Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Article posthumanisme, Monografías, Ensayos de Algoritmos de Aproximación

Article obligatori sobre el posthumanisme que explora si l'educació redueix la llibertat.

Tipo: Monografías, Ensayos

2022/2023

Subido el 29/02/2024

marta-perarnau-1
marta-perarnau-1 🇪🇸

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA LLIBERTAT EN TEMPS POSTHUMANISTES
A partir de l’humanisme es va dipositar una gran confiança en l’educació com a instrument
polític que permet intervenir en l’ésser humà. Tanmateix, alguns intel·lectuals com Canimas
Brugué afirmen que som en una època de declivi de l’educació i alçament de la formació.
Per aquest motiu, han sorgit noves formes de modificar l’ésser humà, com és el que es pot
anomenar “biomillora” moral. Aquesta, és pensada per fer front a problemàtiques actuals,
com per exemple, el canvi climàtic. Es proposa, sobretot amb el fi que els humans tinguem
més sentit de la justícia i compassió, en vista que l’educació no és prou potent.
Una de les problemàtiques que planteja la “biomillora” moral, és que redueix la llibertat
reflexiva. Des de la meva perspectiva, la nostra voluntat no pot escollir dur a terme certes
possibles accions que anteriorment eren disponibles i, per tant, la nostra autonomia moral
es veu limitada, exactament en els actes immorals.
Savulescu planteja el principi de possibilitats alternatives, segons el qual reduir o anul·lar les
possibilitats de fer el mal no redueix la llibertat. Penso que si tinguéssim alguna mena de
dispositiu al cervell que ens controlés per impedir-nos prendre les decisions immorals, en
perdre el poder d’escollir certes accions que per naturalesa podem fer, no tenim control
sobre nosaltres i, per tant, no som lliures. Se’ns imposaria una manera de ser que per molt
beneficiosa que fos per la humanitat, ens reprimiria. Tanmateix, no considero que
necessàriament tenir més opcions impliqui ser més lliure, car, aquestes opcions poden no
ser ni tan sols contemplades. Així que, estic d’acord amb John Harris, en el sentit que penso
que la “biomillora” moral ens fa menys lliures.
Em sembla interessant la visió de Persson i Savulescu (2013, p.128) en què les persones
que són moralment bones i que tracten de fer el que consideren correcte no són menys
lliures que els que no ho fan. Podríem dir que estan exercint la seva llibertat de manera pura
i natural perquè actuen així per vertadera voluntat pròpia.
Cal recalcar, que si analitzem la societat, ens n’adonem que amb altres mitjans com les lleis
ja s’intenta evitar que els humans fem el mal, però el que s’ha cohibit és la llibertat d’acció
perquè és l’única que es trobava disponible per intervenir-hi fins ara.
D’altra banda, ens podríem plantejar si l’educació també restringeix o limita la llibertat
reflexiva. Crec que hi ha maneres d’educar molt dogmàtiques que poden fer-ho, però penso
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Article posthumanisme y más Monografías, Ensayos en PDF de Algoritmos de Aproximación solo en Docsity!

LA LLIBERTAT EN TEMPS POSTHUMANISTES

A partir de l’humanisme es va dipositar una gran confiança en l’educació com a instrument polític que permet intervenir en l’ésser humà. Tanmateix, alguns intel·lectuals com Canimas Brugué afirmen que som en una època de declivi de l’educació i alçament de la formació. Per aquest motiu, han sorgit noves formes de modificar l’ésser humà, com és el que es pot anomenar “biomillora” moral. Aquesta, és pensada per fer front a problemàtiques actuals, com per exemple, el canvi climàtic. Es proposa, sobretot amb el fi que els humans tinguem més sentit de la justícia i compassió, en vista que l’educació no és prou potent. Una de les problemàtiques que planteja la “biomillora” moral, és que redueix la llibertat reflexiva. Des de la meva perspectiva, la nostra voluntat no pot escollir dur a terme certes possibles accions que anteriorment eren disponibles i, per tant, la nostra autonomia moral es veu limitada, exactament en els actes immorals. Savulescu planteja el principi de possibilitats alternatives, segons el qual reduir o anul·lar les possibilitats de fer el mal no redueix la llibertat. Penso que si tinguéssim alguna mena de dispositiu al cervell que ens controlés per impedir-nos prendre les decisions immorals, en perdre el poder d’escollir certes accions que per naturalesa podem fer, no tenim control sobre nosaltres i, per tant, no som lliures. Se’ns imposaria una manera de ser que per molt beneficiosa que fos per la humanitat, ens reprimiria. Tanmateix, no considero que necessàriament tenir més opcions impliqui ser més lliure, car, aquestes opcions poden no ser ni tan sols contemplades. Així que, estic d’acord amb John Harris, en el sentit que penso que la “biomillora” moral ens fa menys lliures. Em sembla interessant la visió de Persson i Savulescu (2013, p.128) en què les persones que són moralment bones i que tracten de fer el que consideren correcte no són menys lliures que els que no ho fan. Podríem dir que estan exercint la seva llibertat de manera pura i natural perquè actuen així per vertadera voluntat pròpia. Cal recalcar, que si analitzem la societat, ens n’adonem que amb altres mitjans com les lleis ja s’intenta evitar que els humans fem el mal, però el que s’ha cohibit és la llibertat d’acció perquè és l’única que es trobava disponible per intervenir-hi fins ara. D’altra banda, ens podríem plantejar si l’educació també restringeix o limita la llibertat reflexiva. Crec que hi ha maneres d’educar molt dogmàtiques que poden fer-ho, però penso

que generalment una educació efectiva convenç per seguir el camí del bé. Enlloc de treure la capacitat de decisió final o imposar una manera d’actuar. És a dir, probablement un infant deixarà de ferir als seus companys si se l’educa des de la raó perquè ell esculli que no vol fer-los mal. Tot i així, considero que ell sempre tindrà la llibertat o poder de ferir. En conclusió, quan un individu actua lliurement les seves accions són el resultat de les seves decisions, però en termes de voluntat considero que és lliure aquell qui no és forçat ni amenaçat a escollir sinó que gairebé per naturalesa elegeix el que li sembla més raonable, és a dir, no s’exerceix influència directa sobre la motivació.

BIBLIOGRAFIA

Diéguez, A., i Véliz, C. (2017). Would Moral Enhancement Limit Freedom?. Springer Science+Business Media Dordrecht. Lara, F., Savulescu, J., Lara F., Deckers, J., Lucena, A., Douglas, T., García, P., Kahane, G., Monasterio A., Moreno M., Pugh, J. Rodríguez J., Rodríguez, B. (2021). Más (que) humanos: Biotecnología, inteligencia artificial y ética de la mejora (eds.) Tecnos. Persson, I. i Savulescu, J. (2012). El mejoramiento moral como posible salida. Tellee. Ferry, L. (2016 ) Que es el transhumanismo. Alianza editorial.