¡Descarga Avaluació i psicometria y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
- Selecció, creació i administració de mètodes de recollida d’informació respecte a la conducta observada en la persona entrevistada.
Desprès d’administrar l’entrevista d’avaluació psicològica de Fernández-Ballesteros, al nostre hipotètic client, hem decidit analitzar la conducta d’insomni que presenta, ja que ens ha cridat l’atenció que una persona jove que no presenta, aparentment, cap problemàtica pateixi insomni. Tot i això, hem deduït que la conducta d’insomni que pateix, pot venir determinada perquè el pacient presenta un estat d’estrès, ja que és una de les principals causes de l’insomni. Pensem que aquest estrès pot estar provocat pel gran volum de treball que duu a terme, la responsabilitat que comporta el portar una empresa, i a més el fet de treballar amb membres de la seva família. Un altre fet a analitzar és el consum de drogues, el qual pensem que ve determinat per l’estrès laboral i que també afavoreix a l’aparició de l’insomni. Per tant, hem decidit avaluar la conducta d’estrès, ja que considerem que és el centre del problema i que és la causa d’altres conductes com l’insomni o el consum de drogues. Per això, el que volem avaluar és si realment el pacient presenta una conducta d’estrès o no, i si les altres conductes venen donades per aquest estrès.
Tenint en compte les nostres hipòtesis hem decidit dur a terme una segona entrevista al subjecte per tal d’incidir en la conducta d’ estrès. Aquesta entrevista l’hem elaborat cercant informació sobre l’estrès i basant-nos en les respostes de la primera entrevista que va a dur a terme el pacient. L’entrevista es realitzarà en el mateix lloc que la primera i de la mateixa forma, per tal de que el pacient es senti còmode en el mateix ambient i amb la mateixa persona.
Aquesta entrevista ha estat semi-estructurada, nosaltres teníem unes preguntes establertes basant-nos en la primera entrevista i en els símptomes cercats en el DSMV- I-TR, però a mesura que el subjecte ha anat responent hem anat improvisant altres preguntes que hem cregut que eren adients per recopilar informació sobre la conducta estudiada.
Segona entrevista:
L’imsomni que pateixes creus que ve donat per alguna circumstància?
Si, penso que no tinc cap problema relacionat amb l’imnosmni, sinó que no puc dormir perquè sempre estic nerviós, em fico al llit i començo a pensar en coses i començo a donar voltes al llit i em costa molt dormir-me.
Quan dius que et fiques al llit comences a pensar coses i no pots dormir, a quines coses et refereixes?
Normalment quan em fico al llit començo a pensar en coses que m’han passat durant el dia a la fàbrica, però sobretot en el que he de fer el dia següent, com he de distribuir el temps, si sortirà tot bé..
Quan estàs de vacances, cap de setmana o tens alguns dies lliures et costa dormir igual que quan el dia següent has d’anar a treballar?
No, quan tinc lliure dormo molt tranquil·lament, és més, dormo més hores del normal suposo que per les hores de son que em falten durant la setmana.
Quan no pots dormir o et sents nerviós durant el dia o per la nit, consumeixes algun tipus de substància per relaxar-te?
Sí, quan no puc dormir consumeixo cànnabis per poder relaxar-me i conciliar el son; crec que aquest també és un problema agregat a l’insomni perquè li he creat al meu cos una dependència a aquesta substància, és a dir quan no consumeixo cànnabis em costa molt més dormir. Durant el dia, si estic molt nerviós i angustiat i tinc una estona lliure, també consumeixo per relaxar-me.
Quan et sens nerviós, angustiat o estressat et sents més irritable o agressiu amb la gent del teu voltant?
La veritat és que si, quan em sento nerviós pel treball salto a la mínima que em diuen alguna cosa amb la meva família, parella... Crec que tinc un caràcter força irritable, ja que estic tot el dia pensant en les meves coses em poso nerviós i no em fico al lloc de la gent que està al meu voltant que amb aquesta situació també ho està passant malament.
A vegades et sents trist, en un estat depressiu?
etc. A banda de tot això, hem escollit l’autoregistre perquè també té una funció terapèutica, ja que si el subjecte és conscient cada cop que es presenta la conducta, serà més fàcil eliminar-la.
L’autoregistre es durà a terme durant set dies (de dilluns a divendres) per tal de fer l’avaluació d’una setmana sencera i poder comparar l’estrès durant els dies laborables amb el cap de setmana.
AUTOREGISTRE: Autoregistre per l’avaluació de l’estrès.
Intensitat 5 4 3 2 1 0
Matí Tarda Nit Matinada
Dia Hora Lloc Motiu Grau d’estrès
Descripció de la gràfica d’intensitat.
En el gràfic intensitat significa el grau d’estrès, s’ha de mirar la hora del dia i marcar amb una creu el punt que correspongui a la intensitat de l’estrès. Els números de l’escala correspon a les següents descripcions:
5: Màxim grau d’estrès.
4: Grau intens.
3: Força estrès.
2: Estrès
1: Mínim grau d’estrès.
0: No hi ha estrès.
Descripció del quadre d’estrès.
Anota en el quadre per cada hora que sentis estrès, on es produeix aquest estrès (exemple: oficina). En la columna de motiu, anotaràs el motiu pel qual s’ha produït l’estrès (exemple: reunió a la feina). En la columna grau d’estrès anotaràs seguint l’escala anterior (0 – 5), el grau d’estrès que et provoca la situació.
Finalment, un cop duta a terme la segona entrevista personal i omplert el full d’autoregistre, hem decidit que el pacient ompli un test per mesurar el grau d’estrès laboral amb la finalitat de complementar la informació extreta en les altres proves.
D’altra banda, també hem pogut corroborar la hipòtesis que l’insomni que pateix ve donat per l’estrès. En un primer moment, la conducta que vam detectar de l’individu entrevistat va ser l’insomni, i era la conducta que volíem analitzar posteriorment, però a mesura que va anar avançant la primera entrevista, ens vam adonar que aquest insomni venia donat per una altra circumstància, l’estrès concretament estrés laboral. A partir d’aquest moment, vam decidir que seria l’estrès el que analitzaríem, ja que vam creure que era el seu problema principal i que a partir d’aquest es donaven altres característiques com l’imsomni. En les tres primeres preguntes d’aquesta segona entrevista, es pot observar en les respostes del pacient que quan pateix insomni es quan pensa en aspectes de la seva feina i es posa nerviós. També podem veure com quan no ha de treballar no pateix insomni, per la qual cosa concloem que aquest està provocat per l’estrès laboral.
Finalment, amb la segona entrevista també hem pogut confirmar la nostra hipòtesis de que l’individu consumeix substàncies per evadir-se de l’estrès laboral. En la quarta pregunta l’entrevistat afirma que quan no pot dormir consumeix cànnabis per tal de poder conciliar el son, i fins i tot, creu que el seu cos ha creat una dependència a aquesta substància, ja que quan no la consumeix li costa molt més dormir. També ens explica que quan està molt estressat, nerviós o angustiat per la feina i té una estona lliure, consumeix aquesta substància per tal de relaxar-se. Per tant, creiem que un efecte col·lateral a l’estrès és l’addicció a una substància tòxica, en aquest cas al cànnabis.
Un cop finalitzada la segona entrevista, vam formular un full d’autoregistre perquè el subjecte l’omplís durant set dies (de dilluns a diumenge). Aquest full d’autregistre es pot dividir en dues parts: la gràfica d’intensitat i el quadre d’estrès.
Pel que fa als resultats del full d’autoregistre, observant la gràfica d’intensitat podem veure que l’individu pateix situacions que li provoquen estrés durant tot el dia però que aquestes s’accentuen durant la tarda i la nit. Observant la gràfica podem veure que l’individu pateix situacions d’estrès més accentuades durant el migdia, la tarda i la nit.
Pel que fa al quadre d’estrès, podem veure que aquestes situacions més accentuades es donen per diversos motius. En el cas del migdia, observem que l’estrès es produeix perquè és l’hora de dinar i molts cops l’entrevistat té tanta feina que ha d’aplaçar aquesta hora i continuar amb la feina. Durant la tarda l’estrès es produeix
pel fet de que s’apropa l’hora de plegar i ha de quedar la feina enllestida. I, finalment durant la nit també es produeixen aquestes situacions, en aquest cas perquè el subjecte reflexiona en tot el que li ha passat durant el dia i pensa en l’endemà. Finalment, podem observar que en els fulls d’autoregistre del cap de setmana no s’aprecia cap situació rellevant d’estrès. Observant aquests resultats, podem concloure que l’individu pateix estrés laboral, ja que les màximes intensitats es donen durant l’horari laboral o posteriorment, i en canvi el cap de setmana aquest estrés gairebé desapareix. L’última proba que hem dut a terme ha estat un test per avaluar l’estrès laboral Model Demanda-Control (DC) de Karasek , en el qual podem observar en les respostes del subjecte que li dóna molta importància al treball. Aquest test no ens mostra el grau d’estrès que pateix el subjecte, sinó la seva actitud vers el treball i en el nostre cas podem observar que li dóna molta importància, intenta donar el màxim de sí mateix i prioritza el treball per damunt de tot.
