

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Article obligatori sobre el posthumanisme que explora si l'educació redueix la llibertat.
Tipo: Monografías, Ensayos
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


A partir de l’humanisme es va dipositar una gran confiança en l’educació com a instrument polític que permet intervenir en l’ésser humà. Tanmateix, alguns intel·lectuals com Canimas Brugué afirmen que som en una època de declivi de l’educació i alçament de la formació. Per aquest motiu, han sorgit noves formes de modificar l’ésser humà, com és el que es pot anomenar “biomillora” moral. Aquesta, és pensada per fer front a problemàtiques actuals, com per exemple, el canvi climàtic. Es proposa, sobretot amb el fi que els humans tinguem més sentit de la justícia i compassió, en vista que l’educació no és prou potent. Una de les problemàtiques que planteja la “biomillora” moral, és que redueix la llibertat reflexiva. Des de la meva perspectiva, la nostra voluntat no pot escollir dur a terme certes possibles accions que anteriorment eren disponibles i, per tant, la nostra autonomia moral es veu limitada, exactament en els actes immorals. Savulescu planteja el principi de possibilitats alternatives, segons el qual reduir o anul·lar les possibilitats de fer el mal no redueix la llibertat. Penso que si tinguéssim alguna mena de dispositiu al cervell que ens controlés per impedir-nos prendre les decisions immorals, en perdre el poder d’escollir certes accions que per naturalesa podem fer, no tenim control sobre nosaltres i, per tant, no som lliures. Se’ns imposaria una manera de ser que per molt beneficiosa que fos per la humanitat, ens reprimiria. Tanmateix, no considero que necessàriament tenir més opcions impliqui ser més lliure, car, aquestes opcions poden no ser ni tan sols contemplades. Així que, estic d’acord amb John Harris, en el sentit que penso que la “biomillora” moral ens fa menys lliures. Em sembla interessant la visió de Persson i Savulescu (2013, p.128) en què les persones que són moralment bones i que tracten de fer el que consideren correcte no són menys lliures que els que no ho fan. Podríem dir que estan exercint la seva llibertat de manera pura i natural perquè actuen així per vertadera voluntat pròpia. Cal recalcar, que si analitzem la societat, ens n’adonem que amb altres mitjans com les lleis ja s’intenta evitar que els humans fem el mal, però el que s’ha cohibit és la llibertat d’acció perquè és l’única que es trobava disponible per intervenir-hi fins ara. D’altra banda, ens podríem plantejar si l’educació també restringeix o limita la llibertat reflexiva. Crec que hi ha maneres d’educar molt dogmàtiques que poden fer-ho, però penso
que generalment una educació efectiva convenç per seguir el camí del bé. Enlloc de treure la capacitat de decisió final o imposar una manera d’actuar. És a dir, probablement un infant deixarà de ferir als seus companys si se l’educa des de la raó perquè ell esculli que no vol fer-los mal. Tot i així, considero que ell sempre tindrà la llibertat o poder de ferir. En conclusió, quan un individu actua lliurement les seves accions són el resultat de les seves decisions, però en termes de voluntat considero que és lliure aquell qui no és forçat ni amenaçat a escollir sinó que gairebé per naturalesa elegeix el que li sembla més raonable, és a dir, no s’exerceix influència directa sobre la motivació.
Diéguez, A., i Véliz, C. (2017). Would Moral Enhancement Limit Freedom?. Springer Science+Business Media Dordrecht. Lara, F., Savulescu, J., Lara F., Deckers, J., Lucena, A., Douglas, T., García, P., Kahane, G., Monasterio A., Moreno M., Pugh, J. Rodríguez J., Rodríguez, B. (2021). Más (que) humanos: Biotecnología, inteligencia artificial y ética de la mejora (eds.) Tecnos. Persson, I. i Savulescu, J. (2012). El mejoramiento moral como posible salida. Tellee. Ferry, L. (2016 ) Que es el transhumanismo. Alianza editorial.