Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


avaluacio i diagnostic I, Apuntes de Psicología

Asignatura: Avaluació psicològica, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 20/05/2014

judit77
judit77 🇪🇸

1 documento

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC PSICOLÒGIC
BLOC A
INTRODUCCIÓ:
Avaluació Psicològica:
Exploració i anàlisis del comportament d’un subjecte o grup amb diferents objectius
bàsics o aplicats, a través d’un procés de presa de decisions, en el que es coordinen
l’aplicació d’una sèrie de dispositius, tests i tècniques de mesura i/o avaluació.
Consisteix en un procés d’estudi de la conducta i de les característiques d’un subjecte,
de les seves formes d’acció, reacció, elaboració i interacció amb els altres i amb la
realitat i dels seus processos de canvi.
Psicodiagnòstic: l’objectiu és establir la classificació d’una persona amb
finalitats clíniques.
Mesura i examen psicològic: recollida d’informació del procés d’avaluació.
Valoració: examinar o explorar objectes.
HISTÒRIA:
Comença a finals del S.XIX i principis del S.XX., els criteris que han guiat l’elecció de
les fites històriques son conceptuals i tecnològiques. Les proves psicològiques han anat
evolucionant lentament en els últims 100 anys. El poder i les limitacions de les proves
tenen a veure amb el context històric. Cal tenir en compte la importància que han tingut
les proves.
Els primers antecedents son els emperadors xinesos (2200 a. C.) amb la selecció
de civils per treballs en el servei públic.
En l’època medieval es valorava a les persones segons la classe social, i la
religió impedia l’evolució de la ciència.
En el Renaixement i la Il·lustració es valora la creativitat i l’aprenentatge.
En el S.XIX i XX hi ha un salt qualitatiu molt important a Occident. Inici de les
proves psicològiques en l’investigació experimental sobre diferències
individuals a Alemanya i Gran Bretanya.
Galton, Cattell i Binet considerats com els pares de la disciplina.
Galton (1822-1911):
Pioner en psicologia experimental obsessionat amb la medició. Intents per mesurar
l’intel·lecte a través del temps de reacció i discriminació sensorial.
Inicia l’estudi psicològic de les diferències individuals en quan a facultats mentals. Al
1884 va crear un laboratori antropomètric i psicomètric.
Cattell (1860-1944):
Aporta el terme “Tests mentals” i el proposa com a instrument de mesura de
característiques psicològiques per aconseguir més objectivitat. El primer en plantejar
bateries de proves per a l’avaluació psicològica. Proposta de tests mentals i tècniques
d’avaluació de funcions sensorials.
Binet (1857-1911)
S’endinsa en la memòria, la comprensió, intel·ligència i els sentiments i impulsa l’ús
dels tests mentals per mesurar aspectes com l’atenció, memòria, comprensió
imaginació...
Creu que son les facultats psíquiques superiors les que cal estudiar, les més importants.
Els seus treballs van introduir el concepte d’edat mental.
Les 30 proves de Binet anaven des de les sensorials fins les abstraccions verbals
complexes per poder avaluar la gamma completa de la intel·ligència. L’ús original
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga avaluacio i diagnostic I y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC PSICOLÒGIC

BLOC A

INTRODUCCIÓ:

Avaluació Psicològica: Exploració i anàlisis del comportament d’un subjecte o grup amb diferents objectius bàsics o aplicats, a través d’un procés de presa de decisions, en el que es coordinen l’aplicació d’una sèrie de dispositius, tests i tècniques de mesura i/o avaluació. Consisteix en un procés d’estudi de la conducta i de les característiques d’un subjecte, de les seves formes d’acció, reacció, elaboració i interacció amb els altres i amb la realitat i dels seus processos de canvi.

  • Psicodiagnòstic: l’objectiu és establir la classificació d’una persona amb finalitats clíniques.
  • Mesura i examen psicològic: recollida d’informació del procés d’avaluació.
  • Valoració: examinar o explorar objectes.

HISTÒRIA: Comença a finals del S.XIX i principis del S.XX., els criteris que han guiat l’elecció de les fites històriques son conceptuals i tecnològiques. Les proves psicològiques han anat evolucionant lentament en els últims 100 anys. El poder i les limitacions de les proves tenen a veure amb el context històric. Cal tenir en compte la importància que han tingut les proves.

  • Els primers antecedents son els emperadors xinesos (2200 a. C.) amb la selecció de civils per treballs en el servei públic.
  • En l’època medieval es valorava a les persones segons la classe social, i la religió impedia l’evolució de la ciència.
  • En el Renaixement i la Il·lustració es valora la creativitat i l’aprenentatge.
  • En el S.XIX i XX hi ha un salt qualitatiu molt important a Occident. Inici de les proves psicològiques en l’investigació experimental sobre diferències individuals a Alemanya i Gran Bretanya.
  • Galton, Cattell i Binet considerats com els pares de la disciplina. Galton (1822-1911): Pioner en psicologia experimental obsessionat amb la medició. Intents per mesurar l’intel·lecte a través del temps de reacció i discriminació sensorial. Inicia l’estudi psicològic de les diferències individuals en quan a facultats mentals. Al 1884 va crear un laboratori antropomètric i psicomètric. Cattell (1860-1944): Aporta el terme “Tests mentals” i el proposa com a instrument de mesura de característiques psicològiques per aconseguir més objectivitat. El primer en plantejar bateries de proves per a l’avaluació psicològica. Proposta de tests mentals i tècniques d’avaluació de funcions sensorials. Binet (1857-1911) S’endinsa en la memòria, la comprensió, intel·ligència i els sentiments i impulsa l’ús dels tests mentals per mesurar aspectes com l’atenció, memòria, comprensió imaginació... Creu que son les facultats psíquiques superiors les que cal estudiar, les més importants. Els seus treballs van introduir el concepte d’edat mental. Les 30 proves de Binet anaven des de les sensorials fins les abstraccions verbals complexes per poder avaluar la gamma completa de la intel·ligència. L’ús original

d’aquestes era poder identificar nens amb retard mental perquè poguessin beneficiar-se d’una instrucció més específica.

  • Thornike (1874-1949): va donar la base de la psicologia de l’aprenentatge amb proves psicològiques encara vigents.
  • Freud (1856-1939): interpretació dels somnis
  • Pearson i Spermean: psicòlegs matemàtics SÍNTESIS PER ETAPES:

1era ETAPA: els primers passos científics de l’avaluació:

  • Punt d’inflexió en l’avaluació psicològica amb Wundt , Galton i Cattell. Intent de quantificar les conductes
  • L’inici de les proves psicològiques s’ubica en la investigació experimental sobre diferències individuals. Antecedent la primera psiquiatria. 2ona ETAPA: la generació d’instruments (entre les dues guerres):
  • La primera meitat del S.XX construcció de diferents tests per avaluar diferències individuals (sobretot després de la 1ªGM): personalitat, escales evolutives de motricitat i maduresa social, interessos i motivacions, intel·ligència...
  • Els avenços estadístics posaren les bases de l’anàlisi factorial. 3era ETAPA: aprofundiment en les bases de l’avaluació i validesa d’instruments (2ªGM-1965):
  • Replantejament de les bases conceptuals de l’avaluació. La discussió afecta a models, mètodes i tècniques defensades des de cada enfocament, prediccions...
  • Les conseqüències de la 2ªGM generen l’intervenció i el tractament de malalties mentals. 4rta ETAPA: èmfasi en els pressupostos de la psicologia conductual (1966-1980):
  • Crítiques als models d’atributs, mèdic i psicodinàmic mentre es desenvolupen el conductual i el cognitiu. El 1970 es comença a avaluar les interaccions persona
  • ambient, ambient i les intervencions.
  • (^) Èmfasis en l’avaluació factorial.
  • Tests projectius i psicomètrics desautoritzats, els primers per falta de fiabilitat i excessiu grau d’inferència i els segons per la manca d’utilitat per fer plans d’intervenció.
  • Model mèdic desautoritzat perquè no explica els trastorns de la conducta, baixa fiabilitat i per no ser útil en l’elecció del tractament i l’establiment del pronòstic.
  • Avaluació conductual com a alternativa. Canvi de nom: de psicodiagnòstic a avaluació psicològica.
  • En la pràctica continuaven vigents totes les formes d’actuació psicològica. 5ena ETAPA: del desencant a un desig d’integració (finals S.XX):
  • (^) Als 80 l’anàlisi funcional de la conducta entra en crisi. Els propis avaluadors abandonen tècniques d’observació i anàlisi funcional al·legant cost exagerat.
  • També entra en crisi el model ideogràfic per l’acceptació de paquets de tractaments.
  • Dificultat del model conductual per establir nexes entre els seus sistemes de diagnòstic i les taxonomies (per ex: el DSM-IV) que anaven guanyant terreny en el domini de la psicopatologia.
  • El model conductual, actualment, s’ha transformat en un model mixt cognitiu – conductual.
  • Es relativitza la rigidesa en la interpretació dels tests i es vetlla per la qualitat dels instruments de mesura.
  • El model predominant en l’inici del S.XXI és el cognitiu. La conducta està influïda pels productes cognoscitius (plans, pensaments, expectatives...), l’ésser humà és considerat actiu.

MODELS D’AVALUACIÓ

MODEL PSICOMÈTRIC:

La conducta s’explica a través de variables internes (trets innats) que donen consistència i estabilitat al comportament al llarg del temps i les situacions. L’interaccionisme va introduir la variable “situació” com element explicatiu de la conducta de la persona.

  • Objectiu: descriure, trobar explicacions i predir el comportament. Des d’un plantejament nomotètic estudia les diferències individuals i pretén posar al subjecte en relació al grup de referència normatiu, un tret o dimensió concreta quantificable Treballa amb variables de personalitat, factors i dimensions amb el mètode correlacional. MODEL MÈDIC: La concepció de malaltia pròpia del model mèdic i la consideració que la conducta està determinada per causes genetico-biològiques i intrapsíquiques. Estudia el grau d’afectació del trastorn, els factors històrics i biogràfics etiològics, els curs del procés psicopatològic i el tractament farmacològic adequat.
  • Objectiu: descriure, classificar, pronosticar i explicar la conducta problemàtica.
  • Tècniques: entrevista, qüestionaris, escales d’observació, bateries neuropsicològiques i tests psicomètrics per constatar trets, dimensions o entitats nosològiques. MODEL DINÀMIC: La conducta s’explica en base a unes construccions internes que conformen l’estructura de la personalitat en connexió amb dinamismes intrapsíquics inconscients. Posa l’èmfasi en la història passada del subjecte i centre l’atenció en l’estructura intrapsíquica de la personalitat del subjecte (Allò/Jo/Superjò), els mecanismes de defensa i els elements topològics (Conscient, Preconscient i Inconscient).
  • Objectiu: explicar i comprendre les elaboracions mentals internes del subjecte des d’un enfocament ideogràfic.
  • Tècniques: projectives i observació clínica. MODEL CONDUCTUAL: Dintre aquest plantejament hi ha 2 models:
  • MODEL CONDUCTUAL RADICAL: el comportament ha de ser explicat en funció de variables ambientals i proposa una explicació de la conducta en termes de E-R i R-Reforçament. Condicionament clàssic i operant. Amb el neoconductisme l’ambient continua tenint importància, però una sèrie de variables de l’organisme modulen l’impacte de la situació sobre la conducta. També accepta la mesura de variables NO directament observables mentre que el radical NOMÉS observables.
  • Objectiu: explicació funcional, control i predicció de la conducta
  • Tècniques: observacionals, registres fisiològics i tècniques amb garanties psicomètriques de validesa i fiabilitat
  • MODEL CONDUCTUAL-COGNITIU: inclou l’ambient com a variable que influeix en la conducta i considera que el seu impacte sobre l’organisme és fruit de l’interacció amb les variables de cada organisme. Les variables cognitives son rellevants per entendre les conductes. Centra l’atenció en variables ambientals, de l’organisme i de resposta.
  • Objectiu: fer l’anàlisi topogràfic, l’explicació funcional i la modificació de la conducta problemàtica.
  • Tècniques: observació i autoobservació, autoinformes i registres psicofisiològics. MODEL COGNITIU:

Explica la conducta a través de processos i estructures mentals internes, de manera que la conducta és una funció del món cognitiu de la persona. El subjecte és un agent actiu; processador d’informació del medi intern i extern. No es nega la importància de l’aprenentatge, però s’admet certa reprogramació i potencial biològic. Certa autonomia del funcionament cognitiu de l’ambient; el subjecte compta amb propòsits i programes d’acció que van més enllà de la conducta com a resposta de l’ambient. Es centra en l’estudi de variables cognitives, processos cognitius, estratègies cognitives per resoldre tasques i funcions mentals superiors.

  • Objectiu: descriure, explicar i predir la conducta
  • Tècniques: autoinformes, tests situacionals (simulació) i instruments d’avaluació fisiològica. MODEL HUMANISTA (Fenomenològic o existencial): La conducta està determinada per la percepció subjectiva que el subjecte té del món i de si mateix, pels sentits de comunicació i pel potencial humà.
  • Variables: autopercepció, percepció dels altres i de l’ambient, estratègies personals de resolució de problemes, tendència a l’autoactualització i motivació del creixement.
  • (^) Objectiu: comprendre i intervenir per estimular el creixement personal, assolint un millor ajustament personal i social del subjecte.
  • Tècniques: preferentment subjectives, observació i autobservació, entrevista lliure i tècniques projectives i psicomètriques. MODEL/PARADIGMA CONSTRUCTIVISTA: Recull un ventall ampli de teories; aglutina diferents propostes amb un plantejament comú. Visió de la persona com un esser constructor de la seva pròpia realitat. Els models de realitat creats per les persones determinen la manera en que la realitat pot ser percebuda. Visió proactiva de l’esser humà.
  • Objecte d’avaluació: els sistemes de constructes personals i les construccions metafòriques i narratives.
  • Diferències cognitiu/constructivista: la cognitiva és neutra i NO reactiva i la constructivista és generadora de canvi en sí mateixa.
  • Tècniques: graella, escalament, autocaracterització, etc... AVALUACIÓ PSICOLÒGICA: Major flexibilitat per a integrar i facilitar l’aplicació de principis o aspectes d’un model a un altre. L’avaluació psicològica s’ha desenvolupat portant una pèrdua d’unificació i evidenciant que és una disciplina eminentment aplicada. Avui dia és difícil fer una conceptualització teòrica que reculli el ventall variat de models d’avaluació que coexisteixen en l’actualitat.

Diferents maneres de comunicació entre la C.V. i la C.N.V:

  • Repetició
  • Contradicció
  • Substitució
  • Complementació
  • Accentuació Elements facilitadors:
  • Objectius i fites clarament formulades
  • (^) Habitació tranquil·la i confortable
  • Sentiment mutu de confiança i respecte
  • Mostrar comprensió empàtica per facilitar el procés Entrevistes NO estructurades: l’entrevistador és el menys directiu possible Entrevistes semiestructurades: l’entrevistador segueix un esquema, tot i que ni el text ni la seqüència de preguntes estan tipificades. Entrevistes estructurades: el disseny de la pregunta està prefixada i fa possible la codificació de les respostes i el seu posterior anàlisis. Fiabilitat i validesa:
  • L’informe verbal del client coincideix amb la seva conducta en l’ambient natural
  • (^) Concordança entre avaluadors.
  • Els coeficients de fiabilitat test-restest son més alts quan l’informació és objectiva i els intervals temporals més curts.
  • La validesa criterial a un criteri extern és directament proporcional a l’objectivitat. Els errors poden provenir:
  • Les habilitats de l’entrevistador
  • Efectes de reactivitat
  • Continguts de l’entrevista
  • La falta d’informació 3 TÈCNIQUES OBJECTIVES: Modalitat d’observació que requereix control i una estructuració elevada, i els fenòmens estudiats no son controlables per l’individu. L’administració, el registre i l’anàlisi de dades és portada a terme per aparells on l’avaluador no intervé en el procés, per això es considera objectiva.
  • Permeten avaluar:
  • Atenció: polireactígraf, taquiscopi, cambra fosca, mesura d’il·lusions òptiques...
  • Motores: pupil·lògraf, registre de traçat, simulació de conducció, Omega...
  • (^) Dades psicofisiològiques: electromiograma, electrocardiograma, termòmetre...
  • Inconvenients: Utilització en contextos artificiosos que afecta a la valides ecològica (s’anul·la)
  • Validesa ecològica: És nul·la, i per tant, hi ha series dificultats a l’hora de generalitzar els resultats a la vida real.
  • Fiabilitat i validesa:
  • Reactivitat: es pot disminuir programant sessions d’habituació perquè l’individu s’adapti a la situació d’avaluació.
  • (^) Llei de valors inicials: Wilder 1950 la relació entre els estímuls ambientals i la resposta psicofisiològica depèn del nivell previ de resposta. Si el nivell basal de resposta és baix, s’esperarà un major increment de la mateixa.
  • Balanç automàtic: equilibri entre el sistema simpàtic i parasimpàtic. Quan l’individu és exposat a un estímul s’activen els dos sistemes, i fins que s’equilibren es pot observar una oscil·lació.
  • Latència i duració de les respostes: sistemes com l’activitat cardíaca, responen ràpidament a l’estimulació, mentre d’altres com la motilitat gastrointestinal son més lents. Això pot portar a conclusions errònies sobre els efectes dels estímuls.
  • Patrons específics de respostes: existeixen i son constants en el temps. Les diferències individuals fan complicada la generalització de respostes. 4 TÈCNIQUES SUBJECTIVES: Utilitzades des de diversos models d’avaluació, solen ser semiestructurades, sense material tipificat i s’adapta als objectius que es persegueixen. Anàlisi quantitativa i qualitativa. Es sol·licita al subjecte que es descrigui, classifiqui o es qualifiqui, o bé que persones properes realitzin la mateixa tasca. La resposta és voluntària i pot ser falsejada. A) Llistat d’adjectius: un conjunt de diferents adjectius que el subjecte ha de decidir si son aplicables a ell mateix, a altres persones o a objectes. S’utilitzen escales de puntuació i les eleccions poden ser diverses. Poden ser escales d’intensitat, d’elecció forçosa, gràfica o d’ordre. Les respostes informen sobre l’atribució d’una qualitat i pot considerar-se com una mostra de l’existència de determinats trets psicològics. B) Classificació Q: especialment utilitzada en contextos d’investigacions. Conjunt d’informacions verbals que conformen la mostra de l’univers de descripcions. El subjecte ha de classificar l’informació verbal segons el grau d’aplicabilitat o freqüència d’aparició. C) Diferencial semàntic: teoria d’Osgood , els processos cognitius modulen les relacions funcionals entre E i R. Proporciona informació sobre la valoració del subjecte/s davant un conjunt de conceptes Les escales o adjectius saturen sobre 3 factors: C)..a Avaluació: agradable/desagradable C)..b Potència: fort/dèbil C)..c Activitat: actius/passiu. Inconvenients degut al propi format d’escala, a la tendència a la resposta i la desitjabilitat social. D) Tècnica de la Graella (constructes personals): obtenir informació sobre el sistema de constructes que un individu utilitza per ordenar la realitat i les seves relacions interpersonals. El subjecte a d’escollir els elements (persones significatives) i desprès elicitar els constructes (bipolars) amb el recolzament de l’avaluador que planteja preguntes per facilitar la resposta. Posteriorment haurà de puntuar cada element per a cada parella de constructes. Facilita la creació d’hipòtesis terapèutiques. Està dins del constructivisme que facilita la obtenció del sistema de constructes i la interacció avaluador-avaluat. En l’àmbit clínic el procés dialèctic va construint el propi canvi.

6 TÈCNIQUES PROJECTIVES:

Principalment fetes pel model Dinàmic. Instruments sensibles per revelar aspectes inconscients de la conducta, que provoquen gran varietat de respostes subjectives. Mínim coneixement de l’objectiu del test per part del subjecte. Eficaces per avaluar aspectes del món cognitiu i afectiu que poden servir per el diagnòstic o la descripció de l’individu.

  • Supòsits bàsics:
    • L’individu té una estructura bàsica i estable de la personalitat
    • (^) Difereixen pel que fa al grau de profunditat de les inferències realitzades a partir de respostes donades.
    • L’estudi de l’estructura de la personalitat permet predir la conducta
    • Les respostes tenen els seus significats i son valorades com a signes de l’estructura de la personalitat
    • Les respostes reflectiran la personalitat com més ambigus i pròxims siguin els estímuls.
    • L’anàlisi de les dades és global, qualitativa i ideogràfica.
  • Classificació d’Àvila (1992):
    • Tècniques racionals d’associació verbal:
      • (^) Associació de paraules (WAT)
      • Frases incompletes (SCT)
      • Tests desideratius
      • Autobiografia i records primerencs
    • Tècniques visuals interpretatives:
      • Escassament estructurades (Roschard)
      • Moderadament estructurades (TAT, PFT)
      • Empíriques (HIT)
    • Tècniques racionals d’execució gràfica:
      • Figura humana
      • (^) DAP
      • Dibuix de la família
      • Test de l’arbre
      • HTP
    • Tècniques manipulatives – constructives:
      • Mosaics
      • MAPS
  • Roschard: per a nens, adults i ancians de qualsevol nivell cultural, únicament han de comprendre la consigna verbal. En l’escola americana la valoració i classificació de les respostes és més exhaustiva i Exner duu a terme una anàlisi comparativa dels diferents sistemes americans i introdueix percentatges i quantificacions que deixen poca oportunitat a la subjectivitat.
  • Test d’apercepció temàtica (TAT): sense pautes, sistemes o dades normatives unificades pel que fa a l’administració, valoració i interpretació, el més conegut és el de Murray que contempla una anàlisi formal i una altra de contingut
  • Tests gràfics: demanar al subjecte que dibuixi alguna cosa indicada per l’avaluador. És poc empíric i la interpretació és molt subjectiva.
  • Tècniques constructives: s’obté informació sobre aspectes de la personalitat. El subjecte ha d’estructurar l’espai i organitzar els elements que se li presenten. Difícil quantificació de la fiabilitat i la validesa.
  • (^) Tècniques associatives: estudi d’interessos vocacionals i ajust personal. Poques dades de fiabilitat i valides perquè el material no està tipificat.