¡Descarga Educació i Contextos Educatius - Bloc A y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!
Bloc A - Sociologia
EDUCACIÓ I CONTEXTOS EDUCATIUS:
Bloc A – Sociologia:
1. LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL:
Sociologia → Ciència social que estudia la societat, el seu comportament i relacions. Característiques de la sociologia:
- Busca l’objectivitat parcial → Una de les possibles mirades de la realitat, no hi ha una objectivitat absoluta.
- Perspectiva crítica → El nostre dia a dia està basat en coses implícites que donem per descomptat, que no qüestionem. Pretén desemmascarar la realitat, qüestiona tot allò inqüestionable.
- Explicativa però no normativa → Pretén entendre el perquè de les coses, el com són; però no imposa/jutja com haurien de ser. Analitza per poder entendre.
- Útil → Dona eines per comprendre la realitat, però no dóna solucions immediates. Societat → Conjunt d’individus, que interaccionen entre si de forma estructurada a partir de la formació de grups.
Bloc A - Sociologia Institucions socials → Grup d’individus que marquen unes pautes de comportament o normes socials que hem de seguir si hi estem dins, defineixen una normalitat (el que és i no és normal). Brúixoles normatives que diuen com ens hem de comportar segons el context. Cada institució té un rol/guió que interpretem, canviem de rol de forma inconscient segons la institució on ens trobem. Família Escola Grup d’iguals Ambient laboral Religió Matrimoni/Relacions socioafectives Mecanismes de control social → Mitjans dels quals disposa la societat per assegurar que els membres segueixen les normes establertes. No hi ha cap societat que funcioni sense control social. Avís, coacció o penalització que realitzen les institucions socials, quan no es compleix el rol que aquestes determinen, perquè tornis a la realitat pròpia de la institució. No sempre és negatiu, cohesiona el grup i genera una identitat compartida. Tipologies de control social:
- Violència física → Bullying, policia, pares escola regla...
- Formals → Penalitzacions escrites i legislades per complir les normes, llei i regulacions explícites. Multes Sancions
- Informals → Normes informals, ni llei ni violència física. Sempre presents però molt subtils, difícils de percebre. Les més utilitzades, més potents i que limiten més a les persones. Les apliquem tots a totes hores i de manera col·lectiva. Murmuri Ridiculitzar Exclusió Menyspreu Mirades menyspreatives
Bloc A - Sociologia Etapes de la socialització: Processos de resocialització → Socialització de molta intensitat durant l’edat adulta, es produeix alguna cosa semblant a una socialització primària. Migracions → Marxes a viure a un altre lloc. Expresidiaris → Intenció d’integrar-los a la societat. Sectes → Has de reiniciar tot el que tenies après. Centre de menors/Presó. Socialització primària Socialització(ns) secundària(es) Primers anys de vida (infantesa) Resta de la vida Hi ha una Pot haver-hi^ més d’una Procés més intens , romandre tota la vida Procés de menys intensitat Caire global → Aprenem i interioritzem el món en el seu conjunt. Caire parcial → Interioritzem aspectes específics, afecta en moments/situacions específics de la vida. Principal agent socialitzador → Família Més agents socialitzadors, el més important és l’escola. Necessitat de llaços/vincles afectius molt forts. No necessitat de llaços/vincles afectius forts, no són tan intensos. Processos d’identificació amb els altres. No necessària la identificació amb els altres. Família Escola, grup d’iguals, feina, comunitat de veïns, relacions parella, extraescolars...
Bloc A - Sociologia Principals agents de socialització: Abans eren la família, l’escola i l’església, això comporta la fi del consens normatiu. Fi del consens normatiu → Trencament de les formes unitàries de la socialització. Factors:
- Fi del monopoli de l’església catòlica en la legitimació de normes.
- Pèrdua del poder de les famílies amb l’augment d’altres agents. Passem d’un context de consens normatiu a un de pluralitat normativa:
- Consens normatiu → Escola, família i religió anaven a una, tenien idees compartides. Consens coherent, cohesionat i unidireccional.
- Pluralitat normativa → Situació més complexa, múltiples agents amb múltiples marcs normatius que es contradiuen. No comparteixen objectius ni missatges i marquen pautes de comportament contradictòries. Famílies que qüestionen l’escola, els mestres i les seves metodologies. Escoles amb marcs normatius molt diferents. Escola Família Grups d’iguals Mitjans de comunicació
!}^
Transmeten uns models socials, són agents que han anat agafant importància.
Bloc A - Sociologia Estratificació socials: Estratificació social → Forma de descriure i caracteritzar la desigualtat, estructurada a partir de la imatge de la societat com a piràmide. Aquesta piràmide s’estructura per estrats diferents classificats en ordre jeràrquic, on a dalt de tot trobem les posicions més avantatjades i a la base les posicions més desavantatjades. L’estructura de la piràmide pot canviar, tenim diferents sistemes d’estratificació social, per tant, tenim sistemes amb estrats diferents i els criteris de distribució de grups dins aquesta piràmide pot variar. A tota societat hi ha desigualtat, per tant, tota societat es regeix per un sistema d’estratificació. Criteris per diferenciar els sistemes d’estratificació:
- Lloc i moment històric → La societat i el període històric als quals ens referim. Societat catalana ≠ Societat de l’Índia
- Nombre d’estrats i composició → Quants estrats té el sistema i quins grups socials o individus el componen.
- Possibilitats de mobilitat socials → Hi ha opcions d’ascendir socialment en la piràmide.
- Legitimació del sistema → Quin és l’ideal que legitima el sistema. Sistema de classes socials → Estat meritocràtic Sistema d’estratificació dels països capitalistes contemporanis → Sistema de classes socials
Bloc A - Sociologia Sistema de classes socials:
- Emergeix amb la revolució industrial → Sorgiment del capitalisme.
- Règim jurídic d’igualtat formal → Segons la llei tothom és igual, tot i que a la pràctica no hi ha una igualtat real.
- Sistema de legitimació meritocràtic → Cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat amb els seus mèrits. Tots els individus, d’acord amb el nostre talent innat i el nostre esforç, acabem ocupant una posició en l’estructura social que ens hem guanyat amb els nostres mèrits.
- Contempla l’existència de mobilitat social → Tenim un estatus adscrit (per naixement) i a través dels mèrits tenim un estatus adquirit.
- Categoria professional → Principal indicador de la classe social, quan mesurem la classe social, principalment, fem referència a l’ocupació dels individus, però és important combinar-ho amb el capital econòmic (nivell de renda) i el capital cultural.
- Unitat d’anàlisi habitual per definir la classe social → Família, cada individu pertany a la classe social a la qual pertany la seva unitat familiar. Mentre vivim amb els nostres progenitors, la nostra classe social és la d’ell, i quan ens emancipem tenim una posició social pròpia desvinculada dels nostres pares. A les darreres dècades hi ha hagut una progressiva fragmentació de les classes socials tradicionals, hi ha hagut un creixement de la diversitat i heterogeneïtat amb fraccions de classes. Mite de la “Societat de classes mitjanes”: Fins abans de la crisi de 2008 tot el tema de les classes socials estava bastant desprestigiat perquè hi havia un context de bonança econòmica, però després de la crisi de 2008 es comença a veure qui formava part d’una classe mitjana sòlida i qui no podia mantenir-se a la classe mitjana.
Bloc A - Sociologia Característiques de les classes socials:
- Classe benestant o corporativa (elits):
- Possessió de grans fortunes, i gestió o propietat de grans capitals, gaudeixen de molts recursos econòmics, empreses, béns patrimonials...
- Grans corporacions i empreses (multinacionals), cada vegada més descentralitzades i globalitzades.
- Domini al terreny econòmic, polític i mediàtic.
- Antiga/Vella classe mitjana o patrimonial:
- Relacionada amb la burgesia tradicional: › Alta burgesia → Empresaris assalariats, propietaris de negocis amb més volum d’assalariats. › Petita burgesia → Petits empresaris, comerciants i autònoms (botigues, comerços...).
- No necessiten un elevat nivell de qualificació, no cal un alt nivell d’especialització per desenvolupar la seva feina.
- Importància de l’herència i la tradició familiar → Negocis que heretats i que passen de generació en generació, per tant, la continuïtat d’aquests negocis no implica una capitalització o especialització dels per part de les noves generacions.
- Nova classe mitjana o professional:
- La “classe de servei” → Està més vinculada al sector serveis.
- Assalariats amb alt nivell educatiu → El capital cultural és la base de la posició social, no la propietat d’empreses ni de grans capitals, sinó a través dels estudis i la formació.
- Aplicació del coneixement adquirit a la seva feina.
- Càrrecs directius i tècnics que fan feines d’innovació, decisió, planificació, gestió, etc..
Bloc A - Sociologia
- Classe treballadora:
- Feines amb baix nivell de qualificació, habitualment són individus amb baix nivell d’estudis i poc capital cultural.
- Treball manual, però amb creixent diversitat gràcies a l’augment d’importància del sector serveis (serveis de cura, treball d’oficina amb baix prestigi i remuneració...).
- Treballadors del sector primari: Camp, mina, mar.
- Precarietat laboral → Passa un context d’on la classe treballadora en una posició estructural molt desigual tenia una certa estabilitat i garanties en relació al seu futur (feina, recursos...), a un context on cada vegada hi ha més incertesa i precarietat, on no tenen garanties d’estabilitat ni de justícia.
- Tasques d’execució i no decisió o gestió.
- Infraclasses → Individus que d’alguna manera es troben fora del sistema de classes socials més vinculat a la categoria ocupacional i el fet de formar part del sistema productiu, i que viuen en condicions d’exclusió, vulnerabilitat i pobresa. Efectes de les classes socials: Les classes socials tenen repercussions en:
- Pla econòmic-quantitatiu → Accés al benestar
- Pla cultural-qualitatiu → Formes de vida Cultura de classe → Creences, actituds, comportament o pràctiques que caracteritzen a una classe social en relació a una altra. Les classes socials no es diferencien només per les seves condicions de vida, sinó també pels seus valors, pràctiques, discursos... Això comporta uns valors en lluita i unes relacions de dominació entre les capes més altes i les més baixes de la societat.
Bloc A - Sociologia
3. DESIGUALTAT I ÈTNIA:
Raça VS Ètnia: Raça → Grup de persones amb trets biològics comuns, comparteixen trets físics hereditaris, parlem del color de pell. Té base biològica, però també social perquè ens podríem fixar en qualsevol tret i ho fem en la pell. Ètnia → Grup definit a partir de trets culturals compartits, té una base totalment social, ja que estem parlant de fets culturals. Llengua Cultura Religió Història Els dos conceptes són constructes socials perquè se selecciona una categoria arbitrària que socialment es considera rellevant per classificar a les persones. Raça i racisme: La literatura científica creu que no existeixen races en termes biològics, ja que les diferències físiques que hi ha associades a les races no impliquen diferències significatives, és a dir, no té fonament biològic. Raça → Construcció social sociohistòrica que pretén justificar desigualtats socials a partir de diferències físiques, és una forma de denominació, una etiqueta font de desigualtat. “El racisme si existeix.” La pèrdua de poder del racisme com a teoria pseudocientífica no significa la seva desaparició (la idea de raça), té implicacions en termes de desigualtats, i és un factor estructurador de pràctiques, comportaments i desigualtats. El racisme clàssic ha evolucionat al racisme cultural. Racisme cultural → No es basa tant en aspectes físics sinó en pràctiques culturals. Neoracisme Xenofòbia Fonamentalisme cultural
Bloc A - Sociologia Minoria ètnica: Minoria ètnica → Grup de persones que comparteixen uns determinats trets culturals i que ocupen posicions socials subordinades (hi ha relacions de dominació al darrere), al marge del seu volum en termes numèrics (no parlem de grups minoritaris). L’estatus o condició de minoria té a veure amb la distribució de recursos i poder. País més ric → Estranger País pobre → Immigrant Característiques de les minories ètniques:
- Comparteixen tret característic que els distingeix.
- Experimenten situació de desavantatge en l’accés a recursos.
- Tenen consciència d’unitat, l’etiqueta genera cohesió de grup.
- Pertinença adscriptiva, marcada pel naixement. Ètnia, etnicitat i minories: Arbitrarietat en l’atribució de la categoria “ètnic”, està basada en relacions de dominació, són conceptes útils per establir fronteres socials. Tenen risc de naturalització, d’essencialització de les diferències, és a dir, que acabem pensant que aquestes diferències no són socials sinó que el món és així, que és l’essència d’aquell col·lectiu. Les categories al voltant de l’ètnia i la raça no són un mer mecanisme de classificació neutre, sinó el resultat d’un exercici de poder, emmarcat dins d’unes relacions socials determinades.
Bloc A - Sociologia
4. FAMÍLIA, GÈNERE I ESTILS DE SOCIALITZACIÓ:
Sexe VS Gènere: Dimensions a estudiar la desigualtat social:
- Sexe → Conjunt de característiques biològiques que ens diferencien a homes i dones. Principalment els genitals externs i interns, els trets sexuals secundaris, els cromosomes i les hormones.
- Gènere → Construcció psicològica, social i cultural d’aquelles característiques que socialment considerem femenines i masculines. El fet de ser home o dona és una construcció social, i varia segons el lloc i el temps. És un eix de desigualtat social. Identitat de gènere → Percepció que una persona té sobre el seu propi gènere, com ens identifiquem nosaltres mateixos. Expressió de gènere → Forma i manera d'expressar-se, gustos i comportament que s'espera d'un determinat gènere, que ve imposat. Maneres associades a allò femení o masculí.
- Orientació sexual → Gènere pel qual una persona se sent atreta sexualment i romànticament. El gènere acaba influint sobre la nostra part biològica, a mesura que la nostra identitat es construeix basem el nostre cos en aquella identitat de gènere. Ajustem la nostra forma física a una construcció cultural, no a una idea biològica. Com cuidem i vestim el nostre cos Operar-se els pits
Bloc A - Sociologia Aquest esquema binari històricament no ha abraçat la intersexualitat, persones trans, persones que no es consideren ni home ni dona,... No és fins als anys 60 que es comença a qüestionar aquest esquema amb la teoria Queer (desmunta aquest esquema de la càrrega biològica que s'ha preestablert). La influència del sexe en el gènere és bidireccional. Desigualtat de gènere: La igualtat legal no ha comportat igualtat real entre homes i dones ni en l’àmbit domèstic, ni laboral ni el polític. Mecanismes de desigualtat social:
- Sistema patriarcal → Distribució desigual de poder i beneficis entre homes i dones. Divisió sexual del treball → Una especialització per a homes (treball productiu) i una per les dones (treball reproductiu).
- Socialització del gènere → Procés en el qual els nens aprenen les expectatives socials, actituds i comportaments associats als nens i a les nenes, és a dir, aprenen a ser, fer i estar al món segons el seu sexe. Interiorització i naturalització de rols i comportaments. Família, escola i grup d’iguals com a agents de socialització de gènere, utilització del control social pel seguiment d’aquests rols de gènere. Característiques atribuïdes als homes: - Força, racionalitat i competitivitat. - Producció de mercaderies. - Absència de la cura dels altres. - Activitat laboral com a projecte de vida, la falta de treball és un problema.
Bloc A - Sociologia Noves formes de desigualtat:
- Temporalitat → Les dones tendeixen a tenir trajectòries de treball més discontinues (maternitat), en canvi, els homes solen treballar tota la seva vida productiva.
- Treball parcial → Hi ha més dones treballant en jornada parcial, renuncien a jornades completes (“renúncia voluntària”) per conciliar la vida laboral amb la familiar.
- Salari → Discriminació salarial, en igualtat de feina i de categoria professional les dones tendeixen a cobrar menys que els homes.
- Doble jornada → La incorporació de les dones al mercat laboral comporta que facin el treball productiu (treball) i el reproductiu (familiar). Família i desigualtats de gènere: La família socialitza amb rols de gènere i transmet unes expectatives, unes obligacions i unes normes diferents per a fills i filles. Expectatives laborals Obligacions domèstiques Normes a l’hora d’arribada quan se surt de casa, amb qui vas... En el marc de la família es transmeten uns models de relació home i dona, que impliquen desigualtats, on les dones sovint apareix amb una actitud més passiva i l’home una més activa envers la relació afectiva de la unitat familiar, l’home és el que porta la veu cantant. Es fa referència a home i dona perquè segueixen el model més hegemònic, i malgrat que les famílies estan evolucionant a altres models, el que està de referència és aquell més tradicional, ja que és on es marquen més els rols de gènere.
Bloc A - Sociologia La família és un reflex de les desigualtats de gènere:
- Temps destinat per homes i dones a les tasques productives i reproductives desigual (divisió sexual del treball): - Temps a casa i temps a la feina → Desigualment distribuïts, les dones passen més temps a casa i menys a la feina. - El treball productiu és central en el projecte vital dels homes. - Dones renuncien més a la feina → Quan s’ha de prioritzar un projecte laboral normalment és el de l’home.
- Tasques realitzades dins la llar (temps i tipus):
- Homes dediquen més temps a no fer res, més temps d’oci.
- Dones passa més temps a la llar.
- Temps diferents i desiguals.
- Cura dels fills:
- Majoritàriament les dones s’encarreguen.
- Els homes tenen més presència a mesura que augmenta el nivell d’estudis/capital cultural.
- Models de relació → L’autoritat segueix el model hegemònic masculí. Família i socialització: La família és un agent clau de socialització primària (més intensa). En els darrers anys s’han produït alguns canvis socials:
- Pèrdua de centralitat com a agent de socialització → Han aparegut altres agents (grup d’iguals, noves tecnologies i mitjans de comunicació) que li resten protagonisme.
- Pèrdua d’hegemonia de la família nuclear tradicional → Han aparegut nous models de família (famílies monoparentals, amb progenitors separats...).
- Canvis sociodemogràfics → Cada cop tenim menys fills i en una edat més avançada.
- Canvi en el rol de les dones → Progressiva incorporació al món laboral.
