AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC PSICOLÒGIC
BLOC A
INTRODUCCIÓ:
Avaluació Psicològica:
Exploració i anàlisis del comportament d’un subjecte o grup amb diferents objectius
bàsics o aplicats, a través d’un procés de presa de decisions, en el que es coordinen
l’aplicació d’una sèrie de dispositius, tests i tècniques de mesura i/o avaluació.
Consisteix en un procés d’estudi de la conducta i de les característiques d’un subjecte,
de les seves formes d’acció, reacció, elaboració i interacció amb els altres i amb la
realitat i dels seus processos de canvi.
•Psicodiagnòstic: l’objectiu és establir la classificació d’una persona amb
finalitats clíniques.
•Mesura i examen psicològic: recollida d’informació del procés d’avaluació.
•Valoració: examinar o explorar objectes.
HISTÒRIA:
Comença a finals del S.XIX i principis del S.XX., els criteris que han guiat l’elecció de
les fites històriques son conceptuals i tecnològiques. Les proves psicològiques han anat
evolucionant lentament en els últims 100 anys. El poder i les limitacions de les proves
tenen a veure amb el context històric. Cal tenir en compte la importància que han tingut
les proves.
• Els primers antecedents son els emperadors xinesos (2200 a. C.) amb la selecció
de civils per treballs en el servei públic.
• En l’època medieval es valorava a les persones segons la classe social, i la
religió impedia l’evolució de la ciència.
• En el Renaixement i la Il·lustració es valora la creativitat i l’aprenentatge.
• En el S.XIX i XX hi ha un salt qualitatiu molt important a Occident. Inici de les
proves psicològiques en l’investigació experimental sobre diferències
individuals a Alemanya i Gran Bretanya.
•Galton, Cattell i Binet considerats com els pares de la disciplina.
Galton (1822-1911):
Pioner en psicologia experimental obsessionat amb la medició. Intents per mesurar
l’intel·lecte a través del temps de reacció i discriminació sensorial.
Inicia l’estudi psicològic de les diferències individuals en quan a facultats mentals. Al
1884 va crear un laboratori antropomètric i psicomètric.
Cattell (1860-1944):
Aporta el terme “Tests mentals” i el proposa com a instrument de mesura de
característiques psicològiques per aconseguir més objectivitat. El primer en plantejar
bateries de proves per a l’avaluació psicològica. Proposta de tests mentals i tècniques
d’avaluació de funcions sensorials.
Binet (1857-1911)
S’endinsa en la memòria, la comprensió, intel·ligència i els sentiments i impulsa l’ús
dels tests mentals per mesurar aspectes com l’atenció, memòria, comprensió
imaginació...
Creu que son les facultats psíquiques superiors les que cal estudiar, les més importants.
Els seus treballs van introduir el concepte d’edat mental.
Les 30 proves de Binet anaven des de les sensorials fins les abstraccions verbals
complexes per poder avaluar la gamma completa de la intel·ligència. L’ús original
