Lingüística: categorías y estructuras para sintaxis románica, Apuntes de Idiomas

¡Descarga Lingüística: categorías y estructuras para sintaxis románica y más Apuntes en PDF de Idiomas solo en Docsity!

Categoria, estructura i funció

Bases conceptuals per a l’estudi

d’una sintaxi romànica.

a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya,

professor de llengua catalana i literatura

A l’IES Ramon Llull

La

verticalitat

dels

paradigmes

Des d’un punt de vista lingüístic

LING

Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe.

categoria buida

En gramàtica generativa, categoria sense

contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi] 3

categoria gramatical

Categoria que caracteritza els morfemes

flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord ambdeterminades característiques com el gènere, el nombre, el temps,etc. 4

categoria lèxica

Categoria que caracteritza les unitats lèxiques

d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]

Per tot plegat, comprovam la relació del

terme categoria

amb el de

classificació

de les peces limitades que componen cada subsistema

del sistema lingüístic: la verticalitat de la tria dins un

paradigma

Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim:

Paradigma gramatical

o classes de paraula

Paradigma estructural o classes de sintagma

Paradigma funcional

o classes de funció

1.SUBSTANTIU

Lexical

Morfològicament variable

SN

(Sintagma Nominal)

Subjecte (S) Predicat nominal (PN) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte

(CPO)

2. ADJECTIU

Lexical

Morfològicament variable

SAdj

(Sintagma Adjectival)

complement del substantiu (SAdj o CN) predicat nominal

o

atribut (PN

o

Atrib)

complement predicatiu (CPred)

3. ARTICLE

Gramatical

Morfològicament variable

Det Component possible d’un

SN

Com a Det. dins el SN

4. PRONOM

Gramatical

Morfològicament variable

Representen en cada cas: SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv

Respectivament, com a nucli d’un SN, d’unSAd

j. o d’un SAdv.

Subjecte (S); Predicat nominal (PN); Complement directe (CD); Predicadiu (CPred.) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte

(CPO)

Complement del Nom; Circumstancals.

..

Vers l’ordre i la follia dels estels.

[Marià Villangómez]

Exercicis: 1.

Localitzau

totes

les

classes

de

paraula

diferents que integren la seqüència expressivad’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc.

Distingiu entre cadascun dels nivells lingüísticsque s’han classificat abans en paradigmes.

Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüènciaés

una

oració

o

bé

formula

tan

sols

una

expressió?

Vers l’ordre i la follia dels estels

Clau (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):

Cat. gram

.

7

3

1

8 3

1

7/

1

Cat. estruc.

Prep

det

+

N

det

+

N

det

+

N

Cat. estruc.

SN

1

Ù

SN

2

Prep

SN

Cat. estruc.

SPrep.

[

Complement

Cat. Func.

Ñ

del nom

o Adjacent]

Cat. estruc.

SPrep

Cat. Func.

(Complement Circumstancial ...)

És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura

O

Æ

SN (S) + SV (Pred)

Estructura

1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat.

5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entèscom una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC]

Exemples:

Vers l’ordre i la follia dels estels.

[Marià Villangómez]

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

[ J. V. Foix]

Tota la meva vida es lliga a tu,

com

(,)

en la nit

(,)

les flames a la fosca.

[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]

Advertiu la linealitat del discurs,

com tota seqüència necessita d’una

ordinació per fer efectiva la comprensibilitat,

sota uns patrons organitzadors o pautes

sintàctiques

Exercici: 1.

Tornem

a

insistir:

des

d’un

punt

de

vista

sintàctic, les seqüències anteriors fan oracionso bé formulen tan sols expressions?

Reduïu-les

a

totes

quantes

unitats

catego-

ritzables segons l’esquema anterior.

La funcionalitat real

• Actualment les definicions gramaticals han

passat de ser categòriques o lògiques, a

esdevenir més aviat

funcionals

.

• Les peces prenen la funció que els

correspon per context seqüencial i no per

la seva adscripció categorial.

• De fet, sovint hi topem el fenòmen de la

transposició de categoria

o

transcategorització

.

Exemple:^ •

De fa mil anys,

l’estrany

no m’és estrany.

En el decasíl·la foixià, just allà on comença el segon hemistiqui,

topam amb un SN de constitució curiosa.

Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu

masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un

substantiu

, és a dir, com a nucli d’un SN.

Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat,

això és l’adjectiu ha

transcategoritzat

o

ha

transposat la seva categoria

. Actua com una altra.

Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva

actualització en

categoria funcional

Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un

SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper

d’Atribut.

Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,)

les flames

[es

lliguen

]

a la fosca.

Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que

expressa un fenomen oracional complex (O

cx

), ja que, tot i

el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi

copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió,

de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual

“com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ªpersona del singular, l’altre personatge en el poema, i,

seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi

relaciona comparativament en la P2.

Clau 3