treball bolos, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia

¡Descarga treball bolos y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia solo en Docsity!

ALCARRÀS: Vestigis i situació

medieval-romana.

Iván Sánchez díaz

Professor: Jordi Bolòs

1. ALCARRÀS:

Alcarràs es un poble de la plana de Lleida que es situa i s'estén per les diverses terrasses fluvials entre les conques del Segre i del Cinca. Té una part a la conca del cinca, antigament coneguda com vallamanya i una altra part; el terme de Vinganya. El territori s’irriga per canal Catalunya i Aragó, el canal de Pinyana i la sèquia de Remolins. El municipi , es troba en un tossal al voltant de les restes d'una antiga fortificació de d'origen medieval. Aquestes restes són l'Església parroquial de Santa Maria i un castell que actualment està completament derruit.

Pel que fa l’origen de la vila els primers documents que fan referencia al municipi daten del segle XII. En l'Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 apareix com a Alcarraz,. Segons Zurita, Ermengol VI d'Urgell va conquerir en 1147- Alcarràs, Alguaire i Aitona (mentre Ramon Berenguer era a Almeria) i el conqueridor és anomenat pel pare Finestres (1752) Guillem d'Alcarràs, fill de Guerau de Jorba, senyor de Montmeneu, Òdena i Rubinat i parent dels comtes de Barcelona. Aquest cognom, adoptat després de la conquesta, hauria estat mantingut pels seus descendents, molt vinculats als hospitalers i als templers.

Evolució de la població carrasina.

2. Alcarràs en la edad mitjana.

A Alcarràs podríem calificar-la de vila “tancada” i en ella s’hi alçava un castell, la seva muralla estava formada pel que serien els murs de les cases de la perifèria i estava doblement tancada perquè les altres parts estaven envoltades d’un mur.

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Cal esmentar que l'any 1601 es va habilitar una de les torres de l'antic Castell per tal de fer-la servir de presó. Aquesta es coneguda com a Fortí, que degut a la seva situació una mica aïllada i exterior respecte el Castell va poder mantenir-se després de l'enderrocament. Aquesta Plaça, la del Fortí, encara avui en dia es conserva i sabem que a partir de la segona meitat del s. XIX es va destinar a escola de minyons. Altres restes que actualment es mantenen de l'antic Castell són la Muralleta (inici de l'actual Calvari) i el carreró amb escales que dona a la Plaça del Fortí

L'Església:

La primera església es troba situat en el carrer major.

En referència a la segona església estava la plaça central del poble, davant del Castell

L’augment demogràfic exigia una església que avarques mes fidels, actualment es trobaria en el carrer Major

Alcarràs, el terme de Vallmanya, el terme de Montagut, el terme de Avinganya són les parts d’alcarràs..

Vallmanya tenia una extensió de 6.388 jornals i 8 pórques. Moltes restes romanes es situen en aquest terme. A la reconquesta també va passar a ser de Guerau de Jorba, es va construir un Hospital i una Església. A Vallmanya hi havia dos castells, un de l'abadia de Poblet i l'altre era propietat del Bisbe de Lleida.

El terme de Montagut a la part nord-oriental d'Alcarràs tenia el castell de Montagut juntament amb el seu territori que van ser donats a Ramon Berenguer III per Ibn Hilal (1120). S’hi situava una església. Església que sota el patronatge de l'Assumpta va ser fundada pel Bisbe Guillem Pere. Apareix a l 'Ordinatio Eclesia Ilerdensis de 1168 juntament amb la de Alcarràs i de Soses. Durant els primers segles de la Reconquesta tant Montagut com Alcarràs van pertànyer a Guerau de Jorba, en aquest temps s’hi va construir un hospital.

Avinginyia es un terme marcat per unes restes romanes .Allí hi havia una vil·la romana bastant rica. També s’han trobat restes d’una basílica. Va passar a ser propietat de Guerau de Jorba

Els camins.

Hi ha una sèrie de camins romans bastant avançats per l’època .Hi ha una carrerada, vía que travessa el poble, amb la funció antiga de passejar el bestiar. La carrerada que creuava Alcarràs passa pel carrer Calvari, carrerada provinguda de Seròs i finalitzada a Alcarràs a través del camí Vell de Soses.

Un dels camins més importants es el Camí dels Arriers.

Altres camins de la època a destacar són el carrer del Riu, el de Collestret ,el de torrent, el de La Clamor, el de masets, el de les coves, el de Ramell, el de Coscollar, el de Granyanella, el de Regués, el de Coll de Moixó, i els de Vall de Miret, Roques i Voga.

▲ https://www.alcarras.cat/index.php? option=com_content&view=category&id=50&Itemid=

▲ http://www.idescat.cat/tema/pobla