¡Descarga Basica I y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
La psicologia com a ciència.
• Què és la psicologia? És l’estudi científic de la conducta i dels processos mentals
Processos psicològics bàsics: hi ha una constant contraposició entre l’objectiu – subjectiu. Ex: Objecte A:
- El que és.
- El que creiem que és.
- El que voldríem que fos.
- Aspectes de la nostra experiència que esta relacionades amb l’objecte.
- Foto de la vella/jove. Objectius de la psicologia:
1. A descripció del comportament.
2. L’ explicació del comportament.
3. La predicació del comportament.
4. El control del comportament.
Què fan els psicòlegs?
L’activitat professional pot classificar-se en tres categories:
- Docència – Investigació (universitària).
- Serveis de salut general (psicologia clínica) al principi eren persones amb malalties mentals (psicopatologia).
- Ampliació d’altres àmbits com l’empresa, l’esport, la política i l’educació.
Origen de la psicologia; els inicis.
La psicologia com a branca científics independent va sorgir al 1879, l fundar Wilhelm Wundt (professor de la Universitat de Leipzig, Alemanya) el primer laboratori de psicologia experimental. Gràcies a les seves publicacions i a la seva influència va sorgir “la primera escola”. Wundt no es trobava còmode amb el mètode filosòfic de la introspecció per estudiar la ment. Ell pensava que els processos mentals podien ser estudiats amb altres tècniques objectives. D’aquesta manera Wundt va crear un nou domini científic anomenat “la ciència de la psicologia”. Wundt i els seus deixebles van desenvolupar investigacions en un rang ampli de tòpics:
- La sensació.
- La percepció.
- L’atenció.
- L’emoció.
- L’associació de paraules.
- El temps de reacció dels estímuls.
L’ús d’instruments per part de Wundt va marcar la diferència amb altres autors que investigaven a través de la introspecció. Wundt es conegut com el pare de la psicologia moderna. Wundt considerava la psicologia com una ciència natural, per tant, havia de posseir un objecte d’estudi. Wundt va proposar com objecte l’estudi de l’experiència conscient (la consciència) al·ludint a la capacitat que té l’individu per adonar-se del que esta passant al seu psiquisme en un moment donat. Aquesta experiència immediata és una experiència no contaminada per les interpretacions que pot fer l’individu respecte al que rep ni als significats que pugui atribuir-li. L’experiència immediata capta les qualitats sensorials pures (colors, densitats...) les quals
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
formen la consciència. El mètode que plantejava Wundt era la introspecció experimental; les regles per controlar les condicions son:
- L’observador té capacitat per determinar quan s’inicia el procés.
- L’observador ha d’estar atent.
- L’observador ha de ser susceptible a la repetició.
- El procediment implica variar les condicions de les situacions estímul i observar els canvis efectuats a l’experiència de l’individu.
Wundt va assignar a la ciència psicològica tres propòsits clau:
- Analitzar els processos conscients als seus elements.
- Descobrir com els elements es connecten entre si.
- Determinar les lleis que regeixen aquesta connexió.
Les idees de Wundt han influït a una generació completa de psicòlegs. Una de les figures més destacades és Edward Titchener (deixeble de Wundt). Titchener creia que la feina dels psicòlegs havia de ser analitzar la consciència en termes dels seus components. Els principals components de la consciència segons Titchener són:
- Les sensacions.
- Les imatges.
- Els sentiments.
Les sensacions sorgeixen quan s’estimula un òrgan sensorial i els impulsos resultants arriben al cervell. Wundt va assumir l’existència d’una correspondència entre l’excitació cortical i l’experiència cortical. Els sentiments són considerats com el complement de la sensació ja que aporten la qualitat afectiva. Degut a l’èmfasi entre Wundt i Titchener per descobrir l’estructura de la ment aquesta perspectiva es coneix amb el nom d’Estructurisme (Wundt).
- 186 tesis doctorals.
- Objectes experimentals: estudiants d’EAU i d’Europa.
- La psicologia infantil no es vàlida perquè els infants no poden fer la introspecció.
Wundt (estructurisme – psicologia experimental) i James (precursor del funcionisme – psicologia experimental) coincideixen en posar èmfasi a la consciència com objecte de la psicologia però la conceptualització d’aquest objecte varia en un i en l’altre. James va rebutjar la creença dels estructuristes de que els estats mentals poden ser descomposats en petites unitats o elements. Segons James les experiències conscients són el que ells són sense constituir grups d’elements. També pensa que la consciència és canviant ja que un mateix estat de consciència no pot repetir-se dues vegades encara que els estímuls físics siguin idèntics. Per tant, per ell, la consciència és un flux de pensament, una corrent. Una altra característica de la consciència era la selectivitat; posseeix la virtut d’elegir entre tots els estímuls que s’exposa la ment; sempre està seleccionant, objectant i acceptant estímuls. Per James la finalitat de la consciència és l’adaptació del organisme al medi. Aquest criteri de la consciència com un instrument adaptatiu dóna entrada al concepte funcionalisme. Pel que fa al mètode, James pensa que com que la psicologia tracta amb una consciència personal; la introspecció ha de ser una eina bàsica. Es possible descobrir estats de consciència examinant la nostra pròpia ment. Encara que la introspecció és ingènua, no experimental com l’estructuralisme. També es proposa la introspecció comparada que permet contrastar els resultats amb diversos observadors sobre un determinat estat de consciència. Aquesta comparació podria fer-se utilitzant mètodes experimentals,
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
- F. Galton :
· L’objecte d’estudi era la consciència. · Defensa l’herència de la intel·ligència. · Llei de Gauss i l’anàlisis correccional (campana de Gauss es quantifica de manera diferent segons el test). · Tests mentals.
- K. Pearson.
- CH. Spearman.
Teoria Bi-Factorial de la intel·ligència (Galtoniana).
Representa l’idea d’intel·ligència hereditària (encara que Spearman diu que la intel·ligència està associada a altres factors específics de la intel·ligència de les quals depenen més factors) com per exemple els factors ambientals. La discussió entre Galton i Spearman venia donada per fet de si cada una d’aquestes intel·ligències estan relacionades o són independents.
Escola Reflexologia Russa.
1. Ivan Sechevov:
· Tota activitat psíquica pot reduir-se a un moviment muscular. · Tota reacció del organisme són actes reflexos. · La conducta humana es sempre una resposta el medi ambient (extern o intern) de forma que el medi és el que estimula la conducta.
2. Ivan Pavlov:
· Estudis sobre el condicionament (aprenentatge – procés pel qual l’organisme obté del ambient la informació necessària per la supervivència). · Mai es s’anomenaran els processos mentals, raonament i sentiments en el condicionament.
Psicologia americana:
1. W. James (psicòleg funcionalista):
· L’objecte d’estudi és tot allò que fós d’utilitat en la vida quotidiana pels mecanismes d’adaptació del organisme al ambient sent així la consciència el principal objecte d’estudi. · Estudia els processos mentals com les operacions; no a partir dels seus continguts sinó de la seva funció. · És poc estricte davant de la psicologia experimenta, era més observacional.
2. S. Hall:
· Fundador i primer president de l’APA. · És el mestre de Watson. · Psicoleg experimental i deixeble directe de James.
3. Angell:
· Mestre de Watson. · Psicòleg experimental i no és deixeble directe de James.
4. E. Thorndike (funcionalista):
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
· Estudia la psicologia animal en especial l’aprenentatge i la pedagogia encara que després es dedica a la política. · Es considerat precursor del conductisme. · Admet la consciència com un objecte d’estudi de la psicologia (Estímul – Organisme – Reacció). · Base del aprenentatge és la llei del efecte (assaig i error).
5. J.B. Watson
El conductisme sorgeix principis del segle XX dirigit per Watson. Aquest moviment psicològic és una reacció parcial contra el funcionalisme i la seva preocupació per l’estudi de la consciència. Pels conductistes, la consciència no és un objecte propi d’estudi d’una ciència degut a la dificultat per mesurar-la objectivament. Creien que el més important era l’estudi de la conducta observable. Els primers conductistes van començar a estudiar com els estímuls del ambient influeixen a l’aprenentatge de determinades respostes dels animals. Watson i els seus associats van ser influenciats per filòsof rus Ivan Pavlov. Watson defineix la psicologia com una divisió de la ciència natural que pren com objecte l’activitat i la conducta humana. Els seus objectius són:
- Revisió del objecte, tasca i mètode.
- Canviar la consciència pel comportament per guanyar objectivitat.
- Trasllada l’interès de la psicologia al ambient convertint-lo en l’únic responsable de la conducta.
- Combina en un sistema l’esperit pragmàtic del funcionalisme; el mètode experimental de la psicologia animal i el condicionament de Pavlolv i Behterey.
- L’estímul condicional és el substitut de l’estímul incondicional.
- Problemes: explicar el llenguatge i el pensament.
Watson va un pas més enllà del condicionament de Pavlov al establir que el principi de la conducta és dictada a partir d’una sèrie d’estímuls externs.
· Aprenentatge elemental: Estímul + Resposta 1 + Resposta 2. · Aprenentatge peculiar: Estímul + Resposta 1 + Resposta 2 + Resposta 3. En aquest tipus d’aprenentatge poden originar-se varies respostes del estímul 1; així creant cadenes de comportament.
Watson va ser substituir per Skinner.
6. Skinner pensava que la ciència havia de descriure el que veia i dedicar-se a buscar les relacions funcionals entre els esdeveniments observats i les conseqüències del comportament. El seu objectiu és l’estudi i el control sistemàtic de les variables ambientals que controlen la conducta. L’anàlisi funcional de la conducta es basava en el mètode del condicionament operant.
Cognitiu.
· L’objecte d’estudi són els processos de pensament; com la ment processa la informació que rep, com l’organitza i la sintetitza. [ Estímul – atenció – percepció – memòria + Resposta + Comportament/Conducta]. · Metodologia i pluralisme però amb un cert predomini del experimental.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
THORNDIK W. James
E
J. DEWEYJ. WATSONHALLANGELL
Proporciona informació exhaustiva sobre casos puc usuals. Proporciona informació sobre situacions o problemes on no seria ètic investigar d’una altra manera.
Pot ignorar informació rellevant dificultant la interpretació del cas. Les variables de confusió i fonts d’error són moltes i els subjectes poden no ser representatius o típics.
Comprendre el desenvolupament del comportament de l’individu. Formular la hipòtesis de la investigació sobre aquest tema que després es pot estendre a grups més nombrosos.
Estudia l’historial evolutiu d’un criminal de guerra.
Enquestes:
Avantatges Inconvenients Objectius Exemples Proporciona molta informació encara que superficial sobre un gran nombre de persones.
Si la nostre esta sesgada o no és representativa és impossible generalitzar els resultats. Les respostes poden ser imprecises o falses. No es permet establir explicacions casuals.
Obtenir informació amplia sobre conductes o fenòmens que afecten a al població en general.
Mitjançant qüestionaris anònims o una mostra representativa de la població preguntar sobre la freqüència de mal tractaments físics o psíquics dins de les famílies.
Qüestionaris i tests:
Avantatges Inconvenients Objectius Exemples Proporciona informació sobre els trets, les capacitats, els estats emocionals, les aptituds i les habilitats d’una forma estandarditzada i objectiva.
Efecte de la desestabilitzat social i falsejament de les respostes. Fiabilitat i validesa no permeten establir relacions casuals.
Mesurar de forma objectiva diferents variables.
Avaluar les capacitats intel·lectuals d’un grup d’estudiants universitaris durant el primer curs de psicologia.
Estudis correlacionals:
Avantatges Inconvenients Objectius Exemples Confirmen si dos o més variables estan relacionades. Permeten fer prediccions generals.
No permeten identificar les causes dels efectes.
Examinar el grau i tipus de relació entre les variables.
Passar als estudiants un qüestionari de personalitat sobre els hàbits d’estudi.
- Permet veure el grau i tipus de correlació o associació que presenten dos variables.
- A: nota del examen d’una assignatura.
- B: coeficient intel·lectual. El coeficient de correlació és un valor que va del -1 al 1 passant pel 0.
- Correlació positiva (r=100 ) si el valor d’una variable augmenta també augmentarà l’altra valor.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
- Correlació negativa (r=100) al augmentar el valor de la variable l’altre tendeix a disminuir.
- Correlació nul·la (r=0) no hi ha relació entre les variables.
Experiments:
Avantatges Inconvenients Objectius Exemple Permet el control de la situació. Permet establir les causes i els efectes i separar el efectes placebo dels efectes del tractament.
La situació conté un grau d’artificialitat per separar el subjecte del seu hàbit natural. Els resultats no sempre seran plenament generalitzables a la vida real. El efecte experimentador.
Comprovar els efectes d’algunes variables sobre d’altres.
Estudiar si una elevada temperatura causa comportaments agressius.
El mètode experimental.
Requereix la comparació de diversos grups entre si. De forma convencional es requereix al menys dos grups.
- Grup experimental (GE).
- Grup de control (GC) L’estratègia esta en determinar els diferencies o similituds, canvis...que apareixen al comparar el GE amb el GC.
Aquesta estratègia d’investigació comporta que el experimentador manipuli determinats fenòmens o elements denominats variables. Els tipus són:
- Variable independent (VI): esdeveniment (valor) el qual és manipulat per l’investigador per comparar el seu efecte en la variable dependent (és la causa de la variable dependent) [ex: la temperatura, és una fenomen manipulat]
- Variable dependent (VD ): esdeveniment on el seu valor depèn de la manipulació de la variable VI; és l’efecte causat.
3. Variable estranya o de confusió (VE / VC): esdeveniment no controlat que pot afectar directe o indirectament als valors de la VD.
- Variable controlada (VC): esdeveniment que no forma part de la relació funcional de la VD
- VI objecte d’estudi, per això s’aïlla el seu possible efecte.
Subjectes d’investigació:
· Els psicòlegs volen estudiar poblacions, és a dir, la totalitat dels individus. · Mostra o selecció al atzar d’un grup d’individus d’una població. · Mostratge estratificat; adequar la selecció de l’atzar a determinades característiques que siguin rellevants a l’estudi.
Exemple d’un experiment.
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
Patrons innats:
a. Reflexos (simples o complexes): són la unitat de conducta innata més simple. Son respostes involuntàries a una estimulació més que canvis en el comportament.
b. Instints o patrons fixes d’acció : són pautes de comportament complexes determinades biològicament i molt importants per la supervivència de l’espècie. Tots els membres d’una espècie en particular mostres el seu propi comportament instintiu. Els instints tenen dues fases: a. Fase apetitiva: s’incorporen elements ja apresos i sistemes d’acció innats que ordenen, mantenen i orienten el organisme fins arribar a la meta. b. Fase de consumició: les seqüències són previsibles
c. Impronta (apego): els animals joves i els bebès formen vincles molt forts amb els seus pares poc després d’haver nascut. Aquesta impronta ha de formar-se dins d’un període sensible. Fóra d’aquest període encara que l’experiència sigui intensa no aconseguirà formar un comportament perdurable. La impronta es diferencia de l’aprenentatge.
Tipus d’aprenentatge: conductes elementals apreses.
- Habituació: és el fenomen pel qual ens acostumem a alguna cosa com a conseqüència de la repetició de l’estímul. L’acte d’acostumar-se generalment comporta una reducció o eliminació de la resposta davant de l’estímul (tendència del cervell a ignorar els estímuls per designar els estímuls sensorials de poc interès o de poca importància). [Soroll del tren]. a. Adaptació sensorial: entrem a una sala de cinema que està completament fosca. Al principi no veiem quasi res però després comencem a distingint algunes ombres i posteriorment la vista es va adaptant a la foscors poden així distingir aspectes més fins.
2. Sensibilització : determinades intensitats d’estímuls en comptes d’afavorir a un procés de siminució de la resposta afavoreixen a un procés d’increment. L’organisme es torna més sensible i respon millor davant la repetició del estímul. La sensibilització consisteix en l’augment de la resposta d’un estímul degut a la presentació repetida d’aquest.
- A més a més de les conductes apreses existeixen altres simples o més complexes que ocorren de manera més natural i sense experiència prèvia. Les conductes són aquelles que apareixen al néixer o poc després.
Formes de pre- aprenentatge:
· Les conductes pre-asociatives (on l’associació no està gaire clara) són realment formes simples d’aprenentatge. No són conductes innates ja que depenen de l’experiència del organisme. · Constitueixen modificacions comportament als on es modificada la intensitat de la resposta reflectida.
Condicionament.
Establiment d’una nova relació funcional entre un estímul (E) [element del medi] i una resposta (R) [element comportament al del organisme].
Condicionament clàssic.
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
· La reflexologia russa postula que la base de la psicologia està en els reflexes. Aquests poden ser: a. Incondicionats : és una connexió nerviosa innata i duradora entre la situació estimulativa precisa i una acció o resposta fixa del organisme. b. Condicionats : són associatives nervioses temporals entre qualsevol element del medi ambient i alguna resposta del organisme. Es una associació apresa entre l’esdeveniment del medi i alguna resposta disponible dins de la conducta de l’espècie.
- Reflex incondicionat : resposta innata elicitada per un estímul.
- Estímul : Un estímul és un canvi en l’estat energètic del ambient que modifica el sistema receptor d’algun òrgan sensorial ( una dosis de droga )
Estímul Incondicionat (EI): El EI és qualsevol estímul intens que suscita de forma regular una resposta no apresa o mesurable. Aquests estímuls tenen efectes previsibles sobre la conducta en el sentit de que provoquen sempre una resposta de tipus reflexa sobre a que e subjecte sembla no tenir cap tipus de control (retir la mà d’una estufa calenta, salivar quan es té set i ens posen sobre la llengua una gota d’aigua...).
Estímul condicionat (EC): EC és un estímul que arriba a formar una resposta al ajuntar-se repetidament amb l’estímul EI. Una de les característiques importants de EC es que ha de tractar-se d’algun estímul que es troba dins de la gama sensorial del organisme (ha de ser: auditiu, visible, sensible...) [ un gos escolta un soroll i aixeca el cap dirigint-lo cap al lloc on ha sentit aquest soroll].
- Resposta : qualsevol activitat de l’organisme.
Resposta Incondicionada (RI): La RI és la resposta no apresa i mesurable suscitada de forma regular per l’EI. Aquest tipus de resposta actua amb molta rapidesa i de forma totalment automàtica quan es presenta el EI [ un cop d’aire a la còrnia produeix que els ulls parpaden].
Resposta Condicionada (RC): La resposta condicionada és la resposta apresa. Dins del condicionament clàssic de defensa s’aprèn una segona resposta (gos – flexiona la cama i té por a les descarregues elèctriques). És important reconèixer que la RC pot ser no ser exactament igual que la RI (en la salivació condicionada pot no tenir una amplitud tan gran com en la no condicionada; per tant el temps que passa entre l’aparició de la EC i la RC pot ser més llarg o més curt que el que passa entre la presentació de la EI i de l’aparició de la RI).
Elements clàssics del coneixement pavlovià:
· Reflex: constituït per un estímul incondicionat (EI) específic que prova una resposta incondicionada (RI) específica. · Estímul neutre : per la resposta específica anterior que precedeix sistemàticament el estímul incondicionat. · Funcionament : a. Abans del condicionament: EI (menjar) ---------RI (salivació). EN (so)---------------O (no salivació). b. Primeres associacions o condicionaments: EN + EI (so + menjar) -----RI (salivació). EC (estímul condicionat)--- 0 c. Després del condicionament: EC (estímul condicionat + so)-----RC (reflex condicionat salivació).
Principis del condicionament clàssic.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
c. Començant per la sala D la que s’assembla menys a la A que és on es va crear el trauma o la neurosis. Es comença posant el menjar lluny de la gàbia i a mesura que l’animal s0atravei a menjar se li acosta el plat així amb les respectives gàbies fins arribar a la sala A on ja s’ha eliminat la neurosis.
Per crear la neurosis va costar al menys 3 dies per curar-la es va trigar més de 6 mesos. Aparellament dels estats emocionals incompatibles simultanis. La desinhibició sistemàtica inclou: a. Entrenament de relaxació. b. Elaboració de la jerarquia de les pors. c. Exposició de la imaginació mantenint la relaxació. d. Exposició en directe (en viu).
Pavlov mitjançant l’estudi del condicionament pretenia negar l’estudi de les funcions cerebrals que regun el comportament. Walton i els conductistes americans estaven interessats en l’estudi del comportament concretament humà.
Condicionament operant
• Condicionament clàssic: respostes reflexes de l’organisme que aprèn a establir relacions
entre EE o ER. En els exemple de condicionament animal; els animals són sotmesos a estimulació, no necessiten fer res perquè les coses passin.
• Condicionament operant: resposta – conseqüència. L’organisme aprèn determinades
conductes fet que fa que apareguin comportaments nous. Els animals han de fer alguna acció per aconseguir una conseqüència. Aquesta conducta és pot tornar a donar en un futur si les condicions que l’envolten són favorables. Per tant, s’aprèn a establir relacions a partir de les experiències. En el condicionament operant els controladors del comportament sempre són les conseqüències. Les conductes que afavoreixen al comportament són les recolzador es, en canvi, en les situacions on l’objectiu és disminuir el comportament s’utilitza el càstig.
Els organismes aprenen la relació entre la conducta realitzada i les conseqüències que segueixen aquesta conducta. Les conductes poden ser realitzades en base que volen aconseguir coses agradables (excel·lent en psicologia) o per evitar aquells estímuls desagradables.
Edward L. Thorndike (just després de Pavlov) va formular les principals lleis del condicionament operant. L’aprenentatge té el nom “d’assaig i error” L’experiment que va realitzar era el següent: va introduir uns gats afamats dins d’unes caixes tancades. El gat podia olorar i veure el menjar que estava fóra de la caixa però no podia aconseguir-lo si no aprenia a sortir de la caixa. Els gats van aprendre a tirar d’un tros de corda que obria la caixa, els deixava sortir i permetia aconseguir el menjar. Els gats van aprendre per assaig i error. Realitzaven un determinat número de comportaments que encertaven per casualitat. Però al moment que van aprendre el truc per obrir la caixa van deixar de realitzar aquells comportaments que havien resultat improductius. Thorndike va explicar l’aprenentatge amb la Llei de l’efecte la qual manifesta que les associacions d’un animal en qualsevol situació donada són acompanyades d’una experiència satisfactòria l’animal relacionarà l’execució de la tasca amb la satisfacció obtinguda. Si l’animal relaciona les accions amb molèsties o experiències desagradables no les tornarà a repetir. Si el gat se sent bé ho tornarà a repetir; sinó ho deixarà de fer. Quan un animal soluciona un problema associa mecànicament i per casualitat l’activitat amb els resultats positius; cada cop soluciona aquest problema més ràpid a mesura que es va repetint.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
Skinner creu que en lloc que el EH actua a causa de les conseqüències que segueixen la seva conducta, pensa que simplement actua a causa de les conseqüències que han seguit a una conducta similar. Dins de l’entorn no entren de forma continua els recolzadors. Elements bàsica en el condicionament.
· Les condicions antecedents. · Comportament. · Les conseqüències.
Conceptes claus.
· Moldejament: consisteix en reforçar únicament variacions de resposta que es devien en una direcció desitjada. Es recolzen les conductes que s’apropen a la meta fins que s’acostumi a fer totalment el que s’ha de fer. · Conseqüències: a. Apetitiva: d’alguna manera són acceptades pels organismes, tenint el poder del recolzament. b. Aversiva: rebutjades pels organismes. ·Efectes: a. Increment R : reforç. b. Decrement R: càstig. ·Reforçadors: l’organisme es pot cansar de rebre sempre el mateix recolzador. Això fa que hi hagi diferents recolzaments. Tots els recolzadors són externs, aquests es diferencien en primaris (vinculats amb l’organisme) i secundaris (materials). a. Primaris: aigua, aliments...normalment són incondicionats. b. Secundaris: materials....normalment són reforçats condicionats (diners). c. Apetitius (positius – sortir de festa). d. Aversius (negatius- quedar-se sense postre).
Com es vinculen els estímuls reforçadors amb el comportament.
L’estímul reforçador és qualsevol estímul, coneixement, condició o efecte que segueix de forma contingent a un comportament que augmenta la freqüència d’aquesta resposta.
· Tenim conductes i respostes que algunes d’elles es poden i fer i d’altres es tracta de que no es facin. · Considerem que tenim reforçadors apetitius i aversius. · Podem controlar que les conductes es facin o no.
Relacions de contingència entre resposta i conseqüència.
Resposta Conseqüència Relació de contingència Si Si + Si No -
Procediments d’entrenament.
- Reforçament : els organismes aprenen a fer una determinada conducta.
- Càstig : els organismes aprenen a disminuir o no al fer una determinada conducta.
Aquests estan vinculats a les contingències positives i negatives.
Existeixen quatre procediments fonamentals del condicionament operant.
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
- Càstig positiu: és similar al reforçament positiu però la relació entre contingència positiva entre el comportament i l’estímul aversiu. La seva finalitat és la disminució de la resposta. · Creuar el carrer de la mà i per on toca. · Creuar per on no toca = comportament aversiu. · La mare el reprimeix.
· Positiu – estímul aversiu.
- Càstig negatiu: l’objectiu és la supressió d’aquella conducta. No fan aquella conducta per preservar l’estímul apetitiu.
Skinner es va oposar al càstig negatiu per controlar la conducta perquè pensava que l’organisme no fa desaparèixer el comportament negatiu sinó que el suprimeix de forma transitòria. A més a més el càstig produeix ràbia, hostilitat, ansietat...efectes colaterals. Ell està a favor del reforç positiu ja que creu que les conductes dolentes amb el temps poden desaparèixer definitivament.
Altres autors creuen que poden ser eficaços però que fracassa perquè no s’executa de manera adequada.
- Retràs de l’aplicació del càstig.
- El càstig ha de ser severo: a. Ineludible. b. Donar una explicació del motiu i quina era la conducta adequada. c. És més eficaç si es disposa de comportaments alternatius positius que siguin recompensats.
Resum.
· Conseqüència:
- Apetitiva.
- Aversiva.
· Es presenta la resposta:
- Reforçament positiu – apetitiu (increment de la resposta).
- Càstig positiu – aversiu (disminueix la resposta).
· S’elimina la resposta:
- Càstig negatiu – apetitiu ( disminueix la resposta).
- Reforçament negatiu – aversiu (incrementa la resposta).
Principis bàsics del condicionament operant.
L’experiment que va realitzar Skinner va ser el següent: va posar una rata dins d’una caixa experimental. Aquesta per atzar va pressionar un interruptor elèctric o palanca que feia que les boles de menjar caiguessin fins on es trobava ella. La rata es menjava les boles de menjar i comença un procés d’associació entre palanca i menjar. Va arribar un moment on la rata pressionava tantes vegades la palanca com fes falta per reduir la gana. Els principis bàsics són:
- Extinció: Ocórrer quan el reforçament és retirat (s’obre la nevera i està buida). En el condicionament clàssic l’extinció es produeix quan l’estímul condicionat no va seguir d’un estímul incondicionat. Al desenvolupar-se el sistema operant es va proposar l’existència de dos tipus d’extinció: a. Extinció “respondiente. b. Extinció operant.
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
Els termes van ser introduïts per dos deixebles d ‘Skinner (Keller i Schoenfeld). Tècnicament la extinció es defineix com **la reducció en la força d’una conducta operant condicionada a causa de la suspensió del reforçament. *** Resistència a l’extinció: persistència al emetre la resposta operant després d’haver suspès el reforçament.
- Generalització: hi ha dos tipus de generalització: a. Generalització d’estímuls: es presenta quan les respostes condicionades a un estímul poden ser provocades per altres estímuls en la mateixa dimensió (psicològica o física). b- Generalització de respostes: el reforçament d’una resposta incrementa la freqüència de les respostes a més a més produeix un increment en la freqüència d’altres respostes similars.
***** “Gradiante de generalització”: és la capacitat d’un organisme per respondre davant d’un estímul on la seva conducta era reforçada. Es respon amb més freqüència davant d’un estímul utilitzat durant el condicionament.
- Discriminació: respondre de manera diferent en situacions similars però no idèntiques (Alicia
- mania a un professor per un comentari =només mania a alguns professors). La discriminació és un procés oposat a la generalització que comprèn un debilitament d’una resposta i el reforçament d’una altra (mitjançant un procediment anomenat mètode dels contrasts). L’organisme mostra discriminació quan respon més ràpidament a la presència de la propietat correlacionada amb el reforçament.
- Adquisició: totes les conductes que s’han realitzat per aconseguir alguna cosa desitjada poden ser objecte del condicionament operant. La rapidesa amb la que un animal es condiciona depèn de varis factors:
- La probabilitat de que la conducta sigui reforçada.
- El temps que passa fins que es rep l’esforç.
- El número d’esforços.
- Estat de motivació del organisme (molta o poca gana).
***** Interpretacions cognitives: els conductistes deien que els organismes no tenen ni idea de què passarà amb la seva conducta ( no poden anticipar el que faran ).
Diferències i similitud entre el condicionament clàssic i el condicionament operant.
Similituds: Adquisició, Extinció, Recuperació espontània, Re condicionament, Generalització i Discriminació.
Diferències:
Condicionament clàssic Condicionament operant Associació entre un estímul i un altre incondicionat.
Associació entre una resposta i les conseqüències reforçants. L’estímul incondicionat no depèn de la resposta del subjecte.
Les conseqüències ocorren només quan el subjecte realitza una resposta crítica. La resposta és involuntària, generalment. La resposta és voluntària, generalment.
La resposta condicionada freqüentment és semblant a la resposta incondicionada (o forma part d’ella).
La resposta, freqüentment, és arbitrària i usualment no s’assembla a la reacció que esta acostumada davant el reforçador.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
• Quina és la conseqüència?
• Que passa amb la conducta? (perquè hi ha hagut)
• S’incrementa (reforç) Es debilita (càstig).
• Quan la conducta va seguida d’una conseqüència. (perquè hi ha hagut)
• S’incrementa (reforç positiu) Es debilita (càstig positiu).
• Quan la conducta es suprimeix temporalment la conseqüència.
• S’incrementa (reforç negatiu) Es debilita (càstig negatiu).
Exemple (Examen):
· Marta sofreix de migranya cada vegada que la seva desagradable sogre la convida a dinar. Normalment utilitza aquest argument per declinar la invitació. Segons les lleis de l’aprenentatge quina de les següents afirmacions no és vertadera: a. Marta ha après a posar-se malalta per evitar una situació desagradable (Correcte). b. La resposta de la Marta va seguida de reforçament (Correcte). c. La resposta de la marta és manté per reforç negatiu (Correcte). d. L’actitud reflexiva de la marta reflexa la utilització de la introspecció (INCORRECTE).
Teoria gestàltica (l’ aprenentatge)
És un altre model teòric i una altra forma d'aprenentatge. Els psicòlegs de la Gestalt van destacar la importància dels processos d’organització per la percepció i la solució de problemes i van proposar que els individus estan predisposats a organitzar la informació d’una manera determinada.
Estudia la consciència amb observacions; pensen que la consciència estarà estructura (organitzant la informació que està al voltant de l’individu). Els psicòlegs Wundiants havien establerts unes condicions i part dels estudis dictaminaven que totes les percepcions es feien sempre seguien un criteri de la realitat. Si existia percepció conscient del fenomen existia el fenomen. És factible percebre allò que no existeix. L'acte perceptiu de l'individu és real però la cosa percebuda no ho és. També van defensar que tenir una consciència perfecta i absoluta del 100% de la realitat és impossible (llei de figura fons - la percepció de la realitat implica la configuració d'una figura i que per remarcar aquest figura i, per tant, durant l'acte conscient em de crear un fons amb la resta dels estímuls presents; el fons creat no es percebut de manera conscient).
Principis bàsics:
0. El tot és més que la suma de las parts (són importants els estímuls en si i les relacions que
tenen els estímuls entre ells; pels conductistes només els importen els estímuls en si).
1. El organisme estructura y organitza l’ experiència. En conseqüència, l’organisme es un
agent activo en la construcció del coneixement (facilita la supervivència; a través d'això l'individu crea una realitat).
2. Llei de proximitat...(bàsica 2).
3. La percepció sol ser diferent de la realitat. El fenomen "phi": les llumetes es mouen quan les
mires molt de temps i no es veritat; percepció falsa del moviment.
· L’aprenentatge s’ajusta a la llei de la pregnància, suposa que la formació de “huellas de memòria”. Està sota la perspectiva de la psicologia Gestalt. · Està vinculada al principi que el tot...p.e. Quan es tenen en compte les interrelacions entre els elements d’una situació donada.
[Escriba texto][Escriba texto][Escriba texto]
· Experiment de transposició: es fan dues fases i es fa amb pollastres. Es disposen dues safates i sobre aquestes dues safates es col·loquen els aliments i durant la primera fase l'aliment que està dins de la primera safata es col·loca un vidre perquè l'animal no pugui agafar l'aliment. L'aliment que es col·loca a la segona safata és assequible. Els animals van indiferentment a un i al altre lloc. Això es va repetint varies vegades. Amb el pas de l temps el pollastre va al lloc on es pot agafar el menjar (primera fase conductual, se l'esta condicionant a menjar al segon plat). Poleer a la segona fase de l'experiment: safata del mateix color que on es podia menjar i una altra grisa fosca. A les dues l'aliment és accessible, no hi ha cap vidre. Col·loquem l'animal. Segons la psicologia conductual l' animal ha d'anar a menjar a la segona safata, però, els pollastres van anar a menjar a la primera safata. L'animal ha après a fer una diferència entre la relació entre els elements. No es guia per condicionament inicial sinó pel transferència (transposició del coneixement, va al color més fosc). Això està vinculat al principi teòric de que tot val més que les parts.
L'aprenentatge: La conducta del ximpanzé quan resol problemes es molt peculiar. davant d'un experiment d’aprenentatge la conducta típica del ximpanzé es la d'exploració del entorn. I comença a detectar quin és el problema que ha de resoldre. Farà conductes ràpides que no solucionen el problema i segons la teoria conductual haurà de continuar amb les conductes d'assaig i error. Però el ximpanzé no les segueix i decideix contemplar l'entorn. En algun moment l'animal s'aixeca agafa els elements necessaris, soluciona el problema i es menja la recompensa. Això es tradueix amb un aprenentatge peculiar, que no està basat en el assaig i erros sinó en el descobriment sobtat de la solució (insight - Köhler).
L’aprenentatge per insight es diferencia del aprenentatge per assaig i erros en la solució:
- És sobtada.
- És transferible.
- Està disponible una vegada descoberta.
Problemes d’aquest aprenentatge:
0. Problema d’ ofuscació / bloqueig cognitiu: incapacitat de l'organisme de trobar la solució -
en l'experiment de ofuscació utilitza gossos.
L' aprenentatge observacional ( EEUU; psicologia conductual).
Parlem d’aprenentatge observacional quan les noves conductes són adquirides o quan les conductes ja existents són modificades com el resultat d’observar el comportament d’altres persones (dibuixos animats...ets)
Com l'entorn reforça i castiga el model:
0. L'observador resulta reforçat pel model que s’ha après.
0. El observador és reforçat per una tercera persona.
0. La conducta produïda produeix per si mateixa conseqüències reforçants.
1. La conseqüència de la conducta del model afecten de manera vicaria a la conducta del
observador.
Segons Bandura, el modelatge té quatre tipus d’afecte:
0. Adquirir noves conductes.
0. Accentuar o debilitar inhibicions, la conducta ja la té l'individu però per la raó que sigui no
la fa gaire.
Bases psicològiques del comportament 1 -
URL
