atles historic almacelles, Apuntes de Historia

¡Descarga atles historic almacelles y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

es

El paisatge hi st orie d'un municipi de la comarca

de l Segria des de la Prehistoria fins a l'actualitat

Jordi Bolos

Jacinto Bonales

Ajuntament d'Almacelles

Amb el supore de: Projeere PaHis Ca r (Paisarge Hi srorie de Cara luny a) Universirat de L1 eida

Treball re alirza r dins del projeere de recerca HAR2012 -3 5022 , nna nc;at pe! Mi nisteri d 'Ee onomi a i Co mpe ririvirar

"""" (^) fr!! I SSTlTLT .... P:=l H i, ( @} (^) D'ESTUDl S " U ~

Diputació de Lleida l^ LERDEN^ CS^ ~ Pai^ sat^ ge Hi sto^ ri^ e

munlclp ls I!!/Tl lor ll lu F~ publJu Iier 1M rhpw~ dr: lkidl (^) Universitat de L1eida de Catal unya

© Jordi Bolos i Masclans i Jacinto Bonales Cortés, 2015 © de les fotografi "s: els seus autors © de la carto gr ~fia: el s se us autors © d'aquesra edició: Ajuntament d'Alrnacclles 1'13 <; 3 de'. la Vila, 1 - 25 I 00 Alm3eelles aj un tam e nt (iV almaee ll es.ear www,aJmaeelles ,ear

Pages editors, S L, 2015 Sanr Salvador, 8 - 25005 Ll eida ed itoriaJ @page sc Jitors,ear www,pagesedirors.ear

Primera edició: desembre de 2015 ISBN: 978-84-9975-706- DL L 1.704- Impre s a Arrs Grafiques Bobala, S L www,bobala,ear

-<i Unpl1!S a lIeida ~

Q ualsevol forma de repro dueeió, disrribueió, eomunieaeió pública o rransformaeió d 'aq ue sra obra nom és es por fer amb l'autor ir/,ació deis seus tirulars, llevar de J' exeepció prevista per la lIei, Adrece u- vos a CEDRO ( Ce ntro Español de Derecho s Reprográfieos, <www.eedro,org» si neeess ir eu fotocopiar, esc ane jar o fe r copies d igita ls de Fragmenrs d ' aquc s la obra,

Introducció :"" His torie

aalunya

Lany 1955, W G. Hoskins va eseriure una historia de! paisatge d'Anglaterra,

amb e! nom The Making 01 the Engfish Landscape, la construeeió del paisatge

angles.' Moltes de les coses que ara ens interessen a Catalunya sobre e!s paisatges preindustrials ja se les plantejava ell fa seixanta anys. Fins i tot, s'atreví a dir que e! paisatge podia ser una de les fonts del coneixement historie més importants a l'hora de eoneixer e! nostre passat. Potser no podem afirmar tant, pero sí que podem dir que en aquestes paraules hi ha una part de raó. El paisatge pot ser una font molt important de eoneixements histories, si som capac;:os de llegir allo que ha quedat impres sobre e! territori deis paisatges ereats en les diverses etapes de! passat, en unes epoques en que hi havia una cultura, una soeietat i una economia molt diferents de les actuals. En primer lloc, ens hem de plantejar que és e! paisatge. Les respostes poden ser molt diverses. Alguns estudiosos de l' art i alguns geografs diuen que e! paisatge només existeix si hi ha una persona que l' observa. És per tant una realitat sub jectiva. Aquesta idea de! paisatge de fet ens du a mirar i admirar e! paisatge i a parlar d'uns paisatges que ens són plaents i d'uns altres que no són tan atraetius, al.menys per a nosaltres. Tanmateix, si volem coneixer la nostra historia, amb aquestes idees no anem enlloCo EIs historiadors, per contra, preferim veure e! paisatge com quelcom que es pot estudiar, que té una historia lligada als homes i a les dones que han viseut en e! passat i l'han transformat, i que és compost per uns e!ements (paree!.les, línies o punts) que existeixen encara que ningú no se'ls miri. Fins i tot hi ha e!ements de! paisatge historic que hi són i que no es poden veure (com poden ser e!s lími ts). En aquesta visió de! paisatge, els historiadors no estem pas sois. Per exemple, un botanic, d'una manera semblant, quan vol estudiar un paisatge s'ha d'interessar per unes plantes concretes i intentar des cobrir l' existencia d'unes comunitats vegetals. Fa uns anys, un geograf franees ja assenyalava que "e! més senzill i e! més banal deis paisatges és alhora social i natural, subjeetiu i objectiu, espacial i temporal, produeció material i cultural, real i simbolic [... ]. El paisatge és un sistema que cavalca per damunt d'allo que és natural i d'allo que és social". 2 El paisatge és tot e! que hi ha al voltant nostre. Si ens enfilem al tossal de! Vilot d'Almacelles tindrem a tot el nostre entorn una magnífica visió panora.mica de! terme. Aquest paisatge és un conjunt de cases, de camins, de camps, de boses o 1'0[ tú amb (^) 1. W G. H SKINS ( 1955). d. Derec ho s ra. 2.^ G.^ B^ ERTRAND^ (1978),^ p.^24 9.

a. forma que u, fins i tor danys, d'al n[s i e nc ara pone m s del deIs segles. abem "lle me nd re'ls. de difondre t M uir.^3 A r irari. 1¡ de m parlar r I'activitat

i:ns p orta a

pe rs o to e talunya desp rés de

:::ió. Al hora

anys s'han _-.ca sabem o eclesials, general so ~r ae mple que ha egle XVIII. nenes par pra ts i els cam ps de le or d enat e emps, :>nrea des i ment han tI qu e co s de terra co mes te rro bem uu'i des a Ip q ue ja (1< )

renim fon;:a ben idem ifi cats.^6 Han de ser uns p rimer s passos q ue duguin a l'esra

bliment d'una ti pologia de form es d e camps de conre u. D' alrra banda, hem de renir sempre present que aquests c am ps, crea ts en epoca rom ana o medi eval, ben

egur que es van transformar poc o molt en e poc a mo derna i co nt emporani a.

Veiem un cas excepcionalment ben do cu mentar deis can vis es de vinguts després de l' edat mitjana precisament al municipi d'Almacelles, on podem sa ber qu ines caracrerístiques renien les parcel.les anomena de s "tallades" q ue es van crear a la fi

del segle XVIII, i que ara podem dibuixar sobre mapes. 1, ja en darrer !loc, gairebé

a tor arreu, en qualsevol paisatge rural, pod em desc ob rir les transform aci ons , fru it d'anivellaments, eixamplaments, concentra cions p ar el ·l ar ies o creacions de no us sistemes d'irrigació, que s'han produ'it al llarg d'aquesrs da rrers cin qua ma anys, que han fer canviar drasticamenr m ol ts paisatges agraris; aq uest fet ha mo tivat que molt sovint, a l'hora d'apropar-nos al paisatge "cont em por ani" , h om

prefereixi agafar com a referencia les fotografies aeries fetes els anys 1946 i 1956

i no pas els darrers ortofotomapes. Uns altres components molt importants del paisatge són els el ement s lineals, com poden ser els camins, les séquies o els límits. Linteres per l'estu di d ei s ca mins i sobretot de la xarxa de vies de comunicació fa molts anys qu e va néixer en tors aquells que volem comprendre l'evolució dels paisatges e urop eus.^7 E nt en dre els camins i sobretot les transformacions que han sofert alllarg dels segles és basic si volem comprendre els canvis esdevinguts en el poblament i en l'orgaru rzació

del territorio En aquest cas (i en molts al tres) , relacionar els diferents elements d el

paisatge entre ells pot ser fonamental per arribar a entendre'n les caracterísriques. D'una manera semblant, és molt important el coneixement dels cursos d 'aigua i sobretot de les séquies. En molts indrets, sobretot a la Catalunya N ova, la seva creació va suposar una transformació molt important dels parcel.laris i tamb é de la disrribució del poblament. Els !ligams entre les séquies, l' economia i la societat d'un indret són prou evidents. Les aportacions que s'han fet des de les terres d e parla catalana amb relació al coneixement d'aquest tema han estat fonamentals. 8 Entre els elements lineals del paisatge també hem d'indoure els límits. El territo ri és soleat de límits: partions de propietats, de dominis, de terres que depenien d'una comunitat, de senyories, de parroquies, de municipis, etc. La compren sió dels motius pels quals els límits passen per un !loe determinat pot ser molt interessant a l'hora d'entendre el territori que volem estudiar. De fet, l'origen d' alguns lími ts (o si més no de II Uf tra<;:a t) de vegades pot ser molt vel!, pot tenir uns milers d'anys. Aixo, que fa anys ja va ser descoben a Anglaterra, ara ha estat estudiat en dotzenes de casos a les diferents comarques catalanes, sobretot a la

6. J. BOLOS (s. d )
7. G. C HO U UER (199 7)

8 M. BARcao - H. KI ACHNER - e N", !\ARO (1996).

l

Catalunya Vella, pero també a la Catalun ya Nova. 9 En estudiar els límits del ter me municipal d'Almacelles, veurem que les partions no són pas casuals.

Amb relació a tots aquests aspectes, cal subratllar la importancia de fer un estudi en la "llarga durada". Per entendre el paisatge que ens envolta, no n'hi ha prou d' estudiar els darrers dos-cents anys o, per exem pIe, només els segles medievals, cal estudiar almenys els darrers dos mil anys. Molts dels elements del paisatge que veiem al nostre voltant poden ser perfectament de n~poca romana, dels segles de do mini visigotic o islamic o bé de després de la conquesta comtal o feudal. Per entendre per que són com són cal tenir present aquest marc cronologic i cal te nir ben presents els canvis que s' han esdevingut en la societat alllarg dels segles. Aquests canvis de vegades han pogut tapar o destruir allo que hi havia anterior ment ; més sovint, pero, en cada segle s'ha utilitzat tot allo que es podia aprofi.tar de les etapes anteriors i només s' ha innovat en allo que era més indispensable. De fet, és gracies a aixo que encara ara trobem elements del paisatge creats fa uns dos mil anys, que han estat aprofi.tats i transformats alllarg dels segles, pero que ens poden permetre d' entendre no només allo que hi havia en el passat ans també les realitats que hi ha hagut després (que han fet possible aquesta perduració). Al llarg de les properes pagines ho veurem en un gran nombre de casos.

A Europa, al llarg dels darrers cinquanta anys, s'han fet molts estudis sobre el paisatge historie. A Anglaterra hi ha una llarga tradició de treballs d'arqueologia del paisatge. Treballs com els de Hoskins, d'Aston o de Muir han aconseguit que aquestes recerques hagin arribat al conjunt de la població. S'han fet estudis molt aprofundits del paisatge d'alguns municipis. 1 o^ Darrerament , el projecte HLC (Historic Landscape Characterisation) ha permes que els estudis sobre el paisat ge historic tinguin una forta repercussió social, ates que els mapes que s'han fet són una eina que ha de permetre una millor gestió del territori. El suport d'una institució pública com, en aquest cas, English Heritage ha estat fonamental.

A Franc;:a s'han fet moltes aportacions sobretot a les universitats i en centres de recerca. Molts d'aquests treballs, fets amb relació a les terres occitanes, ens han fomit, als catalans, unes bases metodologiques fonamentals a l'hora d'interpre tar el nostre paisatge com a realitat amb una llarga historia. Hi ha, per exemple, nombrosos treballs sobre les formes dels pobles (i sobre el perque d'aquestes formes), sobre la morfologia dels camps o bé sobre l'interes d'estudiar i de poder entendre la xarxa de vies. 1l

A Catalun ya i al conjunt dels Pa'isos Catalans, els treballs que s'han dut a terme aquests darrers anys han estat també forc;:a notables. De vegades s'han aplicat al nostre país les metodologies que s'havien inventat per estudiar realitats de fora, d'altres vegades ha calgut inventar metodologies noves que permetin d'entendre

9. J. B OL ÓS (2004 b). 10 Peter FOWLER - lan Bl.ACKWEll (2000); M ick A ~ION - Chris G ERRAR D (20 13).
10. G. F ABRE - M. B OURIN - J. C A1LLE - A. D EBOA D ( 1996).

j

El tossal del Vilot d'Almacelles. Foto J. Bol6s.

per on passen, aquestes partions. En les properes pagines, cadascun dels capítols d'a quest llib re sera il·lustrat amb diversos mapes. La cartografia no hi tindra pas un paper secundari, de simple complement; per contra, molts cops, el text ser vira sobre tot per a facilitar la comprensió dels mapes que en un ades com aquest tenen un a i mp ortancia fonamental.

Am b la publicació d' aquest ades del paisatge historie del municipi d'Almacelles persegu im q ue tothom pug ui entendre millor un territori, on viu -i que per tant estima---, o bé que li interessa per qualsevol motiu. Per aconseguir aixo, vo lem oferir les eines que permetin no soIs poder veure, ans també entendre i fins i tot datar els diversos elements d'aquest paisatge que hi ha entorn de la població d'Almacell es; de descobrir-ne, d' aquesta manera, Hur historia. És un paisatge fruit de l'esfor(j i del treball de les generacions que ens han precedit. De fet, es tudiar aq uest paisatge ens permet de coneixer millor la nostra historia i que tots plegats puguem valorar aquest territori com una part del nostre patrimoni col lectiu. De la mateixa manera que s'ha afirmat que Anglaterra és un país molt vell (amb una potent historia estudiada a fons pels seus historiadors), els catalans po dem afirmar que Catalunya és un país també molt vell, amb una llarga historia. 1 els pobladors d'Almacelles poden assegurar que el seu terme municipal també té un passat llarg i complex, altament interessant. 1 hem de tenir ben present que

d 1s capítols

hi ri ndra pas

. el text ser

om aquest

d macelles

I -i que per

w~ r aixo (^) , vo

re ndre i fins i

1 la població

un paisatge

ir. De fet, es- Dri a i que tots ar d moni col- p 's molt vell catalans po ~ar ga historia. mi cipal també ~ n present que e rudiar la historia del paisatge d aquest pob le de la comarca del Segria no es p as fe r una historia loca l, ans és inte nt ar de resoldre problemes de la Historia (en maj ús cules) catalana i europea en un territo ri determinat. 18

Podem d oure aquestes pagines introductories assenyala nt qu e el paisarge és com

és a causa de la m or fologia del \loe, d el seu clima i d' al tres fac tors i nni nsecs del

!l oe, pero també a causa de les característiques de les societats que h i van viure en

el passat. Podem afirmar, per tant, que aquesta mena d'estudis s ob re el paisatge

historie tenen un interes per a la societat actual. Són uns treba lls que aj uden a

entendre la nostra historia i la historia d lll oc on vivim. Aquests treballs, pero, també pod en ser una manera d'ampliar el nostre parrim oni, ates que molts pai sa tges, quan els podem entendre i datar, com hem dit, esdevenen objectes am b un a llarga historia. No només les esglésies i els castells són vells; també ho poden ser un camí, una séquia o el marge d'un campo 19 Aquest fet, el coneixement d el paisatge historie, ha de tenit una repercussió en la valoració del territo ri , en la se va gestió i, fins i tot, en un possible augme nt de l'interes turístic d'uns ín drets que ara coneixem molt millor. Abans de cloure aquestes pagines introductories, volem agrair l'interes que hi h a hagut des de l'Ajuntament d'Almacelles per tirar endavant la realització i la p ublicació d' aquest Aties historie d'Almaeelles. També restem molt agra'its per la col·laboració d'Oscar Lalana, de Montse Cené i d'Enric Vicedo. Si algun dia es poden arribar afer estudis semblants de molts municipis de les diferents comar ques de Catalunya, el coneixement que tindrem del paisatge historie i, de fet, de la h istoria del nostre país sera molt més profundo Qordi Bolos)

18 En aquest se nt it és mo lt notab le I'estudi de Samuel LnU RC (2007).

19. Veg eu els exemples de pa isat ge que han restat fossllilzats: S. R IPPON (2004).

o

Pastures M atolls Vl nya Usos agraris del terme d'Almacelles en época medieval. Mapa J. Bonales. ;;ilmpa ~arraginals 2sous 4 sous 12 diners 3sous 2sous 3 sous 8sous 5 sous 4 sous 5 sous 3sous e 4 sous fa neca d'or ~ diners ~ diners ~ dlners sou s 6 diners ~ diners an se'n uns 15 ab altres; anegues de rment ~ SOUS, 6 ners ~ s ous ) sous Ates que fins a l'any 1414 el nombre de focs era superior a 50, hem de suposar

que, a més de pagesos, hi devia haver algunes famílies que exercien un altre ofi

ci complementario Probablement hi vivia un ferrer i ben segur que hi hauríem trobat un fuster; de fet, l'any 1382, Lloren y Bl anc exercia aquest oficio També hi havia d'haver un hostaler, car ja fos al poble, ja al ca mí de Montsó, hi havia un hostal on poder pernoctar i donar men jar als viatgers i a les seves besties. 8 Encara

que potser algun ve Í tenia forn per a coure el pa, el m és segur és que el col·lectiu, el Comú , en tingués un. De la mateixa man e ra possiblement també posse"ia un

8. L' ho stal estava situat, sens du bte, a pone nt de la cr eu de terme Sego ns e-G IP CI ( nú m. 30. 766) la creu

original e ra de factura g6tica i va ro mandre al Pl a de la Creu fins al 1860. Va desaparéixer probablement amb les ob res d 'un túnel de l ferrocar ri l que passa justament per sota. Va ser substit u'ida per u na altra de fer ro for at de petites dimensions, que va restar en aqu el! mateix indret fin s a la Gue rr a Civil de 1936-1939.

,'" e , , s eres tu a

\ de

ffil fS er La

'ob

~ o pe

m rs

e nu a !D tr e IJriI o- ~a ix a ~ del o nar (^) Principals cami ns del terme d'Almacelles en época moderna.

~a ió Map a: J. Bo nale s.

n uar mms la per r.a CÍ ó de la mateix^ al^ Gaió i^ el^ Torricó. 1 la mateixa situació^ es^ repeteix a^ Alme^ nar^ i^ a Alguaire ! Ues"^ (camí d'Almacelles i camÍ de la Saira).^1 encara a Vilanova de Segri^ a,^ Benavent A...ixÍ de Segria, Rosselló, Malpartit, Alpicat, Raimat, Sucs, Vencilló i Esplucs (Esplús). Eren uns toponims logics per a uns camins que enlla<;:aven Al macelles amb jes , .a del poblacions^ ve"ines,^ pero^ que^ també^ localitzem en termes allu^ ny^ ats, com^ Ossó de Ji!ro ni (^) Cinca, Bellver de Cinca, Saidí, Fraga, Vallmanya, Alcarras i, fins i to C, Soses.G , aume (^) Qacinto Bonales) ° am on E: pa r! Pe re

6. Per Soses, A ri adna Morreres (20 13)

hJ a

•• Almacelles, sud-est

de Correspon a I'area d'actuació prioritaria deis ve"ins de Sant Jaume d'Almacelle

an tes, i conserva una gran quantitat de toponims d' origen medieval. Destaquen e! .lXa. pla d' en Bote!la i e! mas d' en Botella, e! mas d' en Borras, e! pla deis G ramatics, ilJ - e!s plans de les Vínyes i el camí de les Vinyes, els Pouets i la Rasa. A més, hi ha 10 - toponims relatius a vies (carretera de Tamarit, carretera de Sucs, ca mí de Lleida i re camí i carretera d'Almacelletes), a estructures ramaderes (pla de la Pleta, pleta d el dir Pla, bassa de! Sapó) i a límits territorials (boga de Malpartit, terme de Malparti t,

Pla (^) boga de Raimat). N'hi ha també que fan referencia a accidents geografics (ros

sals de la Saira i de la Bassa, les Alvalletes) i d' altres que semblen ser no us: Sorrs

ffiL Llargues i Fondo deis Olivers. Al voltant de la Saira trobem top onims relatius al

la nudi, com les Eres, Sorts de les Eres, Sortetes de! Pla de l'Església, pou de la Plera

i tossal de la Pleta, bassa de la Saira i Fondo de la Bassa de la Saira.

16

Mapa de earacteritzaeió

del paisatge historie

Els mapes de caracterització del paisatge historie (CPH) persegueixen mostrar

en quin moment es va crear cadascun dels elements que trobem en un terri tori,

en principi en cadascuna de les parcel.les (encara que també pot ser convenient

d'incloure-hi elements lineals), Certament, per a fer un bon mapa de CP H cal

que abans s'hagi fet un bon estudi de la historia del paisatge de l'area cartografi

ada. En el cas d'AImacelles tenim la sort que aquest treball de recerca ja existeix

i s'exposa en les pagines precedents; aquest fet ha permes ser molt més p re cisos

a l'hora de dibuixar aquest mapa. Amb relació a aquest mapa, abans de comen

erar a comentar-ne el conüngut, cal assenyalar que s'ha realitzat prene nt com a

base els ortofotomapes dels anys 1946 i 1956. Aquestes fotografies ae ries, fetes

abans dels grans canvis que s'han esdevingut aquests darrers anys, han estat fona

mentals per a fer una reconstrucció detallada dels caracters del paisatge historie

d' aquest municipio

En aquest cas, a l'hora de fer el mapa de CPH, hem representat basicament

elements parcel.laris (sobretot terrenys conreats), pero també hem representat

alguns elements lineals. EIs treballs fets a Anglaterra (en el projecte HLC, H i s

torie Landscape Characterisation) no inclouen els elements lineals, malgrat la

importancia que poden tenir a l'hora d' organitzar el territori i de generar nous

elements del paisatge (que per exemple en copien l'orientació). Són elements

lineals alguns camins que poden tenir una tradició antiga i que fins i tot pot ésser

que siguin d'epoca romana (com hem vist més amunt). També hi hem dibu ixat

la Clamor Amarga i el canal d'Aragó i Catalunya. No hi hem dibuixat, en can

vi, tota la xarxa de canals i séquies que han estat estudiats i cartografiats en el

capitol 15. També hi hem representat el recorregut del ferrocarril, pero no hi

hem pas dibuixat el traer que segueix l'autovia que va de Lleida a Osea, feta

després de l'any 1956, tot i que evidentment ha transformat molt tot el sector

meridional del terme d'Almacelles.

A l'hora d'establir els diferents parcel.laris que hem cregut que eren caracter ís

ties d'aquest territori ha estat fonamental tenir ben present el conjunt d'estu ru

i de mapes que trobem a les pagines precedents d'aquest llibre. En primer ll oe

hem volgut donar un lloc preeminent al parcel.lari que té la mateixa orientació

que el camÍ Calerat, la qual coincideix amb la de la centuriació ¡lerda A, que

és la mateixa que tenia el decumanus roma de Lleida i que encara perd ura en

Tossal del Llopet. En aquest indret hi hagué un lIoe habitat a I'alta edat mitjana. Fo to: J. Bol6 s.

l'orientació d'un tram important de l'actual carrer Major d'aquesta ciutat. Al ter me d'Almacelles, el sector de camps que ten en aquesta orientació ¡lerda A és re dult. Cal afirmar ja ara (com hem dit al capÍtol 3) que mentre el camÍ segueix el mateix recorregut que la via romana i el seu tra<;:at és el mateix que el que seguia fa uns dos mil anys, és molt possible que aquestes parcel.les (tipus 1) es creessin en epoca medieval o moderna, copiant l' orientació que tenia la via.

Hi ha moltes altres parcel.les que ten en la mateixa orientació que alguna de les centuríacions o parcel.lacions creades en epoca romana (ti pus 2). En principi, podríem pensar que aquestes parcel. les de terra corresponen a antigues parcel.les creades en epoca romana aIran dels processos de centuriació o de parcel.lació que

sabem que existiren a Lleida (i en moltes altres ciutats). Cal dir novament

que aixo no és pas gaire probable. Sense poder descartar que en algun cas sigui aixÍ (tal com nosaltres mateixos hem proposat amb relació a al tres comarques, com l'Emporda o la Cerdanya) el més plausible és que la majoría d' aquestes par cel·les es creessin en epoca medieval o moderna, amb relació a les vi es i camins que travessen el territori i que sí que ten en una orientació semblant a la de les parcel.lacions creades abans de l' epoca medieval. És el mateix que deiem amb relació al camÍ Cal<;:at. A més, també cal assenyalar que a Almacelles ens trobem que algunes de les parcel.lacions del segle XVIII, algunes de les "tallades", seguiren la mateixa oríentació que algunes de les parcel.lacions romanes (Ilerda A, al sec tor més occidental, i ¡lerda D, al més oriental); certament es pot afirmar que no

fou pas així d'una manera casual. Molt probablement, al segle XVIII s' aprofitaren

les orienracions de camins i de camps preexistents, que segurament tenien uns

precedenrs molt més antics. En concret, aquesta coincidencia és molt evident

amb r el ació a les parcel.les que coincideixen amb 1'orientació ¡lerda D.

U n tipus diferent de parcel.lari, potser encara més antic que el precedent, és el de

les comes (tipus 3). Ja se n'ha esmentat la importancia en un capítol precedent.

Són llenques de terra que normalment s' estenen al 11arg d'una fondalada i que

estan tallad es transversalment per marges, tot formant "parades". Potser les més

notables són les que hi havia alllarg del Fondo del camí d'Alguaire, la situada

a 1'oest del tossal del Llopet i, sobretot, la que s'estenia entre els Pedregals i la

séquia de la Boga d'Almenar. També podem es mentar la coma o fons que hi

havia al costat de la séquia de les Covetes. Més a ponent, trobem testimonis més

esborrats de comes a la Vallfonda, a la bassa d'en Borras (al costat de la carrerada

de Gramar), a l'est de la partida del Cascall i a la Pleta Major. Al Sas, al pla de

la Saira, hi ha algunes formes que poden recordar comes, pero que no és pas tan

segur que ho siguin. Amb relació a aquest aspecte, cal dir que en molts Uocs de la

Catalunya de ponent hi ha una coincidencia entre antics 110cs habitats i aquestes

comes que sovint han restat fossilitzades en el paisatge fins fa poe. Adonem-nos

que fins i tot encara es poden descobrir alla on després es va esdevenir la parcel

lació en "tallades", a la fi del segle XVIII.

El tipus 4 correspon a les parcel.lacions que es feren al final del segle XV1II, arran

del procés de repoblació d'Almacelles, que s'esdevingué després de l'any 1773,

promogut per Melcior de Guardia. Com s'ha exposat en capítols precedents, es

van crear unes "tallades" o 11enques d'uns 90 m d'ample per de vegades més de

3 km de longitud. Trobem sobretot aquesta parcel.lació al nord del poble. També

es feren noves parcel.lacions en "tallades" al sud-oest de la carretera d'Osca, vers

la bassa d'en Borras i el Gramar; l'amplada d'aquestes llenques de terra és més

reduida (uns 70 m). Encara hi ha un tercer grup de "tallades", més cap a l'est del

terme, a banda i banda del camí d'Alguaire. Actualment, el parcel.lari d'aquest

conjunt no s'ha transformat tant com el situat a l'extrem oest del terme. Com

hem d ir, és molt probable que I'orientació d'aquestes parcel.lacions de la parti

da d el camÍ d'Alguaire fos semblant a la que hi havia anteriorment (que devia

coincidir amb ¡lerda D, orientació del vell camí que mena d'Almace11es cap a

Al gu aire).

Hem representat com a tipus 5 aquelles terres que segueixen una orientació se m

blant a la del tipus 4, encara que s'organitzaren potser en el segon moment,

després del primer procés de reparcel.lació del territori empres sota la direcció de

Melcior de Guardia al darrer quart del segle XVIII.

El tipus 6 correspon a altres parcel.les de conreu amb els costats basicament

rectilinis i amb els angles molt sovint rectes. Trobem aquest tipus de parcel.lari

sobretot al sector oriental del terme, en les terres planes del Sas, al pla d'Alma

celles i al pla de la Saira.