¡Descarga Redacción de Documentos de Ámbito Social: Estructura, Claredad y Concisió - Prof. Magdalen y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
REDACCIÓ DE DOCUMENTS D’ÀMBIT SOCIAL
L’ informe és un document de gestió bàsic per al funcionament de les organitzacions ja que serveix per orientar les decisions. S’acostumen a redactar per encàrrec dels superiors com a part de la tasca professional. És un text amb una estructura definida i consolidada que presenta i analitza dades i que proposa solucions per orientar una actuació. Acostuma a jugar un paper fonamental en l’acceptació d’idees: és per això que cal que tingui un bon plantejament.
Aquest presenta les següents característiques:
Oportú: ha d’estar relacionat amb la necessitat que el genera. Orientat als resultats: el lector espera la descripció dels fets i problemes però també de propostes i solucions. Cal incloure: Recomanacions específiques. Solucions orientades als resultats. Descripció dels passos a seguir. Estructurat : cal claredat en la presentació dels continguts, organitzats en apartats, amb títols, resums i encapçalaments. S’hi ha de poder accedir fàcilment a les conclusions i recomanacions. Cal destacar les idees clau Concís: cal redactar-los en un estil funcional i limitar els detalls, tot seleccionat els punts més significatius. S’ha d’evitar la informació irrellevant i els comentaris valoratius. Apropiat: cal adaptar l’informe a la situació que el genera, adaptant els continguts a l’interès del lector i presentant dades rellevants. Persuasiu: cal incloure arguments convincents que fonamentin les conclusions. Constructiu: cal adoptar una visió positiva i evitar la crítica destructiva. És important incloure punts positius i deixar cert marge d’actuació. Fàcil de llegir: per facilitar i agilitzar la lectura cal que inclogui: Índex i resum. Formats professionals. Apartats breus, clars i amb títol.
Cal considerar que una redacció eficaç és aquella que ens permet llegir un document, entendre’l i memoritzar el seu contingut amb el mínim esforç. La lectura de documents en el context professional, per exigències de la situació, disposa d’un temps limitat i d’un moment determinat i cal entendre’l, identificar-ne les prioritats i memoritzar les idees principals per poder implementar les accions pertinents. Cal una redacció que sigui fàcil de llegir i s’ha de poder entendre en una primera lectura, del contrari estarà mal escrit.
Cal tenir clar aquests trets de redacció:
Prosa poc llegible Prosa llegible Paraules tècniques Paraules conegudes i conegudes Termes subjectius Llenguatge objectiu Frases llargues (amb incisos i subordinacions)
Frases curtes
Frases en passiva i gerundis
Ordre sintàctic lògic o neutre (subjecte + verb + complement) Absència d’elements connectius Ús de connectors
La redacció de documents està composta de quatre etapes: Analitzar la situació és concretar els objectius, analitzar els interessos i necessitats del lector i documentar-se. Decidir el contingut és recollir informació a partir de diferents fonts i seleccionar la informació en funció dels objectius i dels interessos del lector. Redactar el text és decidir l’extensió i redactar els apartats; així com de dissenyar recursos bàsics (gràfics, taules, fotografies, etc). Presentació són les normes d’identitat corporativa, tipografia, elaboració de l’índex i del disseny de la pàgina.
L’ informe consta de tres parts:
- La part preliminar és la que consta el títol, els autors, la data, el resum (si el document és extens) i índex (i llista de figures i taules).
- La part central (cos) sempre hi ha una introducció que presenta el problema i els antecedents, objectius de la investigació, definició dels conceptes clau, conclusions i itinerari de lectura. També forma part del cos la metodologia, resultats, limitacions, conclusions i recomanacions.
- La part final és en la que es troben els annexos i els apèndixs.
Hi ha una sèrie de recomanacions que hem de tenir en compte per a la presentació de l’informe. Si les dades estan organitzades en apartats i subapartats facilita la lectura selectiva del document; així com si s’adapta a les necessitats del lector i els apartats presenten un ordre lògic. Si a cada apartat li correspon un epígraf permet identificar el tema fàcilment. Els apartats curts són més clars que els llargs, fent-los més manejables.
Per adaptar els escrits als lectors cal identificar el lector del document, utilitzar un llenguatge objectiu i concret, ometre informació supèrflua i redundant, destacar la informació rellevant, ordenar la informació de forma estratègica en funció del propòsit i explicar les idees complexes per facilitar la seva lectura.
- Tipus de reunió: lloc, data i hora.
- Assistència (indicar noms, cognoms i càrrec): Assistents Absents
- Ordre del dia Relació de punts que seran tractats i debatuts a la sessió.
- Desenvolupament de la sessió: s’indicaran les deliberacions al respecte dels punts de l’ordre del dia, les opinions dels qui intervenen.
- Acords presos
- Temes pendents
- Text argumentatiu
L’ argumentació és l’habilitat cognitiva essencial i una manera de funcionar en la nostra cultura i societat. És important saber articular les diferents idees, defensant els arguments per a la solució o explicació del que es proposa.
L’ argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts:
o La premissa: són les dades o fets que expliquen o condicionen la conclusió o La conclusió
Aquesta s’ estructura per tres parts:
És l’exposició de la tesi o afirmació que es pretén defensar.
És la presentació, amb ordre i claredat, dels arguments necessaris per defensar la tesi. S’hi diferenciarien les premisses; que són els fonaments de la tesi anterior, o bé nous fonament per a la tesi que s’exposa i les demostracions i justificacions que s’aporten per sustentar la tesi o fer canviar d’idea a l’interlocutor.
És la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.
És pot fer una justificació de diverses maneres: establint relacions de causa – conseqüència entre els fets o entre els fets i la conclusió, citació d’autoritats àmpliament acceptades, justificar la tesi pel guany que se’n deriva o se’n pot derivar, exemplificar a partir de la tesi o viceversa (extraient conseqüències de diversos exemples) i comparar o establir analogies o metàfores.
Exemple: per tal d’argumentar de forma correcta cal justificar la connexió entre els fets (premisses) i les conclusions.
Els aliments transgènics es poden comercialitzar lliurement donat que mai s’ha demostrat que tinguin conseqüències negatives en els ecosistemes ni en la salut.
- Conclusió
- Premissa
DOCUMENTACIÓ
La documentació és una tècnica de treball , un document o conjunt de documents (preferentment de caràcter oficial) que serveixen per a la identificació personal o per documentar o acreditar quelcom. Esdevé un instrument de recollida, gestió i utilització de la informació. Amb això comença el primer graó del desenvolupament de la professió; amb la formació permanent, esdevindrà la plataforma per a l’estructuració de la professió a mig i llarg termini.
- Un suport de la informació
Assegura la qualitat de la comunicació entre tècnics, professionals, etc.
Garanteix la fiabilitat en la transmissió de la informació que transmet.
Evitar les transformacions particulars que provoca el llenguatge oral.
Permet recuperar aspectes i variables específics de les intervencions una vegada tancats els casos.
Codificar la informació qualitativa i analitzar estadísticament les variables contingudes en els formularis.
Disposar d’un sistema d’informació que permet monitoritzar les intervencions dels professionals i dels seus resultats.
- Utilitat
Accedir al contingut, revisar-lo i analitzar-lo; així com encaminar l’acció, assegurant els processos a seguir i evitant la lliure acció.
Estudiar situacions anteriors que donen pas a l’actualitat i donar suport a la història i permet recuperar-la.
- Anàlisi
Aquest permet actuar sobre:
o Nous horitzons de les competències del TS en les institucions actuals. o Mantenir viva la funció d’ajuda a les persones i al seu entorn per mitjà del registre d’activitats. o Fer front a demandes judicials.
- Sistematització
Interrelació entre les problemàtiques ateses i les variables que puguin intervenir.
Aporta visió global als problemes.
Producció científica i documental ordenada.
Evita la duplicitat d’intervencions.
Està determinat per les capacitats personals; pot presentar biaixos de subjectivisme; es fa difícil la generalització i la comparació de situacions i contextos.
→ Adquisició de coneixement seguint procediments científics (és la més òptima per a l’obtenció de coneixement vàlid)
La documentació i els mitjans d’obtenció i transmissió d’aquesta esdevenen un pas decisiu en el procés científic.
Els moments de contacte entre la investigació social i els serveis socials: adquisició de documents adequats dels serveis socials; disseny, anàlisi i millora dels instruments necessaris en el desenvolupament dels serveis socials que possibiliten un feed-back continuat; investigació valorativa de programes i subprogrames específics (s’aplicaren els procediments científics al camp de la implementació dels programes socials).
o Sistemes d’informació
Sistemes que ens ajuden a recollir i tractar dades perquè es classifiquen, ordenen, emmagatzemen, processen i permeten recuperar-les amb un llenguatge i nomenclatura homologada de l’àmbit. El tipus de dades estan relacionades amb les activitats diàries, planificacions i avaluacions; amb els usuaris, programes i personal.
Les seves finalitats són: la planificació i desenvolupament de polítiques, la presa de decisions i la coordinació de serveis. Les tipologies d’aquests sistemes són els suports documentals (història, informe social...) i els bancs de dades.
DOCUMENTACIÓ EN EL TREBALL SOCIAL
Els mitjans d’obtenció de dades i d’informació són documents interns , confidencials i privats que es queden en els serveis en mans del treballador social.
- Història social
És el lloc on queden salvaguardats el conjunt de documents que constitueixen la informació global del cas. Esdevé el conjunt d’informació que cal consultar cada vegada que s’atén la persona i que permet donar continuïtat a les gestions anteriors (document on s’enregistren els esdeveniments que marquen l’evolució del cas). Conté informació sobre l’evolució social de la persona, el seu nucli de convivència, la seva xarxa social (documents personals, certificats, dictàmens d’altres professionals, escales aplicades per determinar necessitats diagnòstiques, sol·licituds de suports i recursos, informes socials, fulls de seguiment, entre d’altres).
Cal actualitzar la informació periòdicament, eliminant els aspectes obsolets i prescrits (documents i/o dades que ja no esdevenen significatius per a la intervenció i que poden etiquetar el cas en futures
intervencions d’altres treballadors socials). La història social ha de mantenir tota la informació correctament ordenada per facilitar l’accés, la lectura i el registre informàtic de la informació.
La història social s’articula al voltant d’un conjunt de temes i/o apartats: dades d’identificació del client, composició familiar, trajectòria educativa, evolució econòmica i laboral, tipologia d’habitatge, característiques de l’entorn, relacions familiars, relacions socials i associacionisme.
El treballador social realitza la història social del client de forma conjunta amb ell, tot contribuint a trobar les solucions adequades al seu cas per mitjà de les entrevistes psicològiques d’avaluació; respectant sempre el principi d’autodeterminació, per mitjà del qual el client és lliure de triar les pròpies solucions.
- Mitjans de transmissió de dades i d’informació
Són documents confidencials i privats però sovint arriben a professionals d’altres serveis: informe social, projecte d’intervenció social...
- Informe social
És el dictamen tècnic que esdevé d’instrument documental que únicament pot elaborar i signar el treballador social. El seu contingut deriva de l’estudi, per mitjà de l’observació i l’entrevista, on queda reflectida en síntesi la situació objecte, la valoració, el dictamen tècnic i la proposta d’intervenció professional.
Esdevé una exposició total o parcial d’una situació on només el treballador social exposa la seva valoració, emet el seu diagnòstic social i realitza la seva proposta per ser comunicada a un altre professional (també es pot realitzar a petició del client). És un document d’ús exclusiu dels treballadors socials que ha d’esdevenir un document útil i àgil que informi i ajudi a comunicar la màxima informació del cas en el qual s’intervé.
Els seus objectius són:
o Donar a conèixer l’existència i les característiques d’una situació social determinada per tal de pal·liar-la o modificar-la. o Aportar informació per al dictamen professional. o Obtenir recursos socials ja establerts. o Promoure recursos socials. o Facilitar informació a un altre treballador social. o Reflexionar respecte el dictamen professional ja establert al reflectir en l’informe tot el conjunt de dades respecte la situació.
L’informe social serà redactat únicament per treballadors socials que coneguin el cas i que puguin respondre pel seu contingut. Els professionals exposen la seva valoració de la situació basada en dades objectives, emeten un diagnòstic social i realitzen una proposta per comunicar-la a un altre professional (sigui o no treballador social).
o Dades d’identificació de l’usuari (i del representant legal, si s’escau). o Antecedents. o Motiu de la consulta. o Demanda que realitza el client. o Descripció familiar (nucli de convivència, família extensa). o Dinàmica familiar. o Situació econòmica – laboral. o Estat de salut (física i psíquica). o Estat de l’habitatge. o Nivell cultural → entorn social o Valoració de la situació actual que fa el client. o Valoració tècnica (síntesi de dades significatives, anàlisi de la situació descrita, dictamen professional i proposta d’intervenció). o Proposta tècnica. o Potencialitats. o Professional emissor. o Data de l’informe. o Institució emissora. o Institució receptora. o Pertinença de l’organització emissora de l’informe.
ÈTICA I DOCUMENTACIÓ. ALGUNS DILÈMES ÈTICS RESPECTE AL REGISTRE DE LA
INFORMACIÓ
- Què és la protecció de dades personal?
Són les de particulars, les d’administracions i de les empreses. La protecció de dades és l'adaptació a la Societat de la Informació del dret fonamental a la privadesa i a la vida privada, inclòs per les Nacions Unides a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Les tecnologies de privadesa de dades tracten de reforçar el dret anterior en la societat de la informació.
- Normativa i Regulació
La llei orgànica 15/1999 de 3 de desembre (modificada el 5 de març de 2011).
Article 1. Objecte: garantir i protegir les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar en relació al tractament de dades personals.
Regula el tractament de les dades i fitxers, de caràcter personal, independentment del suport en el qual siguin tractats; els drets dels ciutadans sobre ells; i, les obligacions d’aquells que els creen o tracten.
- Definicions (Art. 3):
Dades de caràcter personal: qualsevol informació relativa a persones físiques identificades o identificables.
Fitxers: conjunt organitzat de dades, amb independència de la forma, modalitat de creació, magatzematge, organització i accés.
Tractament de dades: operacions i procediments tècnics de caràcter automatitzat o no, que permetin:
o Recollida, gravació o Conservació, elaboració o Modificació, bloqueig i cancel·lació o Cessions de dades (comunicacions, consultes, interconnexions i transferències
Responsable del fitxer o tractament: decideix sobre finalitat, contingut i l’ús de tractament:
o Persona física o jurídica o Naturalesa pública o privada, o òrgan administratiu
Afectat o interessat: persona física titular de les dades.
Procediment de dissociació: tot tractament de dades personals en què la informació no pugui associar- se a una persona identificada o identificable.
Encarregat del tractament: la persona física o jurídica, autoritat pública, servei o qualsevol altre organisme que, sol o conjuntament amb altres, tracti dades personals per compte del responsable del tractament.
Consentiment de l’interessat: manifestació de voluntat, lliure, inequívoca, específica i informada en què l’interessat concedeix el tractament de les dades personals.
Fonts accessibles al públic: aquells fitxers consultables per qualsevol persona (excepte que ho impedeixi o limiti una norma) o supeditats a l’abonament d’una contraprestació.
- Llei orgànica 15/1999 de 3 de desembre (modificada el 5 de març de 2011)
Aquesta té una sèrie d’obligacions bàsiques:
o Legalitzar: inscripció dels fitxers a l’Agència de Protecció de Dades. o Legitimar: Principi del consentiment de l’afectat. Principi d’informació (AccésRectificacióCancelacióOposició → ARCO). Principi de qualitat de dades o Protegir: s’inclou l’elaboració d’un Document de Seguretat en el qual es detallaran les dades emmagatzemades, les mesures de seguretat adoptades, així com les persones que tenen accés a aquestes dades.
Emmagatzemades de manera que permetin l'exercici del dret d'accés, llevat que siguin legalment cancel·lades.
Es prohibeix la recollida de dades per mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits.
- Dades amb protecció especial (art. 7):
Origen racial, salut i vida sexual → consentiment exprés.
Ideologia, afiliació, sindical, religió i creences → consentiment exprés i per escrit.
- Comunicació a tercers (art. 11)
Les dades de caràcter personal només podran ser comunicats a un tercer amb el previ consentiment de l’interessat. Aquest té unes excepcions:
o Cessió autoritzada per una llei. o Dades recollides des de fonts d’accés públic. o Relació jurídica. o Quan ho sol·liciti el Defensor del Poble (o Síndic de Greuges), el Ministeri Fiscal, Jutges, Tribunals o Tribunals de Comptes. o Entre administracions públiques. o Per atendre a una urgència (dades de salut).
- Documentació en Treball Social a. Què registrem o hauríem de registrar?
Les dades imprescindibles que ens permetin identificar, situar i abordar el client i la seva problemàtica, els mecanismes d’intervenció i les que ens facilitin el seguiment del cas.
b. On registrem?
En els expedients personals , informes a tercers (quan són necessaris) i en la documentació de sol·licitud de recurs quan la intervenció professional ho requereixi. Cal garantir que aquesta documentació quedi guardada lluny de l’abast de terceres persones
c. Per què registrem?
Per tenir constància de les situacions concretes amb les especificitats de cada cas, per poder marcar els objectius d’intervenció i fer-ne el seguiment.
d. Qui pot tenir accés als nostres registres?
Només qui el/la TS , en l’exercici responsable de la seva professió, cregui convenient i altres membres de l’equip interdisciplinari que intervenen en el cas.
e. Quina informació demanem o hem de demanar?
Aquella que clarifica la situació que presenta el client i que ens permet orientar-la adequadament.
f. Qui és el propietari d’aquesta informació?
Només el client. Això obliga el professional a notificar-li quan se’n faci ús, especificant perquè i l’abast d’aquesta utilització.
g. Quin ús es fa d’aquesta informació?
Només aquell que és absolutament indispensable per aconseguir l’objectiu de la demanda i/o per a l’anàlisi de la situació.
h. Com es traspassa aquesta informació?
Per escrit , amb el màxim d’objectivitat possible i només al professional o institució que pot ajudar a resoldre la situació que presenta el client. Caldrà informar al client d’aquest traspàs d’informació.
i. Qui ens pot demanar informació?
Els nostres superiors (podent donar-los aquella informació que mantingui l’anonimat dels clients), les institucions que pel fet de ser dispensadores de recursos específics, així ho requereixin. També els jutges en exercici de la seva professió.
j. Quina mena d’informació estem obligats a demanar?
El mínim imprescindible que cada situació requereixi, assegurant-nos que tenim l’autorització de l’interessat. Mai hem de donar informació sense que el client ho sàpiga, a excepció de les situacions que impliquin un risc per a tercers.
ÈTICA I EL TREBALL SOCIAL
“ Salvaguardar el derecho del Cliente/Usuario a una relación de confianza, intimidad y confidencialidad, así como al uso responsable de la información o datos que sólo debe realizarse en función de un servicio profesional, manteniendo al cliente informado de su necesidad y utilización. No se divulgará información sin el conocimiento y consentimiento previo del cliente o usuario, excepto si éste no es responsable o se puede perjudicar gravemente a otras personas. El cliente tiene acceso a los expedientes de trabajo social que le conciernen ”
Criteris del Treball Social en relació als clients (Assemblea General, 1994)
- Principis generals o Dignitat humana
Tot ésser humà té un valor, independentment del seu origen, edat, sexe i creences, i del lloc que ocupa en la societat on viu, i és mereixedor de l’ajut professional específic.
o Acceptació. No discriminació
estadístics, de planificació o per altres motius, ha de ser facilitada sense les dades identificatives dels usuaris i clients. El sistema d’informatització de les dades contingudes en els historials, les fitxes, els expedients o els informes socials ha de garantir el dret a la intimitat de la persona usuària i clienta; per tant, aquesta informació s’ha de restringir als/les professionals directament implicats.
Els casos en què no es viola el secret professional:
o Per realitzar l’activitat professional en equip indisciplinari sempre que el que es reveli sigui necessari per a la intervenció professional. o Si mantenir el secret professional perjudica terceres persones. o Per evitar una lesió injusta i greu que el fet de guardar el secret professional podria causar al/la professional o a una tercera persona. o Quan el/la professional en sigui rellevat pel mateix usuari i client, o pels seus hereus. Aquest acte ha de constar per escrit. o En els casos contemplats en els apartats b) i c) el/la treballador/a social ha de ser rellevat de la guarda del secret professional per la Junta de Govern del Col·legi, previ assessorament del Consell Assessor d'Ètica. o El/la treballador/a social perjudicat pel fet de mantenir el secret professional ha de comunicar-ho per escrit a la Junta de Govern del Col·legi per tal d'obtenir la defensa i la protecció col·legials en la seva actuació.
- Ètica i documentació
La informació és confidencial i tot l’informe ha de ser veraç i objectiu: només s’inclourà el que s’hagi observat o contrastat, no es pot incloure cap dada inventada; en cap cas es podrà deduir informació que no hagi estat donada pel client. (Cal garantir la veracitat de les dades i la no manipulació de les mateixes).
Totes les dades aportades pels clients són confidencials i el TS haurà de guardar el secret professional. No s’han d’ometre dades deliberadament (qualsevol dada exclosa s’ha de notificar i justificar). En cas de sessions clíniques, d’avaluació, etc. Caldrà evitar i ometre les dades que permetin la identificació dels clients.
Els informes han de ser eficaços i cal lliurar-los a les persones adequades en el lloc adequat i en el temps oportú; han de permetre la millor comprensió per part de les persones a qui es dirigeix. Cal relacionar l’informe actual amb d’altres anteriors, així com participar de forma activa i directa en la resolució i seguiment del cas. Per signar l’informe s’ha d’assumir públicament el seu contingut.
No es pot revelar el contingut de la documentació a professionals externs al cas. Cal vetllar per un tractament ètic de la informació i evitar els judicis de valor en les recomanacions i/o diagnòstics. No es poden rebutjar propostes o sol·licituds per rivalitats professionals ni en cas que els informes vagin en detriment del posicionament professional; ni jutjat amb simpatia els informes d’altres col·legues que defensen les mateixes tesis de qui rep l’informe.
Cal evitar interpretacions superficials per evitar estigmes i ser prudents per evitar errors. L’accés al registres ha d’estar protegit, ja sigui sota clau (en cas de documentació en paper) o bé per mitjà de claus d’accés (en cas de documentació electrònica).
Cal tenir en compte que sempre ha d’haver un objectiu professional que justifiqui una informació i que el client ha d’autoritzar al TS per a què aquest pugui emetre qualsevol informe o documentació que siguin estrictament necessaris per a la resolució de la situació de necessitat plantejada.
El client ha de conèixer a qui s’adreça la informació, per a què serà utilitzada i les conseqüències, tant positives com negatives que aquesta comportarà; cal assegurar-se que l’explicació al client es fa en termes entenedors. Qualsevol informació, per petita que sigui, que es doni a tercers, sempre es farà amb el coneixement de la persona interessada.
