¡Descarga Bloc Temàtic 2. Interpretació de puntuacions (Resum) y más Resúmenes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
BLOC TEMÀTIC 2: Interpretació de les puntuacions
Com s’han d’interpretar les puntuacions d’un test?
La puntuació directa d’una persona en un test depèn del nombre i propietats psicomètriques dels ítems, de com s’han puntuat, de com combinem les puntuacions en els ítems per arribar a la puntuació final, de que s’hagi establert o no un temps límit d’administració... Per tant, no és directament interpretable. Perquè una puntuació tingui sentit, l’hem de referir als continguts inclosos en el test o al rendiment de les demés persones que composen el grup normatiu, utilitzant el que anomenem nomes o barems. Els barems ens serveixen per assignar a cada possible puntuació directa un valor numèric que ens informa de la seva posició en relació amb les puntuacions que obtenen les persones que integren el grup normatiu (mostra de persones a les que s’ha aplicat el test per a l’obtenció dels barems, procés que s’anomena baremació). La quantitat, mida i adequació dels barems dependrà del grup normatiu en el que s’obtenen. És freqüent obtenir les normes que corresponguin als diferents subgrups que responen al test. Es parla de normes de l’usuari (obtingudes amb una mostra concreta que ha respòs al test durant un cert període de temps) i normes de conveniència (s’obtenen després d’aplicar el test a la mostra disponible durant la seva elaboració). Al utilitzar els barems produïm interpretacions referides a la norma.
Una altra manera de facilitar la interpretació consisteix en relacionar una puntuació amb el rendiment en els ítems específics, per inferir què sap o sap fer o la posició de l’avaluat en la característica psicològica que mesura el test. Es parla en aquest cas d’interpretacions referides al criteri. Les proves que requereixen interpretacions referides al criteri acaben oferint informació sobre la posició de cada persona en relació a les demès. Per tant, amb freqüència, els tests solen permetre i oferir diversos tipus d’interpretacions, encara que sigui una (la normativa o la de criteri) la que resulta més útil a l’objectiu del test. Per interpretar les puntuacions, se sol recórrer als punts de tall. De vegades se n’obté només un, que permet establir la pertinença al dos grups. Altre vegades se n’obtenen dos o més, el que permet definir 3 o més nivells de rendiment. A més, els punts de tall es poden utilitzar en els dos tipus d’interpretacions. En el cas de les referides al criteri, a cada nivell se li assignen interpretacions qualitativament diferents, que indiquen el que saben fer els que arriben a aquesta classificació. En les interpretacions referides a la norma, se sol fixar un percentatge de rebuig (com es fa en selecció de personal). Altres maneres de fer una interpretació referida al criteri son el mapatge d’ítems i el nivell d’acompliment.
Transformacions de les puntuacions
INTERPRETACIONS REFERIDES A LA NORMA
BAREMS CRONOLÒGICS
Té sentit comparar la puntuació d’un avaluat amb les que obtenen els avaluats de la seva mateixa edat i els d’edats diferents. Això es pot realitzar mitjançant dos tipus diferents de barems: l’edat mental (EM) i el coeficient intel·lectual (CI). L’edat mental és l’edat que correspon al grau de constructe (rendiment) que demostra una persona en la realització d’un test.
Un exemple d’interpretació d’edat mental seria el següent: un nen obté en un test una puntuació directa de 14 punts, per tant, direm que es correspon amb una edat mental de 9 anys, mirant la taula. El coeficient intel·lectual és el resultat de dividir l’edat mental entre l’edat cronològica (EC) de la persona. Per prescindir dels decimals, el resultat es multiplica per 100 i s’arrodoneix al nombre enter més pròxim.
Si la EM d’un avaluat coincideix exactament amb la seva EC, el seu CI serà 100. Si el CI supera el valor de 100 significarà que té una intel·ligència superior al promig de la seva edat, mentre que si el seu CI és inferior a 100, significarà que la seva intel·ligència és inferior a la mitjana del seu grup d’edat. Usualment, els coeficients intel·lectuals inferiors a 70 indiquen deficiències importants, mentre que els coeficients intel·lectuals superiors a 140 indiquen excepcionalitat intel·lectual.
Els barems cronològics només poden aplicar-se quan la mitjana d’un test augmenta amb l’edat, i avui dia s’apliquen poc, tot i que el seu ús s’ha generalitzat internacionalment. Normalment, no s’aplica en edats adultes, excepte en alguns casos determinats.
BAREMS TÍPICS
Puntuacions típiques (estandarditzades)
Una puntuació típica s’obté aplicant la següent transformació:
La puntuació típica obtinguda pot ser positiva o negativa i indica el nombre de desviacions típiques de s’allunya de la mitjana la corresponent puntuació directa (x).
Per exemple, una puntuació típica de -2,23 indica que la corresponent puntuació en el test X es troba 2.33 desviacions típiques per sona de la mitjana.
Puntuacions típiques normalitzades
Les puntuacions típiques tenen dos inconvenients que dificulten el seu ús: assumeixen valors no sencers i valors negatius. Per superar aquestes dificultats s’han proposat les escales típiques derivades, o derivades normalitzades. Les principals són les escales T i les escales D.
rang centil, que és un percentatge. El rang centil indica el percentatge de persones del grup normatiu que obtenen puntuacions inferiors a la puntuació en concret.
Hi ha dues maneres d’obtenir el rang centil d’una puntuació, depenent de que considerem la variable mesurada pel test com a discreta o contínua. En el cas de que sigui discreta, es dedueix que el rang centil de cada puntuació és el valor de la columna “percentatge acumulat” que correspon a la puntuació anterior.
En el cas de que sigui contínua, s’aplica la següent fórmula:
Els centils són els barems més utilitzats. Permeten la comparació del rendiment de diferents persones en la mateixa prova i d’una persona en diferents proves. La relació entre les puntuacions i els seus rangs centils no és lineal, les unitats de mesura dels percentils no són equidistants en puntuació (els rangs centils que es troben als extrems difereixen menys entre sí que els de les puntuacions centrals (les puntuacions centrals són menys estables), degut a que hi ha un major nombre de subjectes en la part central), cosa que és el seu principal inconvenient. No es poden fer càlculs aritmètics no estadístics amb puntuacions en escala de rangs percentils.
INTERPRETACIONS REFERIDES AL CRITERI
Mapatge d’ítems
El procediment consisteix en associar a cada puntuació l’ítem que sigui encertat amb una probabilitat d’encert p, pels que tenen aquesta puntuació. En el cas dels ítems de resposta oberta es tracta de mostrar l’ítem que il·lustri de millor manera el rendiment que s’espera de qui l’obtingui en cada puntuació. En resum, s’associen a cada puntuació els continguts o procediments que cal dominar per obtenir-les.
Descripció de cada nivell de d’acompliment
Es tracta d’establir, mitjançant experts, els nivells d’acompliment associats a determinades puntuacions en el test, amb l’objectiu d’informar del nivell de competència als interessats. Suposem que s’han establert quatre nivells de rendiment: Insuficient, Suficient, Destacat i Avançat. Un cop que s’ha fet el mapatge d’ítems, es demana als experts que analitzin als ítems que queden prop dels corresponents punts de tall. La tasca dels experts és estudiar bé aquests ítems per trobar i descriure en poques frases què sap i què sap fer qui obtingui aquella puntuació.
Punts de tall
De vegades, l’objectiu d’una determinada aplicació és trobar la puntuació o puntuacions del test que separen als competents dels no competents o als diferents nivells d’acompliment que volem establir. Com hem dit, hi ha tant punts de tall pels tests referits a normes (l’objectiu és dividir el grup en subgrups que tinguin una mida prefixada) com pels tests referits a criteri (els punts de tall venen determinats per coneixements, destreses i capacitats requerides per les qualificacions). En aquest cas, ens centrem en els punts de tall per tests referits a criteri.
S’han proposat els següents passos per l’establiment dels punts de tall:
A continuació veurem alguns dels mètodes comentats per avaluar els ítems d’opció múltiple:
- Mètode Angoff: cada “panelista” proporciona per a cada ítem la probabilitat que tindria l’avaluat frontera d’encertar en cada ítem. La mitjana de les sumes donades pels “panelistes” seria el punt de tall cercat. Un problema que té aquest mètode és que se sap que les estimacions que es solen fer del rendiment dels avaluats frontera sol tenir un biaix negatiu (són menors de les que s’haurien de donar) en els punts de tall inferiors, i biaix positiu pels punts de tall superiors. Angoff també proposà un altre mètode que consisteix en dir davant de cada ítem si l’examinat frontera l’encertaria o no. Aquest mètode és conegut com el mètode Sí- No; i s’utilitza també el mètode Angoff per a ítems politòmics, en el que el “panelista” ha de donar una estimació de la puntuació esperada per l’estudiant frontera a cada ítem.
- Mètode Nedelsky: en cada ítem el “panelista” ha d’indicar quantes opcions podria saber que són incorrectes l’estudiant frontera. El punt de tall seria el promig de les sumes de tots els “panelistes”.
- Mètode del marca-pàgines: es prepara una llista d’ítems ordenats pel seu paràmetre b, que és l’indicador de la dificultat dels ítems en alguns models de la TRI. La tasca del
