¡Descarga Avaluació psiològica y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
T è c n i q u e s , e s t r a t è g i e s i
p r o c e d i m e n t s d e r e c o l l i d a d ’ i n f o r m a c i ó
Pregunta 1
1a) Habilitats de comunicació i escolta
En el text, veiem com el psicòleg desenvolupa una relació d’empatia cap al seu pacient i fa una escolta reflexiva del que aquest li explica. A més a més, també evita la reactància psicòlogica per part d’en Nil, argumentant les seves explicacions, evitant exigir-li un canvi, no jutjant-lo ni fent que se senti culpable. Algunes de les frases que ens serveixen per exemplificar aquesta relació són:
El psicòleg desenvolupa una relació d’empatia cap al seu pacient, en Nil, ja que es mostra atent i afectuòs. A més a més, el psicòleg intenta crear un clima de confiança , així doncs, a l’inici de l’entrevista deixa que en Nil examini la sala amb tranquil.litat i “trenca el gel” responent a les preguntes que li fa sobre la decoració del despatx. També es preocupa perquè estigui còmode i li explica com funcionaran les sessions. A poc a poc, comencen a parlar de les preocupacions d’en Nil, i el psicòleg es mostra comprensiu , no el jutja , i li dona el seu suport emocional en tota l’entrevista. I al final, li recorda que les seves converses són confidencials.
P- […] T’hi trobes bé?
P- T’agrada aquest despatx?
P- Me’n alegro de que t’hi trobis bé!. Aquí hi vindràs alguns dies i generalment estarem parlant, però també hi jugaràs i dibuixaràs amb una sèrie d’objectes que tinc a aquelles maletes. Se’n diuen tests o qüestionaris.
P- No pateixis, plora tant com vulguis, no tenim cap presa...
P- Tu no en tens cap de culpa, però probablement tot això ha fet que ho passis malament, oi?
P- […] no tinguis cap dubte que el que parlem tu i jo, serà per nosaltres, és a dir que no sortirà d’aquí. […] El psicòleg fomenta que sorgeixin punts de discrepància entre el que a Nil li agradaria que passés i el que realment passa. D’aquesta manera provoca que en Nil afronti allò que li preocupa o el fa sentir malament.
P- Creus realment que seria millor per tu si no s’haguessin separat?
P- Llavors haurien de seguir junts per tu, exclusivament, encara que ells estesin malament? És el que vols dir?
P- Ja ho entenc, deu molestar que et vinguin a buscar quan estàs jugant amb els teus amics…
N- […] Això no passava abans!
P- Què és el que no passava abans? Li fa preguntes obertes , per afavorir la reflexió del seu pacient i, així, poder obtenir informació més significativa.
P- Com et sents amb aquesta situació?
P- Saps perquè has vingut aquí?
P- […]Què creus que ha passat perquè tot hagi canviat tant?
P- Què et penses tu que passa entre ells?
P- Què passa quan no pot venir a buscar el teu pare o la teva mare?
Repeteix paraules o frases significatives que en Nil diu amb l’objectiu de dirigir la coversa cap a una direcció que li ajudi a comprendre ‘l i a trobar camins per dur a terme una terapia efectiva.
N- […] Els caps de setmana, o estic amb un o estic amb l’altre.
P- Ara amb un i ara amb l’altre ...?
N- Si, no acabo de saber perquè tots aquests canvis. És com una.....- en Nil es queda callat i no continua la frase-
P- Com una....?
M- Merda!!. Si. No m’agrada tot això i voldria tornar a estar com abans!. Fa assenyalaments emocionals. P- […] et fan patir, oi?
P- P- Sembla que aquesta nova situació, tots aquests canvis, et fan sentir trist i potser també enfadat... Fa aclariments i s’assegura que en Nil estigui entenent el que li explica:
P- La meva feina és ajudar la gent, ajudar els nens a base de parlar amb ells. Ho entens? Utilitza els silencis perquè en Nil tingui temps de pensar i reflexionar el que vol dir i analitzar com se sent.
N- […] pel matí, encara que estigui a casa de la mare, sovint em ve a buscar el pare per portar- m’hi. – un altre moment de silenci- No acabo d’entendre res!
N- Si que és veritat. A mi em fa mal i.. – silenci perllongat - potser només penso en mi... El psicòleg fa una reestructuració positiva de la situació en què es troba en Nil, remarcant els aspectes positius i fent que en Nil es tranquil.litzi i vegi que aquest sentiment que el fa estar malament passarà.
P- Pensa que, amb el pas del temps tots anireu estant millor i podràs comprovar com els teus pares, tot i estant separats, et segueixen estimant igualment, i tu t’aniràs trobant millor, i cada vegada patiràs menys. I ells també.
N- Que bé, segur que passarà això? Tant important com la comunicació verbal, ho és la comunicació no verbal. En aquest sentit, el psicòleg, a través de la C. no verbal mostrarà a en Nil la seva comprensió i el seu interés per la situació que està vivint.
- El psicòleg baixa dos cops seguits el cap en senyal de comprensió-
b) Estructura de l’entrevista
L’entrevista que li fa el psicòleg a en Nil segueix la següent estructura:
• Inici i coneixement mutu. El psicòleg dóna la benvinguda a en Nil, es
presenta i li explica el funcionament de les sessions
• Exploració i identificació del motiu de la consulta. El psicòleg, a
través de preguntes obertes, intenta esbrinar què és el que preocupa o fa sentir malament al pacient.
• Recull d’informació de l’estil de vida i l’entorn d’en Nil: si li agrada
l’escola, si té amics,... En aquest sentit, penso que l’entrevista és semiestructurada, ja que, possiblement, les preguntes d’aquest apartat no estan prèviament preparades, mentre que les preguntes obertes de
ja que tenen un grau d’error moderat-baix, no serveixen per mesurar la idoneïtat d’un candiadat a un lloc de treball.
2b) Augmentar el grau de fiabilitat i validesa
Es pot augmentar la fiabilitat incrementant el número de ítems a contestar o fent que el número d’opcions de respostes a les preguntes sigui més gran. Pel que fa a la validesa, per augmentar el seu grau seria necessari fer una revisió del contingut dels ítems , també caldria revisar si la variable criterial amb la qual es correlacionen els resultats de l’entrevista és la correcta. A més a més, la majoria de vegades, l’objectiu d’una entrevista avaluativa per a la selecció de personal és preveure quina serà la idoneïtat i el rendiment del candidat en una feina en concret. El candidat ho sap, i, per tant, pot arribar a falsejar les respostes de manera que faci una descripció d’ell mateix seguint el perfill que ell creu que l’empresa busca, i no com és ell realment. Per tant, com més objectives siguin les respostes, més fiable serà el resultat. En aquest sentit, la objectivitat es podria fomentar fent l’entrevista als candidats de manera que no sapiguessin quin és l’objectiu real de la mateixa fins que no l’haguéssin contestat.
Pregunta 3
3a)
És una técnica projectiva en la adment un ventall molt ampli de possibles respostes correctes. En concret podriem dir que es tracta d’una tècnica expressiva que té com a objectiu l’exploració psicològia per tal d’entendre i descriure la personalitat.
3b)
Pel que fa tant a la fiabilitat com a la validesa d’aquesta tècnica, el seu grau és baix, doncs les respostes possibles poden donar a més d’una interpretació i és difícil de poder extrapolar les conclusions a què s’hagin arribat a altres aspectes de la personalitat.
Pregunta 4
Podriem dir que hi ha un problema de validesa de contingut , ja que un existeix un ítem que mesura un atribut diferent al que voliem mesurar. Per tant, s’haurà de fer una revisió de l’ítem en qüestió. Tot i això, cal dir que el biaix que es produiria no seria gaire significatiu, doncs la capacitat atencional forma part de la intel.ligència general.
Pregunta 5
El psicòleg utilitza la tècnica d’observació, i en concret, d’observació anàloga. En aquest cas, sembla serque és un test situacional en què el psicòleg no observa el comportament de la Núria i en Pere en un context natural, sinó en un context artificial o planificat en què la parella pacta reproduir una de les seves discussions de la forma més real possible en presencia del psicòleg.
Pregunta 6
Crec que l’enfocament del centre terapèutic és encertada, ja que busquen un professional del camp de la psicologia clínica especialitzat en entrevistes no directives. Tenint en compte que haurà de tractar pacients amb dificultats elevades, el fet que tingui un bon coneixement de les entrevistes no directives,
contribuirà a que el pacient se senti còmode, relaxat i es pugui expressar lliurement. Això serà així, perquè en l’entrevista no directiva, l’entrevistador fa poques preguntes, de resposta oberta i dirigides a reconduir l’entrevista, en cas que l’entrevistat es desviï dels temes.
Pregunta 7
7a)
a) tècnica projectiva
b) tècnica associativa
c) tècnica subjectiva
d) tècnica objectiva
e) tècnica d’observació
7b)
ESTRUCTURACIÓ EMMASCARAME NT
INFERÈNCIA MODIFICABILIT AT Estudi de l’escriptur a
Estructura elevada de l’estímul i de la resposta. El subjecte haurà d’escriure, i l’expert haurà d’estudiar la seva gràfia i analitzar- la tenint en compte unes normes i uns criteris molt tipificats.
L’objectiu està emmascarat.
Elevada. Fer una lletra molt petita es pot interpretar com un símbol de timidesa.
En tots els casos, les respostes són susceptible de ser modificades voluntàriament pel subjecte. Podriem dir, però, que la prova on aquesta alteració és més díficil és en la prova de la simulació de la conducció.
Adjectius a relacionar
No estructuració de l’estímul ni de la resposta , ja que l’estímul presentat pot portar a diverses interpretacions, i, a la vegada, com que la resposta és lliure d’interpretacions, és difícil tenir una avaluació tipificada.
L’objectiu pot estar emmascarat, per exemple, si la finalitat és analitzar la personalitat del subjecte.
Elevada. Tenint en compte que les respostes són lliures, les interpretacions poden ser molt variades i allunyades de la resposta analitzada. Escriu la seva vida
Estructura elevada dels estímuls i estructura elevada de la resposta. L’estímul és clar i no porta confusions: l’entrevistat ha d’escriure fets que consideri importants sobre la seva vida. Pel que fa a la resposta, l’expert haurà de buscar categories que compleixin la condició d’exclusivitat i exhaustivitat alhora.
L’objectiu pot estar emmascarat , perquè la finalitat no és conèixer la vida d’aquella persona, sinó analitzar aspectes de la seva personalitat o de la seva conducta.
Elevada. Ens permetrà relacionar un determinat comportament amb alguna situació o fet traumàtic viscut, per exemple, durant la infantesa.
Simulació de conducció
Estructura elevada d’estímuls i de respostes. La interpretació de l’estimul és única i les respostes estan prèviament contemplades i límitades per l’aparell.
L’ojectiu no està emmascarat.
Baixa. La interpretació de les conclusions estarà molt relacionada amb la conducta observada. Observaci ó recerca de treball
No estructuració tant d’estímuls com de respostes. Hi pot haver més d’una interpretació a l’estímul i, tenint en compte, que la resposta és lliure, és molt difícil establir unes categories per poder classificar les respostes.
No està emmascarat, ja que les situacions estan relacionades amb les que es trobarà en el possible lloc de treball.
Baixa. Si l’entrevistat es sotmet a un test situacional, per exemple, simular que ha d’atendre a un client i ho fa d’una forma satisfactòria, s’interpretarà que en una situació real té
