¡Descarga capa de preparació 2 y más Apuntes en PDF de Conservación y Restauración de Bienes Culturales solo en Docsity!
IMPRIMACIONS i DEGRADACIÓ de
les CAPES de PREPARACIÓ
- Imprimacions- Visió històrica- Degradació
Imprimació
S'anomenen així una o vàries capes colorejades, generalment molt fines
i transparents amb funció estètica aplicades sobre la preparació. •
Aquestes capes poden treballar-se amb reserves (zones no pintades) i
transparències per donar una tonalitat de base que influirà en l'aspecte finaldel quadre.
Imprimació
TERMINOLOGIA: imprecisió …..
WINSOR & NEWTON GESSOTRANSPARENTE ACRÍLICO ARTISTNº 130 Base de imprimación magnífica calidad. Estegesso está hecho de una resina transparente sinpigmentación lo cual proporciona un excelenteagarre y hace que se vuelva transparente alsecarse. Por lo tanto, no cambia la aparienciaoriginal del fondo.
IMPRIMACIÓ
Les imprimacions poden estar fetes amb diverses tècniques,
d'acord amb la preparació de sota i la capa pictòrica que s'hi aplicarà.
Convé evitar que la imprimació es dissolgui o barregi amb la capa pictòrica,
per
això
cal
escollir
el
material
adequat
i/o
el
temps
d'assecat suficient.
MATERIALS LLIGANTS
: Oli, tremp de cola i ou, resines naturals,
resines sintètiques (acrílics,...)
MATERIALS DE CÀRREGA O COLORACIÓ:
Pigments (terres
o altres pigments)
IMPRIMACIÓ
Capes transparents / semi-transparents / opaques
MATERIALS LLIGANTS
: Oli, tremp de cola i ou, resines naturals,
resines sintètiques (acrílics,...)
MATERIALS DE CÀRREGA O COLORACIÓ:
Pigments (terres
o altres pigments)
Index de refracció
Es diu
índex de refracció
al cocient entre la velocitat de la llum en el buit i la
velocitat de la llum en el medi del qual es calcula l’índex.
Material
ÍndexRefr.
Buit (vacío)
1
Aigua (a20º)
1,
Olillinosa
1,
Bermelló
3
Lacarubia
1,
n
=
c
/
v
c: la velocitat de la llum en el buit
v: velocitat de la llum en el medi del qual es calcula l’índex
L’índex de refracció d’un medi homogeni és una mesura que determina la reducció dela velocitat de la llum al propagarse pel medi.
- Quan més semblant és l’ídex de refracció delligant i pigment, més transparent és la capa.• Els Índ.Refracció dels medis o lligants = entre1,3 i 1,5.• Els Índ.Refracció pigments = entre 1’5 i 3.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
2º SIMPOSIO INTERNACIONAL DE ATSR
INVESTIGACIÓN DE LAS FUENTES DE TECNOLOGÍA
ARTÍSTICA:
HACIA UNA NUEVA DISCIPLINA
Madrid, 5-6 de Octubre de 2006
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
ICOM-CC
Art Technological Source Research
(ATSR)
ATSR, creado en 2002,
es un grupo de trabajo internacional que tiene
como
objetivo
promover
la
investigación
sobre
fuentes
de
la
tecnología
artística,
la
profesionalización
de
este
campo
y
la
aproximación interdisciplinar trabajando desde las áreas de la historia delarte, de la conservación y restauración, de la historia económica, de laciencia y de la tecnología, así como de la práctica moderna de artistas yartesanos
.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
(
part de l’INDEX) Corinna Gramatke,
Las dificultades
especificas de la terminología: a propósitode la traducción comentada al alemán delos capítulos sobre las técnicas pictóricasde tres tratados barrocos españoles
,
pp. 28-
•Stefanos Kroustallis,
Los recetarios
medievales de tecnologia artistica
, pp. 35-
•Gabriela Siracusano,
Claves y secretos para
el estudio de los materiales del color
,^
pp. 42-
•Elena Cenalmor Bruquetas,
La revista como
fuente de información para la tecnologíaartística: Carlos de Haes y su artículo'Dibujo al carbon (aplicado al paisaje)'
pp. 48-
Rocío Bruquetas Galán,
La obtencion de
pigmentos azules para las obras de FilipeII: comercio europeo y americano
,^
pp. 55-
- Velazquez també va utilitzar preparacions colorejades: “pardo” , vermell igris i, en moltes de les seves obres, va deixar part d’aquestes preparacionsa la vista.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
- Diverses possibilitats de donar coloració a les capes de preparació:
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
La paleta de Velázquez. C.Garrido
Nuestras investigaciones técnicas sobre la obra de Velázquez en el Museo del Prado nos han revelado....... •
... el pintor escogía lienzos de lino o cáñamo con densidades diferentes. •
Conocía bien que estas texturas diferentes alteraban la visión final de la obra. •
Su elección también dependía de la evolución de sus preparaciones y su técnica pictórica, porque todos los materiales,y su empleo, determinan de forma sustancial la estética de unapintura. •
En función, por tanto, de los efectos ópticos deseados, cada artista selecciona los soportes, los pigmentos, la técnica y losrecursos oportunos para conseguir materializar sus ideas.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
La paleta de Velázquez. C.Garrido
...En esta primera etapa, Velázquez utilizó lo que Pacheco llamaba “tierra de Sevilla”, una tierra de un tono ocre medio.... •
....A su llegada a Madrid, en 1623, sobre el soporte aplica una doble capa de base, la primera de preparación blanca, y lasegunda, a modo de imprimación, de una tierra roja llamada“tierra de Esquivias”, habitual entre los pintores de la escuelamadrileña. •
Las tonalidades de estas tierras utilizadas tienen una función de preparación-imprimación y determinan las tonalidadesoscuras de los cuadros de sus primeros tiempos.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Velazquez també va utilitzar preparacions colorejades: “pardo” , vermell i gris i, enmoltes de les seves obres, va deixar part d’aquestes preparacions a la vista.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Velazquez també va utilitzar preparacions colorejades: “pardo” , vermell i gris i, enmoltes de les seves obres, va deixar part d’aquestes preparacions a la vista.
El Greco
El Greco parte del lienzo de lino, que
prepara con una capa ligera de
sulfato de calcio y cola.
Esta capa blanca tiene como finalidad cubrir
la trama del lienzo, para impermeabilizarlo y proteger las fibrastextiles. Una vez conseguida esta unidad estructural, el artista vuelvea dar
una segunda capa ligera de imprimación de color rojizo
anaranjado.
Esta capa de color, que no cubre la trama del lienzo, va a
ser fundamental, porque será el punto de partida para la ejecución dela pintura. El Greco va a emplear ese
color de la imprimación como
tono medio, que quedará a la vista en algunas zonas de la pintura o se va a transparentar a través de las veladuras de color posteriores.
El Greco
Esta es la base sobre la que va a pintar• Empezará dibujando la composicióndirectamente sobre el lienzo preparado, congrandes trazos sueltos de pincel de colornegro.• Situará las figuras, definiendo loscaracteres generales.• Simultáneamente, junto a
los trazos
negros, que son el oscuro máximo, contoques de blanco va a situar las zonas deluz máxima
de las figuras
Goya
va utilitzar sovint fons d'un vermell grogós, aplicat sobre blanc,
després, les parts que havien de ser clares, s’empastaven amb clars quedesprés es modelaven amb veladures
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Goya
La infanta Mª Josefa
- Los impresionistas a menudo aprovechaban elcolor de la base, dejando visibles partes de ésta,
en
lugar de aplicar los colores más claros de la escala.- Al ir progresando su dominio de la técnica y suconocimiento del color, los impresionistas empezaron a explorar el potencial de las bases coloreadas.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
s. XIX
Pintura Impressionista.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
-^
Al s. XX: panorama complex
- Moltes de les preparacions són de tipus industrial i no sabemben bé el que contenen.- Els fabricants volen que les teles no es degradin abans devendre-les
(rotllos
de
tela).
Han
de
fer
preparacions
molt
flexibles: s'afegeix de tot, olis que no arriben a assecar mai,glicerina, sabons ,etc.- Moltes preparacions incorporen resines sintètiques: atencióreactivitat !- La pintura contemporània, a més, incorpora tota una sèrie denous materials tant a la preparació com a la pintura.- En pintura contemporània podem trobar de tot, també, la inexist
è
ncia de capes de preparaci
ó
.
VISIÓ HISTÒRICA DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
-^
Al s. XX: panorama complex
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIONS
PROBLEMES DE TÈCNICA:
ENVELLIMENT DELS MATERIALS
FACTORS EXTERNS DE DEGRADACIÓ: HUMITAT
BIODETERIORAMENT
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
PROBLEMES DE TÈCNICA:
Alteracions degudes a una tècnica dolenta
, o
materials inadequats
en el moment de fer la preparació:
PROBLEMES DE TÈCNICA:
Alteracions degudes a una tècnica dolenta
, o
materials inadequats
en el moment de fer la preparació:
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
PROBLEMES DE TÈCNICA:
Alteracions degudes a una tècnica dolenta
, o
materials inadequats
en el moment de fer la preparació:
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Envelliment dels materials
Fatiga dels materials, provocada pels moviments que
provoca l'absorció i expulsió d'aigua incrementats pel fet quela tela sigui un suport flexible. •
La cola és una substància que amb els anys perd les
seves característiques. •
Els olis s'oxiden i endureixen.
Debilitament del poder adhesiu de la substància que
lliga la càrrega.
Les substàncies de càrrega, al ser materials inorgànics, pateixen menys las alteracions que provocael temps (i el biodeteriorament)
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Factors externs: HUMITAT: •
La higroscopicitat dels materials (la preparació ho és molt) provoca
moviments de contracció i dilatació de la preparació i la tela difícils deseguir per tots els estrats.
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Factors externs: HUMITAT: •
Les
capes
de
preparació
fetes
amb
coles
animals
són
molt
sensibles als canvis d’humitat relativa.
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Els materials orgànics estan més
exposats a l'atac
d'organismes i microorganismes que els inorgànics.
Els midons, sucres i gomes presents en els vegetals són
susceptibles a la degradació biològica ja que moltsmicroorganismes i organismes són capaços de metabolitzaraquestes substàncies.
Els atacs es produeixen quan les condicions ambientals,
especialment Tª i HR, es tornen favorables per al seu creixement.
Biodeteriorament
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Biodeteriorament. Atacs de Microorganismes:FONGS I BACTERIS •Les condicions climàtiques tenen una influència decisiva en elcreixement de microorganismes (humitat, Tª, llum i el pH)•Per als fongs una Tª superior a 20º i una HR superior a 65% éssuficient per al seu desenvolupament (també la no ventilació)•Els
dipòsits
de
brutícia
afavoreixen
també
el
risc
d'atacs
biològics.• Els microorganismes causen danys:
- estètics (decoloració, tenyit, formació de films biològics enla superfície,....)•i estructurals (disgregacions, trencaments, etc.).
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Biodeteriorament. Atacs de Microorganismes:FONGS I BACTERIS •^
Per tant, els tremps són les tècniques pictòriques més vulnerables al biodeteriorament.• Quant als pigments: les terres i el bol són susceptibles desofrir atacs mentre que els pigments que contenen metallspesats com a plom o el zinc tenen més resistència.• Els microfongs es poden alimentar de gran part d'aquestessubstàncies i poden trobar la humitat suficients en lacondensació que es pot produir en la superfície del quadre.• El més habitual és que l'atac s'iniciï en el revers del quadreper la major biodegradabilitat del llenç i les coles vegetals queel recobreixen i perquè entre el revers del quadre i la paret escrea un microclima estable i escassament airejat que ésfavorable al creixement de microfongs.
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
Biodeteriorament. Atacs de Microorganismes:FONGS I BACTERIS
ALTERACIONS I DEGRADACIÓ DE LES CAPES DE PREPARACIÓ
.
- Els atacs de fongs a les superfícies pictòriques es presenten amb unavariada morfologia.• Quan l'atac es troba en la seva fase inicial es veuen filaments d'hifesfúngiques que s'estenen per la superfície creant veladuresblanquinoses.. Si el micel.li està pigmentat el dany estètic és major.• En altres casos el desenvolupament avançat del micel.li crea cossosfructífers que s'aprecien com a taques acolorides.La penetració de les hifes en el suport crea danys mecànics com afissures en la pintura.
