Avaluació psicologia, Apuntes de Fisioterapia

¡Descarga Avaluació psicologia y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!

L'avaluació en

psicologia clínica

Rubén Nieto Luna (coordinador)

Anna Huguet Roselló (coordinadora)

Montserrat Martínez García (coordinadora)

P09/10533/

© FUOC • P09/10533/00434 5 L'avaluació en psicologia clínica

Introducció

En aquest tercer mòdul treballarem l'avaluació de diferents problemes clínics. En concret, parlarem de l'avaluació de les alteracions de l'estat d'ànim, dels trastorns d'ansietat i de l'estrès i dels trastorns de la personalitat. Hem selecci- onat treballar en aquestes problemàtiques perquè són les més freqüents en la pràctica clínica.

Per a treballar l'avaluació en aquests problemes utilitzarem diferents recursos. En primer lloc, treballarem a partir d'un mòdul creat per la UOC (material elaborat per Judit Abad i Gil, Glòria Aguirre Llagostera, Blanca Anguera, Ma- nuel Armayones Ruiz, Guillem Feixas, Mecedes Torres Viñals i Ana Tuset). Per a cada problema s'hi presenten: els models explicatius, la simptomatologia, els instruments d'avaluació i un cas clínic. A més, es fa una introducció en què s'expliquen alguns instruments diagnòstics generals i per a cada problema també es presenten breument orientacions per al tractament.

A més d'aquest material, per a treballar aquest mòdul disposareu de lectures recomanades complementàries en l'apartat de recursos de l'aula.

© FUOC • P09/10533/00434 7 L'avaluació en psicologia clínica

1. Lectures

1) Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i desordres de la personalitat. Podeu trobar l'índex de continguts en els materials que us adjuntem per estudiar la unitat. Material elaborat per Judit Abad i Gil, Glòria Aguirre Llagostera, Blanca Anguera, Manuel Armayones Ruiz, Gui- llem Feixas, Mecedes Torres Viñals i Ana Tuset.

2) Les lectures complementàries que trobareu en l'apartat de recursos de l'aula.

© FUOC • Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

© FUOC • 5 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

Introducció

Depressió,￿ansietat￿i￿altres￿trastorns￿de￿personalitat

L'elecció d'aquests tipus de pertorbació es deu al fet que es tracta de les cau- ses més freqüents per les quals les persones van al psicòleg. Hem de tenir en compte que aquest no és un tractat de psicopatologia i, per tant, no prete- nem explicar totes les patologies possibles. El nostre objectiu és mostrar que l'avaluació i el tractament integrats són estratègies útils per a enfrontar-nos a la nostra tasca clínica quotidiana. Per això, el nucli de cada apartat està constituït pel cas pràctic que presentem i en el qual es compleixen determinats aspectes esmentats en les parts teòriques del text. Des d'aquesta mateixa perspectiva, volem especificar que no tractarem ni de tots els instruments d'avaluació ni de tots els tractaments possibles. En tots dos casos farem una selecció explicitant els criteris que hem utilitzat per a incloure'ls en el text.

En primer lloc, esmentarem com s'escolliran els instruments d'avaluació. En psicologia clínica, el procés d'avaluació tractament discorre per una sèrie de fases que no s'han de complir escrupolosament en tots els casos. Una prime- ra fase consisteix a establir el diagnòstic del subjecte: hem de donar un nom a aquell patiment que fa venir el subjecte a la nostra consulta. De vegades, aquest patiment és molt evident, fins i tot el mateix subjecte ens ho indica, però de vegades no és tan fàcil establir el diagnòstic inicial. En aquests casos, habitualment s'utilitza un instrument capaç de diferenciar entre diverses pa- tologies. Aquest és el cas d'instruments com l'MMPI, l'MCMI o l'AMDP-III. En una segona fase, intentarem de determinar la gravetat de la pertorbació, si hi ha altres alteracions associades, la seva vulnerabilitat i, en definitiva, qui- nes són les condicions del subjecte per a afrontar la seva pròpia problemàtica. Aleshores emprarem tests específics de l'alteració que pateix el subjecte com ara l'escala de depressió de Hamilton o el qüestionari d'ansietat de Beck. En la tercera fase, es tracta de determinar, amb les dades que tenim i la nostra pròpia formació com a terapeutes, quin tipus de teràpia creiem més encertada per a aquesta persona en concret que té un problema particular, de quina manera determinarem la valoració de l'eficàcia del tractament, com respondrem a una possible mala adhesió al tractament, etc.

Per tant, establirem primerament quins instruments d'avaluació considerem apropiats per a la fase primera de definició del problema o els problemes que afecten una persona: el diagnòstic preliminar.

Diagnòstic￿preliminar

© FUOC • 6 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

El diagnòstic preliminar té com a objectiu no solament determinar la pertor- bació que afecta l'individu, sinó també valorar altres aspectes patològics que poden ser útils per a establir una teràpia adequada. En la pràctica clínica, és habitual que quan el subjecte té una malaltia, com per exemple, depressió, hi hagi altres paràmetres alterats, com ara fòbia social, ansietat, etc. Generalment, aquests indicadors secundaris d'una afecció principal es redueixen també amb la teràpia, i és convenient tenir-los en compte quan es programa una interven- ció. Els instruments que s'empren en aquesta fase del procés són, generalment, tests molt estables, l'administració dels quals acostuma a ser pesada perquè són llargs de contestar i corregir posteriorment. Esmentarem únicament aquells que són usuals en les consultes clíniques al nostre país.

Inventari￿multifàsic￿de￿personalitat￿Minnesota￿(MMPI)

S.R.￿Hathaway￿i￿J.C.￿McKinley,￿

Es tracta d'un dels instruments més importants en la clínica aplicada. Consis- teix en un qüestionari de 566 ítems (hi ha altres versions) de resposta "sí" o "no", en què es fa referència a aspectes adaptatius personals i socials del subjec- te. Està compost per deu escales clíniques: hipocondriasi, depressió, histèria, desviació psicopàtica, masculinitat/feminitat, paranoia, psicoastènia, esquizo- frènia, hipomania i introversió social. I també tres escales de validesa: l'escala de mentides, escala d'infreqüents i factor corrector. L'aplicació pot ser indivi- dual o col·lectiva, el temps que es triga a contestar és variable però es conside- ren suficients seixanta minuts i s'aplica essencialment a adults i adolescents.

En l'actualitat hi ha l'MMPI-2, una versió actualitzada i revisada en profundi- tat del test original, i amb el qual és possible avaluar la personalitat normal i patològica, considerant fins a 77 variables diferents. Aquesta versió es compon de 3 escales de validesa, 10 escales bàsiques, 15 escales de contingut, 18 escales suplementàries i 31 subescales. Els aspectes més nous de l'instrument que ens ocupa són indicadors de validesa més complets, nous elements per a avaluar àrees no contemplades abans, noves escales suplementàries de gran utilitat, redacció més curosa dels ítems i, finalment, baremació basada en una àmplia mostra representativa de la població espanyola.

Inventari￿multiaxial￿clínica￿de￿Millon￿(MCMI-II)

Th.￿Millon,￿

El test consta de 175 ítems de resposta vertader/fals que s'estructuren en 4 es- cales de fiabilitat i validesa, 10 escales bàsiques de personalitat, 3 escales de personalitat patològica, 6 de síndromes clíniques de gravetat moderada i 3 sín- dromes de gravetat severa. L'aplicació pot ser col·lectiva o individual, i és per a subjectes de més de divuit anys. El test es basa en una proposta teòrica del mateix Millon, denominada model de polaritat , que combina factors biogènics (morfologia, anatomia, fisiologia, etc.) i factors psicogènics (aprenentatge de

© FUOC • 8 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

SCL-

L.R.￿Derogatis,￿

L'SCL-90 de Derogatis és una mesura d'autoinforme específicament dissenyat per avaluar patrons simptomàtics en un ampli ventall de mostres diferents, les quals van des de pacients psiquiàtrics fins a persones normals. El nombre d'ítems és de 90, i el subjecte ha de valorar en una escala de 0 = gens a 4 = molt un conjunt de nou símptomes primaris: somatització, obsessió compul- sió, sensibilitat interpersonal, depressió, ansietat, hostilitat, ansietat fòbica, ideació paranoide i psicoticisme. Amb aquest instrument podem obtenir tres índexs patològics: l'índex￿de￿severitat￿global és un indicador del nivell de la pertorbació; l'índex￿de￿pertorbació￿de￿símptomes￿positius , una mesura d'intensitat, de l'estil de resposta; i el￿total￿de￿símptomes￿positius , el nombre de símptomes que el subjecte presenta com a positius.

Aquests indicadors permeten de comparar no solament entre puntuacions del mateix subjecte en diferents moments del seu tractament, sinó entre pacients fins i tot amb diferent simptomatologia.

© FUOC • 9 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

Objectius

1. Establir les bases de l'avaluació i intervenció en casos de pertorbacions més freqüents en la tasca terapèutica. 2. Mostrar instruments d'avaluació i tècniques d'intervenció en problemes de depressió. 3. Mostrar instruments d'avaluació i tècniques d'intervenció en problemes d'ansietat. 4. Mostrar instruments d'avaluació i tècniques d'intervenció en problemes de trastorns de personalitat.

© FUOC • 11 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

1. Trastorns depressius

1.1. Introducció

En un primer moment del procés diagnòstic, l'objectiu més comú és l' establiment￿ de￿ les￿ característiques￿ somàtiques , afectives, cognitives i de comportament del subjecte. Aquestes característiques es poden avaluar en el moment de la crisi, durant l'estat depressiu i en diferents fases del tractament per a avaluar-ne l'eficàcia. Un altre dels objectius de l'avaluació és identificar predictors , tant predictors pronòstic , com poden ser antecedents de crisis an- teriors, severitat i cronicitat de la malaltia, com els denominats prescriptius perquè fan referència a si pren antidepressius i, a més, fa teràpia, o si pren una altra medicació que pot afectar les seves capacitats intel·lectives o emocionals.

En la següent fase del procés avaluador, la que correspon a l'avaluació del trac- tament, ens remetem a allò que s'expressa al Depression Guideline Panel's report (1993). Segons aquesta publicació, quan el subjecte és a la fase de crisi les fites fonamentals consisteixen en la tramesa￿dels￿símptomes i el restabliment￿de la￿ funció￿ psicosocial. En la fase de manteniment o continuació, l'objectiu primordial consisteix a prevenir￿la￿recaiguda d'un nou episodi depressiu.

Vegem primerament amb quins instruments podem aconseguir els objectius de la primera fase del procés diagnòstic específic.

1.2. Delimitació del trastorn depressiu

Els trastorns depressius pertanyen a la categoria diagnòstica de trastorns de l'estat￿ d'ànim , al costat d'altres alteracions (DSM-IV, 1995). En aquesta fita es farà únicament referència als trastorns depressius com la depressió major d'episodi únic o recurrent i la distímia.

Principals categories diagnòstiques incloses en els trastorns de l'estat d'ànim (DSM-IV, 1995):

• Trastorn depressiu major.
• Trastorn distímic.
• Trastorn bipolar.
• Altres trastorns de l'estat d'ànim:
  • A causa d'una condició mèdica (induïts).
  • Per consum de substàncies.

© FUOC • 12 Avaluació i intervenció en problemes de depressió, ansietat i...

El fet que hi hagi uns criteris diagnòstics acceptats d'una manera generalitza- da pels diferents corrents psicològics pot induir en l'alumne una idea errònia sobre la facilitat amb què es detecten i diagnostiquen els trastorns depressius. El diagnòstic dels trastorns de l'espectre depressiu és amb freqüència difícil d'establir, i sovint es dictamina tardanament.

1.2.1. Quins serien els principals motius associats a la dificultat diagnòstica?

• Falta de consciència del mateix subjecte sobre allò que li passa, atribuint de vegades la causa del seu malestar a qualsevol situació o circumstància aliena a aquest (per exemple, símptoma físic).
• Multiplicitat de les formes clíniques que aquestes alteracions poden adop- tar en diferents etapes de la vida, segons el sexe, la cultura, etc.
• Elevada taxa de comorbilitat que presenta amb altres alteracions, sia com a trastorn primari o secundari.
• Possible confusió entre "reaccions depressives normals" o processos de dol i aquells estats depressius patològics.

A continuació, descriurem dues de les principals categories diagnòstiques (de- pressió major i distímia), i també els símptomes associats.

1.3. Distincions entre depressió major i distímia

La depressió major fa referència a un estat d'ànim d'intensa tristesa i desànim amb possible pèrdua d'interès o plaer per gairebé totes les activitats. El terme major s'utilitza per a deixar constància que ens trobem davant un quadre clí- nic amb manifestacions d'intensitat elevada, i que comporta un deteriorament respecte al funcionament previ. Aquest deteriorament és bastant generalitzat, i afecta diferents àmbits de la vida del subjecte (professional, familiar i soci- al), però especialment el mateix individu com a persona que sent, pensa, té il·lusions, etc. L' evolució de la depressió major té lloc en fases , alternant-se els episodis patològics amb èpoques asimptomàtiques o de millora. Hi ha de- pressions majors d'episodi únic, però són freqüents les recaigudes o episodis recurrents, i també les variacions diürnes i estacionals de l'humor.

La distímia seria una forma suau però prolongada de trastorn depressiu. La característica principal és la presència crònica d'un humor depressiu durant la major part del dia, almenys durant dos anys (APA, 1995). El trastorn distímic generalment segueix un curs￿crònic (no en fases), amb un començament pri- merenc i insidiós. Per això, el subjecte pot dir que "sempre he estat així" o "és que sóc així", a diferència de la depressió major, on hi ha una consciència més gran de canvi. Els símptomes no adquireixen la intensitat de les depressions majors, i el funcionament psicològic en els diferents àmbits pot estar bastant