Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Angiospermas: Origen, Características y Avantajes, Apuntes de Botánica y Agronomía

Una introducción a las angiospermas, el grupo más grande de plantas con flores. Se abordan su origen, características apomórficas y los beneficios evolutivos que les han permitido colonizar nuevos hábitats. Se incluyen conceptos relacionados con la flor, el perianto, el androceo y el gineceo.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 16/09/2019

Galaa
Galaa 🇪🇸

4

(2)

21 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 15: Angiospermes (I)!
Introducció
Apareix la flor. Tenen les llavors tancades dins les parets de l’ovari, en el que coneixem com a fruit
(d’angios = vas, recipient).
Tenim 3 grans grups d’angiospermes: grups basals, Monocotiledònies i Eudicotiledònies.
Les primeres fulles que surten en germinar la llavor s’anomenen cotiledons.
Origen
Al Cretaci inferior (Mesozoic) apareixen els primers fòssils. Les primeres fulles eren enteres, amb
nerviació paral·lela o irregularment pinnatinèrvia. Més tard apareix la nerviació regularment
pinnada i pinnaticomposta. El seu origen es troba als tròpics i posteriorment a zones temperades
de l’hemisferi Nord.
Al Cretaci mitjà, hi ha domini d’angiospermes i reducció de Cycadopsida i Ginkgopsida
Apomorfies
-Flor: habitualment associada amb un periant.
-Estams: amb dues teques laterals i cadascuna amb dos microsporangis o sacs pol·línics.
-Gametòfit masculí (gra de pol·len) reduït: dues cèl·lules quan maduren i tres nuclis just abans
de la fecundació.
-Carpels tancats, i la seva participació en la formació del fruit.
-Òvul o primordi seminal amb dos teguments.
-Gametòfit femení (sac embrionari) reduït: amb 7 cèl·lules o 8 nuclis.
-Endosperma secundari: format després de la fecundació (3n).
-“Doble” fecundació.
Avantatges evolutius
-Reproducció més eficient:
-Flors sovint hremafrodites.
-Fecundació més ràpids.
-Protecció dels primordis seminals.
-Pol·linització sovint zoògama (mitjançant animals).
-Placiticitat del cos vegetatiu: formes vitals molt variades.
Aquests avantatges les permet col·lonitzar nous hàbitats.
La flor
Són fulles transformades, cada part de la flor és una fulla modificada (un pètal, el sèpal… és una
fulla modificada). Té difernts parts: sèpals, pètals, calze i corol·la.
-Sèpal: es troba sota dels pètals, és important en el desenvolupament del fruit.
-Periant: calze + corol·la.
Les flor poden ser unisexuals (un sol sexe en una flor) o hermafrodites (els dos sexes).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Angiospermas: Origen, Características y Avantajes y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

TEMA 15: Angiospermes (I)

Introducció

Apareix la flor. Tenen les llavors tancades dins les parets de l’ovari, en el que coneixem com a fruit (d’ angios = vas, recipient). Tenim 3 grans grups d’angiospermes: grups basals, Monocotiledònies i Eudicotiledònies. Les primeres fulles que surten en germinar la llavor s’anomenen cotiledons.

Origen

Al Cretaci inferior (Mesozoic) apareixen els primers fòssils. Les primeres fulles eren enteres, amb nerviació paral·lela o irregularment pinnatinèrvia. Més tard apareix la nerviació regularment pinnada i pinnaticomposta. El seu origen es troba als tròpics i posteriorment a zones temperades de l’hemisferi Nord. Al Cretaci mitjà, hi ha domini d’angiospermes i reducció de Cycadopsida i Ginkgopsida

Apomorfies

  • (^) Flor: habitualment associada amb un periant.
  • (^) Estams: amb dues teques laterals i cadascuna amb dos microsporangis o sacs pol·línics.
  • (^) Gametòfit masculí (gra de pol·len) reduït: dues cèl·lules quan maduren i tres nuclis just abans de la fecundació.
  • (^) Carpels tancats, i la seva participació en la formació del fruit.
  • (^) Òvul o primordi seminal amb dos teguments.
  • (^) Gametòfit femení (sac embrionari) reduït: amb 7 cèl·lules o 8 nuclis.
  • (^) Endosperma secundari: format després de la fecundació (3n).
  • (^) “Doble” fecundació.

Avantatges evolutius

  • (^) Reproducció més eficient:
    • (^) Flors sovint hremafrodites.
    • (^) Fecundació més ràpids.
    • (^) Protecció dels primordis seminals.
    • (^) Pol·linització sovint zoògama (mitjançant animals).
  • (^) Placiticitat del cos vegetatiu: formes vitals molt variades. Aquests avantatges les permet col·lonitzar nous hàbitats.

La flor

Són fulles transformades, cada part de la flor és una fulla modificada (un pètal, el sèpal… és una fulla modificada). Té difernts parts: sèpals, pètals, calze i corol·la.

  • (^) Sèpal: es troba sota dels pètals, és important en el desenvolupament del fruit.
  • (^) Periant: calze + corol·la. Les flor poden ser unisexuals (un sol sexe en una flor) o hermafrodites (els dos sexes).

- Periant Pot haver:

  • (^) 2 vericils:
    • (^) Diferents: calze (sèpals) i corol·la (pètals).
    • (^) Indiferents morfològicament: perigoni (tèpals).
  • (^) 1 verticil.
  • (^) Sense periant. Els tèpals si s’assemblen als sèpals s’anomenen senaloides. - Calze (sèpals) Els sèpals poden ser:
  • (^) Lliures: dialisèpalcori.
  • (^) Soldats: gamosèpalsin. - Corol·la (pètals) Els pètals també poden ser lliures (dialipètalacori) o soldats (gamopètalasin). Poden tenir nombrosos pètals, amb un nombre indefinit o poden tenir pètals amb un nombre definit. Segons la simetria de la flor poden ser:
    • (^) Actinomorfes: presenten més d’un pla de simetria.
    • (^) Zigomorfes: presenten un pla de simetria.
    • (^) Flors asimètriques: no tenen cap pla de simetria. Poden estar solitaries o poden estar agrupades en una inflorscència. La major part de les flors estan agrupades en inflorescències. Poden ser:
    • (^) Racemoses o obetres: sitaudes sobre un eix de creixemnt il·limitat, les flors apareixen lateralment. Antesi centrípeta.
    • (^) Cimoses o tancades: l’eix pincipal acaba amb una flor, cerixement limitat. Poden sortir eixos secundaris també de creixement limitat. Antesi centrífuga.

estams

antera

filament

pètal

sèpal

estigma

estil

ovari

pistil

(carpel-s)

Androceu

Gineceu

Corol.la

Calze

T 16

**_- Angiospermes

I_**

Periant

Primordi seminal:

Doble fecundació

Perquè es formi la llavor, el gra de pol·len ha de fecundar una ovocèl·lula. Quan germina el gra de pol·len passa pel tub pol·línic, on tenim dues estrcutures: dos gàmetes masculins i el nucli de la cèl·lula vegetativa. El primordi seminal té 7 cèl·lules i 8 nuclis. Una d’aquestes cèl·lules tindrà 2 nuclis (nuclis polars). Un dels gàmetes formarà la ovocèl·lula i fecundarà el zigot (2n). Els nuclis polars es fusionaran amb l’altra gàmeta masculí i formaran l’endosperma (3n). Es fecunda la ovocèl·lula i la cèl·lula central, d’una surt el zigot i de l’altra l’endosperma. El primordi seminal Estigma Estil Primordi Seminal o Òvul 3 c. antípodes c. central nuclis polars Ovocèl.lula 2 c. sinèrgides micròpil teguments Nucel.la = Megasporangi Sac embrional (gamet ò fit femen í) placenta T 16

**_- Angiospermes

I_**

Pistil ≈ Carpel

Ovari fi de la polinització porus germinatiu exina gàmetes masculins tub pol.línic nucli de la cèl. vegetativa o del tub gèmetes masculins nucli de la cèl. del tub gra de pol·len T 16

**_- Angiospermes

I_** “Doble” fecundació...

doble

fecundació

2 nuclis polars+gàmeta masculí Ovocèl·lula+gàmeta masculí Zigot (2n)

inici endosperma secundari (3n)

es

- I “Doble” fecundació...

Desenvolupament embrionari

L’embrió central està envoltat d’endosperma i recobert de la coberta seminal (més dura). Un fruit pot tenir més d’una llavor. Ex: cirera, tenim la llavor central i el fruit es divideix en epicarp (pell), mesocarp i endocarp (protegeix la llavor). La paret de l’ovari, quan s’ha fecundat la flor, forma el pericarp (fruit). Un cop la llavors germina, les primeres fulletes que surten són els cotiledons.

- Llavor i fruit

Tipus de fruits

Poden ser carnosos (tomàquet, llimona, síndria, préssec, poma…) o secs (ceba, mongeta tendra…). Hi ha de simples, agregats (maduixa) i múltiples (pinya).

Cicle vital de les Angiospermes

Quan germina la llavor treu les primeres fulles, que són els cotiledons. Es forma l’esporòft.

Endosperma

secundari (3n)

embrió

Proembrió

(2n)

endosperma embrió

T 16

**_- Angiospermes

I_** Desenvolupament embrionari llavor fructificació pericarp (paret ovari) epicarp mesocarp endocarp endosperma embrió coberta seminal **_T 16

Angiospermes

I_** Primordi seminal o Òvul estigma estil ovari Megasporofil.les (carpels = pistils) Llavor i fruit dispersió de llavors o fruits germinació^ creixement

esporòfit adult

es

- I Cicle vital de les Angiospermes