nova societat sobre els enderrocs de la congregació anterior. Sempre ha sigut motiu d’orgull per als valencians, un heroi, però durant els últims anys açò ha canviat. S’ha començat a veure com un personatge sanguinari i xenòfob, ja que en els anys de conquesta va matar a molts moriscos. Segons Carlos Recio és un “malvat catalanista que va arribar a terres valencianes tallant la legítima línia hereditària dels musulmans”. Jaume I no és el culpable, hi havia tot un país, una societat que impulsava eixos projectes. Si mirarem a tots els personatges històrics destacats d’Espanya i d’altres parts del món podem observar que si els jutgem d’una forma tan crítica, basant-nos en els ideals que tenim hui dia, no quedaria cap figura d’admiració. Tanmateix, com que som humans, ningú és perfecte, tots cometem errors.
Ruth Guillem Vicens Núria López Ortuño Nuria Mas Cardona Referents bibliogràfics D. B. (14 de gener de 2019). Germana de Foix, la reina a la que se le murieron dos maridos por culpa del sexo. El Español. Recuperat de: https://www.elespanol.com/cultura/historia/20190114/germana-foix-reina-murieron- maridos-culpa-sexo/368463642_0.html Tahoces, A. (17 d’agost de 2019). Germana de Foix: sexo, mentiras, y un collar de 133 perlas. Diario de La Razón. Recuperant de: https://www.larazon.es/cultura/germana- de-foix-sexo-mentiras-y-un-collar-de- 133 - perlas-AA24606327/ Martínez, S. (7 de setembre de 2017). GERMANA DE FOIX Y FERNANDO EL CATÓLICO. Historia de Aragón. Recuperat de: https://historiaragon.com/2017/09/07/germana-de-foix-y-fernando-el-catolico-2/ Wikimedia Foundation, Inc. (2022). Germana de Foix. Recuperat de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Germana_de_Foix Revuelta, L. (2 de gener de 2021). Ricardo García Cárcel:<<La monarquía es la pieza nuclear en el conjunto del Estado>>. Recuperat de: https://www.abc.es/cultura/cultural/abci-ricardo-garcia-carcel-monarquia-pieza-nuclear- conjunto-estado-202101020106_noticia.html Ferrero, S. (14 abril 2019). Vicent Baydal: "El que seria lògic i favorable com a valencians seria lluitar pel federalisme". Diari La veu. https://www.diarilaveu.com/entrevista-vicent-baydal-historia-valencians-blaverisme- federalisme Furió, A. (2008). Déu no creà les nacions a propòsit del cas valencià. L’Espill , 30 , 28 - 36. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo= Chismol, G. (9 d’octubre de 2020). JAUME I I LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL, CÍVICA I DEMOCRÀTICA AL PAÍS VALENCIÀ. Directa. Recuperat de: https://directa.cat/jaume-i-i-la-construccio-nacional-civica-i-democratica-al-pais- valencia/ Ferrero, S. (14 d’abril de 2019). Vicent Baydal: “El que seria lògic i favorable com a valencians seria lluitar pel federalisme. Diari La veu. Recuperat de: https://www.diarilaveu.com/entrevista-vicent-baydal-historia-valencians-blaverisme- federalisme Palau, M. (22 febrer 2020). La història de Catalunya demana respecte. El punt avui. Recuperat de: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1743842-la-historia-de- catalunya-demana-respecte.html
Ruth Guillem Vicens Núria López Ortuño Nuria Mas Cardona Cassany. R (10 de desembre de 2013). Jaume Sobrequés: “Els tres-cents anys de repressió contra Catalunya són indiscutibles i inqüestionables”.Vilaweb. Recuperat de: https://www.vilaweb.cat/noticia/4160960/20131210/jaume-sobreques-cents-anys- repressio-catalunya-indiscutibles-inquestionables.html Marimon, S. (10 de desembre de 2013). Espanya contra Catalunya?. Ara. Recuperat de: https://www.ara.cat/politica/espanya-contra-catalunya_1_2920763.html