AUSIÀS MARCH
Recordem...
El S XV és el Segle d’Or de la literatura catalana perquè és el moment de màxim esplendor,
quan trobem els millors escriptors i les millors obres.
En l’àmbit social, polític i econòmic va ser un segle de crisi que afectà sobretot el Principat. Des
de finals del segle XIV hi va haver epidèmies, pestes i revoltes que van causar fam i molt morts.
En l’àmbit polític, la mort sense descendència del rei Martí l’Humà es resolgué amb el
Compromís de Casp (1412) i amb l’establiment d’un rei de la dinastia castellana dels
Trastàmara a la Corona Catalanoaragonesa. Durant el regnat de Joan II tingué lloc al Principat
una violenta guerra civil que durà 10 anys (1462-1472) i que enfrontà el monarca amb la
Generalitat Catalana.
Tots aquests conflictes portaren com a conseqüència que Barcelona, fins aleshores capital
econòmica i cultural, entrés en un període de decadència. La ciutat de Velència, no tan
afectada per aquests fets, va passar a ser el centre de l’activitat econòmica i cultural de les
terres catalanes. Segurament per això, els millors escriptors d’aquest segle són valencians:
Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Joan Roís de Corella, que van
escriure obres de gran qualitat.
Ausiàs March
Ausiàs March va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València. Fill d’una família de
poetes i cavallers, de jove participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a
Sardenya i a Còrsega juntament amb altres cavallers poetes, com Jordi de Sant Jordi o Andreu
Febrer. El 1424 també participà en campanyes contra els pirates a Sicília i al nord d’Àfrica. El
1425, però, abandonà aquestes activitats i es retirà a les seves possessions de Gandia, on va
portar la vida típica d’un senyor feudal i on va iniciar la seva producció poètica que ja no
interrompé fins a la mort. Es casà dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, el 1437, i la
segona, amb Joana Escorna, el 1443. No tingué fills d’aquests dos matrimonis, però se li
coneixen cinc fills naturals, tinguts amb esclaves del seu servei, fet usual a l’època entre els
senyors feudals. Va morir a València el 1459.
