¡Descarga basica 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
APRENENTATGE:
1880 (variable segons els historiadors): Inicialment es va des de les universitats amb criteris únicament teòrics. Només interessa el coneixement que es podia estudiar, analitzar... No era tant pràctic.
La psicologia moderna no té inici només en un lloc, si no que el seu inici es va donar simultàniament a diferents llocs del món.
Antecedents vinculats a la psicofísica que s’inicià al S.XIX.
Wundt:
- Autor alemany, considerat principal responsable de la psicologia moderna.
- Va cursar diferents estudis universitaris: filosofia, dret, metge... tot i que mai va exercir la professió de medicina, en canvi si que es va dedicar a la pràctica de la filosofia, va ser catedràtic i va formalitzar un laboratori de psicologia aplicada.
- Sap psicologia filosòfica. Per a ell hi havia tants autors filòsofs com teories existents, afirmant que molts cops els discursos podien ser mes o menys coherents però no es podien comprovar tots empíricament. Va observa quines disciplines científiques eren les mes fiables.
- En aquells temps les ciències més fiables varen ser la física i la química, eren les dues disciplines les quals els seus experiments eren comprovats arreu del món donant els mateixos resultats centrant els estudis en la investigació dels elements constitutius de la matèria
- Vol aplicar aquests mètodes d’investigació als temes psicològics. (canvi metodològic i tema d’estudi), d’aquí en deriva la divisió de filosofia i psicologia, deixant-la aïllada d’altres ciències.
- Va eliminar tot el que podia ser especulació i contaminació filosòfica i va centrar tota la seva atenció a allò que era objectiu (fiable i comprovable).
- El que converteix a la psicologia en ciència és l’estudi de la CONSCIENCIA , a lo que ell anomena “experiència immediata”: aquella primera cosa que passa pel nostre cap quan se’ns presenta un estímul.
- No dóna atenció al funcionament de la consciencia si no que intenta identificar aquells elements que donen forma a la consciencia, es pregunta quins son els elements basics de la consciencia ( de quina manera s’estructura la consciencia).
- METODOLOGIA de treball (basada en un protocol, que permeti arribar a altra gent als mateixos resultats, si s’ha emprat be): Experiment, introspecció experimental.
- Era molt estricte amb la metodologia utilitzada en els estudis dels seus estudiants, no donava llibertat.
- Introspecció: “pensar que jo penso que penso el que penso de les coses.” Va treure a aquest fondament de la filosofia, la subjectivitat i fer-ho experiment.
- No té antecedents per fonamentar els experiments, per tant, ha de crear experiments, comprovar els experiment, estar segur de les conclusions i modificar-les en cas pertinent.
- Per a poder fonamentar les conclusions ha de poder fer una quantificació dels resultats, trobar els materials necessaris i fer un correcte anàlisis de dades (matemàtica i estadística).
- La introspecció experimental: Té algunes limitacions, per ha fer-ho l’individu s’ha d’observar a si mateix interiorment, per tant queden exclosos gent gran, nens petits, animals, persones amb problemes mentals...
- L’estudi d’aquesta consciencia es indirecte, ja que només l’individu pot conèixer la seva conducta i llavors exterioritzar-la al psicòleg.
- Els seus estudis comencen per allò que li va semblar més bàsic i són les sensacions (estímuls): sensació visual, auditiva, tàctic, gustativa, olfactiva.
- EXPERIMENT: Individus aïllats en una sala amb bon aïllament acústic, ningú es comunica amb ells per no distreure’ls, cap tipus de decoració que els distragués... l’experimentador desapareix de l’experiment per a no contaminar la conducta de l’individu. (En el cas d’utilitzar sons els subjectes han de sentir el mateix so, la mateixa intensitat, la mateixa nota... En el cas de ser un dibuix, el mateix dibuix, el mateix color...). Els individus eren informats que rebrien certs estímuls i aquests, havien d’informar del primer que els hi passava pel cap.
- Psicofisiologia: comprovava l’estimulació dels nervis en els animals.
24
James:
- Professor d’universitat.
- Defensa la divisió entre filosofia i psicologia.
- Psicologia molt variada, és a dir molt temes.
- (^) ESTUDI: Processos conscients (mentals) i comportament en la seva funció adaptativa (com facilita l’adaptació dels organismes al medi).
- Estudia la consciencia, però no en el sentit de la seva organització, “matèria” prima... Si no quina mena de funcionament permet a aquest organisme viu li permet viure.
- Per a ell la consciencia és un corrent, és fluida, és canviant i ajuda a l’adaptació dels organismes al medi, no pot ser capturada i ha de ser vista en el seu funcionament.
- Lliga al consciencia a fets no directament observables a fets directament observables i quantificables com és el comportament.
- La seva teoria psicològica té algunes contradiccions.
- METODOLOGIA: No acaba de trobar un mètode que se l’hi escaigui. Intenta fer una introspecció comprada (preguntar i comparar els processos mentals de diferents persones per trobar un element comú), observació (observar diferents fenòmens, amb un temps temporal, uns individus concrets, uns llocs concrets...)... Deriva la teoria que la experimentació era el mètode mes fiable, ajudada per les matemàtiques i la estadística. James no sabia experimentació, per això enviava els alumnes que s’ho podien permetre a fer la tesis doctoral amb Wundt.
- Titchener: Va ser un alumne de James que va fer arribar la seva obra a altres llocs del món. Fa una comparació : psicologia estructuralista (Wundt) i psicologia funcionalista (James).
- Intel·ligència: Capacitat per adaptar-se.
24
- Era molt més permissiu que Wundt en la metodologia, deixava als estudiants llibertat temàtica, sempre i quan partissin de la base d’estudiar el comportament adaptatiu dels individus. Això va dur molts problemes, ja que cada autor va elaborar diferents teories sense unificació temàtica, portant-lo l’any 1913 a ser substituït per un altre autor líder.
- Thorndike: Estudia la psicologia animal , capacitat d’aquests a adaptar-se a diferents canvis ambientals. Segueix el mètode experimental. CAPACITAT ADAPTATIVA: Crea laberints.
▲ Aprenentatge instrumental o per assaig i error: Entén que la conducta és l’instrument que permet a l’organisme adaptar-se i provocar un determinat esdeveniment en l’entorn. (Conducta seguida d’errors s’anul·la, conducta seguida d’èxits es repeteix). ▲ Estímuls / Resposta / Conseqüència o no conseqüència. ▲ Admet organisme, per tant admet consciencia. ▲ Les conseqüències poden ser agradables o desagradables. ▲ Continua el seu estudi en solitari, gairebé sense seguidors. ▲ Watson fa una crítica a la psicologia nord-americana. Considerava que tenien molts coneixements però ninguna unificació d’ells, per tant proposa eliminar el coneixement que esta creant confusió: consciencia i estudiar: comportament, el quan el mesurable i observable directament. En la psicologia del comportament les explicacions que es donin han de estar basades en estímuls i respostes no en processos mentals (estructures mentals). ▲ Llei del efecte (Thorndike) : Suposa una confusió entre altres psicòlegs ja que inclou el metal·lisme.
Galton:
- Va afirmar que la intel·ligència deixa de créixer la intel·ligència, després d’aquesta edat l’únic que es fa és perfeccionar habilitats.
- METODOLOGIA: Observació i experimentació.
- La psicologia s’ensenya amb professors a la universitat.
Pavlov:
- (^) Treballa a l’acadèmia medico militar, on permetien als militars cursar algun estudi (Moscou, estudis secundaris), donant classes de medicina.
- Mentre ell estudiava, tenia gran resó (1850) un catedràtic de família noble Sechenou , el qual feia viatges per la Europa Il·lustrada informant-se de tots els estudis psicològics del moment, però no hi estava d’acord, i deia que l’únic que havia de fer la fisiologia era estudiar el moviment corporal, que era clarament objectiu i no es prestava a la subjectivitat filosòfica i per tant la objectivitat no li donava marge a error.
- Tot acte cíclic es transforma en acte motriu.
- TEMA: Tot i trobar-se en moments culturals difícils en que no es veia amb bons ulls l’estudi de la psicologia, Lennin permet que continuï els seus estudis. Estudia formalment (Per no tenir problemes polítics) activitat nerviosa superior: activitat del cervell
- METODOLOGIA: Experiment
Psicologia Gestalt o de la forma: Watson.
- 1915 inici, 1920 van esdevindre relativament coneguts i 1930 per moments delicats a Alemanya, els tres representants fugen a Estats on no tenen gaire resó en la psicologia nord-americana.
- Explica, l’estat caòtic al que ha arribat la psicologia nord-americana, dient que el tema d’estudi havia estat erroni fins el moment ja que s’havien exercit estudis en temes subjectius, per aquest motiu proposa com a tema d’estudi, el comportament humà, ja que és clarament objectiu i mesurable.
- METODOLOGIA: Experimentació. ER, ha d’estudiar com es relacionen estímuls i respostes, amb la finalitat de que a mida que la psicologia adquireixi major coneixements es pugui controlar i anticipar els resultats als estímuls.
EN COMÚ : Es pregunten: QUIN ÉS EL DETERMINANT DE LA CONDUCTA? que determina el comportament dels individus, amb la finalitat de poder-lo controlar. Es poden manipular com el manipulador vulgui, qui regula la resposta és el manipulador, amb els estímuls pertinents.
Psicologia científica: Utilitzar dintre d’un camp d’estudi un seguit de procediments consensuats, que garanteixin que els resultats es repeteixin en altres persones que els duguin a terme de la mateixa manera.
- La consciencia és selectiva en certes activitats, no podem fiar-nos 100% d’ella i em de pensar en un marge d’error, ja que aquesta pot ser molt elevada en processos nous i molt baixa en activitats que es repeteixen, ja que aquesta s’automatitza.
Ciència - Processos mentals – Comportament.
- El processos mentals no són observables, requereixen d’un estudi indirecte d’aquests, podem estudiar-los per la mateixa persona o inventant experiments que ens informin d’aquests processos.
- Hi ha formes vinculades a la observació de processos mentals i comportament, aquesta observació va acompanyada d’una descripció el més objectiva possible (no fer judicis), la descripció va acompanyada d’una quantificació dels valors obtinguts en el estudi (tot allò que pugui ser quantificat, condicions en que es donen, intensitat en que afecten l’individu... ) finalment passarem a la experimentació , es a dir, si podem reproduir el fenomen estudiat experimentalment, això ens informarà si hem elaborat una conclusió correcta del fenomen (si la experimentació ens informa d’algun error, hem de repassar totes les regles, mètodes... utilitzats). S’utilitzen regles per a informar de tot el procés que realitzem, de manera que qualsevol altre experimentador, cenyint-se amb el que hem explicat durant el procés, pugui reproduir el experiment amb el mateix resultat.
“deixebles” la tasca de realitzar-lo, però aquests han d’estar correctament entrenats, s’ha de controlar la filtració de prejudicis del investigador en la investigació.)
- Empirisme. Treballar sempre de manera empírica, per més formació que un tingui no es pot donar evidencia de res, hem de tenir dades que afirmin les teories que es puguin formular, qualsevol afirmació que es realitzi sense proves vertaderes no és vàlida. En la psicologia es difícil obtenir proves visibles, ja que tots els estudis estan relacionat amb la ment.
- Determinisme. Es col·loca una premissa al inici que diu que els fenòmens que succeeixen tenen unes causes/fenòmens naturals, es rebutja la idea de que les coses succeeixin per l’atzar.
- Parcimónia. Implica que s’accepti sempre en primer lloc l’explicació més simple.
- Escepticisme. Posar en dubte sempre allò que hem descobert, obligant-nos a revisar tot el procediment i les variables anteriors. Aquest escepticisme està destinat a millorar el que tenim no a destruir el que se sap.
Teoria Psicològica
Model explicatiu, s’explica tot allò que s’ha descobert.
En un primer lloc l’investigador busca informació sobre allò que vol estudiar. Que sap la meva teoria psicològica de allò que vull investigar. Un cop trobada la informació començaré a definir els objectius que vull assolir en la meva investigació. Un cop assolits els objectius, concretarem/delimitarem el problema i definirem exactament com el volem treballar. Un cop delimitat el problema buscarem possibles explicacions al problema vinculat al objectiu, en forma de hipòtesi (sempre tindrà forma d’afirmació). Tant si es confirma o no les hipòtesis, seran noves aportacions que es faran i que permetran a la teoria psicològica agafar mes força.
Ens permet explicar com es durà a terme la investigació. 24
Part
teòri
ca
Un dels processos que es realitzen en el disseny és: com seleccionarem els subjectes de la nostra investigació.
Hem de decidir si treballem amb un subjecte (1) o amb una mostra (+1). Mostra: Conjunt d’individus, part significativa del total de la població, triats al atzar. Al triar la mostra s’ha de guardar una proporció amb la població, hem de saber quines son les característiques del grup total per a que veritablement la mostra sigui un conjunt significatiu de la població. Mai explicarem com seran estudiats els subjectes, ja que això pot provocar alteracions en els patrons del comportament dels subjectes, al sentir-se “investigats”. Quan parlem de experiment, els individus han de ser enviats obligatòriament per lo menys a dos grups ( grup experimental i grup control ), aquests dos grups faran gairebé el mateix durant l’experiment amb alguna petita alteració, quan es fa un experiment s’ha de poder observar clarament quins subjectes pertanyen al grup control i quins al grup experimental. Quan parlem de observacions normalment no hi ha divisions entre grups. ( Grup experimental ). Recollida de dades i anàlisi estadístic dels resultats i en funció del que diguin les proves estadístiques es confirmaran o no les nostres hipòtesis. Les dades només han de ser importants en funció del que es vol estudiar únicament.
- METODES:
- Observació: (Natural o de laboratori).
- Experiment: (Natural o laboratori) Més rugositat.
- Natural o de laboratori: per a diferenciar si el experiment està fet dins de context natural dels individus o un entorn artificial.
- Al treballar en un entorn natural no es poden controlar certs factors externs que puguin alterar els resultats de la investigació en canvi en un laboratori (entorn artificial) si que ho podem controlar.
- (^) Treballar en àmbits naturals en ocasions provoca problemes que endarrereixen les investigacions.
- L’observació sol ser la més elaborada en condicions naturals, però això també provoca certes conseqüències negatives en la investigació. (ex: Anar a la selva a veure ximpanzés, no controlem quan venen, perdem temps, poder aquell dia no hi són ).
L’observació ens permet veure : com, quan, on... fan els individus allò que estem estudiant, però és només l’experiment el que ens permet explicar la causalitat entre el factor causant i la cosa causada.
Diss
eny
Una de les limitacions que presenta la correlació, és que només es pot produir entre dues variables.
- El càlcul correlacional no pot passar ni en negatiu ni en positiu el 1 (-1 fins 1).
- (^) Ens dona informació sobre si hi ha relació entre dues variables, si es correlacionen negativa o positivament... MAI DONEN RELACIÓ ENTRE CAUSA I EFECTE.
- Només es pot exercir la correlació mitjançant l’estudi.
Els mètodes experimentals requereix la comparació de diferents grups o tractaments iguals entre sí. De forma convencional necessitem com a mínim dos grups:
- Grup experimental (GE): Grup afectat per la variable introduïda per l’experimentador (causadora d’algun tipus d’esdeveniment).
- Grup control (GC): A aquest grup no se l’hi aplica cap tipus de variable, serveix únicament per a establir la comparació.
La estratègia està en determinar les diferencies o les similituds, canvis etc... Que apareixen en el GE al comparar-lo amb el GC. Aquesta estratègia d’investigació implica que l’investigador manipuli determinats fenòmens o variables que suposin un tipus de comportament.
- Variable Independent (VI):
- Esdeveniment o valor introduït per l’investigador i manipulada pel mateix, per a comprovar els seus efectes en els individus.
- (^) La variable independent és la causa de la Variable Depenent.
- Variable Depenent (VD): Esdeveniment el qual el seu valor depèn de la manipulació de la VI, és a dir és l’efecte causat.
- Variable Estranya o de Confusió (VE/VC):
- Esdeveniment no controlat per l’investigador.
- Pot efectuar, directa o indirectament als valors de la Variable Depenent.
- Quan són detectades per part dels investigadors, el que es mira de fer és controlar-les.
- Variable Controlada (VC):
- Efecte que no forma part de la relació funcional VI/VD objecte d’estudi.
- S’aïlla el possible efecte.
- De vegades no és factible controlar-la per tant es procura introduir-la i que afecti de la mateixa manera a tots els individus.
EX: Les persones que estan de bon humor són més generoses. (En la psicologia experimental la primera part de l’enunciat és la VI i la segona la VD)
Orígens de la psicologia:
- Hermann Ebbinghaus: Pedagog alemany, familiaritzat a la psicologia Wundiana, els ajuntaments, centres... li plantejaven qüestions.
- Les seves inquietuds el duen a estudiar experimentalment la memòria (procés psicològic).
- La memòria des d’un punt de vista estructural (Wund) no podia ser estudiada experimentalment.
- No podia ser estudiada experimentalment, perquè tots els individus que es sotmetin a la prova, tot i ser exposats a la mateixa imatge, notes musicals, paraules... hi havia alguns que tenien major i d’altres menor facilitat.
- Postula que el factor essencial per a elaborar associacions, és la contigüitat dels elements i que la força de les mateixa depenia de les repeticions.
- Per a mesurar al memòria utilitza el mètode d’Ahorros:
- Crea llistes de 3 síl·labes, sense sentit (Feia combinacions entre vocals i consonants, eliminant de la llista aquelles 3 síl·labes que tinguessin sentit. Feia repetir als individus les llistes, amb el mateix to i temps, fins que s’ho sapiguessin de memòria, ell s’anotava les vegades que feia falta que es repetís la lectura de la llista per a que els individus se l’aprenguessin de memòria. Finalment els citava al dia següent i els hi feia repetir el procés un altre cop amb les mateixes condicions, si és veritat que la memòria existeix els individus havien de necessitar un número inferior de repeticions per a memoritzar la llista.
- Els hi deixa la llista 24h i vol calcular quin es % d’estalvi dels individus.
- A part de la memòria, també va estudiar l’ oblit i descobreix que el nivell màxim d’oblit es dona en les primeres 24h.
24
Podem detectar quan es produeix l’aprenentatge, ja que és un canvi observable en el repertori de conductes d’un individu.
■ L’aprenentatge ha de ser analitzat en termes d’events externs i de respostes a aquests events. De tal manera que la conducta futura de l’organisme es pugui controlar, sempre que els factors externs que la causen siguin controlables.
■ (^) L’aprenentatge és qualsevol canvi més o menys permanent en la conducta a causa de la experiència. ■ Tendència a millorar amb la execució. ■ Processos que es manifesten per canvis adaptatius de la conducta individual com a resultat de la experiència. ■ Canvi relativament permanent en la potencialitat del comportament que succeeix com a resultat de la pràctica reforçada (Skinneriana). ■ (^) Es denomina Aprenentatge a la adquisició de comportaments i informació a partir de la experiència, és a dir, de la introspecció amb el medi (Penzo, 1995). ■ L’aprenentatge es el procés mitjançant el qual s’origina o canvia una activitat davant d’una situació donada, sense que el canvi pugui ser explicat per tendències reactives innates, maduració o estats temporals del organisme (ex: drogues, cansanci, etc) (Hilgard y Marquis, 1940) (És a dir l’aprenentatge no pot anar lligat a altres processos).
- RESUM:
- S’ha de donar un canvi.
- El canvi ha de ser relativament permanent.
- El canvi ha de ser el resultat de l’exercici de la pràctica.
▲ Algunes formes d’aprenentatge:
- Habituació/sensibilització (pre-apenentatge).
- (^) Associatiu ( de tots els tipus és el més elemental):
- Associacions entre estímuls licitadors de R, o condicionament responedor.
24
E-R-C
- Associacions entre respostes i conseqüències , o condicionament operant.
- Aprenentatge cognitiu (Aprenentatge introduint pròpiament pensament o consciencia):
- Per “insight” o descobriment.
- Observació o modelat.
- Verbal o simbòlic.
▲ Formes d’aprenentatge associatiu:
■ També anomenat clàssic o pavlovià: Condicionament de resposta, tenen origen necessàriament en els reflexos. ■ És aquell procés per el qual s’associen de manera permanent (!) i predible estímuls específics a respostes particulars sota condicions de pràctica.
▲ Innat/Après:
■ Patrons innats:
- Reflexos (simples o complexos). Segons les connexions neuronals que hi hagin establertes seran simples o complexos. Són respostes bàsicament involuntàries, curtes, fixes a estímuls particulars elaborades per els organismes, i certament universals dins la mateixa espècie.
- Instints (Patrons fixes d’acció). S’entén també com un reflex, però molt més complex, ja que a diferencia del reflex, el qual emet una única resposta a un estímul, en aquest, s’emeten una cadena de respostes.)
- Impronta (Vincle). Establiment d’un determinat vincle entre dos organismes. Si es produeix aquest vincle, aquest no es podrà desfer mai, serà permanent, aquest ha de donar-se en una fase critica del desenvolupament de l’organisme, si aquest vincle no es produeix en aquesta etapa critica, no es produirà mai més.
■ Pre-aprenentatge: (o conductes elementals apreses).
EN (soroll) ------------- O (no salivació).
- (^) Primera/es associació/ns, o condicionament.
EN (soroll) + (menjar) EI ------------- RI (salivació) EC
Condicionament clàssic
EI ---------------------- RI EN --------------------- _ EN+EI ----------------- RI EC --------------------- RC
2 nov.-
les respostes reflexes formen part del nostre contingut bàsic. Aquesta relació que existeix entre la resposta fisiològica de l’organisme (resposta incondicional no apresa) y l’estímul són els vincles els vincles es poden crear a partir de l’aprenentatge: es busca un estímul i vincular-ho amb un determinat estímul incondicionat. Si es segueix repetint varies vegades, en algun moment l’estímul neutra quedarà vinculat amb l’estímul incondicionat s’ha produït un condicionament. L’estímul neutre passa a ser condicionat, i la resposta incondicionada passa a ser condicionada. L’estímul neutre te que precedir a l’estímul incondicionat, aquesta associació te que ser freqüent, es una associació per continuïtat (no te que haver-hi cap estímul pertorbador) El fet de que això passi repetidament, provocarà que l’estímul neutre passi a ser condicionat, i la resposta d’aquest (e. condicionat) serà RC, i la resposta en l’estímul neutre, serà NEUTRE.
L’estímul ha de tenir una intensitat suficient, com per captar l’atenció dels subjectes i que es pugui realitzar la vinculació associativa.
- Principis bàsics:
- Adquisició
- Extinció
- Recuperació espontània
- Generalització
- Discriminació
- Condicionament excitatiu l’organisme aprèn a fer alguna cosa. La resposta condicionada i la incondicionada estan relacionades. L’adquisició (comportament) comporta la generalització (dins d’un petit interval). Nomes actuarà davant un estímul en concret, però també a altres estímuls propers.
- Discriminació nomes respon a l’estímul concret, i no a uns propers davant d’algun tret característic.
- Recuperació espontània no hi ha inhibició ni oblit ja que son capaços de reproduir l’aprenentatge del passat perquè la connexió sinàptica ja esta creada (però si son inútils el sistema nerviós no ho utilitzarà).
Altres formes de condicionament excitatriu:
- Condicionament de segon orde la idea es que sobre l’estímul condicional. (es podria associar a aquest estímul un nou estímul neutre de forma que de aquest estímul neutre passes a ser un segon estímul?) Ha de produir-se sense estímul condicional
EN2 + EC -------------- RC EC2 ------------ RC
- Condicionament de primer ordre EN + EI ------------- RI
24
