¡Descarga Audiciones selectividad 2021 y más Apuntes en PDF de Análisis Musical solo en Docsity!
Edat Mitjana
Música Vocal Religiosa Cant gregorià: Música religiosa sense instruments i només la canten homes Seqüència: Farciments sobre el llarg melisma de l'al·leluia que es canta abans de l’evangeli Drama litúrgic: -S’inicia al s. XI a Europa. -Les representacions teatrals als temples de l'antiga grècia Audició 1 Dies Irae: És una seqüència , forma part de la missa de rèquiem (missa de morts), parla de l’apocalipsi, es una música antifonal, i és entre sil·làbic i pneumàtic. https://www.youtube.com/watch?v=RKJur8wpfYM Analisi de l’audició AA BB CC AA BB CC AA BB C D E(tots junts) Música Profana Inici del culte a la Verge Maria al s.XII Hi han dos tipus Miracles i loor (alavança,lloança) Audició 2 Bernat de ventadorn : Can Vei la lauseta mover -Poesia trobadoresca, acompanyada de instrument. -L’autor anava sempre amb les dones casades. -Està escrit en occitá. -El poema té 7 cobles de 8 versos octosíl.labs. https://www.youtube.com/watch?v=jkp2GHBRUiQ
Audició 3 Santa Maria strela do dia Parla de la verge, és profana amb temática religiosa, no és astrofica, és un virelai format per una tornada/estribillo + estrofas o coplas. Cançons trovadoresques en la que la dama es la verge Maria,escrita en galaico-portugés. Dedicada a la verge que guia als mariners i pescadors. Analisi A B(a) A B(a) A B(a) A B(a) A https://www.youtube.com/watch?v=UbwO5fw3LIs
Renaixement
Música vocal religiosa Audició 4 Josquin Desprez “La sol fa re mi”(lascia fare mi). Era franco flamenco, és la primera obra impresa, ordinari, missa a quatre veus, les veus agudes les feien homes en falset castratis o nens. Es descendent,començament homofonic, a tres veus, i la quarta fa un contrapunt imitatiu, melisme en la “e” de dei i la “u” de mundi. https://www.youtube.com/watch?v=FPTtnXTQw_U Música vocal profana Apareix la impremta, s’imprimeixen partitures,es difonen, molts músics amateurs. Audició 5 Hoy comamos y bebamos “Juan de Enzina” Es una polifonia a quatre veus, és homofónica,té instruments,té tornada i estrofa i cobla i l’ultima frase és una copla (tornada), té un compàs Amalgama.
Barroc
Ópera Audició 7 “Vi ricorda, o boschi ombrosi” ● Es va fer el 24 de febrer de 1607 en el palau ducal Mantua sota el regnat del princep Francesco Gongozaga.Els seus autors, Claudio Monteverdi i Alessandro Striggio van crear el que es considera avui la obra marstra de Opera. Te una composició astrofica i tancada.Te el ritme molt marcat versos octosilabs i l'estrofa es repeteix varius cops. La veu es bariton acompanyada d'una orquestra de corda. https://www.youtube.com/watch?v=u0qkP1kvEdQ Audició 8 ● “Piangero la sorte mia” (Part aria) ● Té començament acefar, i un compás ternari ● La lletra A és major ● La lletra B és menor ● Ho canta una soprano ● Té melodia acompanyada ● Té una part recitada https://www.youtube.com/watch?v=mpZoHjNdGUE Audició 9 “when i laid on eart” ● Dido -> reina de Cartago
● Enees -> Princep troià ● Teoria dels efectes : representació de diversos sentiments mitjançant figures musicals. ● Patiment -> escala cromàtica descendent ● textura: melodia acompanyada ● Mode menor ● començament tètic ● compás ternari ● Canta una soprano dramàtica (menys aguda i més expressiva) ● estructura: ● Baix obstinat, AA BB https://www.youtube.com/watch?v=ivlUMWUJ-1w
Classisicsme
● 1750(mort de J.S.Bach)-1827 (neixement de Beethoven) ● Es descobreixen les ruines de pompeya (1749-1750) ● Interés per la cultura clàssica(Roma i Grècia) ● Il·lustració; moviment filosófic que tot ho expliquen per la raó ● Art ordenat, ràcional, claretat… ● Funció de l’art: agradar ● Música senzilla, natural, fàcil d’ entendre música alegre. ● Predomina el mode Major Música instrumental ● Avenços tecnológics (instruments) ○ Claus vent fusta ○ Vàlvules vent metall ○ Aparició: Piano, Clarinet
● Escriu aquesta obra perque es l’instrument preferit ● Escrit per un amic clarinetista seu ● Mozart era un nen prodigi ● L’obra té 3 moviments ● El va escriure a finals de la seva vida ● Es utilitzat a “memorias de África” entre altres ● Compás ternari ● començament tètic ● textura melodia acompanyada ● mode Major ● Tempo adagio ● Intensitat piano Analisi clarinet orquestra A A B B C A la part final el clarinet fa A B B https://www.youtube.com/watch?v=YT_63UntRJE&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi_ 2F6eLrOTVe&index= Audició 11 Concert per a piano i orquestra nº27 :Mozart ● Últim concert per a piano que va composar (11 mesos abans) ● Última aparició pública ● J.Christian Bach popularitza el piano i Mozart va a londres i el fill de Bach li introdueix
● 1r temps(ràpid) ● Té forma sonata : 2 temes importants ● 3 parts ○ 1ª exposició(repeteix) ○ 2ªdesenvolupament ○ 3ª reexposició Exposició: Tema a i b: no acaba en tonalitat principal Desenvolupament : basat en variacions de la A i B Reexposició : Tema A i B acaba a la tonalitat principal Compàs quaternari Mode Major Començament tètic diàleg 1: corda fregada, diàleg 2 vent semicorxeres in creicendo Mode B menor Cadença: moment del concert en el qual s’atura l’orquestra i el solista demostra la seva habilitat, té lloc just abans del final. 1ª ràpid en forma de sonata 2ª lent lliure: 3ª Minuet (dansa de compàs ternari) 4ª ràpid: rondó 1ª secció A: Minuet 1 II: a :II: b a’ :II 2ª secció B: Trío II: c :I d c’:II 3ª secció A: Minuet 1 a b a’ https://www.youtube.com/watch?v=mfJMQVMqDF8&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6c zi_2F6eLrOTVe&index=
● 3 actes :Orfeu perd a Euridice perque s’ha girat i sent frustració, impotència entre altres sentiments ● Mode major ● compas quaternari ● començament anacrusic ● textura de melodia acompanyada ● acompanyament :corxeres ● instruments de corda fregada https://www.youtube.com/watch?v=C1B85UQT4AY Audició 14 Mozart, Wolfgang Amadeus: Concert per a piano i orquestra en Si bemoll M. K. 595 (primer moviment) Concert per a piano i orquestra nº27 :Mozart ● Últim concert per a piano que va composar (11 mesos abans) ● Última aparició pública ● J.Christian Bach popularitza el piano i Mozart va a londres i el fill de Bach li introdueix ● 1r temps(ràpid) ● Té forma sonata : 2 temes importants ● 3 parts ○ 1ª exposició(repeteix) ○ 2ªdesenvolupament ○ 3ª reexposició Exposició: Tema a i b: no acaba en tonalitat principal Desenvolupament : basat en variacions de la A i B Reexposició : Tema A i B acaba a la tonalitat principal
Compàs quaternari Mode Major Començament tètic diàleg 1: corda fregada, diàleg 2 vent semicorxeres in creicendo Mode B menor Cadença: moment del concert en el qual s’atura l’orquestra i el solista demostra la seva habilitat, té lloc just abans del final. 1ª ràpid en forma de sonata 2ª lent lliure: 3ª Minuet (dansa de compàs ternari) 4ª ràpid: rondó 1ª secció A: Minuet 1 II: a :II: b a’ :II 2ª secció B: Trío II: c :I d c’:II 3ª secció A: Minuet 1 a b a’ https://www.youtube.com/watch?v=mfJMQVMqDF8&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6c zi_2F6eLrOTVe&index= Audició 15 Beethoven, Ludwig van: Simfonia no 5 en Do menor, op. 67 (primer moviment) Consisteix en un Allegro amb brio amb 5 compassos en total. Orquestrada per vent i percussió. Escrit en forma de sonata i sembla estar en una tonalitat de mi bemoll major i l’ausencia d’armonia genera expectativa. https://www.youtube.com/watch?v=Kpm0aoqhxtk&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi _2F6eLrOTVe&index=
Audició 17 Mendelssohn, Felix: Concert no 2 per a violí i orquestra, en Mi m. Op. 64. (tercer moviment) (Rondó) El tercer movimient está escrito en forma de rondó-sonata. L'exposició inicial condueix a un curt segon tema en si major. L'orquestra després interpreta una variació de la melodia inicial, que continua amb un curt desenvolupament en sol major. https://www.youtube.com/watch?v=0SXsSx2yLyU&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi_ 2F6eLrOTVe&index= Audició 18 Chopin, Fréderic: “Nocturn” op. 9 no 2 Aquest conegut nocturn està en forma binària arrodonida (A, A, B, A, B, A) amb coda, C. Les seccions A i B apareixen cada vegada més adornades amb cada recurrència. El penúltim compàs utilitza una considerable llibertat rítmica, indicada per la instrucció senza tempo. Una base sonora per a la línia melòdica és proporcionada per notes àmpliament espaiades en l'acompanyament, connectades pel pedal de ressonància. L'acompanyament, tipus vals, emfatitza suaument el compàs 12/8, 12 pulsacions a la mesura subdividits en quatre grups de 3 pulsacions cadascun. https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6cz i_2F6eLrOTVe&index= Audició 19 Shubert, Franz: Quartet No 14 en Re m. “La mort i la donzella” (Segon moviment) (quartet de corda)
Aquest moviment és un tema i cinc variacions, a partir de l'acompanyament del piano del lied. El tema és com una marxa de la mort en sol menor, que acaba en un acord de sol major. Schubert no es desvia de la base harmònica i estructura de la frase de 24 compassos del tema. https://www.youtube.com/watch?v=7daW-UBBdKs&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi _2F6eLrOTVe&index= NACIONALISME/ IMPRESSIONISME/... El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per aquesta. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes. Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjan segle xix, però hi ha proves del nacionalisme tant als inicis com a finals del segle xviii. El terme també s'usa sovint per a descriure la música regional del segle xx, sobretot de Llatinoamèrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle XIX ha estat considerat com una reacció contra el "domini" de la música romàntica alemanya. L'impressionisme musical fou un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle xix i la primera meitat del segle XX sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica.A l'Impressionisme musical es dóna molta importància als timbres, amb els quals s'aconsegueixen diferents efectes. Si bé aquesta època es va caracteritzar per un ús dramàtic de les tonalitats majors i menors (música tonal), la música impressionista es tendeix a fer un ús normalitzat de la dissonància. Escales poc comunes, com ara l'escala de tons sencers també són típiques d'aquest moviment. Audició 20 Smetana, Bedrich : “El Moldau” (poema simfònic pertanyent al cicle La meva pàtria)
Audició 22 Bartók, Béla: “Música per a corda, percussió i celesta“ Sz. 106, BB 114 (primer moviment) (segle XX, nacionalisme hongarès de 2a etapa) fuga es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals. Va formar part del grup dels compositors que van utilitzar diverses característiques compositives del segle xviii d'una manera innovadora en les seves obres i també va rebre influències de la filosofia basada en els dotze tons de l'escala cromàtica, sense fugir d'un marc tonal, i interessat en utilitzar formes simètriques i asimètriques. Algunes de les seves obres per a piano, violí o viola, per exemple, han passat a ser part del repertori habitual d'aquests instruments; els seus quartets de corda marquen un canvi respecte els quartets anteriors existents, ja que van més enllà en molts aspectes. https://www.youtube.com/watch?v=HGJcsTtJ188&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi _2F6eLrOTVe&index= Audició 23 Stravinsky, Igor: Entrada de la ballarina i Vals (pertanyent al ballet per a orquestra Petruxka) (etapa nacionalista de I. Stravinsky, segle XX) És un vals. L'acord està compost per dos acords majors (C i F#) que xoquen quan sonen junts i creen un acord dissonant. https://www.youtube.com/watch?v=qyDi8GGPG7E&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi _2F6eLrOTVe&index= Audició 24 Weill, Kurt: (Jenny i sis noies): “Alabama-song” (The Rise and Fall of the City of Mahagonny) (òpera segle XX) Alabama Song »(també conegut com« Whisky Bar »o« Moon of Alabama ») és una cançó publicada originalment en Hauspostille de Bertolt Brecht (1927). Amb música de Kurt Weill, es va utilitzar el 1927 per "Mahagonny-Songspiel" i després per a
l'òpera de Weill i Brecht trucada: Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny. En aquest últim, es porta a terme pel personatge de Jenny i les seves companyes prostitutes en el primer acte. Musicalment conté elements de fox-trot, blues i coloratures avançada soprano, cantada per Jenny Corless. També es va utilitzar per a la pel·lícula The World 's End. La lletra de la cançó «Alabama Song» està en anglès i s'interpreta en aquest idioma, fins i tot quan l'òpera es porta a terme en el seu original alemany. https://www.youtube.com/watch?v=Yi-hEFKs9gk Audició 25 Schönberg, Arnold: Cinc peces per a orquestra, Op.16 .1a Pressentiments (atonalisme, segona etapa de Viena) Arnold Schönberg va néixer al si d'una família jueva asquenazita al districte de Leopoldstadt (que un temps havia estat el ghetto jueu) a Viena.Encara que sa mare, Pauline, natural de Praga, era professora de piano (son pare, Samuel, natural de Bratislava, era comerciant), Arnold va ser un autodidacte, prenent tan sols lliçons de contrapunt amb el compositor Alexander von Zemlinsky, qui amb el temps esdevindria el seu primer cunyat (el 1901 es va casar amb Mathilde). En la vintena, va treballar orquestrant operetes mentre componia obres com ara el sextet per a corda Verklärte Nacht ("Nit Transfigurada") el 1899. Més tard va fer-ne una versió per a orquestra, que ha esdevingut una de les seues obres més populars. https://www.youtube.com/watch?v=NVOXbrlX8Lc&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi_ 2F6eLrOTVe&index=
1924 a l'Aeolian Hall de Nova York, en un concert titulat "Un experiment en música moderna", An Experiment in Modern Music , dirigit per Paul Whiteman i la seva banda, amb el mateix Gershwin al piano. En aquesta obra, originalment escrita per a dos pianos, el compositor volia mostrar una espècie de calidoscopi musical de la Nord Amèrica d'aquella època, del blues, del bullici metropolità i l'ànim nacional. En aquesta rapsòdia la paraula "blue" es refereix tant a l'estil musical blues (com a cançó d'aquest típic gènere musical americà) com a l'estat d'ànim blue que significa en anglès "trist, malenconiós". La versió per a piano i orquestra simfònica que va ser arreglada per Ferde Grofé el 1946, s'ha convertit en una de les obres més populars de la música clàssica americana. https://www.youtube.com/watch?v=ss2GFGMu198&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6cz i_2F6eLrOTVe&index= Audició 28 Glass, Philip: “Concert per a violí i orquestra” (segon moviment) (minimalisme) Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) és un compositor estatunidenc de música minimalista. De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i més endavant va anar a l'escola de música Julliard, on va començar a tocar quasi exclusivament el piano. Després d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a França, Glass viatja el 1966 al nord de l'Índia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conèixer el Dalai Lama el 1972. És un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepció del ritme additiu a la música índia el que el va conduir al seu singular estil. Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va començar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobrí component per a obres de teatre experimental.
https://www.youtube.com/watch?v=CsioM3GaAAY&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi _2F6eLrOTVe&index= JAZZ/ ROCK El jazz rock és un dels subgèneres musicals que es van desenvolupar en els últims anys de la dècada de 1960 i començaments dels 70. Emmarcat inicialment dins d'un corrent més ampli, el Rock Progressiu, va conformar el seu propi llenguatge i va desenvolupar diverses línies de característiques ben definides. Els principals grups van raure als Estats Units, però els orígens del gènere es van plantejar a Anglaterra, a partir de 1963, i més tard trobem exemples del mateix en altres països, incloses Espanya i Llatinoamèrica. La dècada dels 70 va ser la més visible per a la fusió, però l'estil ha estat també ben representat durant èpoques més recents. Audició 29 Montoliu, Tete: Giant Steps (versió per a piano de l’obra de John Coltrane) (jazz, be bop, virtuosisme) És un tema de 16 compassos, amb una melodia bastant senzilla que es repeteix dues vegades, però en aquests 16 compassos hi ha condensades bastantes dificultats. El més destacat és que la cançó va passant per tres tonalitats separades per una tercera major entre si (Eb, G i B). Fins avui, aquesta era una modulació molt poc utilitzada. Cada fragment en una tonalitat no dura més de dos compassos, per a passar a la tonalitat següent. ://www.youtube.com/watch?v=rP7cFH74RVo&list=PL6czEB85tpb33kXPxN6czi_2F eLrOTVe&index=
