¡Descarga Ausias March y más Ejercicios en PDF de Literatura solo en Docsity!
AUSIÀS MARCH
POEMA 1:
Axí com cell qui 'n lo somni es delita é son delit de foll pensament vé, ne pren á mi qui l' temps passat me té l' imaginar qu' altre bé no hi habita sentint venir l' aguayt de ma dolor, sabent de cert qu' en ses mans he de jaure temps de venir en ningun bé 'm pot caure ço qu' es no res en mi es lo millor.
Al temps passat me trobe gran amor amant no res puix es tot ja finit d' aquest pensar me sojorn é 'm delit; més quant lo pert, s' esforça ma dolor si com aquell qui es jutjat á mort é de llonch temps la sab é s' aconorta é creure l' fan que li serà estorta é 'l fan morir sens un punt de recort.
Plagués á Dèu que mon pensar fos mort é que passás ma vida en durment; malament víu qui té son pensament per enemich sentli d' enuigs report, é com lo vol d' algun plaher servir li 'n pren així com dona ab sont infant que si verí li demana plorant, na tant poch seny, que no l' sab contradir.
Fòra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaher entre aquells mals qui 'm giten de saber com del passat plaher me convé exir;
llas mon delit dolor se converteix, doble 's l' afany après d' un poch repòs si col malalt qui per un plahent mos tot son menjar en dolor se nodreix.
Com 'l hermità que enyorament no l' creix d' aquells amichs que tenia en lo mòn, tant há llonch temps qu' en lloch poblat no fon, per fortuit cas un d' ells l' apareix qui los passats plahers li renovella si que 'l passat present li fá tornar, mes com se 'n part li es forçat congoixar lo bé com fuig ab grans crits mal apella.
Tornada. Plena de seny, quant amor es mòlt vella, absença es lo verme qui la gasta si fermetat durament no contrasta é creure poch si 'l envejos consella.
POEMA 4:
Aixi com cell qui desija vianda per apagar sa perillòsa fam evéu dos poms de fruyt en un bell ram é son desig egualment los demanda no l' complirá fins part haja elegida si que 'l desig vers l' un fruyt se decant, així m' ha pres dues dones amant mes elegesch per haver d' amor vida.
Si com la mar se plan grèument é crida com dos forts vents la baten egualment l' un de llevant é l' altre de ponent, é dura tant fins l' un vent l' ha jequida sa força gran per lo mes poderos, dos grans desigs han combatut ma pensa mes lo voler vers un seguir dispensa jo 'l vos publich amar dretament vos.
E no cuydéu que tan ignocent fos que no vehés vostra avantage grau mon cos no cast estava congoxan de perdre lo qui 'l era delitos; una rahó ab èll fon de sa part dihent que 'n ell se pren aquest amor sentint lo mal é lo delit major si que 'l content cascú pot esser fart.
L' enteniment á parlar no vench tart é planament desféu esta rahó dihent que 'l cos ab sa complexió ha tal Amor com un Llop ó Renart. Que lur poder d' amor es limitat car no es pus que un apetit brutal é si l' amant veuréu dins la fornal no será plant é molt menys defensat.
Ell es qui venç la sensualitat si bè no es en ell prim moviment, en ell está del tot lo jutjament esclava 's diu sua la voluntat. Qui es aquell qui en contra d' ell reny que voluntat per qui l' fet se executa l' atorch senyor y si ab èll disputa á la per fi se guia per son seny.
Diu mes avant al cos, ab gran endeny: Vanament vols é vans son tos desigs car dins un punt tos delits son fastigs romansne llás tots jorns ne prens enseny. Ab tu mateix delit no pots haver tant es grosser qu' amor no 'n es servit volenteros acte de bè es di é de aquest bè tu no sabs lo carrer
Si be complit lo mòn pot retener per mi es l' hom en tal sobiran bè é qui sens mi esperansa sostè es foll ó pech ó terrible grosser. Aytant com es l' enteniment pus clar es gran delit lo que per ell se pren subtil art es lo subtil pensamen qui de fins pasts no l' jaqueix endurar. Tornada. Plena de seny, no pot Dèu á mi dar fora de vos que descontent no camp, tots mos desigs sobre vos los escamp, tot es dins vos lo que 'm fá desijar. POEMA 13: Colgen les gents ab alegria é festes, lloant á Dèu, entremesclant deports,
POEMA 18:
Fantasiant amor á mi descobre los grans secrets que als pus subtils amaga é mon jorn clar als homens es nit fosca é visch d' açó que persones no tasten. Tant en amor l' esperit meu contempla que par del tot fora del cos se aparte car mos desigs no son trobats en home sinó en tal que la carn punt no l' torbe.
Ma carn no sent aquell desig sensible, é l' esperit obres d' amor cobeja, d' aquell grèu foch que 'ls amadors s' escalfen pahor no 'm trob que me 'n poguès may ardre. Un altre esguart lo meu voler practica quant amar vos, dona, se contenta que no han cells qui amadors se mostren passionats é contr' amor no dignes.
Si fòs amor sustancia rahonable é que 's trobás de senyoria ceptre bens guardonant é punint los demerits entre 'ls millors sol me trobara Fenix, car jo tot sol desempare la mescla dels leigs desigs qui ab los béns s' embolcan cástich no 'm cal puix que de assaigs no 'n tempten la causa llur en mi es feta nulla.
Si com los sancts sentints la llum divina la llum del mòn conegueren per ficta é menyspreants la gloria mundana puix major part de gloria sentien, tot en així tinch en menyspreu é fastig aquells desigs que complits amor minva prenent aquells qui del esperit mouhen que no 's lassat ans tot jorn multiplica.
Si com Sanct Pau Dèu li sostragué l' arma del cos perqué ves divinals misteris, car es lo cos del esperit lo cárcer é tant com viu ab ell es en tenebra, axí amor l' esperit meu arrapa é no hi acull gens maculada pensa eperçó sent lo delit qui no 's cansa si que ma carn la ver' amor no 'm torba.
Prenme 'n axí com aquell Philosof qui per muntar al be que no 's pot perdre los perdedors llançá en mar profunda crehent aquells l' enteniment torbassen; jo per muntar al delit perdurable tant quant al mòn gros plaher de mi llançe crehent de cert que 'l gran delit me torba aquell plaher qu' en fastig volant passa.
Als naturals no perquè ferse pusquen mòlts dels secrets que la Dèitat se estoja que revelats son estats á mòlts Martres no tant subtil com los ignorants y aptes axís primors amor á mi revela tals que 'ls sabènts no basten á compendre é quant ho dich de mos dits me desmenten dant aparer que folles coses parle. Tornada. Lir entre carts, lo meu voler se tempra en çó que null amador sab lo tempre, amor ho fá aqui plau que jo 'u senta los grans tresors á mí sols manifesta. POEMA 23: Leixant apart l' estil dels trobadors qui per escalt trepassan veritat,
é sostrahènt mon voler afectat, perqué no 'm trob, diré, 'l que trobe en vos. Tot mon parlar als que no 'us hauran vista res no hi valdrá, car fé no hi donarán; é los vehènts que dins vos no veurán, en créure mi, llur arma será trista.
L' ull del hom pech no hà tant fosca vista que vostre cos no jutje per gentil; no 'l coneix tal com lo qui es suptil, hoc la color mes no sab de la lista; quant es del cos menys de participar de l' esperit coneix be lo grosser, vostre color y 'l tall pot be saber mes ja del gest no porà ben parlar.
Tots som grossers en poder explicar ço que mereix un bell cos é honest, jovens getils, ben sabènts, l' han request é famejants los convench endurar. Lo vostre seny fa çó qu' altre no basta que sab regir la molta suptilesa; en fèr tot be se adorm en vos peresa, casta ne sòu perquè Dèu ne vol casta.
Sols pera vos basta la bona pasta que Dèu retent per fer singulars dones, fetes n' ha assats mòlt sabies é bones mes complimènt dona Teresa 'l tasta, havent en sí tant gran conexement que res no 'l fall que tota no 's conega, al hom devot sa bellesa encega, past d' entenents es son entenimént,
Venecians no hà en lo regimént
tan pascefichs com vostre seny regeix, subtilitats que 'l entendrens no deix é del cos bell sens culpa 'l movimènt; tant gran delit tot hom entenènt há é ocupat se troba en vos entendre, que lo desig del cos no pot estendre á leig voler, ans con á mort está.
Tornada. Lir entre carts, lo meu poder no fà tant que 'us poguès fèr corona nuisible, meríula vos, car la qui es visible no 's déu posar llá hon miracle está.
POEMA 41:
Tal só com cell qui pensa que morrá é ja l' hau lest móltes veus la sentença mes pér mercé l' es donada audiença creu é no creu que mercé li vindrá lo mal é 'l bé van al mezquí davant que fermament no 'ls gosa esperar axí no puch á vos ferm desijar ne ser no 'n puch del tot desesperant.
Aytant com puch iré vida allargant perquè l' estrem de tots mals es la mort, no 'm trob esfors per haverne conort mes am dolor mort é vida dubtant. E tant com pus de ma dolor crehéu é lo remey en vos lo deteniu lo meu esper jáu molt mes mort que viu ans de sa mort 'us prég li perdonéu.
Lla donchs morré com parlar no 'm volréu é tinch per foll qui de mort no 's defen aquell es mon darrer dan é turmen no mereixch jo que los meus jorns finéu, no guardéu mi si no ma benevolença, mi ofenent ofendreu lo voler que vos amant de mi es homeyer. é conexentvos fall regoneixença.
Hon es Jason è sa desconeixença? Hon es Theseu qui detrahí Ariana, é Dido fonch d' esperansa tan vana que la trahí Eneas en crehença? Los fets passats del present me consolen irat me trob vers femení llinatje los fins amants no han en ell estatje
sembren los bons, cullen los mals é molen.
Savis son cells qui les festes no colen d' aquell amor qui en les dones cau ab deslleals sovint elles han pau leixant aquells qui per, ben amar moren, en recort es aquell Pau de bon viure qui per amar sa dona torná foll tal camí tinch soptat rompent lo coll de tot mon dan dúbten no 'us veja riure.
Tornada. Plena de seny, no 'm abrejéu lo viure car mentre visch vostra llanor s' allarga é vos lloant no 'm trob la boca amarga Ne tart la mà com de sus vull escriure.
POEMA 46:
Veles é vents han mon desig cumplir fahent camins dubtosos per la mar, mestre é Ponent contra d' ell veig armar Xaloc, Llevant los déuhen subvenir ab llurs amichs lo Grech é lo Mitjorn fent humils prechs al vent Tremuntanal qu' en son bufar los sia parcial perqué tots cinch complesquen mon retorn.
Bullirá 'l mar com la caçola al forn mudant color é lo estat natural é mostrará voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn, grans é pochs peixs á recors correrán é cercarán amagatalls secrets fugint al mar hon son nodrits é fets per gran remey en terra exirán.
Los pelegrins tots ensemps votarán é prometerán molts dons de cera fets la gran pahor traurá á llum los secrets que al confés descuberts no serán, en lo perill no 'm caureu del esment ans votaré al Déu que 'ns ha ligats de no minvar mes fermes voluntats é que tots temps me sereu de present.
So tem la mort por no servos absent perqué amor per mort es anullat, mes jo no crech que mon voler sobrat, puscha may ser per tal departiment, jo só celos de vostre escas voler que jo morint no metáu á mi noblit sol est pensar me tol del món delit
car vos vivint no créu se puscha fér.
Apres ma mort d' amar perdrá poder é sia tost en ira convertit é jo forçat d' aquest món ser exir tot lo méu mal será vos no veher. O Dèu, perqué terme no hí ha en amor car prop d' aquell jo 'm trobara tot sol vostre voler saberá quant me vol tement, fiant de tot l' avenidor
Jo som aquell pus estrem amador apres de aquell á quí Dèu vida tol, puix jo son viu mon cor no mostra dol tant com la mort per sa estrema dolor; á bé ó mal d' amor jo so dispost mes per mon fat fortuna cas no'u porta tot esvellat ab desbarrada porta me trobará fahent humil respost.
Jo desig ço que 'm porá ser gran cost y aquest esper de mòlts mals me conorta á mi no 'm pláu ma vida ser estorta d' un cas molt fér qual prech á Déu. sia tost; lla donchs les gents no 'ls caldrá donar fé al que amor fora mi obrará lo séu poder en acte 's mostrará é los méus dits ab los fets provaré. Tornada. Amor, de vos jo 'n sent mes que no sé de quala part pijor me 'n romandrá é de vos sab cell qui sens vos está á joch de daus vos acompararé. POEMA 47: Bé 'm maravell com l' aire no s' altéra,
pasar no puch sinó per aquest pont, mòlt me vé tart lo jorn tan desijat comprat mòlt car per dolorós sospir é tart ó breu sò cert que déu venir si per la mort camí no 'm es tancat.
Ésser no puch d' esperança llançat car jo 'us desig segons mon major bé á vos deman contra mi res no 'usté mentre 'l voler vostre 'm sia donat; si 'l pensament llunyava sols un punt de imaginar haver vostre voler sens aquell tot delit no puch haver, sinó es tot sá tost porá ser defunt.
Devant me veig de grans dolors un munt puix ops he tant pera mon contentar é mon voler porá mòlt menyscabar si 'l vostre 's móu é no mostra qu' es munt é devallant devallará lo meu é d' alt cahent no darà poch quebrant car tot estrem al altre estrem donant al poch estat no par lo sensal grèu
Mil veus lo jorn es per mi pregat Deu de ço qu' en vos está la major part que en mon voler hajéu lo vostre esguart é prech amor vos lanç tot poder séu é sí 'u compleix lla donchs prendré estrem si troba lloch hon se prenga en vos ab lloch dispost sa passió es en nos é lo contrast tenim é no volém.
Noves de vos saber mortalment tem dubtantme fort que no hi mostreu amor per no saber visch en altra dolor
no sé de qual costat guart que no 'm crem no es en vos complit lo méu delit per bé que vos vulláu complir aquell d' amor haveu haver forçat consell en vos y en ell recau mon bé complit.
Res no temáu ne prengáu en despit mos pensaments ab tal varietat car en servey seran de fermetat de tals servents vol ser amor servit, si gens d' enuig d' est practicar sentiu sens amor sóu ó no sabeu que vol ferm lloch no 'l té qui d' aquest mal se dol lo moviment per segur'tat teniu.
Si tant de vos com valéu no confiu mon gran voler me porta en aquest zel de vostre cos no tem lo pus prim pel que contra mi res fes que fòs altiu, la voluntat vull que pas tocant mi jo 'n só celós si mòlt amáu à Dèu dantvos delit sens mi lo mal creix méu quant vos dolgues del mal vostre 'm dolguí.
Tornada. Mon darrer bé, de vos jo guart la fi quant del present me trob esser content é si 'm veig trist per algun cas present res venidor trobar no 's pot en mi.
POEMA 96:
