¡Descarga Bases de l'educació (teoria mucha) y más Apuntes en PDF de Gestión del Conocimiento solo en Docsity!
Percentatges de l’assignatura de Bases de l’Educació: 40% activitats petit grup (a partir de novembre) 40% examen escrit (cas pràctic per analitzar) 20% seminari Relació pedagògica: (no tinc la definició) S’ha de tenir un bon vincle entre els nens i els professors, professors i pares... La relació va sobre que t’afecta d’alguna manera, no t’ha de deixar indiferent. La relació pedagògica està en joc.
TEMA 1: L’ESCOLA EN LA POST-MODERNITAT
Al moment actual li direm post-modernitat. El mestre no era tan important com abans. L’ESCOLA EN LA POST-MODERNITAT: És un terme que s’utilitza per definir el moment actual i separar-lo del passat. Es caracteritza per la incidència de la ciència i la tecnologia en l’ús social. En la post-modernitat la dimensió científica i tecnològica ha substituït a la religiosa. Abans els valors de l’escola estaven molt vinculats a la religió, i actualment la religió està desapareixent i ha aparegut la tecnologia. L’escola té coses de la modernitat i coses de la post-modernitat: En la modernitat l’escola era una institució molt forta i molt important, i actualment també. Si no vas a l’escola i no tens cap títol, dificilment podràs aconseguir un lloc de treball. Tot i així, tenir un títol no assegura trobar una feina digne. Modernitat: Una època caracteritzada pel desenvolupament de la producció industrial i tecnològica. Primera Revolució Industrial (les fàbriques). Post-modernitat: El desenvolupament del capitalisme a partir dels 90 anys amb la creació d’Internet i l’aparició de la bio-tecnologia. Segona Revolució Industrial (dispositius electrònics i robòtica). L’escola passa de ser una institució forta a convertir-se en un híbrid entre modernitat i post- modernitat. Les principals diferències entre modernitat i post-modernitat són que en la modernitat la imatge que hem de tenir present és la imatge de la república, i en canvi, en la post-modernitat és la imatge dels dispositius electrònics i de la robòtica. En la post-modernitat, molts professors poden saber molt sobre el temari, però ser poc ètics, en canvi en la modernitat també són ètics. En la post-modernitat és més important la imatge que no pas el que fas: pots no saber res, però pots ser una celebrity, pots ser un ignorant i
guanyar molts diners perquè ets famós. En la modernitat la imatge sempre és estable i té relació amb les coses bones que sabem, no varien, són valors absoluts. En la post-modernitat els valors varien. Voler ser com els altres és molt important en la post- modernitat. En la modernitat era més important ser una persona com cal, no pas més que ser com els altres. La percepció del temps a la post-modernitat ha canviat molt. En la post-modernitat la percepció del temps és circular, moltes coses poden passar a la vegada, i molts som capaços de fer moltes tasques al mateix temps. En canvi en la modernitat, la percepció del temps és totalment lineal, primer fem una cosa i després fem una altra cosa. La desinstitucionalització: La família, l’escola, l’estat, les esglésies, la universitat, entre altres institucions, eren les encarregades de transmetre una sèrie de valors que la societat en general no podia fer (tradició, herència, respecte, lleis, llengua, geografia, moral...). Doncs totes aquestes institucions han anat fent forats. No tenen res a veure amb el que eren abans. Per exemple, la família té molts tipus: homoparental, monoparental, Benetton... Són múltiples models que avui dia es troben a l’escola. Abans eren un pare, una mare i fills o filles. Igual que en l’escola, abans els pares els deien als fills el que havien de fer i els nens obeeixen als professors; però en l’actualitat els professors es conformen en fer bé la seva feina, ja que la societat els critiquen i els hi diuen tot el que han de fer. Que una institució es desinstitucionalització vol dir que ha perdut força. En la modernitat hi havia secrets, és a dir, tenien la roba estesa, molts temes eren secret. En la post-modernitat els nens ho saben tot i els pares els parlen de tot, fins i tot se’ls demana la seva opinió. La post-modernitat es caracteritza per aquest aixecament dels secrets i de les prohibicions, la transparència és el més important. La mort és un tabú de l’actualitat. DEL PATRIARCAT ALS POST-FEMINISMES La importància del gènere, tant en la societat, com a l’escola i a la família: el feminisme de les noies s’ha convertit també en una qüestió escolar, se les dona una oportunitat a les nenes de que siguin bones en ciència i en tecnologia. Els post-feminismes també reclamen una atenció pels col·lectius amb més precarietat social (les dones són un, però també n’hi ha d’altres: nens en situació de pobresa). Els post-feminismes han plantejat la importància de revindicar la defensa de la població més vulnerables (les dones ho han estat abans i ara). La gran figura del pare (patriarcat) s’ha quedat en el passat. La societat ens demana que siguem nosaltres mateixos.
Educar també significa acollir l’infant, crear un espai on se sentir segur i comfortat, un espai de control de la contingència. Instrucció: Es un procés pel qual s’ensenya uns continguts als alumnes en el context escolar. Ensenyem a llegir, escriure, contar... L’alumne s’apropia dels continguts culturals heretats i els fa seus, transformant-los per tal d’afegir una nova contribució el dia de demà. Adoctrinament: (És un rentat de cervell). És una estratègia de domini que crea dependència en un sentit absolut, anul·lant la consciència i la intel·ligència de l’alumne, convertint-lo en un objecte. Convertir als nens en alguna cosa que van en contra de la seva vida. Finalitat educativa : És un ideal. Una idea alimentada per una il·lusió (valors). Objectiu pedagògic: És una idea. És un concepte que ens permet organitzar la pràctica educativa. És una idea que organitza, distribueix, qualifica l’espai i el temps educatius. Competència bàscia: És la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria. Projecte polític: És una idea sobre com organitzar-se col·lectivament, que condiciona el sistema escolar i que normalment s’exposa en els preàmbuls de les lleis d’educació de cada país. Narratives escolars: Podem parlar de l’educació com a experiència viscuda en un ambient instructiu a traves dels relats dels nens i nenes. Definició : Relats que donen raó de les relacions dintre de l’escola.
QUÈ ÉS UN INFANT?
L’INFANT, UN OBSTACLE PER A LA PEDAGOGIA?
L’alumne és un infant escolaritzat, passat pel sedàs de la pedagogia com a discurs normatiu. Tota escolarització pressuposa una “institucionalització”, és a dir, el fet d’entrar en un “altre règim” regit per un ordre establert que determina com s’organitza la vida col·lectiva a l’escola. Això significa renunciar a una part del plaer immediat i espontani a què tot infant tendeix. En aquest context defensem que el repte de l’escola consisteix en preservar al màxim l’infant en l’alumne. És a dir, cal evitar un alumne excessivament mortificat. L’alumne ha d’estar en continuïtat amb l’infant que és en vida. La funció del mestre consisteix en ensenyar com viure aquest temps diferent a l’escola, sense que això suposi de cap maner auna “renúncia completa” al joc, la imaginació i l’alegria de la infantesa. Algunes metodologies seran més favorables a aquesta finalitat que d’altres: per exemple, una metodologia PAIDO-cèntrica (centrada en l’alumne) ho afavorirà, teòricament, més que no pas una metedologia MAGISTRO-cèntrica (focalitzada en el mestre). Tanmateix, el mètode no és suficient, cal que el mestre reconegui, accepti i respecti l’infant que té a l’aula i l’ajudi a entendre el món des de la seva pròpia mirada d’infant. Els continguts culturals escolars (ciències, història i geografia, llengua, matemàtiques…) no es poden ensenyar sense considerar que és l’infant qui aprèn, no l’alumne, i que aquest infant prové d’una experiència singular i subjectiva, en primera persona. L’alumne serà el resultat d’allò que l’escola “vagi fent” d’una manera progressiva per convertir l’infant en un “home o dona de profit”.
INFÀNCIA AMB ROUSSEAU I FREUD
Rousseau: És qui inventa el concepte d’infant Il·lustració: És un moviment ideològic que defensa que tothom pot pensar per sí mateix. Tenir idees pròpies i no deixar-se influenciar per les idees dels altres. Kant diu: “La Il”lustració és la sortida de l’ésser humà de l’auto-culpable minoria d’edat. La minoria d’edat és la incapacitat de fer servir el judici propi sense la guia d’un altre. Aquesta minoria d’edat és autoculpable no per falta de comprensió, sinó per la falta de resolució i el coratge necessari. La divisa de la Il·lustració és: Sapere aude! Tingues el coratge de fer servir el teu criteri i sigues valent per pensar de tu mateix.” Rousseau serà el que posarà això a la pràctica. L’Emili de Rousseau del 1762 és el vanemecum dels pedagogs. L’Emili tracta sobre un nen. El llibre qüestionava la idea religiosa de la època i va haver de fugir de Ginebra, d’on era ell. Rousseau plantejava: quan nosaltres som els educadors, el primer que hem de fer és no fer que sigui com naltros volem, sinó que deixar que faci el que ell vulgui. L’infnat ha d’explorar el mon i a partir d’aquí veure com és ell o ella.
EL MESTRE, ENTRE EL DRET I LA JUSTÍCIA
L’escola és una institució. La carta de compromís educatiu és un document que té com a finalitat potenciar la comunicació, la participació, la implicació, el compromís i la corresponsabilitat entre els centres i les famílies en l’educació d’infants i joves. Per tant, la carta ha de contribuir, entre altres, als objectius següents:
- Compartir amb les famílies els principis i els contiguts del projecte educatiu del centre i, si escau, els projectes educatius de l’entorn.
- Millorar la informació i la comunicació entre el centre i les famílies.
- Facilitar a les famílies l’exercici dels seus drets i el compliment dels deures.
- Fomentar la convivència i el bon clima escolar.
- Corresponsabilitzar el centre i la família en l’èxit acadèmic, personal i socials dels alumnes i també en el compromís cívis dels infants i joves. La carta de compromís qui la signa? Cada centre elabora la seva carta de compromís educatiu de manera participativa entre els diferents membres de la comunitat escolar, especialment els professionals de l’educació i les famílies, segons els principis, criteris i valors del seu projecte educatiu. Aquest document l’han de signar el pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne i la direcció del centre educatiu públic o la persona titular del centre privat concertat en el moment de la martícula. La carta de compromís educatiu es pot ampliar amb una addenda de contiguts específics addicionals per facilitar el seguiment DIFERÈNCIA ENTRE NORMA, LLEI I JUSTÍCIA: Norma: Organitza un conjunt de relacions socials a nivell concret. Ex: aixeca la mà per parlar. Llei: Determina què es pot fer i què no. Estableix els límits. Ex: Un mestre no pot pegar a un alumne. Justícia: Una concepció del que és just, relacionat amb el tracte igualitari i el respecte. La justícia pot depassar el dret. És una idea sobre què és just
