Vista previa parcial del texto
¡Descarga bolets y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
AIM IES NEAR la EAN Els fongs es reprodueixen per espores. Les espores es produeixen a l'himeni, el qual com ja hem vist, pot tenir diferents formes (lámines, tubs, ...), per sempre amb el mateix objectiu: fabricar el major nombre d'espores possible en el mínim espai. De fet, un sol bolet de mida mitjana pot fabricar entre set ¡ vuit milions d”espores. Són molt petites, de cinc a deu micrómetres (un micró- metre equival a una mil-lésima part d*un mil-límetre); pensem que, en una línia recta dún centíme- tre, n'hi cabrien dues mil aproximadament, una al costat de l'altre). 8 ACTIVITAT 4. Fem alguns cálculs? Com ja s'ha explicat abans, la superfície de sota el barret dels bolets presenta for- mes ben curioses com ara tubs, replecs, lámines, etc. Amb uns quants cálculs matemátics podrem demostrar l'eficácia d'aquesta estraté- gia per augmentar la superfície fértil del bolet. Ho pots calcular tu mateix. Compara la superfície fértil d'un bolet que té lámines amb un altre de la mateixa mida que no en té. Diámetre del barret = 15 cm. Diámetre de la circumteréncia que forma el peu = 2 cm. Nombre de lámines = 125 Dimensions de les lámines: 6.5 cm de llarg ¡ 1.5 cm d'ampla Alerta!: recorda que les dues cares de les lámines són fértils. - Calcula: 1- Superfície fértil del bolet sense lámines: 2- Superficie fértil del bolet amb lámines: 3- Digues quantes vegades més té de superfície fértil el bolet amb lámines respecte del que no en té. 11 5. El cicle biológic d'un fong El cicle biológic d'un organisme compren totes les fases de desenvolupament d'aquest organisme des que neix, com a consequéncia d'un procés reproductiu, fins que es reprodueix ¡ torna a donar individus iguals que ell. Els fongs que fan bolets tenen una reproducció ben particular que descobrireu ara mateix en els esquemes segilents. De fongs que fan bolets, n'hi ha de dos grans tipus: els basidiomicets ¡ els ascomicets. Es diferencien fácilment, a simple vista o macroscópicament, per la forma del bolet i, també, per la reproducció, peró aquestes diferéncies només són observables al microscopi. Per aixó, hem representat dos cicles biológics, un de cada tipus, perque Us adoneu de les diferéncies tant macroscópiques com microscópiques que presen- ten. Els basidiomicets són els fongs més coneguts, que presenten els típics bolets amb un peu ¡ un barret en forma de paraigúes o embut. Les espores es formen en uns órgans on resten emmagatzemades (els esporangis), els quals en aquest grup de fongs s'ano- menen basidis. Els basidis tenen forma de porra ¡ al seu damunt surten unes punxetes on se situen les espores, concretament formen 4 basidióspores. El rovelló, el xampin- yó, el cep, el rossinyol, la llenega, etc. són exemples de basidiomicets. Els ascomicets no són tan coneguts, acostumen a presentar els bolets en forma de cassola o barret molt rebregat. Les espores es formen en uns esporangis anomenats ascs. Aquests ascs tenen forma cilíndrica ¡ en el seu interior es produeixen les espores, concretament 8 ascóspores. L'orella de gat, la múrgola o rabassola, les cassoletes, la tofona, etc. són exemples d'ascomicets. ACTIVITAT 6. Representem el cicle biológic d'un basidiomicet i d'un ascomicet. Col-loca les frases corresponents a les diferents fases del cicle que es detalla a continuació on creguis que van. 12 CICLE D'UN ASCOMICET - Una hifa es fusiona amb una altra hifa genéticament compatible —de la mateixa espécie— ¡ de polaritat sexual oposada. - Posteriorment es forma un apilament d'hifes que dóna lloc al primordi del miceli. - Quan les condicions de temperatura ¡ humitat són favorables, del miceli es forma el bolet. - Detall de l'himeni. - Observem els esporangis (ascs) ¡ les espores al seu interior (8 ascospores). Ja s'ha produit la meiosi. - Les espores són alliberades als corrents d'aire - Quan cauen al terra, germinen i formen una hifa nova. 14 ACTIVITAT 7. Fem l'esporada. Per poder observar l'alliberament d'espores que fa un bolet us proposem un experi- ment fácil de fer ¡ que us permetrá tocar les espores. Si col-loqueu una cartolina just sota del barret d'un bolet amb lámines ¡ el deixeu en un lloc sense corrents d'aire, l'endemá podreu observar que la cartolina agafa el color de les espores. Aixó és el que anomenem esporada. Sovint en aquesta esporada es pot observar la distribució de les lámines. PREGUNTA 1. Quan fem l'esporada, per qué s'ha de col-locar el bolet en una habitació on no hi hagi corrents d'aire? 15 
