Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Instituciones del Proces Político: Parlamento, Gobierno y Sistemas de Gobierno, Apuntes de Ciencia Política

Este documento ofrece una introducción a las instituciones del proceso político, con un enfoque específico en el parlamento, el gobierno y los sistemas de gobierno. Se explica su definición, características, funciones y tipos, además de su relación entre sí.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 11/04/2020

carla99-6
carla99-6 🇪🇸

12 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
Carla Carrión Cerro M3
NIUB: 20024970 Ciències Polítiques
Bloc temàtic 5
Les institucions (el resultat)
Finalment, després de veure que és la política, la centralitat de l’estat, la democràcia com a
sistema i quins són els processos polítics que s’hi duen a terme, veurem com quines son les
institucions de govern, com es configuren y, per tant, la manera com es gestionarà la presa de
decisió col·lectiva. Així mateix, dins d’aquest darrer bloc que s’ocupa del resultat del procés
polític, prestarem atenció, també, a les polítiques públiques i al seu procés d’elaboració.
1. El parlament
Caminal: 535-557
Vallés: 215-228
2. El govern
Caminal: 559-575
Vallés: 193-201
3. Sistemes de govern
Vallés: 239-246
4. L’administració pública
Caminal: 623-641
Vallés: 202-213
5. Les polítiques publiques
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Instituciones del Proces Político: Parlamento, Gobierno y Sistemas de Gobierno y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

Bloc temàtic 5

Les institucions (el resultat)

Finalment, després de veure que és la política, la centralitat de l’estat, la democràcia com a sistema i quins són els processos polítics que s’hi duen a terme, veurem com quines son les institucions de govern, com es configuren y, per tant, la manera com es gestionarà la presa de decisió col·lectiva. Així mateix, dins d’aquest darrer bloc que s’ocupa del resultat del procés polític, prestarem atenció, també, a les polítiques públiques i al seu procés d’elaboració.

1. El parlament

Caminal: 535- Vallés: 215-

2. El govern

Caminal: 559- Vallés: 193-

3. Sistemes de govern

Vallés: 239-

4. L’administració pública

Caminal: 623- Vallés: 202-

5. Les polítiques publiques

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

Bloc temàtic 5

Les institucions (el resultat)

 EXECUTIU: executar les lleis, portar-les a la pràctica  administració pública (Estat Espanyol o Andorra: govern)  LEGISLATIU: fer les lleis  parlament (España: senat+congrés / Andorra: parlament) Asamblea!!!  JUDICIAL: control, garantia, protecció de Drets i Llibertats  justícia (no com a concepte!) (España: Tribunals / Andorra: Batllia, Tribunal Const.) En aquest bloc ens centrarem en el poder executiu i el poder legislatiu donat que estem a l’assignatura de política.  Poder executiu, es pot formar de forma:  EUA  Un sòl òrgan o Monista  SISTEMES OARLAMENTARIS:  Un òrgan = el cap d’estat + el cap de govern son la mateix persona o Dual  SISTEMES PRESIDENCIALISTES:  Espanya  dos òrgans diferenciats:  El cap d’estat (Rei)  El cap de govern (President del govern/ Primer Ministre)  es forma a partir del procés d’investidura. No es vota directament al poder executiu. Surt del parlament (centre polític, la sobirania popular ha d’estar en el centre del sistema).  Poder legislatiu  la sobirania popular resideix als parlaments de forma directe. Però no sempre els parlaments son font de la sobirania directe. (sistema parlamentari) o Una sola cambra o Dues cambres  Senat: cambra de representació territorial (depèn del país). A Anglaterra el senat es com una segona lectura, els membre son d’una classe social superior.  Congrés dels Diputats

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

2. El govern

2.1. DEFINICIÓ

 Epicentre de la política (principal impulsor del procés polític).  Jeràrquicament superior, políticament parlant (no jurídicament parlant).  Director de la societat (“porta el timó”).

2.2. FUNCIONS

  1. Iniciativa política (gestió conflicte col·lectiu, polítiques públiques).
  2. Exercir la direcció i supervisar tots els serveis de les AAPP.
  3. Representar a la comunitat (esfera internacional).
  4. Gestionar crisis (Inundacions 1982, Allau Arinsal?)  Lideratge social, definició agenda, “portar el país”

2.3.TIPUS

 Executius duals: (SISTEMES PARLAMENTARIS)

  • Govern: òrgan col·legiat que pren la iniciativa, “primus inter pares”, investit pel parlament (1r Ministre).
  • Cap d’Estat: monarca o president de la república (funció simbòlica o poc central, segon Estat).  Executius monistes: (SISTEME PRESIDENCIALISTES)
  • Un òrgan: President República (EEUU) que centralitza totes les funcions (política i simbòlica).

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

3. Sistemes de govern

Diferents maneres de conjugar les institucions:

  • Rígida separació govern – parlament (PRESIDENCIALISME)
  • Interconnexió de govern – parlament (PARLAMENTARISME) Realitat jurídica + realitat social + realitat política A) Sistema de Govern: parlamentarisme (elecció directe). Primer sistema que va sorgir (Anglaterra, França). El parlamentarisme busca posar al parlament en el centre del sistema es on està la sobirania popular. El parlament nomena al primer ministre (cap del govern) via la investidura. El parlament es el que decideix el govern i per tant una altre vegada podem dir que està en el centre del sistema polític. El primer ministres nomena al consell de ministres. Relació entre el poder executiu i el poder legislatiu. El parlament es pot carregar al parlament (moció de censura). Un altre cop el parlamentarisme esta al centre del sistema. Aquesta capacitat de dissolució es mútua. La moció de censura es fa contra el primer ministre. Però el primer ministre a més pot dissoldre les corts i convocar eleccions. 2 1

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques c) Sistemes de Govern: semipresidencialisme: França  intenta quedar-se amb el millor del presidencialisme i del parlamentarisme El parlament no pot fer fora al president de la república. Intenten combinar els altres dos sistemes. Es una monarquia absoluta encoberta. Donat que el president esta per sobre del bé i del mal. El primer ministre te poca capacitat de decisió en vers al presidencialisme i el parlamentarisme. Només es menja els “marrons” del govern. Intenten agafar el millor del presidencialisme (elecció directe del president), conservant la elecció directe. Sense deixar de costat l’esquema del parlamentarisme. Està pensat per a que: el presindet ha de proposar un candidat a primer ministre. Ha de rebere el vititblau pel parlament, que també es escollit per eleccions. El president pot dissoldre el parlament (pq no vol acceptar el primer ministre plantejat). Això pot tenir conseqüències.

4. L’administració pública

És una organització:  integrada per personal professionalitzat  dotada amb mitjans materials i econòmics de titularitat pública  que té com a principal objectiu portar a la pràctica les decisions de l’executiu. Els altres poders de l’Estat però també disposen d’aparells administratius per l’exercici de les seves funcions. Qui comença a parlar i a teoritzar sobre la administració pública és Max Weber: Presidencialisme Parlamentarisme

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques MODEL WEBERIÀ d’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA  Dominació basada en legitimitat legal-racional.  Racionalitat instrumental (fins-mitjans + normes)  Propietat pública dels mitjans de producció.  Professionals públics neutres  Actuació reglada  te els seus procediments  Burocràcia  jaula de hierro! Els 5 àmbits on actua la administració pública: Podem identificar cinc àmbits on actua l’AP (Mayntz, 1985):

  1. Assegurar l’ordre intern
  2. Assegurar l’ordre extern
  3. Assegurar la capacitat d’acció del sistema, garantint l’abastiment de recursos
  4. Prestació de serveis  Institucions que van més enllà de l’actuació de l’estat
  5. Assolir determinats objectius de tipus social Parlem de 5 funcions:
  6. Execució decisions polítiques
  7. Prestació serveis en el marc de l’EB (estat del benestar)  monopoli! Policia, bombers, exèrcits
  8. Prestació serveis coyuntural (crisi)  monopoli! Serveis que no es presten des d’una perspectiva econòmica.
  9. Avaluació i autoperfeccionament  amb l’objectiu d’autoperfeccionar la seva tasca. Busca prestar un millor servei
  10. Influència sobre legislació (feedback)  que impacti en el porces legislatiu (noves lleis i reglaments Pel que fa al personal, parlem d’un status funcionari. Funcionari:  ≠ polític  De caràcter tècnic (especialista)  Treballen per l’Estat (i la societat)  ≠ relació la relació contractual també és diferent  principis d’actuació: o Transparència o Neutralitat o Incompatibilitat Models de la administració pública:

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques Esquema sobre com es creen les polítiques públiques, 5 fases que es van retroalimentant entre elles. PREGUNTA: A PARTIR DE L’ESQUEMA FES TU L’ESQUEMA

  • Exemple: nova universitat de Girona perquè hi ha molta gent a les classes de la universitat de Barcelona
  • Exemple: augment de la plantilla de metges
  • Exemple: nova escola bressol Dinamisme polític: presa de decisions col·lectives vinculants.

Examen FINAL: Dues preguntes (1 cara per pregunta)