CA4 Task 4 - ingles para UOC, Guías, Proyectos, Investigaciones de Inglés para Derecho

¡Descarga CA4 Task 4 - ingles para UOC y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Inglés para Derecho solo en Docsity!

El jutge de

vigilància

penitenciària

PID_

Ramón García Albero

Núria Torres Rosell

Temps mínim de dedicació recomanat: 3 hores

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Introducció

Aquest mòdul didàctic analitza la figura del jutge￿de￿vigilància￿penitenciària , que es va introduir en el nostre país arran de la Llei orgànica general peniten- ciària de l'any 1979. Si l'execució de les penes està sotmesa escrupolosament al principi de legalitat, la garantia￿ jurisdiccional que comporta el control d'aquesta execució per un òrgan judicial especialitzat (el jutge de vigilància) s'erigeix en la culminació del sistema de garanties.

El jutge de vigilància s'encarrega, en definitiva, dels aspectes següents:

1) Del control judicial de l'execució de les penes.

2) De les mesures de seguretat privatives de llibertat.

3) Dels actes de l'Administració penitenciària que incideixin en els drets fona- mentals o en els drets i beneficis penitenciaris dels interns.

A continuació s'analitzaran les causes de l' adopció￿d'aquest￿sistema￿jurisdic- cional￿de￿control d'unes penes l'execució material de les quals correspon a l'Administració, quina és la naturalesa dels jutjats de vigilància, quines funci- ons tenen i quins recursos hi ha davant les seves resolucions.

1. La introducció del jutge de vigilància penitenciària

a la Llei orgànica general penitenciària. Les causes

Fins a la introducció, per primera vegada al nostre país, de la figura del jut- ge de vigilància, per mitjà de la Llei orgànica general penitenciària (LOGP), l' execució￿de￿les￿penes￿privatives￿de￿llibertat es trobava a les mans de les autoritats administratives; la intervenció de l'Administració de justícia finalit- zava, substancialment, amb la sentència condemnatòria.

Malgrat l'existència de preceptes com ara els articles 984 i 985 de la Llei d'enjudiciament criminal, que assenyalen que l'execució de les sentències pe- nals correspon a l'òrgan jurisdiccional encarregat del seu enjudiciament, el cert és que la jurisdicció "s'acomiadava del reu a la porta del penal", en una gràfica expressió de Manzanares.

La intervenció￿del￿tribunal￿sentenciador , efectivament, es limitava a fer els passos següents:

1) Adopció de les mesures necessàries perquè el condemnat ingressés a

l'establiment penitenciari^1.

2) Aprovació del llicenciament definitiu del reclús i la seva excarceració.

Mentrestant, i malgrat determinades facultats previstes a la nostra llei proces- sal, l'Administració era qui decidia les circumstàncies￿reals￿de￿l'execució de la pena:

1) La intensitat de la pena, determinada pel règim.

2) La durada concreta de la pena, a través de l'atorgament dels beneficis que la reduïen.

Per aquesta raó es podia dir que els tribunals transferien a l'Administració unes "penes en blanc" que posteriorment es concretaven i s'individualitzaven sense cap control jurisdiccional.

(1)Article 990 de la LECrim.

Excarceració L'excarceració ja es podia ha- ver produït anteriorment grà- cies a l'obtenció de la llibertat condicional, la concessió de la qual tampoc no corresponia al tribunal sentenciador ni a cap òrgan jurisdiccional, sinó a un òrgan mixt de composició he- terogènia.

Aquesta situació pugnava, sens dubte, amb l'ordre constitucional que atribueix al poder judicial la facultat￿de￿jutjar￿i￿fer￿executar el que s'ha jutjat^2.

Aquest darrer aspecte no s'ha de confondre amb l'execució estricta del que s'ha jutjat, però sí que imposa el control￿dels￿elements￿essencials que defineixen la mateixa pena i que, més enllà de la seva durada no- minal, n'afecten el contingut i la intensitat.

(2)Article 117.3 de la CE.

Per tant, no es tracta només de controlar externament una funció, la de l'execució material de la pena, encomanada a l'Administració penitenciària. Si només es tractés d'un problema de control, la llei podria haver optat per diversos models, fins i tot no necessàriament de jurisdicció.

D'altra banda, cal assenyalar que el control jurisdiccional de l'execució peni- tenciària a través de jutges especialitzats ratione materiae no constitueix preci- sament una constant en el panorama jurídic comparat (llevat de països com Brasil, Itàlia o França, la figura del jutge de vigilància és generalment desco- neguda).

Regles penitenciàries internacionals Les regles penitenciàries inter- nacionals no contenen criteris específics sobre els òrgans en- carregats de controlar els esta- bliments i ni de bon tros esta- bleixen que aquests siguin de tipus judicial.

La Llei orgànica general penitenciària ha optat, doncs, per la via￿ del￿ jutge de￿vigilància per raons que transcendeixen un simple problema de control extern. Aquestes raons, sintetitzades, són les següents:

1) Tal com ja hem assenyalat, la pena￿de￿presó es defineix més pel seu pro- pi contingut concret que no pas per la seva durada nominal. Aquest contin-

gut pot variar substancialment d'acord amb circumstàncies com ara el règim^3 i pot experimentar una reducció de la durada real, bé per l'aplicació de be- neficis, bé per la concessió de la llibertat condicional. Per tot això, el procés d'individualització￿de￿l'execució￿de￿la￿pena necessita un control jurisdicci- onal efectiu que faci realitat l'ordre constitucional de jutjar i fer executar el

que s'ha jutjat^4 dirigida al poder judicial.

Lectura complementària El mateix TC ha qualificat al JVP com "la peça clau del sis- tema penitenciari". Vegeu sobre això la STC 161/1993 i la STC 129/1995.

(3)El règim obert en constitueix un exemple clar.

(4)Article 117.3 de la CE.

2) Cal afegir que la necessitat de garantir la tutela￿judicial￿efectiva￿dels￿drets dels￿reclusos també obliga a exercir aquest control si es vol fer realitat el prin- cipi, consagrat constitucionalment, d'acord amb el qual l'ingrés dels condem- nats a la presó només els desposseeix dels drets que la decisió condemnatòria determina expressament, és a dir, els drets que deriven del sentit de la pena i

els que estableix la llei penitenciària^5.

(5)Article 25.2 de la CE.

3) Finalment, també s'ha apel·lat, com a raó que avala el control jurisdiccional de l'execució de la pena privativa de llibertat, al principi￿de￿subordinació￿de

l'Administració￿a￿la￿legalitat i al control que n'han de fer els tribunals^6.

(6)Articles 103.1 i 106.1 de la CE.

Salvaguardar los derechos de los internos y corregir los abusos y desviaciones que en el cumplimiento de los preceptos de régimen penitenciario puedan producirse.

Aquesta és una funció que transcendeix el marc estricte de l'execució penal, ja que es projecta no tan sols al cas del compliment de condem- nes, sinó també a tots els interns^11 , i es basa en la necessitat de garan- tir-ne els drets individuals de què gaudeixen plenament, llevat dels que la sentència condemnatòria, el sentit de la pena i la llei limiten expres- sament^12.

Aquest control s'estén a totes les qüestions relatives al règim i al trac- tament que puguin incidir en els drets de l'intern i que, en tractar-se de qüestions administratives, si no existís el jutge de vigilància, s'haurien d'impugnar a través de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Aquesta segona gran funció tutelar de drets té una sèrie d' atribucions :

(11)Incloent-hi els detinguts judici- alment i els presos preventius.

(12)Article 25.2 de la CE.

1) L'aprovació de sancions d'aïllament en cel·la superiors a catorze dies^13. (13)Article 76.2.d LOGP.

2) La resolució per la via del recurs de les reclamacions contra les sancions

disciplinàries^14.

(14)Article 76.2.e LOGP.

3) La resolució de les peticions i les queixes formulades en relació amb els drets fonamentals o els drets i beneficis penitenciaris afectats pel règim o el

tractament^15.

(15)Article 76.2.g LOGP.

2. La naturalesa dels jutjats de vigilància i la

delimitació respecte a les atribucions de les

institucions penitenciàries

La doble￿funció que té encomanada el jutge de vigilància no vol dir que, pel que fa a la primera, la d'execució, tingui funcions jurisdiccionals del tribunal sentenciador delegades o prorrogades, mentre que solament la segona, la de vetllar pels drets dels interns, tingui una jurisdicció pròpia.

Com a conseqüència de l'article 94 de la Llei orgànica del poder judicial, es pot dir que el jutge de vigilància succeeix al tribunal sentenciador després de la sentència ferma, amb jurisdicció pròpia.

De la mateixa manera, el fet que alguna de les seves funcions sigui de natura- lesa jurisdiccional dubtosa, tampoc no vol dir que el nostre ordenament ha- gi configurat una institució de naturalesa híbrida –administrativojudicial–, a l'estil francès. La naturalesa purament jurisdiccional d'aquest òrgan, integrat dins l'ordre penal, tal com assenyala l'article 94 de la Llei orgànica del poder judicial, és indiscutida.

Però l'àmplia atribució de facultats de diversa naturalesa que li confereix l'article 76 de la Llei orgànica general penitenciària, juntament amb una certa indefinició d'aquestes facultats, ha provocat força confusió pel que fa a la línia divisòria entre les competències del jutge de vigilància i les que corresponen a l'Administració penitenciària.

Dit d'una altra manera, és difícil establir fins on arriba el control￿del￿jutge sobre￿l'exercici￿de￿les￿potestats￿administratives per dues raons principals:

Funcions de naturalesa jurisdiccional dubtosa Per exemple, algunes funci- ons de naturalesa jurisdiccional dubtosa són les funcions de vi- gilància genèrica –visites (arti- cle 76.2.h)– i les funcions con- sultives –com ara l'execució de les propostes de l'art. 77 de la Llei orgànica general peniten- ciària.

1) D'una banda, l'encarregada de l'organització i la inspecció de les institu-

cions penitenciàries, com assenyala la Llei orgànica del poder judicial^16 , és l'Administració, amb tota la seva infraestructura; per tant, l'Administració té al seu càrrec tot el sistema d'organització i de relacions de convivència dins l'establiment.

2) D'altra banda, atès que la defensa i la garantia dels drets i els beneficis dels interns està encomanada al jutge de vigilància, és fàcil, doncs, que en molts casos el jutge no pugui dur a terme la seva tasca sense incidir en aspectes or- ganitzatius i en activitats que en principi pertoquen a l'Administració.

(16)Article 79 LOGP.

La Sentència de 9 de juliol de 1986, que resol el conflicte de jurisdicció 10/ plantejat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 1 de Barcelona, adverteix el següent:

"Considerar que tal precepto^18 expresa y acuña cerradamente la configuración del Juez de Vigilancia supone tanto como desconocer el propio aliento con el que la institución es concebida por el legislador, así como desdeñar, sumiéndolas en la inoperancia, las previsiones del artículo 76 de la propia ley." Sentència de 9 de juliol de 1986

De totes maneres, i més enllà d'aquesta declaració genèrica que no veta tout court la possibilitat que el jutge de vigilància resolgui sobre qüestions que, tot i afectar en principi l'àmbit de l'article 77, incideixen clarament, tanmateix, en el menyscabament de drets i beneficis, continua subsistint una zona àmplia i difusa on el conflicte￿d'atribucions està servit, i on cal valorar en cada cas concret la pertinència de la facultat decisòria del jutge.

(18)Article 77 LOGP.

Les competències del jutge A tall d'exemple es pot esmentar que en diversos conflictes de jurisdicció s'ha entès^19 que el jutge no té competència per a alterar o modificar el destí d'un intern condemnat o per a ordenar el trasllat d'interns a un altre centre, ja que acordar el destí dels condemnats en els diversos establiments penitenciaris és una facultat dels òrgans administratius; per tant, i d'acord amb l'article 77 de la Llei orgànica general penitenciària, els jutges de vigilància només poden fer propostes a l'Administració en aquesta matèria.

(19)STS de 5 de desembre de 1986 i de 14 de desembre de 1991.

3. Les atribucions i les funcions específiques previstes

a la Llei orgànica general penitenciària

A l'apartat anterior hem sistematitzat les diverses funcions que la llei encoma- na als jutges de vigilància:

a) Les que afecten principalment l'execució de la pena privativa de llibertat.

b) La salvaguarda dels drets fonamentals i dels drets i beneficis dels interns i internes que es puguin veure retallats amb l'execució penitenciària.

c) Juntament amb aquestes funcions, els jutges de vigilància també han de

visitar els establiments penitenciaris, competència^20 que té com a finalitat fa- cilitar el correcte desenvolupament de totes les altres funcions que tenen atri- buïdes.

Tot seguit proposem una breu anàlisi d'aquestes atribucions, distingint les fun- cions següents:

• Funcions pròpiament decisòries o funcions en primera instància.
• Coneixement i resolució de recursos contra resolucions de l'Administració penitenciària, o funcions en segona instància.

3.1. Les funcions en primera instància

(20)Competència que es pot consi- derar com a híbrida o instrumen- tal.

1)￿Resoldre￿sobre￿les￿propostes￿de￿llibertat￿condicional￿dels￿condemnats￿i

acordar￿les￿revocacions￿que￿siguin￿procedents^21

L'atribució d'aquesta competència als jutges de vigilància és coherent amb la comprensió de la llibertat condicional com una forma de com- pliment, en llibertat, de la condemna.

La llibertat condicional El Codi penal de 1995 ubicava aquesta institució entre les formes substitutives de l'execució de les penes privatives de llibertat (tít. III, cap. III), juntament amb la suspen- sió i la substitució de l'execució de les penes. Tanmateix, la LO 1/2015, de 30 de març, de modificació del Codi penal, altera la naturalesa tradicional de la llibertat condicional en integrar-la al règim de suspensió de la pena. Aquest canvi normatiu té conseqüències importants per al penat en cas d’incompliment de les condicions i requisits imposats en el marc de la suspensió de la resta de la pena. Si el jutge decideix la revocació de la llibertat condicional, aquesta es regirà per les regles pròpies de la suspensió de la pena (art. 86 CP).

(21)Article 76.2.b LOGP.

90.5, a la vista de la possible modificació de les circumstàncies podrà acordar la imposició de noves prohibicions, deures o prestacions, la modificació de les quals hagués acordat, o bé el seu aixecament.

Finalment, correspon al jutge de vigilància la revocació de la llibertat condi- cional quan es posi de manifest un canvi en les circumstàncies que van donar lloc a la suspensió, i que no permetin mantenir el pronòstic de falta de peri- llositat en què es fonamentava tal decisió (art. 90.5 CP).

Per a acabar, és important tenir en compte que en el cas de la pena de presó permanent revisable, introduïda al catàleg de sancions penals amb la reforma de la LO1/2015, la competència per a acordar la suspensió de l’execució de la pena, i per tant l’accés a la llibertat condicional del penat, no s’atribueix al jutge de vigilància penitenciària, sinó al tribunal sentenciador (art. 92 CP). Aquesta previsió del Codi penal resulta contradictòria amb la continguda en l’art. 76.2.b de la LOGP.

La regulació esdevé encara més complexa si tenim en compte que l’article 92.3 CP reserva al jutge de vigilància penitenciària la competència per a la revocació de la llibertat condi- cional concedida en un supòsit de presó permanent revisable quan hi hagi un canvi en les circumstàncies, que no permeti mantenir el pronòstic de falta de perillositat del subjecte. Incomprensiblement, el legislador atribueix al jutge sentenciador la concessió de la lli- bertat condicional però en reserva la decisió relativa a la revocació al jutge de vigilància penitenciària.

Aquesta facultat és coherent amb una comprensió dels beneficis com a autèntics drets subjectius i no com a simples concessions gracioses de l'Administració, tot i que estan supeditats a la concurrència dels pressu- pòsits legalment i reglamentàriament establerts.

D'altra banda, els beneficis, com assenyala Bueno Arús, són matèria d'execució de penes i no règim penitenciari, ja que la seva concessió afecta el quantum de compliment efectiu i representa, per tant, una mo- dificació de la sentència judicial.

El Codi penal de 1995 ha incorporat, entre els beneficis, l'article 91, que pos- sibilita que el jutge de vigilància, excepcionalment, determini la concessió￿de la￿llibertat￿condicional als reclusos que hagin extingit les dues terceres parts de la seva condemna, sempre que mereixin aquest benefici per haver desen- volupat continuadament activitats laborals, culturals o ocupacionals.

A més d'aquest benefici, la LO 7/2003 de 30 de juny va introduir un benefici qualificat, consistent en l'avançament de fins a 90 dies per any de compliment efectiu de la condemna, un vegada extingida la meitat d'aquesta, als efectes del còmput de les 2/3 parts. La seva aprovació és competència del jutge de vigilància, prèvia proposta d'institucions penitenciàries. I, com hem vist, la LO

Lectura complementària Per a ampliar la informació sobre els beneficis penitenci- aris, podeu consultar: F.￿Bueno￿Arús (1989). "Los beneficios penitenciarios des- pués de la Ley Orgánica Ge- neral Penitenciaria". Revis- ta de Estudios Penitenciarios (núm. extra, pàg. 51 i seg.).

1/2015, ha introduït la possibilitat d’avançament de la llibertat condicional als penats que compleixen la primera pena de presó, quan no supera els tres anys de durada, i un cop han extingit la meitat de la condemna.

Pel que fa a l' indult￿particular , la intervenció del jutge de vigilància no n'és l'aprovació, sinó la simple tramitació a proposta de la Junta de Tractament.

La Llei provisional de 18 de juny de 1870, modificada per la Llei 1/1988, de 14 de gener, regula aquesta tramitació.

Tot i que ni la Llei ni el Reglament no diuen res respecte a això, el fet que aquests beneficis s'entenguin com a drets subjectius de l'intern o interna permet que el jutge en dicti la resolució￿aprovatòria sense una proposta prèvia de la Junta de Tractament i basant-se només en la con- currència dels requisits establerts, sense perjudici del dret de queixa da- vant el jutge que assisteix l'intern quan la Junta no procedeix a elevar la proposta corresponent.

De la mateixa manera, la competència del jutge de vigilància no es limi- ta a dictar la resolució aprovant o denegant el benefici, sinó que s'estén al coneixement￿de￿la￿seva￿suspensió , pèrdua o rehabilitació.

3)￿L'aprovació￿prèvia￿de￿les￿sancions￿d'aïllament￿en￿cel·la￿superior￿a￿ca-

torze￿dies^26

(26)Article 76.2.d LOGP.

D'acord amb el Tribunal Constitucional^27 , aquesta és una altra manifestació de la subordinació de la potestat sancionadora de l'Administració a l'autoritat judicial.

(27)STC 2/1987, de 21 de gener.

Com a conseqüència de la doctrina constitucional establerta en la sen- tència 2/1987, s'exigeix una aprovació￿prèvia￿del￿jutge encara que es tracti de la imposició de diverses sancions en un procediment únic o fins i tot de sancions recaigudes en procediments diferents, sempre que en tots dos casos el compliment d'aquestes sancions sigui successiu i no tingui solució de continuïtat^28.

(28)Com ja hem vist, el Reglament de 1996 adopta expressament aquest criteri a l'article 236.3.

4)￿Autoritzar￿els￿permisos￿de￿sortida￿que￿tinguin￿una￿durada￿superior￿a

dos￿dies,￿excepte￿els￿classificats￿en￿tercer￿grau^29

(29)Article 76.2.i LOGP.

a) Si l'Administració penitenciària acorda denegar el permís, es pot interposar recurs de queixa davant el jutge de vigilància, que en podrà resoldre l'aprovació

o la denegació^34.

(34)Article 162 del RP.

b) També es pot formular un escrit de queixa davant el mateix jutge quan la Junta no resolgui les sol·licituds de permís ordinari o extraordinari dirigides

a la Direcció del centre^35.

(35)Via l'article 76.2.g LOGP.

5)￿Conèixer￿el￿pas￿a￿règim￿tancat￿dels￿reclusos￿a￿proposta￿del￿director￿de

l'establiment^36

L'article 10 de la Llei orgànica general penitenciària preveu l'existència d'establiments de compliment de règim tancat en els casos següents:

a) Per als condemnats classificats de perillositat extrema o inadaptació als rè- gims ordinari i obert.

(36)Article 76.2.j. LOGP.

b) Per als presos preventius^37 en els quals concorrin les mateixes circumstàn- cies.

L'acord del Centre Directiu que destina un intern a un establiment de règim tancat prèvia classificació del tractament de primer grau s'ha de notificar al jutge de vigilància penitenciària en un termini màxim de setanta-dues hores^38.

Tot i que l'acord correspon a l'autoritat penitenciària i no necessita l'aprovació prèvia del jutge, aquest el pot aprovar o revocar pels següents procediments:

• D'ofici.

(37)Separats dels condemnats.

(38)Article 95.1 del RP.

• Com a conseqüència de la interposició d'una queixa elevada per l'intern

o interna^39.

(39)Article 76.2.g LOGP.

• Per la via de l'eventual recurs que l'intern pugui interposar contra la seva

classificació de primer grau^40.

(40)Article 76.2.f LOGP.

Ara bé, el Tribunal Constitucional^41 ha interpretat la intervenció del jutge de vigilància pràcticament com una competència￿ d'aprovació prèvia de la mesura, considerant correlativament l'acord administratiu com una simple proposta necessitada de suport judicial.

(41)STC de 8 d'abril de 1992.

De totes maneres, i d'acord amb l'esmentada doctrina, la ratificació o dene- gació￿ de￿ l'aplicació de l'article 10 de la Llei orgànica general penitenciària s'entén dictada en primera instància i, com expliquem més endavant, es pot recórrer en reforma i apel·lació.

La competència del jutge de vigilància en aquest àmbit s'estén també al coneixement￿del￿pas￿dels￿interns￿preventius￿a￿règim￿tancat , que també se li ha de comunicar dins de les setanta-dues hores següents a la seva adopció. Com que el pres preventiu no es pot classificar, la via d'impugnació de l'acord per part de l'intern es redueix exclusivament a la formulació d'una queixa davant el jutge de vigilància^42.

Vegeu també Vegeu l'apartat 4 d'aquest mò- dul didàctic, on s'estudien els recursos contra les decisions dels jutges de vigilància.

(42)Article 76.2.g LOGP.

6) Acordar el que convingui sobre les peticions o les queixes que els interns formulin en relació amb el règim i el tractament penitenciari, en la mesura

que afecti els seus drets fonamentals, o els drets i beneficis￿penitenciaris^43

Anteriorment ja hem assenyalat el següent:

(43)Article 76.2.g LOGP

a) Que l'àmplia via que atorga aquesta competència pot arribar de vegades a topar amb les atribucions que l'article 79 LOGP atorga a l'Administració pe- nitenciària, sense que es puguin donar directrius de delimitació precises més enllà de l'impediment genèric de dictar resolucions que impliquin direcció o organització dels serveis penitenciaris.

b) També s'ha assenyalat que s'ha d'entendre que el jutge de vigilància efectua la resolució de les peticions o les queixes en primera instància, de manera que aquestes peticions o queixes no es poden considerar, en sentit estricte, com a recursos contra resolucions de l'Administració.

c) De la mateixa manera, per aquesta via es procedeix no tan sols a controlar matèries que corresponen stricto sensu a l'execució penal, quan afecten els be- neficis, sinó també les que afecten l'execució pròpiament penitenciària quan hi ha implicats drets fonamentals o altres drets reconeguts legalment i regla- mentàriament.