Camp i metode Antro, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Camp i metode Antro y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

El camp i el

mètode de

l'antropologia

Lectura 4

Josep Ramón Llobera

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

• Introducció
• Objectius
• 1. Definicions
• 2. Les subdisciplines de l'antropologia
  • 2.1. Antropologia física
    • 2.1.1. Paleoantropologia
    • 2.1.2. Genètica
    • 2.1.3. Primatologia
    • 2.1.4. Ecologia humana
  • 2.2. Arqueologia
  • 2.3. Antropologia lingüística
  • 2.4. Antropologia social i cultural
• 3. El concepte de cultura
• 4. Etnografia
• 5. La utilització de la història en l'antropologia
• 6. Sociologia i antropologia social
• 7. El mètode històric i comparatiu
• 8. Manies i febleses de l'antropologia
  • 8.1. Antropologia postmodernista
  • 8.2. Antropologia tercermundista
  • 8.3. Antropologia feminista radical
  • 8.4. Antropologia científica: el camí del futur
• Resum
• Activitats
• Exercicis d'autoavaluació
• Solucionari
• Glossari
• Bibliografia

Introducció

Aquest és un mòdul curt que introdueix l'estudiant en el camp de l' antropologia. Aquesta matèria intenta respondre un seguit de preguntes pel que fa als orígens, el desenvolupament i l'estructura de les societats humanes. Mitjançant mètodes científics, l'antropologia pretén descobrir regularitats en el comportament humà, així com descriure i explicar la diversitat humana.

L'antropologia tracta d'una gran varietat de temes; també està relacionada amb altres disciplines com la sociologia, la biologia, la psicologia i la lingüística. És habitual la distinció entre dos grans camps antropològics:

• l' antropologia￿física , que tracta d'aspectes biològics de la humanitat;
• l' antropologia￿social￿i￿cultural , que se centra en l'estudi de les similituds i les diferències socioculturals.

La cultura és un dels conceptes clau de l'antropologia; és allò que una persona ha d'aprendre per a esdevenir membre d'una societat determinada. L'estudi de les cultures o de les societats es pot fer mitjançant diferents mètodes, però l'antropologia es distingeix per la importància del treball￿de￿camp –una tèc- nica d'investigació que consisteix a observar i enregistrar la vida d'una comu- nitat, i participar-hi.

En el passat l'antropologia social i cultural estudiava principalment societats petites, simples, exòtiques, no occidentals. Aquest ja no és el cas; avui els antropòlegs investiguen tant en països industrialitzats com en països en via de desenvolupament. Se'ls pot trobar estudiant una petita banda de caçadors recol·lectors a l'Àfrica del Sud-est o un gueto a Harlem (Nova York), un petit poble dels boscos de Nova Guinea o el Parlament europeu. Cada cop més, els antropòlegs miren al passat pel seu valor intrínsec i no tan sols com una expli- cació del present. El mètode comparatiu, que és la pedra de toc de la dimensió generalitzadora de l'antropologia, és més fructífer si examinem conjuntament les societats antigues i les contemporànies.

Recentment, l'antropologia ha sofert els estralls dels credos relativistes: post- modernisme, tercermundisme i feminisme radical. Influïts per certs filòsofs francesos i per la crítica cultural, alguns antropòlegs ja no estan interessats en explicacions causals; només ho estan en el coneixement subjectiu, la interpre- tació i el significat.

1. Definicions

Què és l'antropologia? Segons el meu parer, és la ciència humana i social in- tegradora per excel·lència. Comprèn una dimensió social/cultural, una de bi- ològica/psicològica, una d'evolutiva/històrica, i s'ocupa del vessant compara- tiu. L'antropologia estudia conjuntament el passat i el present, tant les socie- tats primitives i tradicionals com les modernes.

Cap disciplina com l'antropologia no pot expressar millor el lema clàssic de Terenci: Homo sum; humani nihil a me alienum puto ('Sóc un ésser humà, res que sigui humà no m'és aliè').

Cal assenyalar que en la història de l'antropologia han coexistit les dues tra- dicions principals següents:

1) l' antropologia￿ científica , que s'ocupa de la descripció i l'explicació dels fenòmens;

2) l' antropologia￿humanística , que s'ocupa de la interpretació de les cultures i d'aclarir els significats culturals.

Aquest mòdul assumeix que l'antropologia és una ciència i es proposa genera- litzar i aportar explicacions causals. L'antropologia humanística es pot consi- derar com a complementària de l'activitat científica; tanmateix, l'antropologia haurà de ser objectiva i les seves proposicions hauran d'estar subjectes als ex- àmens científics ordinaris. Com veurem més endavant, els postmodernistes i altres relativistes rebutgen la possibilitat d'una ciència antropològica.

Els fonaments￿de￿l'antropologia es van establir al final del segle XIX, com a resultat del treball dels evolucionistes, inspirats directament o indirectament per la revolució darwiniana. Lewis￿ H.￿ Morgan i Edward￿ B.￿ Tylor , ambdós amb una quantitat limitada de coneixements de primera mà sobre les societats primitives, establiren les bases del mètode comparatiu i van fer contribucions substantives a l'antropologia. Tylor va instituir l'antropologia com la ciència de￿la￿cultura. Morgan fou el fundador dels estudis sobre el parentiu.

"La cultura és aquell conjunt complex que inclou coneixement, creença, art, llei, moral, costum, i altres capacitats i hàbits adquirits per l'home com a membre d'una societat." E. B. Tylor (1871, pàg. 1).

Vegeu també Vegeu l'apartat 8 d'aquest mò- dul.

L'antropologia va néixer com una disciplina acadèmica a les primeres dècades d'aquest segle. Fou aleshores quan es van emprendre estudis sobre societats primitives, s'establiren posicions teòriques, es van crear algunes places univer- sitàries i es fundaren les societats antropològiques. Tres països van participar especialment en aquest període fundacional: els Estats Units, França i la Gran Bretanya.

1)￿L'antropologia￿als￿Estats￿Units

El patriarca de l'antropologia nord-americana, l'alemany Franz￿Boas , va obrir el camí al treball de camp, desafià l'evolucionisme i va afirmar la importància de l'estudi de les cultures individuals. Els antropòlegs americans més impor- tants de la primera meitat d'aquest segle van ser boasians; la llista inclou noms com Alfred Kroeber, Robert Lowie, Margaret Mead, Ruth Benedict i molts al- tres. L'Associació Antropològica Americana, que tenia 300 membres el 1910, en va aconseguir 2.260 el 1950 i, actualment, en té més de 10.000.

L'enfocament adoptat per Boas i els seus deixebles es coneix habitualment com a particularisme￿històric , perquè aquests antropòlegs pensaven que la millor manera d'explicar un fet cultural era trobar-ne els antecedents històrics. Per l'èmfasi que posa en els aspectes culturals, la disciplina és coneguda als Estats Units com a antropologia￿cultural.

Franz Boas (1858-1942).

2)￿L'antropologia￿a￿França

A França els inicis van ser diferents; l' escola￿durkheimiana (Émile Durkheim, Marcel Mauss, Henri Hubert, Celestine Bouglé, François Simiand, Maurice Halbwachs i molts altres) va instituir la sociologia com una disciplina cientí- fica. La sociologia￿ de￿ Durkheim era integral, perquè incorporava totes les altres ciències socials. En l'aspecte metodològic Durkheim va definir els fets socials, mostrà com calia construir i comparar tipus socials, i va ensenyar com s'havien de formular hipòtesis científiques.

Émile Durkheim (1858-1917).

El supòsit més profitós de Durkheim sobre la societat és que l'estructura social d'una col·lectivitat determina les idees d'aquesta societat. Va demostrar això magistralment en el seu estudi sobre la religió dels aborígens australians Les formes élémentaires de la vie religieuse (1912). La influència de Durkheim en el desenvolupament teòric de l'antropologia, particularment a la Gran Bretanya, ha estat excepcional.

3)￿L'antropologia￿a￿la￿Gran￿Bretanya

Lectura complementària

Hi ha la següent traducció al català de l'obra esmentada de Durkheim : Les formes elementals de la vi- da religiosa. Barcelona: Edici- ons 62 (1987).

2. Les subdisciplines de l'antropologia

Tal com es desprèn de la definició que hem donat abans, el camp de l'antropologia és molt extens. L'antropologia és l'estudi del gènere humà en totes les seves dimensions. Ara bé, els éssers humans s'estudien també des d'altres disciplines com ara la biologia o la psicologia.

Ara bé, des d'una altra perspectiva, historiadors, sociòlegs, economistes, po- liticòlegs i tota la resta de científics socials investiguen, també, diferents as- pectes de la humanitat. No cal dir que és en aquest sentit que parlem de l'encavalcament i la complementarietat de l'antropologia amb totes aquestes disciplines. Precisament pel seu abast, l'antropologia pot oferir una síntesi￿in- tegradora de tot aquest coneixement.

Tradicionalment, l'antropologia s'ha dividit en diverses branques: antropolo- gia física o biològica, arqueologia, antropologia lingüística, i antropologia so- cial i cultural. Aquesta divisió reflecteix bàsicament la perspectiva nord-ame- ricana de la disciplina; els departaments nord-americans d'antropologia ense- nyen separadament totes aquestes branques i, encara que a llarg termini els estudiants tendeixen a especialitzar-se, acaben amb una bona base en totes les diverses branques de l'antropologia.

A la Gran Bretanya, però, la major part dels departaments d'antropologia estan especialitzats en antropologia social i no imparteixen antropologia física o ar- queologia; només alguns departaments segueixen el model americà. En aquest entorn, els estudiants estan influïts bàsicament pels avenços de la sociologia.

Malgrat tot, però, la gran majoria d'estudiants d'antropologia, tant als Estats Units com a Europa, s'especialitzen en antropologia social o cultural. Per la seva banda, el model espanyol segueix, a grans trets, el model britànic.

2.1. Antropologia física

Vegeu també Vegeu l'apartat 1 d'aquest mò- dul.

L'antropologia física o biològica és l'estudi dels éssers humans com a or- ganismes biològics en el marc de l'evolució; posa l'èmfasi en la interac- ció entre la biologia i la cultura.

Els humans són primats i comparteixen, per tant, un passat comú amb els prosimis, simis i mones. Mitjançant l'examen dels fòssils i l'observació dels primats actuals, l'antropologia física intenta entendre allò que els humans són avui.

Lectura complementària Per a ampliar conceptes sobre l'antropologia física, podeu llegir: L.￿Cavalli-Sforza;￿F.￿Cavalli- Sforza (1994). Qui som? Bar- celona: Enciclopèdia Catala- na (Mare Nostrum, 4).

L'antropologia física va néixer al segle XIX com a conseqüència de l'interès dels historiadors naturals pels orígens i el desenvolupament de l'espècie humana. El model bíblic fou progressivament criticat i es qüestionà la limitada antiguitat de la humanitat. Els descobriments de fòssils neandertals (el primer dels quals fou trobat l'any 1856) donà peu a aquesta investigació. De totes maneres, qui despertà definitivament l'interès per l'evolució humana va ser Charles￿Darwin amb la publicació de The Origins of the Species l'any 1859. (^) Caricatura de Charles Robert Darwin (1809-1882).

En aquesta branca de l'antropologia es distingeixen quatre grans subdivisions: la paleoantropologia, la genètica, la primatologia i l'ecologia humana.

2.1.1. Paleoantropologia

La paleoantropologia constitueix probablement la subdivisió més important i es basa en l'estudi de l'evolució humana a partir de les restes fòssils. Fins ara els paleoantropòlegs han recopilat milers de fòssils que abracen quatre milions d'anys de vida humana i dels antecessors directes dels humans actuals.

2.1.2. Genètica

La genètica és l'estudi dels mecanismes de l'herència i de la variació biològica. La principal confirmació científica de la hipòtesi genètica arribà durant la dè- cada dels cinquanta amb el desenvolupament de la biologia molecular. Com- prèn l'estudi del procés evolutiu i les adaptacions que en deriven. Les tècniques genètiques s'empren per a mesurar la distància evolutiva entre els primats i els humans, i entre les diferents espècies antecessores directes dels éssers humans.

2.1.3. Primatologia

Lectura complementària

Trobareu la següent traducció catalana de l'obra esmentada de Darwin : L'origen de les espècies. Barce- lona: Edicions 62 (1991).

La primatologia constitueix l'estudi de l'anatomia i el comportament dels pri-

mats no humans^1. Els estudis més valuosos d'aquests animals són els que es

fan en els seus entorns naturals. L'estudi dels grans simis^2 , que són els nostres parents més pròxims, ha permès aclarir moltes àrees bàsiques per a entendre el comportament humà, com ara la cura dels infants, el comportament social, la comunicació, el comportament reproductiu, etc.

2.1.4. Ecologia humana

L'ecologia humana estudia la interacció de l'home amb el medi. Per a qualsevol població humana el medi inclou els altres grups d'humans, els organismes no humans i les característiques físiques del lloc. Quan parlem de poblacions que viuen interconnectades amb el seu medi, ens referim a un ecosistema. Aspec- tes com la nutrició, la fertilitat, el creixement, les adaptacions fisiològiques al

(1)Prosimis, simis i mones.

(2)Ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans.

2.4. Antropologia social i cultural

Ja hem indicat que les diferències entre l'antropologia social i l'antropologia cultural són el resultat de dues tradicions nacionals diferents: la nord-ameri- cana i la britànica respectivament. En teoria l'antropologia social té un camp més restringit que l'antropologia cultural.

L'antropologia social comprèn normalment l'estudi del parentiu, de l'organització econòmica, política i social, i de la ideologia (particular- ment els valors religiosos). A banda d'aquests aspectes, l'antropologia cultural també s'ocupa de l'estudi de la cultura material, les concepci- ons del món, l'art, la personalitat, etc. A més, es pot considerar que l'antropologia cultural posa l'èmfasi en l'estudi dels símbols, mentre que l'antropologia social se centra en les relacions socials.

A la pràctica, però, els estudiants d'antropologia abracen el mateix camp tant si se centren en l'antropologia social com en la cultural, ja que les línies de separació són molt més borroses del que les estrictes definicions poden sug- gerir. No és erroni, per tant, parlar d'antropologia cultural i social com d'una disciplina única.

Hem vist que l' antropologia￿ sociocultural^3 estudia tant la societat com la cultura, descrivint-ne i explicant-ne les semblances i les diferències. En el sen- tit nord-americà del terme, se solen distingir dos aspectes diferents de la dis- ciplina:

• L' etnografia , que, com veurem amb més detall, és la informació de pri- mera mà extreta del treball de camp en una comunitat determinada, nor- malment mitjançant el mètode de l'observació participant.
• L' etnologia , que examina i compara els resultats etnogràfics amb l'objectiu de teoritzar i generalitzar. No obstant això, aquest terme, que es popula- ritzà als anys trenta, ara s'utilitza poc. En la tradició britànica, però, el ter- me etnologia es refereix a la reconstrucció de la història d'una societat o grup de societats en una àrea determinada.

Abans de l'acceptació dels termes antropologia social o cultural en els anys sei- xanta, a una bona part de l'Europa occidental el terme etnologia era el preferit per a denominar l'estudi comparatiu de societats i cultures. Finalment, dins la tradició germànica i escandinava l'etnologia era l'estudi de les minories ètni- ques internes. Avui el terme etnologia ha anat desapareixent progressivament del vocabulari antropològic; quan s'utilitza, és generalment com a sinònim d'antropologia cultural i social.

(3)Utilitzem l'expressió antropolo- gia sociocultural per a referir-nos a l'antropologia social i cultural.

Vegeu també Vegeu l'apartat 4 d'aquest mò- dul.

En la creença popular hi havia, i en certa manera encara persisteix, la concep- ció que l'antropologia social i cultural només s'ocupa de pobles no occiden- tals que mantenen costums primitius i estranys. En general és cert que durant moltes dècades l'antropologia social i cultural es dedicà a l'estudi d'aquests ti- pus de societats; en va ser el motor i la contribució específica el que Radclif- fe-Brown anomenà una ciència social general o sociologia. De totes maneres, aquesta etapa es pot considerar acabada. Des de fa un cert temps, els antropò- legs socials i culturals han començat a investigar el món modern i industria- litzat; la disciplina ja no és, o ja no solament és, una aventura exòtica. Aquest canvi, com veurem en l'apartat dedicat a l'antropologia i la sociologia, ha tin- gut conseqüències teòriques i metodològiques importants.

Encara que aquest text està principalment dedicat a l'antropologia social i cul- tural, tot i que no de manera exclusiva, emprarem generalment el terme an- tropologia per raons d'economia d'expressió.

Vegeu també Vegeu l'apartat 6 d'aquest mò- dul.

Durant els anys cinquanta i seixanta, en alguns sectors el terme cultura esde- vingué més abstracte, és a dir, va deixar de ser vist com un comportament observat per a convertir-se en un destil·lat d'aquest. La cultura fou concebuda en termes de codis de comportament i també com un sistema organitzat de símbols i significats. La teoria￿de￿la￿cultura de Claude￿Lévi-Strauss posava l'èmfasi en les analogies entre els sistemes lingüístics i els sistemes culturals, a la vegada que llançava la idea que la configuració de la ment generava unes estructures culturals determinades.

Tot i córrer el risc de simplificar, podríem dir que en l'antropologia contem- porània hi ha dues grans concepcions de la cultura: una de totalista o "adap- tacionalista" i una altra de mentalista o "ideacionalista".

a) La concepció￿totalista , que a grans trets correspon a la concepció clàssica, utilitza el terme cultura per a referir-se a la totalitat de les formes de vida dels éssers humans. Des d'actituds més recents, la cultura es veu com un mecanisme adaptatiu, és a dir, com la totalitat d'eines, actes, pensaments i institucions per mitjà dels quals els pobles viuen i es perpetuen. En aquest context, cultura es refereix a les comunitats humanes i al seu medi ambient. Marvin￿Harris , un clar representant d'aquesta concepció, considera que la cultura abraça tots els components de la vida social i, per tant, es refereix al conjunt d'activitats i d'idees socialment condicionades, associades a una població. En un àmbit més específic, la cultura és un seguit d'institucions dissenyades per tal de crear els mitjans i mecanismes per a proveir-nos d'aliments, amor, afecte, sexe, etc.

b) La concepció￿mentalista parteix d'una definició de cultura més restrictiva, que la limita a un sistema d'idees o conceptes. Clifford￿Geertz n'és un dels representants contemporanis més conegut; per ell la cultura és, essencialment, l'intercanvi d'objectes plens de significat. L'objectiu de l'antropòleg és elaborar una "descripció profunda" (en paraules de Geertz) que aclareixi el significat simbòlic del comportament dels éssers humans. La cultura esdevé, així, un text que ha de ser interpretat.

Claude Lévi-Strauss al seu despatx del Collègede France.

Molts dels manuals introductoris nord-americans, en referir-se a la cultura, en destaquen un seguit de característiques. Per exemple, William Havilland (1993) n'enumera les següents:

1)￿La￿cultura￿és￿compartida. La cultura no és quelcom genèticament heretat, tot i que en les persones hi ha una predisposició envers la cultura. La cultu- ra és allò que fa que un individu formi part d'una societat, és a dir, en una societat tots els individus comparteixen una cultura comuna i això fa que es puguin entendre i preveure els comportaments dels altres membres de la soci- etat. Això no vol dir que, particularment en les societats modernes, no hi hagi subcultures o persones que no comparteixin tots els elements d'una cultura determinada.

Lectura recomanada W.￿Havilland (1993). Cultu- ral Anthropology (cap. 1 i 2). Forth Worth: Harcourt Brace.

2)￿La￿cultura￿s'aprèn. La cultura és la nostra herència social i s'adquireix a mesura que l'individu creix en una societat determinada. La cultura es trans- met de moltes maneres: conscientment i inconscientment, directament i in- directament. La cultura s'aprèn per mitjà de l'observació. El llenguatge és, na- turalment, una de les eines importants per a l'aprenentatge de la cultura, per- què facilita la transmissió de les idees i els sentiments.

3)￿ La￿ cultura￿ és￿ simbòlica. L'antropòleg americà Leslie White postulà, per primera vegada, que el comportament humà era el resultat de la utilització dels símbols. Per símbol entenem allò verbal o no verbal que representa alguna cosa més. Així, per exemple, una bandera representa un país i la mitja lluna simbolitza l'islam. Els símbols, de totes maneres, són normalment lingüístics. L'associació entre el símbol i el que representa és normalment arbitrària. Els símbols, i particularment el llenguatge, faciliten l'aprenentatge i la transmissió de la cultura.

4)￿La￿cultura￿és￿integrada. La cultura no és una simple suma d'institucions; els diferents aspectes de la cultura estan interrelacionats. Qualsevol aspecte de la cultura no pot ser entès sense fer referència als altres trets que la conformen. La cultura tendeix a desenvolupar-se com un tot interrelacionat, la qual cosa no significa que hi hagi una harmonia perfecta o complementària; hi pot haver tensions que poden portar cap a un canvi￿cultural. D'altra banda, cal tenir en compte que els canvis en una part de la cultura provocaran normalment canvis arreu del sistema.

Els antropòlegs, normalment, utilitzen la forma verbal del present per a des- criure les societats tal com eren en el passat –sia quan van ser observades per primera vegada per l'home occidental, sia en el moment en què l'etnògraf du- gué a terme el seu treball de camp–. Aquest temps peculiar s'anomena present etnogràfic.

La revolució etnogràfica Bronislaw Malinowski fou el veritable impulsor de la revolució￿etnogràfica en antropo- logia. El seu treball de camp entre els trobriandesos de la costa de Nova Guinea durant la Primera Guerra Mundial és conegut pròpiament com l'inici d'una nova manera de fer antropologia i anuncià l'aparició de la monografia￿etnogràfica (la descripció detallada de la vida d'un poble o comunitat basada en el treball de camp). Mentre que abans de Malinowski la majoria d'antropòlegs recopilaven dades de les so- cietats primitives per mitjà dels missioners, administradors colonials, comerciants, etc., o informadors nadius desarrelats, Malinowski s'instal·là amb els nadius, en va aprendre la llengua i visqué amb ells un llarg període de temps (dos anys); aquesta –insistia Mali- nowski– era l'única manera d'entendre què volia dir ser un trobriandès. Per Malinowski, les tres tasques principals d'un etnògraf són les següents:

• participar (fer coses),
• observar (mirar les coses),
• interrogar (parlar amb la gent). A la pràctica, Malinowski, com la majoria d'antropòlegs des d'aleshores, recollia més in- formació a través de l'observació i la interrogació que per mitjà de la participació. Les raons són prou simples: d'una banda, la majoria de societats impedeixen l'accés a certes àrees de la seva cultura; de l'altra, hi ha consideracions ètiques que mantenen els etnò- grafs fora de la participació en certes activitats (per exemple, la guerra). Podem resumir les normes del mètode etnogràfic segons Malinowski de la manera següent: 1) Estar ben informats sobre els desenvolupaments teòrics de la disciplina abans d'iniciar el treball de camp. 2) Viure la vida dels nadius. 3) Aplicar un conjunt de tècniques especials per a la recopilació i el tractament de les dades. 4) Escriure un diari etnogràfic en el sentit estricte del terme.

5. La utilització de la història en l'antropologia

Es pot dir que durant una bona part del segle XX, en general, els antropòlegs no s'han interessat per la història, tant per raons metodològiques com pràc- tiques. El descrèdit que ha merescut la història en l'antropologia s'ha de veu- re com una reacció contra les reconstruccions històriques especulatives i fa- buloses tan esteses en l'antropologia del final del segle XIX. The Golden Bough (1890), de James￿Frazer , es va convertir en el boc emissari dels fundadors de l'antropologia, tant als Estats Units, amb el treball de Franz Boas, com al Regne Unit, amb el treball de Bronislaw Malinowski i A.R. Radcliffe-Brown.

Per als fundadors de l'antropologia qualsevol tipus de "conjectura històrica" (Radcliffe-Brown) era inacceptable. A més, les societats estudiades tradicional- ment pels antropòlegs no posseïen documents escrits. Malgrat tot, durant els anys setanta es va produir un canvi que de primer es va manifestar en un in- terès per la història local i després en una visió del passat més àmplia. Avui la història forma part cada vegada més de l'esquema mental dels antropòlegs, i no tan sols dels que treballen a Occident.

La importància￿de￿la￿història￿per￿als￿antropòlegs , i en general per a tots els científics socials, varia bastant segons el tipus de recerca que es faci:

a) Evidentment, la dimensió temporal que es requereix per a l'estudi d'individus i de grups socials primaris, com les famílies nuclears o els grups de treball, és més aviat escassa, perquè se sol reduir al temps de vida del subjecte o del grup.

b) En canvi, si l'objecte d'estudi són associacions més complexes, com les burocràcies governamentals, caldrà adoptar una perspectiva tempo- ral mitjana, i no cal dir que les institucions estatals necessitaran una consideració temporal més llarga.

c) Per acabar, hi ha algunes qüestions sobre societats nacionals, com ara Anglaterra o França, que només trobaran una resposta adequada a partir de l'aplicació d'una perspectiva molt més llarga que pot arribar a ser de segles.

Pel que fa als historiadors, no estan sempre satisfets de la manera amb la qual els científics socials se serveixen del material històric. És per aquesta raó que so- vintegen les crítiques sobre la lleugeresa amb la qual els antropòlegs s'apropien de la informació i les explicacions dels historiadors.

coberta de la versió castellana de^ Gravat de James Frazer (1854-1941) a la La rama dorada.