LA LLIBERTAT EN TEMPS POSTHUMANISTES
A partir de l’humanisme es va dipositar una gran confiança en l’educació com a instrument
polític que permet intervenir en l’ésser humà. Tanmateix, alguns intel·lectuals com Canimas
Brugué afirmen que som en una època de declivi de l’educació i alçament de la formació.
Per aquest motiu, han sorgit noves formes de modificar l’ésser humà, com és el que es pot
anomenar “biomillora” moral. Aquesta, és pensada per fer front a problemàtiques actuals,
com per exemple, el canvi climàtic. Es proposa, sobretot amb el fi que els humans tinguem
més sentit de la justícia i compassió, en vista que l’educació no és prou potent.
Una de les problemàtiques que planteja la “biomillora” moral, és que redueix la llibertat
reflexiva. Des de la meva perspectiva, la nostra voluntat no pot escollir dur a terme certes
possibles accions que anteriorment eren disponibles i, per tant, la nostra autonomia moral
es veu limitada, exactament en els actes immorals.
Savulescu planteja el principi de possibilitats alternatives, segons el qual reduir o anul·lar les
possibilitats de fer el mal no redueix la llibertat. Penso que si tinguéssim alguna mena de
dispositiu al cervell que ens controlés per impedir-nos prendre les decisions immorals, en
perdre el poder d’escollir certes accions que per naturalesa podem fer, no tenim control
sobre nosaltres i, per tant, no som lliures. Se’ns imposaria una manera de ser que per molt
beneficiosa que fos per la humanitat, ens reprimiria. Tanmateix, no considero que
necessàriament tenir més opcions impliqui ser més lliure, car, aquestes opcions poden no
ser ni tan sols contemplades. Així que, estic d’acord amb John Harris, en el sentit que penso
que la “biomillora” moral ens fa menys lliures.
Em sembla interessant la visió de Persson i Savulescu (2013, p.128) en què les persones
que són moralment bones i que tracten de fer el que consideren correcte no són menys
lliures que els que no ho fan. Podríem dir que estan exercint la seva llibertat de manera pura
i natural perquè actuen així per vertadera voluntat pròpia.
Cal recalcar, que si analitzem la societat, ens n’adonem que amb altres mitjans com les lleis
ja s’intenta evitar que els humans fem el mal, però el que s’ha cohibit és la llibertat d’acció
perquè és l’única que es trobava disponible per intervenir-hi fins ara.
D’altra banda, ens podríem plantejar si l’educació també restringeix o limita la llibertat
reflexiva. Crec que hi ha maneres d’educar molt dogmàtiques que poden fer-ho, però penso
