¡Descarga Flores de angiospermas: ejeos mixtos, diferenciación y posición - Prof. Blanco y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
BOTÀNICA: TEMA 27 - CARACTERISTIQUES GENERALS DE LES
ANGIOSPERMES
Aparició de les Angiospermes o Magnoliopsida: Archaefructus sp.
- Llavors tancades dins les megasporofil·les
- Fulles més o menys dividides
- Eixos reproductors mixtos (carpels i estams) amb estructures ben diferenciades però amb disposició i distribució diferents: - Distribució: zona distal amb pistils i proximal amb estams - Disposició: els carpels es disposen per parells i els estams en grups de dos o tres.
- (^) Sense traces de bràctees o de periant
CARACTERISTIQUES BÀSIQUES
- Primordis seminals tancats dins els megasporofil·les o carpels , els quals estan fusionats, formant una estructura tancada, ja des de l’inici del seu desenvolupament.
- Produeixen fruits veritables , producte del desenvolupament del carpel.
- Primordi seminal amb dos teguments (o cobertes estèrils)
- El gametòfit es troba encara més reduït [femení: 8 cèl·lules, masculí: 3 cèl·lules] I a més presenten neotènia : adquisició de la maduresa sexual quan encara no han assolit la maduresa; és a dir, poden fer espermatozous i ovocèl·lules quan el nivell de diferenciació de les cèl·lules és molt bàsic (el gametòfit és encara molt jove).
- Doble fecundació , pel que la llavor després presenta endosperma secundari.
- Flor normalment hermafrodita. A més tenen una morfologia cíclica típica de les angiospermes: els verticils fèrtils són acompanyats de verticils estèrils : fulles modificades (sense esporangis) però que es troben implicades en la reproducció. Per exemple poden contribuir a una associació íntima amb els insectes.
- El cicle biològic consta de:
- Formació de les espores.
- Formació dels gametòts.
- Pol·linització i fecundació.
- (^) Formació de la llavor, germinació i formació de l’esporòt.
- Son el grup més diversificat dels espermatòfits i el grup vegetal amb mes espècies. Han colonitzat quasi tots els ambients terrestres i també poden ser amfibis (viure en
ambients semiaquàtics). Dominen la majoria biomes, fora de sistemes molt freds (taigà, on dominen gimnospermes i briòfits)
LA FLOR DE LES ANGIOSPERMES
Atreuen pol·linitzadors (requereixen un vector de pol·linització, que també pot ser el vent) a
través dels colors dels pètals, producció d’aromes, nèctar i pol·len.
- Estructura típica Flor = braquiblast portador d’esporofil·les. Com va aparèixer l’estructura actual?
Així doncs, les flors cícliques o verticil·lades, típiques de les angiospermes actuals segueixen un arquetip més o menys estàndard, i es caracteritzen per:
■ Diferenciació del periant.
■ Tenen normalment un nombre x d’elements per verticil.
FLOR HELICOÏDAL: CONDICIÓ PRIMITIVA · Receptacle o tàlem és un eix allargat, que genera un conjunt d’esporofil·les i fulles estèrils · Peces disposades helicoïdalment
FLOR CÍCLICA/VERTICIL·LADA: CONDICIÓ DERIVADA · Reducció del nombre de peces · Escurçament de l’eix · Peces disposades en un únic pla · Aparició dels verticils
A mesura que disminueixen els plans de simetria es força a l’insecte a entrar d’una manera o posició determinada; i així la flor pot concentrar les estructures reproductives en un punt més concret (estalvi energètic, no ha de repartir les estructures reproductives per tota la flor). En el cas que la flor no tingui cap pla de simetria, l’especialització és màxima, però sense la simetria no és atractiva; per compensar aquest fet a vegades les flors es disposen de dos en dos per adquirir-ne.
• L’ANDROCEU
· És la part reproductiva masculina, és el conjunt d’ estams (o microsporofil·les):
· Funció estams: producció de pol·len.
· Disposició pot ser: [condició primitiva: molts estams, i helicoïdal] a. Helicoïdal b. Cíclica: 1 o 2 verticils normalment. Alguns grups, secundàriament, poden tenir molts.
· Es troben en el receptacle, concrescents entre ells per l’antera, el filament o sobre la corol·la.
· Estams transformats: estaminodis (estams estèrils), nectaris (estams sense antera), o pètals.
· Estructura dels estams: 1 filament + 1 antera terminal
Antera (esporangi): és un conjunt de 2 peces = teques , unides a través del connectiu. Cada teca
està formada per 2 sacs pol·línics , que és on es produeixen les micròspores.
Com que cada teca està formada per dos sacs pol·línics es diu que és un sinangi.
Així, les anteres consten de:
- una epidermis
- una capa fibrosa i una capa interna (a la fibrosa es dóna engruiximent de cèl, es tensarà l’esporangi fins que aquest s’obrirà per una fenedura)
- el tapet (capa unicel·lular efímera que separa les dues anteriors)
- l’arquespori (teixit que pateix R! i forma micròspores=pol·len)
- i les micròspores pròpiament
· Evolució dels estams: de laminars a molt simples, i d’anteres longitudinals a terminals.
El pol·len S’origina per R! de determinades cèl·lules de l’arquespori.
Diferents tipus segons el grup, per ex. segons la quantitat de línies d’obertura: (tètrades, tricolpat, monocolpat).
La paret és una estructura molt resistent, ja que està formada per esporopol·lenina. És també resistent a la dessecació. L’ectexina és la que determina l’aspecte extern i les ornamentacions del gra, a vegades organitzada per col·lumneles i projeccions laterals de les columnel·les (tectum).
• EL GINECEU
· És la part reproductiva femenina, i és el més intern dels verticils florals. Està format pel conjunt de carpels o megasporofil·les. Els carpels:
- Corresponen a fulles més o menys modificades tancades sobre si mateixes.
- Produeixen megasporangis (es tanquen en l’estructura denominada primordi seminal).
· Funcionalment, un gineceu es compon de 1 o + pistils , i un pistil es subdivideix en:
- Estigma = estructura receptora del pol·len, s’anomena cresta estigmàtica en cas que tingui una morfologia allargada.
- Estil= part allargada que uneix l’estigma amb l’ovari.
- Ovari = dins el qual hi ha un o més primordis seminals, inserits en uns indrets o zones concretes (les placentes).
· Gineceu mono/unicarpel·lar: un pistil consta d’un carpel lliure senzill
· Gineceu pluricarpel ·lar: un pistil consta de varis carpels, soldats entre ells
Placentació
Les placentes són les regions de l’ovari on s’insereixen els primordis seminals. Tot i que la condició primitiva dels primordis seminals és ser inserits al marge, en les angiospermes han patit modicacions:
La placentació és la disposició dels primordis dins l'ovari i té importància filogenètica.
- Placentació laminal: els primordis es troben sobre la làmina del carpel
· Temps de vida de la inflorescència afecta a la població de pol·linitzadors:
- de vida curta: en ambients benignes, on sempre hi ha abundància de pol·linitzadors
- de manera gradual: en ambients durs, per assegurar que trobaran pol·linitzadors.
· En les inflorescències l’eix principal atura el seu creixement i és continuat per branques secundàries.
- Creixement monopodial: racemoses
- Creixement simpodial: cimoses No s’ha de confondre amb branques de creixement determinat o indeterminat! (tant racemoses com cimoses solen tenir creix. indeterminat)
· Pseudants = inflorescències que en el seu conjunt actuen com una sola flor. (fins tot amb repartició de funcions entre les diferents flors que la conformen, per exemple flors estèrils i flors fèrtils)
CICLE BIOLÒGIC DE LES ANGIOSPERMES
Esporòfit farà les flors, és a dir, la branca que porta les esporofil·les: -megasporofil·les =carpel -microsporofil·les= estam
-Megasporofil·les =carpel megasporangi=nucel·la +2teguments. La cèl·lula mare de la megàspora farà R! per donar 4 cèl·lules filles, 3 de les quals degeneraran, quedant una sola megàspora= sac embrionari uninucleat. Aquesta germinarà i serà el megaprotal·lus = gametòfit femení (molt reduït). No hi ha diferenciació de gametangis, ja que el protal·lus sol estar compost només per 8 cèl·lules, per tant només 1 cèl·lula actuarà com a gametangi. Formació ovocèl·lula.
Formació de la llavor:
- Les antípodes són cèl·lules haploides, que no tenen cap funció i degeneren (així com una de les sinèrgides)
- Les restes del gametòfit femení tampoc tenen una funció
- El sac embrionari típic té un mínim de 8 cèl·lules
- La llavor consta de:
- Embrió: ■ plúmula + gèmmula (àpex caulinar) ■ cotilèdons (fulles embrionàries) ■ radícula (pol contrari de la plúmula, primer en desenvolupar-se al germinar la llavor i donarà lloc a l’arrel)
- Substàncies de reserva: ■ (^) endosperma secundari (3n) ■ perisperma (2n) ■ transferides als cotilèdons (2n)
- Episperma o testa (2n): coberta resistent que prové dels teguments
Germinació de la llavor:
Dessecació de la llavorembrió en repòsquan es rehidrati, germinarà
