¡Descarga BLOC A: EDUCACIÓ I CONTEXTOS EDUCATIUS y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
APUNTS BLOC A
LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL
Elements:
- Perspectiva
- Individualisme → tot allò de la societat que afecta a l’individu i a la societat.
Procés de socialització: forma en què els éssers humans interioritzen el conjunt de normes, costums i valors.
Giddens → procés de doble estructuració. Som part biològica però també estem
configurats per valors socials/culturals.
- Som capaços d’internalitzar elements culturals.
- Tenim la capacitat de generar canvis.
Normes socials: Peter L. Berger es refereix a que dins de cada societat són necessàries algunes
normes conductuals per mantenir un ordre.
- Normes explícites: Normes que s’expressen clarament i amb determinació.
- Normes implícites: Normes no escrites, però evidents per tots/es, pot ser oficial, però casi
sempre informal (Costums, valors...).
Institucions socials: guia/patró de comportament que regula les accions humanes amb un
conjunt de regles i normes destinades a organitzar la societat. Els imperatius institucionals, en
certs moments, ens treuen els dilemes tancant-nos les portes a diverses opcions. Sovint actuen
com a reguladors de la convivència intentant solucionar els problemes socials fonamentals i les
necessitats bàsiques de la societat.
Exemples: institució familiar, les institucions polítiques, les institucions educatives, les religioses i les econòmiques.
El llenguatge té la capacitat de modificar com és el món.
Sociologia: ciència que estudia els fenòmens socials (ordre social, canvi social i el conflicte).
Microsociologia→ estudia l’individu. El significat que li donem a les nostres accions. Com l’individu configura la societat.
Macrosociologia → estudia la societat. Com la societat configura l’individu.
Lourdes Expósito Educació i contextos educatius 1
SOCIETATINDIVIDU Durkheim (1858-1917) → societat a l’individu. MACROSOCIOLOGIA
Weber (1864-1920) → individu a la societat. MICROSOCIOLOGIA
Element macrosocial a partir de l’individu.
Capitalisme→ basat en les relacions de tu a tu.
Conclusió: els individus van formar el capitalisme.
Estudi sobre el suïcidi per demostrar-ho (societat i posició).
Conclusió: la societat defineix les coses de l’individu.
Es pot veure de dues formes = NAIXEMENT DE LA SOCIOLOGIA
A. Compte → “el món té un ordre i ningú l’estudia”
S. XVIII-XIX→ a partir d’aquí hi ha canvis més ràpids.
La sociologia és una perspectiva (mirada sobre un objecte d’estudi).
Einstein : “es la teoría la que decide lo que nosotros observamos”
Coneixement : eina que ens ajuda a apreciar la realitat.
Visió crítica ARGUMENTACIÓ (quin és el concepte?, per què?).
Cada marc teòric és una perspectiva social. Un dels elements fonamentals és: Desemmascarar → les coses no són el que semblen.
Merton → sociòleg funcionalista fa el procés de desemmascarar de com s’organitzava el món.
El món s’organitza en dues funcions:
- Les funcions manifestes: allò que els individus tenen consciència de fer (motiu).
- Les funcions latents: coses secundàries i involuntàries que és donen quan es fa alguna cosa.
El ball de la pluja dels indígenes. Anar a l’escola
Funció manifest: perquè plogui
Funció latent: per diversió, per fer pinya.
Funció manifest: aprendre, formar-se, conèixer a gent.
Funció latent: trobar relacions (amistat, amor), els pares estiguin lliures.
Hem de definir quin és el problema individual, social i sociològic.
Lourdes Expósito Educació i contextos educatius 2
- Integrem la cultura a la nostra identitat. La cultura se’ns impregna gairebé com si fos genètica. Es confonen aspectes culturals com si fossin biològics.
- Està socialitzat ens ajuda a relacionar-nos amb l’entorn.
Tipus de socialització:
- Socialització primària: es dóna durant la infància i ens fa membres de la societat (ens dóna els valors concrets de la societat).
- Socialització secundària: qualsevol procés que porta a l’individu ja socialitzat, a obrir-se a nous sectors de la societat. Per exemple, els amics
Agents de socialització: el grup d’iguals (família i amics), l’escola, mitjans de comunicació.
Determinants processos socials els naturalitzem, ja que, els tenim molt interioritzats.
Teoria del Rol ( H. Mead ) → (interaccionisme simbòlic: conèixer les relacions més properes de les persones) va desenvolupar aquesta teoria.
Podem tenir rols diferents (pare, amic, professor...), però el rol ens proporciona el patró de comportament depenent de la situació social on ens trobem. Hi ha elements i processos socials que ens obliguen a incorporar el rol, hi ha uns determinats codis. Hi ha codis socials que ens indiquen com ens hem de comportar en cada lloc.
- Els jocs de rol en els infants són molt importants per configurar la seva personalitat.
IDENTITAT
La identitat no és quelcom determinat. Té un element social. En el procés d’identitat construïm la nostra personalitat. Aquesta està provada de forma constant i s’ha de regir per com és mou el món, nosaltres construïm la nostra personalitat però ens hem de limitar al sistema, a la societat, ja que sinó quedaríem exclosos.
Persones excloses de la societat: sense sostre, drogoaddictes, presos, avis, persones que estan a psiquiatria.
El desviat social és aquella categoria que fa referència a l’exclòs social. Per tant, socialment, també definim a l’exclòs
PREJUDICI
Suposa una oposició al judici. Ens facilita la vida tenir prejudicis, perquè ordena la societat (dona a la cuina, home a treballar), però si et quedes amb aquests el que provoca és una desigualtat social. Afectarà el destí de la víctima i a la seva consciència.
Exemple: vídeo de la classe dividida (tipologia dels ulls). Nens amb ulls blaus i ulls marrons; als nens d’ulls blaus els hi diem que no valen per res, i als d’ulls blaus que són els més “guais” i millors. A l’hora de fer un examen els nens amb ulls marrons trauran millors resultats que els d’ulls blaus.
CONCLUSIÓ: L’individu interioritza les normes socials a través del procés de socialització i això el permet desenvolupar-se en el seu context social.
Lourdes Expósito Educació i contextos educatius 4
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
És una forma de “mapejar”. És un dibuix de les desigualtats socials, és a dir, com està organitzada la societat.
Exemple: coeficient de gini; coeficient entre les classes altes i baixes. Alemanya per exemple te un coeficient de gini molt baix. Aquí a Espanya aquest amb la crisi ha crescut. Brasil té un coeficient de gini molt alt, trobem rics molt rics i pobres molt pobres.
Quin paper té l’educació en tot això? En la reproducció de les desigualtats socials.
Estructura social: conjunt d’eixos de desigualtat que racionen les probabilitats d’accés als recursos socials. Forma que adopta el sistema global en les relacions amb els individus.
Eixos de desigualtat:
Lourdes Expósito Educació i contextos educatius 5
- Aquest entorn no ha estat escollit ni volgut.
- L’economia és allò que defineix el món i serà el sistema econòmic el que definirà tota la resta. És el que s’anomena superestructura..
Classes socials per ell:
La burgesia
- Es activa perquè pot fer fàbriques. (té diners)
- Són passius perquè formen part del sistema (crisis)
El proletariat
- Venen les seves hores de treball.
- S’organitza en col·lectiu i entén la seva explotació
LA TEORIA DEL VALOR
- Valor d’ús: (valor sentimental) queda xafat en la societat capitalista.
- Valor de canvi: dada objectiva (una cadira costa 10€).
A la societat mercantilista: venc un producte, obtinc diners i amb això compro més productes.
→ Exemple: tinc un tomàquet, el venc i obtinc diners i amb això puc comprar un plàtan.
A la societat capitalista: tinc uns diners, faig uns productes, els venc, tinc més diners.
→ Exemple: tinc diners, munto una fàbrica de cadires i les venc, i amb les vendes obtinc més diners.
Una riquesa que s’ha fet entre molts treballadors (benefici) la gaudeixen molt poques persones.
Deia que hi havia una relació entre capitalista i treball, i d’aquí parla d’explotació ( traspàs de riquesa d’un col·lectiu a un altre).
Alienació: (en el sistema capitalista una part molt important la pateix) Quan el treballador està en el seu lloc de treball no pot decidir sobre el producte, i tampoc hi ha capacitat d’interactuar. L’únic que vens en el treball és la teva capacitat de produir, per tant provoca que els treballadors no es desenvolupin intel·lectualment.
Distingeix entre tres tipus d’alienació:
- Del producte: no tinc control del que produeixo.
- Del procés de producció: no tinc control de com ho produeixo.
- Ésser humà vs. ésser humà: no tinc control de a qui ho produeixo.
Conclusió: el concepte de classe social no va lligat amb els diners que es guanyen, sinó que també va molt lligat al món en el qual vivim.
Pierre Bourdieu (sociòleg)→ “ La distinción ” Mira la societat com a col·lectius que pensen i actuen de forma diferents. Aquestes distincions no tan sols són produïdes pel capital econòmic, sinó també capital cultural. Pregunta a la societat que es valora com a molta cultura o poca cultura.
Arriba a la conclusió que la nostra posició social està definida per la nostra capacitat econòmica i cultural. Davant d’aquest conflicte tenim uns indicadors per accedir a la cultura.
Cada classe social va lligada a una cultura i a una forma de fer. Segons la classe social on estiguem actuarem d’una forma o una altre. Bourdieu diu que els col·lectius estan interrelacionats i hem de fer distincions.
Exemple: si la classe popular escolta música clàssica, els de classe alta procuraran buscar una altre tipologia per distingir les classes.
Quan parlem de classe social, darrera hi ha tota una cultura que entra amb interrelació amb l’escola.
Paul Wills → (El sistema educatiu ajuda a millorar la societat, saber si la educació facilita el canvi o la reproducció.) Un dels elements que no afavoria a la educació de les classes treballadores era més la cultura o els valors que tenien que no el seu nivell adquisitiu.
ESTRATIFICACIÓ DE GÈNERE
Sobre una característica biològica i arbitrària, s’ha construït una categoria social. Aquesta s’ha objectivat (la veiem com a real).
Quan parlem de concepte de gènere, l’internalitzem i acaba formant part de la nostra identitat. Per tant, podem parlar d’una identitat sotmesa a discriminacions.
Sexe: divideix els individus d’una espècie entre femelles i mascles a partir de diferències biològiques.
Gènere: fa referència a les característiques socials i culturals que se li atribueixen de forma diferent als homes i a les dones, i que determinen les formes de pensar, sentir i actuar.
El que significa masculí i femení va diferent en cada societat. Hi ha codificacions culturals que afecten i que són diverses. Per tant, s’ha d’entendre que és una característica arbitrària sobre la qual han construït una diferència. Som una construcció social.
Simone de Beauvoir → “ No se nace mujer, se llega a serlo ”.
Hi ha dos perspectives feministes:
- teories feministes que es relacionen amb les identitats (Com les relacions ens afecten i per tant actuem). Poder de dins cap a fora.
Entre masculí i femení hi ha una divisió de gènere del treball, i aquesta es reprodueix socialment. És una divisió de necessitat.
Podem parlar d’una divisió generalitzada del treball. És una relació de necessitat perquè tan els elements de cura (dones) com els reproductius (homes) s’han de dur a terme de manera conjunta. Com més democràtica sigui una societat més fàcil serà accedir a posicions per voluntat i no per imposició.
Tipus de famílies
Família tradicional: dos gèneres ben diferenciats i també les seves tasques.
Família democràtica/associativa: dos individus de la parella són autònoms econòmicament i els dos ajuden a la cura de la família i en les tasques de la llar (sistema igualitari).
Quan una relació tradicional es trenca, hi ha una dependència i amb això hi haurà un conflicte real (per exemple la dependència economia). Una relació de tipus associatius i haurà un dol però no hi haurà cap conflicte real.
La posició masculina o femenina (gènere) pot estar coberta per algú biològicament home o dona (sexe).
Ex: la Merkel té una posició masculina però si ens fixem en el sexe és una dona.
ESTRATIFICACIÓ D’ÈTNIA
Raça: la definim a través d’uns elements biològics. Abans es centrava en característiques fisiològiques i físiques. Actualment es centra amb característiques biològiques geogràfiques (Àsia, Amèrica, Europa), és a dir que, tot hi que tots compartim unes característiques genètiques, podem fer una distinció per col·lectius (raça).
La humanitat s’ha anat desplaçant segons recursos, conflictes entre col·lectius... Els moviments migratoris han existit sempre en tota la història. Actualment trobem moviments migratoris per temes econòmics i per conflictes concrets (Síria).
Etnicitat: grup definit a partir de les seves pràctiques culturals.
Nacionalitat: és una qüestió política, que afecta sobretot al lliure moviment.
Ètnia: trets culturals.
Els moviments migratoris d’Espanya (2000-2008), va ser per cobrir els treballs pocs qualificats. Amb la crisis molts immigrants han marxat i moltes persones de nacionalitat espanyola van haver de marxar.
Raons:
- Sempre hi ha hagut moviments migratoris (Segons recursos, conflictes polítics). Avui en dia són per qüestions econòmiques i per conflictes polítics.
El concepte d’ immigrant des d’un punt de vista més filosòfic, un immigrant és una etiqueta que s’atribueix quan aquest individu nou arriba en un altre lloc.
Manuel Delgado → ens dona un anàlisi molt bo, el concepte d’immigrant té una categoria diferent a la de ciutadà, sembla dons que no té el mateix dret ni deure que la resta. Al posar aquest codi d’immigrant construïm un concepte, una categoria i ens ajuda a definir tot un col·lectiu a partir d’uns prejudicis. El concepte d’immigrant el tenim deformat, i hem creat una idea que el concepte d’immigrant fa referència a una classe baixa.
L’ immigrant sempre ha de tenir uns codis diferents a nosaltres, creem aquesta categoria i això provoca que els deixem en el “Limbo”, no són ni d’un lloc ni d’un altre. Arribem a una ciutat però mai se’ls acaba de treure aquesta etiqueta, i no estan a cap lloc.
Construir aquesta codificació ens fa definir-nos a nosaltres mateixos. A través d’estigmatitzar a un col·lectiu, definint-los com tot allò que no som, nosaltres acabem definint com som nosaltres mateixos.
Som capaços de construir una categoria que no és la nostra i això ens fa que no emfatitzem amb ells. Aquest ells i nosaltres estem creant unes categories separades a nosaltres, i això justifica processos d’exclusió i explotació social, és a dir com determinants codis culturals fan que legitimem la discriminació. Aquesta justificació cultural de la diferència genera també la desigualtat social.
Ex: una xoni, un quillo, ja està bé amb que treballi en el Mc Donalds (llocs de treballs poc qualificats). Acceptem que aquests col·lectius ja estan bé aquí.
Quan nosaltres construïm uns codis d’un nostres a un ells i això justifica processos d’exclusió i explotació social. Ja que es diferent a nosaltres, et facilita discriminar.
Ha d’haver un procés d’integració jurídica, és a dir, garantia d’igualtat enfront la justícia per autòctons i immigrants.
Tipus d’aproximacions a la diversitat:
- Pluralisme cultural (Anglaterra)
Els nouvinguts poden viure amb les seves cultures i idiomes, i nosaltres us ho facilitarem perquè ho podeu fer.
Els nouvinguts formen ja part en drets i deures de l’estat francès i consideren que s’adaptaran ràpid a la cultura francesa.
A Catalunya, el model és una barreja entre els dos.
Els dos models en principi cerquen trencar les desigualtats per raons d’ètnia però ens els dos casos és difícil.
Quan es parla d’immigració:
- S’ha de trencar aquesta homogeneïtat perquè sinó s’accepta com a un prejudici.
- No són grups tancats.
Posicions socials des d’un punt de vista de gènere, econòmic i d’ètnia determinen el nostre accés i els nostres recursos i com es creen uns discursos legitimadors de la diferència.
FAMÍLIA
És a dir, estem formats per una cosa que ens fa diferents però que hi ha un element social que ens ajuda a relacionar-nos.
Etapes de socialització:
- Infants petits (-8): l’infant és socialitza amb els jocs.
- L’altre generalitzat (+8): és conscient que ha de seguir unes normes alhora de socialitzar-se.
La nostra identitat es configura amb la reacció directa que tenim de l’altre persona.
Canvis socials amb impacte en la família:
- Diversificació dels models familiars.
- Reducció relativa de les funcions de les famílies.
- Procés d’individualització i urbanització: privatització de la família
- Canvi de rol en les dones: erosió de la família patriarcal i major inestabilitat.
- Els fills actualment són una despesa per a les famílies, i no contribueixen a l’economia familiar.
- Canvis sòcio-demogràfics: pocs fills però més anys (noves pautes de relacions familiars.
Estils de socialització: tenen un efecte en el procés maduratiu
Control normatiu: normes que imposa la família als seus membres.
Suport afectiu: preocupació sobre l’estat de l‘infant.
Segons aquestes dues variables, sorgeixen diferents comportaments:
♦ Permissiu: hi ha un suport afectiu alt (no hi ha distància entre pares i fills), però en canvi s’estableix poc control normatiu. Nens molt centrats en les seves necessitats, que no segueixen les normes, i poc control i disciplina.
♦ Contractual: hi ha suport afectiu però els pares marquen uns límits als seus fills, és a dir, hi ha unes normes definides i unes altres que estan obertes a la negociació.
♦ Proteccionista: distància entre pares i fills és reduïda, hi ha molta comunicació amb l’infant. Hi ha unes normes molt definides que no són mòbils. i s’han de seguir. Típic en les famílies tradicionals. Els infants desenvolupen les seves habilitats comunicatives per expressar les seves emocions.
♦ Autoritari: molt poc contacte emocional i en canvi, hi ha un control pel seguiment de les normes. Això provoca submissió o rebel·lió. Dificultats en l’expressió emocional i en el desenvolupament de l’autonomia de l’infant.
♦
Anòmic: no hi ha contacte normatiu i no hi ha contacte emocional (famílies desestructurades). El nen pateix desorientació, a causa dels canvis constants, i té problemes psicològics (baixa autoconfiança, poques habilitats socials i poca capacitat de resolució de conflictes).
Suport afectiu
GRUP D’IGUALS
Haurem de parlar primer d’un grup social per entendre’l millor. Un grup social és un grup de persones que mantenen algun tipus de relació, que són conscients de que hi ha un jo i uns altres, que tenen uns objectius i activitats compartides i hi ha una relativa estabilitat. Els membres d’aquest grup tenen mateixa categoria d’edat. És un grup primari, això significa que és caracteritza perquè implica un fort vincle afectiu i hi ha una relació cara a cara.
El grup d’iguals no té una funció explícita de socialitzar. Sosté normes, té determinats mecanismes de control social i defineix uns models de relacions propis. Contribueix a la identitat de la configuració personal.
En els infants: el grup d’iguals és un espai de joc, d’imitació (rols), de rutina (uns amics que veus cada dia). El joc és un element fonamental, perquè és posa en pràctica la inclusió i la exclusió dels nens. El referent més important per un infant és un altre infant, ja que busquen l’exemple. Com a éssers humans, tenen el desig de pertinença d’un grup.
En els adolescents: és on s’aprenen diferents comportaments (que volen ser, amb que s’identifiquen). Conducta valorada constantment (codis que s’han de seguir). Murmuració, ridícul entre en joc. Paper clau que té definir uns gustos, qui són, què senten. És important com el grup d’iguals genera uns codis allunyats de la família, i normalment contradictoris amb aquesta (volen allunyar-se dels pares). Tribus urbanes tenen un paper molt important.
Post-modernisme: vivim en un món diferent, amb uns codis diferents. Els processos del grup d’iguals dels adolescents està molt lligat amb aquesta postmodernitat. Les coses funcionen diferent i s’han d’entendre i adaptar-se. Alguns elements del postmodernisme són:
- Neoindividualista: vivim en una societat cada com mes individualista. Davant de la societat d’individualitat s’ha convertit en un refugi. La falta de creença amb els ideals col·lectius porta a cercar aquest procés.
- Hedonisme: cerca el plaer i moltes experiències noves. Sempre ens ho hem de pensar bé. També es volen complir tots els desitjos de manera immediata, això afecta al grup d’iguals (consum sobretot)
- Pensament feble: els grans ideals han mort.
Gisec (filòsof) → diu que aquets processos de passar-ho bé que ens semblen de llibertat, de saltar-nos les normes etc en realitat porten a processos de consum totalment capitalistes. Allò que ens sembla més radical a fer en realitat és el que està més controlat en la societat. Per tant aquesta forma de passar-ho be acaba controlant-nos.
L’estabilització de la vida: s’ha trencat la frontera entre art i vida.
Hi ha noves formes de relacions socials que han rebutjat als nous mecanismes de vida.
+ Contractual - +-Control de normes
TV I ALTRES PANTALLES
El mitjà audiovisual és molt important avui en dia, ha monopolitzat les relacions.
Primer farem un viatge pel llenguatge audiovisual per comprendre l’impacte d’aquest en la nostre societat. Intentarem veure la realitat en els mitjans de comunicació.
La forma de comunicar-nos és allò que pot definir l’evolució de l’ésser humà. El naixement de la impremta, la creació dels llenguatges... en el seu moment aquests van ser avenços molt importants per la humanitat, pel seu desenvolupament, van ser un canvi molt important el l’aprenentatge. De la mateixa manera aquest nou mitjà de comunicació ha tingut el mateix impacte sobre la societat.
Harry Pross → organitza l’evolució de la socialització amb els mitjans de comunicació:
- Mitjans primaris: s’utilitzen a partir del cos humà. Símbols, llenguatge
- Mitjans secundaris: L’emissor utilitza una màquina però el receptor no (diari)
- Mitjans terciaris: Tant emissor com receptor necessiten la màquina (ràdio, TV)
- Mitjans quaternaris: Tant emissor com receptor necessiten l’element electrònic però el receptor es torna en productor (Twitter, tothom dona la seva opinió, et pots assabentar de notícies a través d’aquesta plataforma).
Els mitjans de comunicació saben que tenen la funció d’entretenir, informar, formar... però tenen un espai i un impacte en la societat molt important. Per què aquests mitjans tenen aquest espai de monopoli? Ningú es obliga a obrir la tele ni a llegir el diari, llavors: De quina manera aconsegueixen que siguem consumidors? Ho fan a partir dels mitjans de comunicació amb el joc de seducció, sentiments, de connexió amb l’espectador, i si no és així, no tindrà espectadors.
- El grup godó: grup que engloba molts mitjns de comunicació (ex: la Vanguardia)
- El grup prisa: Ofereix tot un contingut (ex: el Pais)
- Corporació catalana de mitjans audiovisuals
Els holdings més importants de la comunicació tenen molt poder encara sobre nosaltres.
Vivim en un món ple de possibilitats però el nostre espai ideal fa que sempre escollim el mateix. (mateixa música, mateixes pel·lícules...).
El llenguatge audiovisual
Com les imatges en moviment, la pantalla, ha colonitzat les formes de comunicació. EL llenguatge audiovisual és fonamental per la comunicació en molts espais (televisió, mòbils, tabletes...)
Per entendre els efectes que té el llenguatge audiovisual en els processos de comunicació i de seducció parlem primer una mica d’història d’aquest llenguatge.
El cinema va néixer amb els germans Lumiere. Inicialment el cinema volia reflectir la realitat. Però més endavant el cinema es va convertir en un element de fascinació, ara cerca les maneres de fascinar. Això va passar per què va sorgir el cinema de ciència ficció, que principalment el que buscava era això, el gran públic, el gran format, la fascinació. Això fa el salt als anys 50 ja que és quan el cinema i el llenguatge audiovisual entra en la televisió. S’utilitza el llenguatge audiovisual com a mitjà per comunicar què passa en la realitat, apareixen els canals.
Aquest llenguatge creat per la ficció serveix per emocionar-nos, seduir-nos a través de les imatges. A vegades es genera una confusió entre el que és realitat i el que és mitjà de comunicació.
Algunes eines del llenguatge audiovisual: muntatge, música i so, plans, il·luminació... Per generar un impacte emocional, explicar alguna cosa però a través d’aquest impacte.
Ens explica i ens construeix de una manera o d’una altra. Això està bé amb un partit de futbol, en una sala de jocs... Però el que no està bé és utilitzar aquests recursos per explicar la realitat.
Baudrillard → Allò que entenem per realitat avui en dia, ja no ho és. Allò que sabem és un relat construït pels mitjans de comunicació. Allò que nosaltres percebim com a realitat perquè ens apropem amb els mitjans de comunicació ell diu que no és la realitat, sinó una altra cosa, i ell a això ho anomena híper realitat. A aquest procés de desvincular-se de la realitat ell li diu simulacre.
Definicions concretes d’aquests conceptes per Baudrillard:
- Realitat i ficció: l’univers dels mitjans de comunicació provoca que la ficció s’acabi tornant més real que la mateixa realitat.
- Hiperrealitat: l’ únic esdeveniment és el mateix mitjà, en l’interior del qual s’acaben tots els sentits
- Simulacre: és la producció artificial d’una imatge auto referent, alliberada de qualsevol relació amb el mateix món extern.
Quin efecte té en nosaltres consumir hiperrealitat? Concebre el món a través de la hiperrealitat?
Avui en dia ara tot passa per un món simbòlic imaginari i construït. Per aquí passen estereotips, ideals, definicions sobre el que un mateix hauria de ser... Hem generat un món de ficció que ens serveix com a punt de referència.
Tot aquest món “esteriotipari” ens influeix molt a la societat i realment és un món ideal i imaginari que mai podrem assolir. Tenim uns ideals que agafem com a referència que mai podrem assolir, van més enllà, són tan ideals que no hi podem accedir, això provoca que sempre vivim amb constant frustració.
Vivim en una societat narcisista, on l’objecte, l’individu, és molt important, i acaba sent un refugi del món on vivim. Si a més a més vivim amb aquests ideals impossibles viurem en una frustració constant. Ens fa sentir incomplets o defectuosos el fet de no poder assolir aquests ideals.
Estem generant uns estereotips, uns relats sobre la realitat que es desconnecten de la pròpia realitat. I això té efectes nocius, inclús també en nosaltres mateixos.
Vídio Dove (noia horrible que és guapa amb maquillatge) → És pervers el que fa Dove, ja que ens intenta convèncer que la seva campanya està en contra d’aquests ideals de perfecció no assolibles quan aquesta marca es dedica precisament al tema de l’estètica, les cremes... I probablement ens volen fer sentir bé intentant convèncer de que ells ens entenen però realment el seu objectiu final és vendre.
Els mitjans de comunicació generen estereotips i models a seguir que estan allunyats de la realitat, i de fet, com més allunyats estan de la realitat i més ficció són, més frustració sentim.
- Lady Gaga: La meva identitat és diferent i no entra dins dels cànons.
- Monster High: Triomfen perquè no són la Barbie. Dins de nosaltres tenim quelcom que ens fa únics, particulars.
Tot això són rebel·lions contra tots aquests ideals de perfecció. Aquests personatges qüestionen la realitat, això ens agrada per què en algun moment tots tenim algun moment de qüestionar-nos i de reflexionar. Anar més enllà dels estereotips que ens marca la societat.
Les xarxes socials
