Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Bloc 4 - Prehistoria, Apuntes de Prehistoria

bloc 4 de prehistoria de 1er de carrera

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 08/01/2020

tumamametoca1
tumamametoca1 🇪🇸

5 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Bloc 4: Expansió i consolidació de les societats productores
4.1 El Neolític del Proxim Orient
Introducció Creixent fèrtil
1 El Llevant desde el sud del Sinaí fins al sud de Siria
2 Anatolia (territori enorme) només part central i sud-est, desde la Capagocia fins als
monts del Taure.
3 Curs mitjà del Eufrates desde l’actual nord-est de siria fins al nord-oest d’Irak.
4 Mesopotamia desde el curs baix del Eufrates i el Tigris fins al sud-est del Zagros
Aquesta neolitització serà la responsable de la posterior europea i nord-africana? La
europea si, de la africana hi ha diferents corrents que diuen que si i altres que no.
2. Seqüència cultural del Neolític al PO i característiques generals
- Les diferents regions funcionen de forma independent dins d’aquest procés global
del neolític.
- Xarxa d’intercanvi entre les diferents poblacions.
- Les societats agropecuaries, procés constant però lent.
- Al final d’aquest canvi (quan es consolida) això pasarà a Europa
PPN: Pre-pottery Neolític (sense cerámica) A, B i C
PN: Pottery Neolític A i B
BAI: Big Arrowheads Industries
El Kebarià: s’inicia al Paleolitic Superior, desde el Negev (Isrrael) fins a la costa del Líban,
son caçadors recolectors i es mou moltíssim per lo que tenim informació de campaments
petits. S’han trobat tot tipues de jaciments, destaquen per un tipus de puntes de projectils
(puntes kebarians) 18000-12200 aC..
El Natufià: cultura de transició entre el Mesolitic i el Neolític 12800-10200 aC.Sederització,
sorgeix en el Llevant. Característiques:
- L’arquitectura de les cases, més estables; les plantes en forma circular o semi
circulars, hi ha una part enterrada. Formada per una llar de foc, una aixada, una sitja,
un molí, “objectes rituals”, els morters, les falç (per saber que es una casa).
- Continuació de la industria microlits geometrics. Economies caçadores recolectores
però son cultures més sedentaries i l’aparició del sitjes indica que s’estan
desenvolupant6
- Economia Caçadors recolectors, desenvolupament de l’emmagatzematge.
- Aparició d’un nou sistema simbólic: figuretes de pedra polida. “Ain Sasrri” primera
representació d’una abrçada en una figura polida, datació d’uns 11000 anys
(exemple de sedinteració).
Khamià: la sedentarització s’accentua, però encara son caçadors recol·lectors; la seva
cultura respon a un jaciment anomenat “el Khiam” (al mar mort). Cultura que es
desenvolupa entre l’actual Isrrael-Palestina, Cisjordania, part del Sinai i part de Siria. Puntes
de Khiam, la part de sota una forma particular (les cotadures); s’inicia l’ús dels tubots i
apareixen els enduïts de terra amb cal. 11000-10200 aC.
Zarziá: caçadors recolectors, ocupacions d’abrics i coves, de la èpca musteriana fins a la
neolítica . (jaciment de Zaxi Chemi Shanidar), epipaleolític.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Bloc 4 - Prehistoria y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!

Bloc 4: Expansió i consolidació de les societats productores

4.1 El Neolític del Proxim Orient Introducció Creixent fèrtil 1 El Llevant desde el sud del Sinaí fins al sud de Siria 2 Anatolia (territori enorme) només part central i sud-est, desde la Capagocia fins als monts del Taure. 3 Curs mitjà del Eufrates desde l’actual nord-est de siria fins al nord-oest d’Irak. 4 Mesopotamia desde el curs baix del Eufrates i el Tigris fins al sud-est del Zagros Aquesta neolitització serà la responsable de la posterior europea i nord-africana? La europea si, de la africana hi ha diferents corrents que diuen que si i altres que no.

  1. Seqüència cultural del Neolític al PO i característiques generals
    • Les diferents regions funcionen de forma independent dins d’aquest procés global del neolític.
    • Xarxa d’intercanvi entre les diferents poblacions.
    • Les societats agropecuaries, procés constant però lent.
    • Al final d’aquest canvi (quan es consolida) això pasarà a Europa

PPN: Pre-pottery Neolític (sense cerámica) A, B i C PN: Pottery Neolític A i B BAI: Big Arrowheads Industries

El Kebarià: s’inicia al Paleolitic Superior, desde el Negev (Isrrael) fins a la costa del Líban, son caçadors recolectors i es mou moltíssim per lo que tenim informació de campaments petits. S’han trobat tot tipues de jaciments, destaquen per un tipus de puntes de projectils (puntes kebarians) 18000-12200 aC.. El Natufià: cultura de transició entre el Mesolitic i el Neolític 12800-10200 aC.Sederització, sorgeix en el Llevant. Característiques:

  • L’arquitectura de les cases, més estables; les plantes en forma circular o semi circulars, hi ha una part enterrada. Formada per una llar de foc, una aixada, una sitja, un molí, “objectes rituals”, els morters, les falç (per saber que es una casa).
  • Continuació de la industria microlits geometrics. Economies caçadores recolectores però son cultures més sedentaries i l’aparició del sitjes indica que s’estan desenvolupant
  • Economia Caçadors recolectors, desenvolupament de l’emmagatzematge.
  • Aparició d’un nou sistema simbólic: figuretes de pedra polida. “Ain Sasrri” primera representació d’una abrçada en una figura polida, datació d’uns 11000 anys (exemple de sedinteració). Khamià: la sedentarització s’accentua, però encara son caçadors recol·lectors; la seva cultura respon a un jaciment anomenat “el Khiam” (al mar mort). Cultura que es desenvolupa entre l’actual Isrrael-Palestina, Cisjordania, part del Sinai i part de Siria. Puntes de Khiam, la part de sota té una forma particular (les cotadures); s’inicia l’ús dels tubots i apareixen els enduïts de terra amb cal. 11000-10200 aC. Zarziá: caçadors recolectors, ocupacions d’abrics i coves, de la èpca musteriana fins a la neolítica. (jaciment de Zaxi Chemi Shanidar), epipaleolític.

El PreP Neolític A (10200-8700)

Economía:

  • Pre-domesticació, encara no son societats productores, son pre domèstiques, es produeix una explotació intensiva dels cereals silvestres.
  • Agricultura i Ramaderia Pre domèstica. Cultures:
  • Aparició de grups de cultures regionals: Mureybetià, Sultanià, Aswadià Arquitectura i Habitatge:
  • Planta circular, bicelulars o celulars. Formada per Sitges. Tenim evidencia de que els murs estan formats per tubots i no per fusta.
  • Continuïtat amb el lloc d’ocupació.
  • Cada cop són més grans, augment de poblacions. Tecnología:
  • Tot lo vist abans (generalització de la falç), utilització d’obsidiana (intercanvis comercials entre la capadocia i del eufrates mitjà), primeres destrals polides. Món Sombólic:
  • Dualitat, Deessa mare i el Brau. Tell Aswad (Siria): Ocupa unes 5 hectàries a 48 km de Damasc, descobert als anys 60, 6m. de potencia estratigràfica. Jericó Cisjordania: assentament fertil amb aigua, havia una comunitat natufiana. Es veu la continuïtat del natufià; habitatges de planta circular, utilització de tubots en la construcció i l’endossament del terra amb cal. Presència d’una torre del preceramic A de 8.5 d’altura i 10 de diametre (hipòtesi: construcció defensiva, però també ha pogut ser una especie de pressa o de tipus cultural/culte)

Preceràmic B (8700-6300)

  • Sistema agropecuari (agrícola i ramader consolidat) i les seves conseqüències: canvis tecnològics, econòmics…
  • S’expandeix ràpidament del Eufrates Mitjà i Llevant septentrional al meridional i cap Anatolia sudoriental. Es produeix també la colonització de Xipre.
  • Llevant septentrional, 4 etapes: antic, mitjà, recent i final.

Preceràmic B antic i mitjà (8700-7700)

  • Canvis en la tradició arquitectònica i funerària: pas de plantes circulars a rectangulars; es documenta l’aparició d’edificis de caràcter col·lectiu; Inhumació sota el terra de les cases i culte als cranis; incipient jerarquització social (tractament distintiu dels difunts) Tell Aswad i Jericó: utilització d’argila i cal en cranis, figures, construccions... Tecnología:
  • intercanvis comercials, ús de nous materials com l’obsidiana, per desenvolupar tot tipus d’eines. Economía:
  • Conclouen tots els processos de domesticació dels cereals i les lleguminoses.

Canvis en l’espai: cases més completes per l’urbanisme

Aparició dels Tells: Hüyuk, Tepe i mogull Arquitectura: implicacions socials del pas de la casa rodona a la rectangular ● Tecnològic (l’ús del tovot i la tàpia) ● Social (el pas de la casa rodona a casa quadrangular)

  • Aquest pas pot indicar que hi ha una organització diferent d’una comunitat, i tot això ens fa pensar que hi ha una revolució mental que correspon a una nova visió del món.
  • Organització i aprofitament de l‘espai exterior de la casa
  • No és un fenomen que apareix de sobte, és un pas progressiu, i no es dóna arreu amb la mateixa rapidesa.
  • Planta circular:Limitació d’espai, límits concrets, ja que és difícil ampliar una planta circular. El diàmetre màxim és de 8 metres. Sensació de caos. (mureybet) - és un jaciment on es van trobar cases circulars. Les dimensions son mitjanes. Bastan caòtic tot.
  • Planta quadrangular: Abandonament de les unitats semiexcavades, murs s’aixequen des del terra sobre un sòcol de pedres, pots adjuntar mòduls i engrandir pràcticament sense límits l’espai domestic. A partir del 8000 ac l’arquitectura cuadrangular es dominant.
  • Organització col·lectiva de l’espai:
  1. Arees d’activitats específiques de caire comunal
  2. Espai lliure de construccions (places)
  3. Edificis singulars, no residencials, els santuaris
  • De construccions ordinaries a únics.
  • Els edificis singulars o primers santuaris/culturals:
  1. Ús de la pedra en murs, terra (enllosats) i pilars interns decorats.
  2. L’espai interior sol ser d’una unica sala de terra.
  3. Esquelets humans sensers o només cranis.
  • Nova expressió simbòlica: primeres estatues Ain Gazal 8300- aC. Gobekli Tepe: 9000 aC. Anatolia, Turquía. Es diu que és el més antic del món. Preceramic A. Planta circular. Pilars monolitics en forma de T. Fase de predomesticació, fauna salvatge decoració. Nevali çori: 8500 aC. Anatolia, Turquia. Un adoratori amb esteles centrals i fornícules. Reforç per col·locar escultures u figures, forma semicircular.

JACIMENTS:

  • Jericó, Palestina: Tell el Sultan, potencia estatigrafic molt gran. Mur amb pedra seca 3 metres d’amplada, i una torre de 10m d’alçada amb escala interna, per vigilar o emmagatzemar; preceramic A, B i posterior.
  • Jarmo, Iran: situat a les muntanyes del Zagros ocupa una extensió de 1.5 Ha. 7500 aC. es un poblat neolític agrícola i ramader. Les cases son rectangulars e indicis que indiquen que son llocs domèstics.
  • Tell Magzalia Irak: preceramic B, 7500 aC. mur perimetral de pedra amb torres i entrada en ziga-zaga (defensiu).
  • Çatal Húyuk (Turquia): 5500 - 5700 aC. Situat a la plana de Konya, just en una cruïlla de camins. Destaca una pintura que representa la propia ciutat i el volcá Hasan Dag. Importància per la excavació i la reconstrucció històrica que se n’ha fet. 13Ha d’extensió. Comunitat d’uns 6000 habitants. Centre de manufactura de diferents productes. Cases rectangulars de doble planta, l’accés era pel sostre. Els adoratoris/recinte cultural + de 40, la deessa mare, bucranis (camps de brau). Món funerari: molts enterraments dins dels adoratoris, farsells de color vermells (roba que envolta al difunt).

EL NEOLÍTIC A EUROPA

4.2 L’inici de les comunitats neolítiques a Europa.

1.La difusió del Neolític a Europa

  • 4 grans àrees geogràfiques
  • Període Boreal i Òptim climàtic o Atlàntic 7000-5000 aC a Europa hi ha una expansió difusionista.
  1. Models de difusió del Neolític a Europa: Teoría tradicional Gordon Childe teoría del Oasis Dues corrents de població durien les innovacions del PO a Europa
  • Via Danuviana
  • Via Mediterranea Com?
  • Models basats en procesos de colonització
  • Models basats en la aculturació Model d’onada d’avançament d’Ammerman i Cavalli-Sfora (1984), a partir de la genètica podem saber a quina velocitat es poden desplaçar aquestes poblacions a Europa. Intenten demostrar que cada any avancen 1 km però es pot demostrar fácilmente que no es fiable aquesta teoria. Teoria:
  • L’agricultura i el creixent demogràfic son expansius
  • Genética
  • Datació de carboni 14, debil activitat migratoria
  • Expansió amb una velocitat constant Crítiques:
  • Pocs jaciments que demostrin aquest avançament d’1km per any, a més de que no tenen en compte la orografia. Model basats en processos d’aculturació
  • Concepte de frontera, una frontera mòvil, teoría de la frontera, que implica contactes en ambdós sentits. 3. Egeu Balcans i Danubi Neolitització Grècia i Balcans autòctona?
  • Agrotip salvatges / silvestres animals i plantes del PO
  • Adquisició al mateix nucli proximoriental

Neolitització a zones més pròximes a Grecia (costa de Dalmacia i punts d'Italia) a finals VII mil·lenni aC. Tipologies ceràmiques Fenimen molt complex Regions de Trieste costes orientals de la península Itàlica (pugliá) i Sicilia Finals VII mil·lenni aC. i durant VI aC horitzó ceràmiques impreses especialment ceràmica cardial***

4.1 - L’Italia meridional A finals del 6é mil·leni a la zona sud de la península, en les valls fèrtils, i les cabanes en forma rectangular envoltades fossats en forma de “C” per a que no s’escapin els animals o per a tenir un control i drenatge de l’aigua o per aguantar les palissades (plana del Tavoliere) (passo Di Corvo, l’excava la universitat de Génova, datació del 6é fins al 4rt mil·leni aC.).

4.2 La Itàlia central i meridional Jaciment de la Marmotta, localitzat a la zona del Zaci, sota l’aigua del llac del Bracciano, totalment agrícola, i utilitzen també recursos del llac.

4.3 França 6é i 5é mileni l’antic 2 zones de Neolitització, 2 tradicions: al nord i centre Ceràmica de banda (Rubané) i al sud la Ceràmica Cardial. Neolític mitjà, en el IV mil·lenni (Chassey).

5- Illes Britàniques i altres àrees marginals

5.1 Illes Britàniques V mil·lenni Les ocupacions arriben pel mar, on es produeix una aculturació. Enclosures i Henges (recintes tancats). Henges: estructures arquitectòniques històriques en forma ovalada o circular que consisteix en una excavació limitada, per una rasa (zanja) i un terraplé. Avebury: fossat de 10 metres en forma de talús, 400 metres de diàmetre. Avingudes processionals, de caire religiós. Silbury Hill: construcció prehistòrica d’origen antròpic més importants d’Europa, 160 metres de diàmetre, 40 metres d’alçada. Possible ús per a la astronomía.

5.2 Periferia d’Europa: Skara Brae (Illes Òrcades) 3100-2500 aC. Cabanes circulars, s’accedeix pel sostre, part de la casa construïda en pedra i subterranea per protegir-se del vent.

5.3 Periferia d’Europa: Neolític Alpí (SuÏssa) Cultures de Cortailod i Egoizwil Cledes a les zones de pastures i els poblats patafítics.

5.4 Periferia d’Europa: Península Ibérica *** La Draga (Banyoles) El poblat Neolític lacustre més antic d’Europa (5500 aC.) Mines de Variscita, de color verdós.

4.3 La plenitud del Neolític a Europa: El megalitisme Megalitisme: Construccions fetes amb grans blocs de pedra o paraments ciclopics (construcció sense argamassa); Es un fenomen europeu (transcendeix cultures en l’espai i en el temps) que va desde el Neolític fins a la edat del Bronce. Fenomen molt complexe, cronologia molt amplia V-II mil·leni aC. circumstància comuna en diferents territoris europeus. Per tant destaca en: Pluralitat i diversitat (arquitectura i altres funcions); discontinuitat geogràfica. ● En la primera meitat del s. XX → tesis difusionistes moderades (Gordon Childe o Glynn Daniel) → “còpia” a partir de cultures més avançades com la micènica grega. Gràcies al C14 es van poder datar els megàlits més antics cap al V mil·lenni a.C. Per contra, els tholos ,micènics son del II mil·lenni a.C., així que la tesis difusionista moderna está equivocada. Diversitat funcional i estructural Construccions funeràries:

  1. segons tipología exterior: a. Dòlmens → moviment format per dos pedres en vertical i una en horitzonatal. b. Cairn → megàlit sepulcral monumental, que posseeix un túmul fet exhaustivament amb pedra seca.
  2. Segons tipología interior: a. Sepulcre de corredor → té un accés a partir d’un corredor a una cambra sepulcral. El corredor té menys alçada que la cambra sepulcral. Passadís oriental cap a l'est (on surt el sol). La majoria estaven coberts per túmuls i és una de les estructures més antigues. b. Galeries cobertes → es diferència del sepulcre de corredor per l’absència de diferències entre el corredor i la cambra → amplada constant c. Càmbres simples → estructura d’un dòlmen sobre corredor d. Cista → Es tracta d’una caixa semiexcavada feta amb lloses de pedra amb accés per la part superior Construccions no funeràries
  3. Els menhirs (pedres llargues) → monument megalític prehistoric format per un monòlit en posició vertical. a. Es poden treballar i a vegades estaven decorades b. Interpretacions: i. Marca que delimita un territori ii. Marcador de caràcter religiós. Marquen un territori sacre iii. Marcador d’un esdeveniment, d’un personatge
  4. Els alineaments (o cursos) → conjunt de menhirs dipositats en una o diverses filades en paral·lel. a. Interpretacions: i. Lloc de concentració de druides (s. XIX) ii. Associat a temes de calendari, els altres, podien marcar equinoccis o solsticis…

Hi havien girafes, taurons, balenes… molt diferent a lo que es avui dia; ecosistema molt diferent

1.1 Introducció i Cronología Cadenes muntanyoses Jewel i Weinat, Gilf Kebir (egipte 2a catarata)

Òptim climàtic 9000-5000 aC. 3500 aC aridesa irreversible, com el coneixem avui dia

1.2 Evidències de domesticació

  • Focus subsahariana: Arrós, Mill i el Sorgo
  • Focus saharià: 5000 aC. primeres evidències agropasturals amb la probable domesticació autòctona dels bòvids (Bos Taurus). Lo primer que es domestiquen son els bòvids. Domesticació d’animals al Nord-Est africà. Poca evidència arqueológica a causa del moviment de dunes. Quan? sobre el 8é mil·lenni es domesticaria el Bos africanus. Nabta Playa 9000 aC. construcció no funeraria Aparició de la ceràmica abans que la domesticació? Sí, Neolític al Sudàn Mesolitic Ceràmica VII aC.; Fase Neolitica V aC Jaciment de Ti-n Hanakaten Periode d’animals salvatges 10000-6000 aC. 7000 - 2000 Periode dels pastors/ramats Introducció del camell 1000 aC. pels perses Rodes carros s.18 aC introduït pels hicsos