Assaig del bloc temàtic 3 | Ejercicios de Historia de África

Introducció

El text que s’ha assignat per a realitzar aquest assaig ha estat : “ Tràfic d’esclaus al

segle XIX: els viatges del capità Llopis i Llopis” d’ Agustín Guimerá. En aquest fragment

es presenten els viatges efectuats per Francesc Llopis i Llopis, un marí català, capità

també, d’alguns vaixells esclavistes que sortien de Cuba i anaven al Golf de Guinea al

1818 i 1819 malgrat que l’any 1817 Espanya es va comprometre a perseguir el tràfic

d’esclaus. Per tant, aquest text és una gran aportació al coneixement del tràfic

d’esclaus i a partir d’un exemple molt proper, ens il·lustra la realitat esclavista que

també va ser molt significativa a Espanya, i en concret , a Catalunya. Per tant, la meva

idea per a realitzar aquest assaig és a partir del exemple abans esmentat, reflexionar i

mostrar el tràfic d’esclaus al segle XIX. També la meva intenció és aprofundir en les

interpretacions que donen les diferents corrents historiogràfiques sobre l’esclavatge i

les raons per les que s’arriba al final de la tracta atlàntica de persones.

Relació entre el text i la temàtica principal de l’assaig

Espanya, com he esmenat abans, es va comprometre a perseguir el tràfic d’esclaus

l’any 1817. Però la realitat va ser molt diferent. Les autoritats espanyoles no van

controlar l’activitat esclavista que continuava produint-se en els territoris espanyols, ja

que l’esclavisme era la base de l’economia cubana. Per això, el juliol del 1819, surt de

Santiago de Cuba la goleta “Nuestra señora de las Nieves”, un vaixell destinat al tràfic

d’esclaus.

Aquest fet estaria en la tercera fase de la tracta atlàntica, un període on s’aboleix la

tracta però no l’esclavitud. Aquesta etapa va del 1808 al 1867. Es tracta d’un període

també on es produeix una paradoxa, ja que malgrat ser abolida aquesta pràctica,

s’intensifica la demanda d’esclaus. També és una fase on desapareix pràcticament a

Anglaterra, a França continua però és molt poc significatiu, i es produeix un predomini

portuguès i espanyol en l’esclavatge, ja que les seves economies eren molt dependents

d’aquesta pràctica. Gran Bretanya, estava convençuda de que abolir la tracta era el

primer gran pas per abolir l’esclavitud definitivament o també volia acabar amb la

tracta ja que ja havia aconseguit l’acumulació de capital suficient i tenia més

rendibilitat tenir assalariats. Per això, els britànics faran esforços per evitar situacions

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Assaig del bloc temàtic 3 y más Ejercicios en PDF de Historia de África solo en Docsity!

Introducció El text que s’ha assignat per a realitzar aquest assaig ha estat : “ Tràfic d’esclaus al segle XIX: els viatges del capità Llopis i Llopis” d’ Agustín Guimerá. En aquest fragment es presenten els viatges efectuats per Francesc Llopis i Llopis, un marí català, capità també, d’alguns vaixells esclavistes que sortien de Cuba i anaven al Golf de Guinea al 1818 i 1819 malgrat que l’any 1817 Espanya es va comprometre a perseguir el tràfic d’esclaus. Per tant, aquest text és una gran aportació al coneixement del tràfic d’esclaus i a partir d’un exemple molt proper, ens il·lustra la realitat esclavista que també va ser molt significativa a Espanya, i en concret , a Catalunya. Per tant, la meva idea per a realitzar aquest assaig és a partir del exemple abans esmentat, reflexionar i mostrar el tràfic d’esclaus al segle XIX. També la meva intenció és aprofundir en les interpretacions que donen les diferents corrents historiogràfiques sobre l’esclavatge i les raons per les que s’arriba al final de la tracta atlàntica de persones. Relació entre el text i la temàtica principal de l’assaig Espanya, com he esmenat abans, es va comprometre a perseguir el tràfic d’esclaus l’any 1817. Però la realitat va ser molt diferent. Les autoritats espanyoles no van controlar l’activitat esclavista que continuava produint-se en els territoris espanyols, ja que l’esclavisme era la base de l’economia cubana. Per això, el juliol del 1819, surt de Santiago de Cuba la goleta “Nuestra señora de las Nieves” , un vaixell destinat al tràfic d’esclaus. Aquest fet estaria en la tercera fase de la tracta atlàntica, un període on s’aboleix la tracta però no l’esclavitud. Aquesta etapa va del 1808 al 1867. Es tracta d’un període també on es produeix una paradoxa, ja que malgrat ser abolida aquesta pràctica, s’intensifica la demanda d’esclaus. També és una fase on desapareix pràcticament a Anglaterra, a França continua però és molt poc significatiu, i es produeix un predomini portuguès i espanyol en l’esclavatge, ja que les seves economies eren molt dependents d’aquesta pràctica. Gran Bretanya, estava convençuda de que abolir la tracta era el primer gran pas per abolir l’esclavitud definitivament o també volia acabar amb la tracta ja que ja havia aconseguit l’acumulació de capital suficient i tenia més rendibilitat tenir assalariats. Per això, els britànics faran esforços per evitar situacions

com la que es va produir el 12 de desembre de 1819, quan van capturar al Golf de Guinea el vaixell del capità Francesc Llopis i Llopis, que portava 122 esclaus a bord. Els esclaus van ser alliberats i el vaixell venut. Per tant, aquest fet relata una realitat molt extensa, on Gran Bretanya feia grans esforços per evitar la tracta atlàntica però la gran demanda, sumada a la connivència de moltes potències europees per continuar-la, no va poder frenar la major part del tràfic d’esclaus que es produïa. Per tant, malgrat l’esforç logístic i econòmic de Gran Bretanya, el volum de vaixells destinats a la tracta va ser enorme. De fet, a Europa les potències van anar abolint la tracta gradualment fins a la dècada dels seixanta, quan es produeix la darrera travessa. El text relata de manera molt detallada la travessa de vaixells amb la finalitat de transportar persones. En aquest cas, es tracta del recorregut Cuba- Guinea. La durada d’aquest trajecte solia ser de dos mesos. Un detall important és que el vaixell era americà, un fet que era freqüent ja que existia la creença de que tenien més velocitat i era més fàcil fugir dels guardacostes britànics. Com he comentat, aquest text explica uns fets succeïts a principis del segle XIX. Però hi ha un conjunt de fets que expliquen com s’arriba a aquesta situació. L’ esclavisme va iniciar-se fins el segle XV I l’explotació massiva des del XVII. A més existien més rutes que de tràfic d’esclaus que l’atlàntica però no de la densitat d’aquesta. Per tant, Àfrica s’especialitzarà en el comerç de persones. De fet, les economies canviaran el seu model de producció i algunes com Dahomey (principal exemple) durant un llarg període de temps, seran totalment dependents del esclavatge i així, dependents del comerç amb Europa. Fins arribar a un punt de canviar els models productius en funció dels interessos europeus. Alguns països arribaran a un punt de col·laboració en l’esclavatge per a no ser esclavitzats. En el cas de Guinea, hi haurà una pila d’acusacions de bruixeria ja que era una creença molt comuna en algunes societats africanes. Llavors, consistia en fer una proliferació judicial per tal de tenir una excusa per a condemnar al seu propi poble.

africana, que culpa únicament als europeus. També sorgeix als noranta una nova corrent que transmet que hi ha també beneficiaris africans en l’esclavatge. Es tracta de dues visions complementàries en la que una assumeix l’altre, adherint-li el paper i la voluntat de les elits africanes dins del procés d’esclavatge. Sorgeixen algunes que vinculaven a les elits cubanes i brasileres en aquest procés. També, en les primeres teories es parlava de comerç triangular i en les posteriors de tracta atlàntica. Conclusions La tracta és un fet d’una magnitud tan gran que marca al continent africà fins a l’actualitat. Estem parlant de que la demografia pateix un estancament total mentre que a la resta del món creixia enormement. Les xifres varien molt segons les fonts, però es podria parlar de que 50 milions de persones es van veure inertes en aquest procés. Per tant, no és erroni parlar d’un subdesenvolupament marcat totalment pel tràfic d’esclaus La lectura del text forma part de la tracta atlàntica o del comerç triangular d’Espanya i Catalunya amb Cuba i Guinea. Aquest, és només un exemple dels milers de vaixells que van tenir com a finalitat esclavitzar a persones. Cal posar en valor també el que suposava la travessa. Un trajecte d’uns dos mesos en condicions inhumanes que,segons alguns testimonis directes, era horrible. Realment, no s’explica aquest fet tan excepcional com a tal. Per tant, el tràfic d’esclaus és un fet tan estructural que pot explicar els fenòmens posteriors que s’esdevenen a Àfrica posteriorment, com pot ser el colonialisme. I explica també la precària situació de les economies i les societats africanes, que van patir durant segles la normalització de la violència i la denegació de la llibertat, a més d’haver de canviar el model productiu en molts casos. I per últim, destacar com van existir territoris destinats exclusivament al tràfic d’esclaus. Eren dependents dels vaixells europeus i no hi havia cap altre activitat que no fos destinada a l’esclavatge. Per tant estaríem parlant de territoris dependents del comerç exterior europeu, generant un paternalisme molt perjudicial per al continent africà.

Bibliografia

Moral, Eric del (2017) Breve historia del África Subsahariana. Barcelona: Nowtilus, p. 109- 154
Ringrose, David (2019) El poder europeo en el mundo. Barcelona: Pasado & Presente, p. 115- 133.
Soumonni, Elisée (2001) Dahomey y el mundo atlántico. Rio de Janeiro: CEAA, p. 38-

Assaig del bloc temàtic 3, Ejercicios de Historia de África

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Assaig del bloc temàtic 3 y más Ejercicios en PDF de Historia de África solo en Docsity!