carpeta, Apuntes de Ciencias Psicosociales

¡Descarga carpeta y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

CIENCIES PSICOSOCIALS (UAB)

CARPETA D'APRENENTAGE (PSICOSOCIAL)

(PSICOSOCIALS), LALI 16-

UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA PSICOSOCIAL

Autor: Jaime Vicente Pin Villarreal

Títol: Aspectes psicosocial que han influït amb que jo sigui com sóc. Introducció: Des de ben petit, la meva conducta va ser positiva i tenia una bona relació amb la societat. Perquè les meves experiències infantils no han sigut traumatitzades per qualsevol persona, tot el contrari amb qualsevol persona que ha patit traumes des de petit i que pot afectar-li psicològicament , d’altra banda, els meus pares han influït molt a la manera de com sóc, ells volen fer-me com ells creuen que és millor per a mi i que arribi a la perfecció.

Desenvolupament: En els meus primers anys de vida, i aquets són decisius en la formació de la meva personalitat adulta. Però, a vegades em puc revelar i que la meva conducta sigui tot el contrari al que ells volen que sigui per diferents motius,ja que la conducta depèn de mi mateix i el meu ambient físic, biològic i social. A mesura que vaig creixent, vaig coneixent a diferents persones però, he d’escollir bé a aquestes persones perquè sinó, les altres persones m’afecten i la meva conducta serà dolenta. La meva maduresa comença amb la societat, a mesura que vaig creixent també comprenc com va la vida i quins camins he d’escollir, i si comença amb la societat, obtinc personalitat mitjançant l’entorn que m’envolta. La meva personalitat es desenvolupa mitjançant interaccions amb individus, aquest és el principal paper en el desenvolupament de la meva personalitat. A mesura que avancen les etapes de la meva vida, cadascuna d’elles representa un conflicte que he d’enfrontar i resoldre, on existeixen solucions positives i negatives, però on també m’han afectat a la meva personalitat i conducta.

Conclusió: Finalment , sóc un noi que tria amb entusiasme el camí que sempre ha de triar , gràcies a l'ambient intrafamiliar que a hagut, a la societat i malgrat els obstacles que la vida em posi per davant. He de tenir en compte les meves accions davant de l'adversitat , tot i que psicològicament em perjudiqui, per així de tenir èxit en la meva vida i fer el que més m'agrada. Sempre i quan , escollint correctament el meu camí de la meva vida.

Model interpersonal

L’ansietat

El sistema del YO

Personalitat

Harry S. Sullivan

L’ansietat és el motor de la conducta, consolida l’autoestima i permet aprendre de l’expe

YO BO : Experiències d’aprovació i estimació. YO DOLENT : Experiències dolentes (vergonya,culpa,etc). YO NO : Experiències de por i de terror.

La personalitat es forma, d'acord amb aquesta teoria, en anar avançant l'individu a trav

Model conductual Observable i mesurable

Ivan Pavlov John Watson B. F. Skinner

• Condicionament clàssic i reflexes condicionals. -Behaviorime I estímul-resposta.
• Condicionament operant, reforç positiu i negatiu i Caixa de Skinner.

La teràpia es basa en l’aprenentatge i es divideix en condicionament clàssic i operant. A

Model Existencial-humanista Existencialisme Humanisme

Erick From

Abraham Maslow

Carl Rogers

F. Perls

Erik Erikson

L’home és conscient que té una vida per fer diferents funcions a diferència dels altres és

Maslow va crear una piràmide relacionada amb el model humanista, aquesta piràmide s

Rogers va ser el fundador de la teràpia, que consta de la comprensió empàtica i accept

Model cognitiu Cognitiu

Jean Piaget

Ludwing Von Bertalanffy

A partir de les interaccions de les funcions afectives i intel·lectuals evoluciona la person

Fases del desenvolupament cognitiu: PREOPERACIONAL : des de 2 anys fins als 7 anys. SENSORIOMOTOR : des de 0 als 2 anys OPERACIONAL : des de 11 fins a l’adolescència.

Bertalanffy afirma que hi ha una existència entre els integrants d’un sistema i el sistema

Model sistèmic

Sistema humà Interrelacions amb l’entorn Sentits Informació

El sistema d’un humà és viu i obert on està format per subsistemes interrelacionats, el Els 5 sentits i la conducta verbal i no verbal és la frontera on el sistema humà delimita a Quan la informació és transformada es converteix en pensaments, sentiments, memòria L’humà crea informació denominada conducta verbal i no verbal. Aquest model s’aplica en la teràpia familiar on el símptoma es la malaltia.

Model sociològic

Psiquiàtria Malalt mental Societat

Durkein

Maxwell Jones

1. R. Laing
2. Cooper
3. Tomas Zasz

Segons Durkein, el no integrar-se a la societat pot conduir a conductes humanes con el El model de Jones ajuda al pacient a tornar a participar a la societat, aquests models s’u En aquest model hi ha 3 corrents.

1. FENOMENOLOGIA-EXISTENCIAL : l’equilibri psicològic de l’individu s’origina a 2. POLITISOCIAL : la malaltia mental té un origen social i que la repressió del mala 3. ETICSOCIOLÒGIC : referència a les persones que no s’associen a les normes s Aquest model s’utilitza en la protecció dels drets del malalt mental i en la humani

canvis qualitatius dels fets i de les habilitats, sinó en transformacions radicals de com s’organitza el coneixement. Una vegada que el nen entra en una nova etapa, no retrocedeix a una forma anterior de raonament ni de funcionament.

El desenvolupament cognoscitiu segueix una seqüència invariable. Tots els nens passen per les quatre etapes en el mateix ordre, va ser un teòric de fases que va dividir el desenvolupament cognoscitiu. ( Cada una de les quals representa la transició a una forma més complexa i abstracte de conèixer): No es possible ometre cap d’elles. Les etapes es relacionen generalment amb certs nivells d’edat.

A mesura que el nen passa per etapes: Millora la capacitat per emprar esquemes complexos. Per organitzar el coneixement. Construeix, reorganitza i diferencia els esquemes. Els esquemes: Són conjunts d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories amb els quals organitzem i adquirim informació sobre el món, són accions que poden ser aplicades directament sobre els objectes (d’acció) o sobre la seva representació després de ser interioritats (operatius), poden diversificar-se i integrar-se per donar lloc a noves conductes cada vegada més adaptatives i complexes. S’organitza en estructures cognitives (conjunt organitzat d’esquemes que segueix unes determinades lleis) amb creixent nivell de complexitat. Cadascú d’aquells nivells és un estadi evolutiu.

Funcions invariants: L’organització : Predisposició innata en l’espècie i acord madurem, integrem els esquemes simples a sistemes més com complexes. 7 L’adaptació : Tots els organismes neixen amb la capacitat per ajustar les seves estructures mentals o conductuals a les exigències de l’ambient. Dos processos bàsics: Assimilació: Utilitzar els esquemes que posseïm per donar sentit els esdeveniments del món, incloent l’intent d’entendre alguna cosa nova i ajustar-ho al que ja coneix. Acomodació: Quan una persona deu canviar els esquemes per

respondre a una nova situació. ***** Per adaptar-se a ambients complexos, la gent utilitza esquemes que posseeix, sempre que funcionen (assimilació) i modifica i augmenta els seus esquemes quan es requereix alguna cosa nova (acomodació).

Equilibri : Hi ha equilibri si a l’aplicar un esquema a un esdeveniment particular aquest funciona. Si no es produeix un resultat satisfactori, aleshores hi ha un desequilibri i ens sentim incòmodes. La incomoditat ens motiva a trobar una solució mitjançant l’assimilació i l’acomodació, amb el que el nostre pensament canvia i avança.

El funcionament intel·lectual Els ésser humans tendim a la cerca d’equilibri : integració de les noves experiències en els nostres esquemes (la nostra forma de relacionar-nos amb les idees i l’entorn). Amb les noves experiències encaixen amb els nostres esquemes, es manté l’equilibri. Quan les noves experiències xoquen amb els nostres esquemes previs es produeix un desequilibri que inicialment produeix confusió. Després porta l’aprenentatge mitjançant (la nostra forma de donar sentit i simplificar en categories el nostre coneixement del món) i la adaptació (l’ajustament entre les idees previs i les noves).

La teoria de Piaget: els estadis Estadis del desenvolupament intel·lectual segons Piaget

Estadi sensoriomotor (0-2 anys): la intel·ligència es pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes a nivell de l’acció. 8 Estadi preoperatori (2-7 anys): la intel·ligència ja és simbòlica, però les seves operacions encara no tenen estructura lògica. Estadi de les operacions concretes (7-12 anys): el pensament infantil és ja un pensament lògic, a condició que s’apliqui a situacions d’experimentació i manipulació concretes. Estadi de les operacions formals (a partir de l’adolescència): apareix la lògica formal i la capacitat per transcendir la realitat manejant i verificant hipòtesis de manera exhaustiva i sistemàtica.

L’ intel·ligència sensoriomotora: caracterització general (0-2 anys)

Poden raonar sobre les relacions i analogies proporcionals.

Adquireix la capacitat de pensar en forma abstracta i reflexiva.

Aportacions de la teoria de Piaget

1. Va fundar la disciplina del “desenvolupament cognitiu”, adoptant un enfocament en el que el desenvolupament del nen no s’estudia amb els mètodes dels adults.
2. Va optar no només per descriure el procés del desenvolupament, sinó també per tractar d’explicar-ho. Aquest punt de vista va ser una gran novetat per la seva època.
3. Va oferir una revisió raonablement precisa de la forma en que pensen els nens de diferents edats. Tot i que existeixen alguns errors en les seves descripcions (Piaget va subestimar certs habilitats dels nens en certs etapes), la seva proposta segueix sent una guia útil en la pràctica diària per infinitat d’educadors.

Conclusió:

Piaget buscava una nova forma d'ensenyar, la qual sigui millor i objectiva , ja que segons ell, l'ensenyament que ha estat impartint la societat , no ha estat bona i en comptes de millorar a l'alumne , el empitjora de forma superficial i espiritual. L'ensenyament que se'ns dóna al llarg de la nostra vida no tan sola hem adquirir d'una manera passatgera ,sinó guardar-la en el nostre interior i utilitzar-la , és a dir, ser una millor persona pel que fa a tot aspecte i realitzar el que sempre hem volgut en la nostra vida , ja que la base de tot com diu Jean Piaget és l'educació.

UNITAT TEMÀTICA 1: INTRODUCCIÓ A LA INFERMERIA PSICOSOCIAL

Data de l’ampliació: 23/12/

Nom i cognoms de l’estudiant: Jaime Vicente Pin Villarreal

Nom de l’ampliació: Desenvolupament psicosocial de Erikson

Introducció: La teoria del desenvolupament psicosocial de Erikson fa un seguiment de la

personalitat a través de la vida, emfatitzant les influències socials i culturals sobre el yo a cada un dels vuit períodes. Cada etapa del desenvolupament gira al voltant d'una "crisi" en la personalitat que involucra un conflicte major diferent. Cada crisi és un punt crucial relacionat amb un aspecte d'importància al llarg de la vida. Les crisis sorgeixen d'acord amb el nivell de maduració d'una persona en un moment determinat. La solució reeixida de cadascuna de les vuit crisi necessita un equilibri entre un tret positiu i un de negatiu corresponents. Tot i que la qualitat positiva hauria predomina també es necessita cert grau negatiu. El resultat reeixit de cada crisi inclou el desenvolupament d'una " virtut " en particular.

Desenvolupament: Etapes psicosocials de Erikson

1. Confiança bàsica contra la desconfiança bàsica (del naixement als 12-18 mesos): El nadó desenvolupa el sentit de si pot confiar en el món. Virtut : l'esperança. En la primera crisis de Erikson, els nadons desenvolupen un sentit de que tan fiables són les persones i els objectes en el seu món. Ells desenvolupen l’equilibri entre la confiança (permet relacionar-se) i la desconfiança (els protegeix de sí mateixos), segons Erikson, si les escales pesen més del costat de la confiança, els nens desenvolupen el que ell diu la virtut de l’esperança (la creença que poden satisfer les seves necessitats i obtindre els seus desitjos).

11 En canvi la desconfiança, els nens veuran el món com hostil i impredictible i tindran problemes en establir relacions íntimes.

2. Autonomia contra la vergonya i dubte (de els 18 mesos als 3 anys): El nen desenvolupa un equilibri de independència sobre la salut i la pena. Virtut: el desig. En aquesta etapa (crisis), els nens necessiten aconseguir l’equilibri entre l’autonomia i el control extern. Necessiten aprendre el que poden i han de fer, el que és segur de fer, i que classe de guia necessiten encara dels seus pares. La virtut de la voluntat sorgeix d’aquesta etapa, els nens aprenen a fer les seves pròpies coses i decisions, a exercitar la autorestricció i seguir els seus propis interessos. La maduració també

la inferioritat. Els nens en totes les cultures han d’aprendre les habilitats que necessiten per sobreviure. Aprendre habilitats poden ajudar als nens a formar-se un concepte positiu de sí mateixos. La virtut que aconsegueixen amb reeixida solució d’aquesta crisis, és la competència , una visió del yo com capaç de dominar i donar culminació a les tasques. Als nens se’ls poden comparar degut a les seves pròpies habilitats amb les dels seus companys es formen un judici de quins són.

5. Identitat contra la confusió d’identitat (des de la pubertat a la primerenca edat adulta): L’adolescent ha de determinar el seu propi sentit del yo.

Virtut: la fidelitat.

Segons Erikson, la principal tasca de l’adolescència es resoldre el conflicte d’identitat contra la confusió d’identitat (és l’única manera per arribar se adult en la vida). Per formar una identitat, el yo organitza les habilitats, les necessitats i els desitjos de la persona i ajuda a adaptar- los a les demanades de la societat. La identitat es troba durant l’adolescència, tot i que és insistent en algunes èpoques que en altres, per Erikson, trobar la identitat és com decidir una carrera, els canvis biològics en el seu cos alerten als adolescents la vida adulta, aleshores comencen a preguntar-se sobre els seus papers en la societat adulta.

13

Segons Erikson, dóna alerta una confusió d’identitat o confusió de paper, la exclusivitat de adolescents i la intolerància de diferents són defenses en contra de la confusió d’identitat. La virtut que sorgeix en aquesta etapa d’identitat és la fidelitat. Un sentit de pertinència a un ésser estimat, o un amic i companys. També s’implica identificar-se amb un conjunt de valors, una ideologia, una religió, un moviment o un grup ètnic.

La autoidentificació emergeix perquè l’individu ha seleccionat les persones i els seus valors que considera justa abans d’ acceptar els de els seus pares.

La fidelitat representa un sentit més desenvolupat de confiança de la que va ser en la infància. L’amor, en realitat, és una via cap la identitat en

l’esquema de Erikson.

Les intimidades dels adolescents difereixen de la intimitat madura, la qual implica compromís i sacrificació

6. Intimitat contra l’aïllament (primerenca edat adulta): La persona busca comprometre’s amb altres, si fracassa pot sofrir un sentiment d’aïllament i de absorció de sí mateix.

Virtut: l’amor.

7. Productivitat contra la estancament (edat adulta intermedi): L’adult madur es preocupa per consolidar i guiar a la següent generació o del contrari sent empobriment personal.

Virtut: la cura.

8. Integritat contra la desesperança (vellesa): La persona d’edat avançada obté un sentit d’acceptació de la seva pròpia vida, bé sigui acceptant de la seva pròpia vida, bé sigui acceptant la mort o, pel contrari, caient en la desesperança.

Virtut: la saviesa.

Conclusió:

La teoria es entendre, comprendre i identificar els processos mentals per descriure els mètodes perquè la instrucció sigui més efectiu. Aquesta teoria fa un seguiment de la personalitat mitjançant de la vida emfatitzant influencies socials, i culturals sobre el yo en cada una dels seus períodes. Per Erickson, el passat no era clau per solucionar el conflicte, sinó que el passat no es pot canviar i, tot i que no es pugui explicar, el que es viu és l’avui, el demà, la pròxima setmana, i això és el que s’explica.

seu entorn familiar, laboral, sexual,etc. A vegades penso, que si aquelles persones que tenen depressió i estan deprimides, perquè no fan a aquelles coses que solien fer i que els agradava, i d’aquesta manera deixen de tenir aquesta malaltia, per exemple, si jo tingués depressió, aniria a jugar futbol amb els meus amics i així la meva ment només estaria concentrada en divertir-me i gaudint del moment, però es clar, dir-ho és fàcil per una persona com jo, que no pateix aquesta malaltia.

Desenvolupament:

D’altra banda, el tractament de la depressió , és un tractament llarg que es pot realitzar mitjançant psicoteràpies o sinó per mitjà de medicaments anomenats antidepressius. D’aquest últim, és un medicament que ajuda contra diversos trastorns depressius o bipolar, la conducta alimentària, etc. Segons el text, els psiquiatres diuen que aquests medicaments ajuden un 85% a tractar amb èxit aquesta malaltia, però malauradament els casos no es diagnostiquen.

El que fan els antidepressius, es modificar les reaccions químiques que succeeixen en el cervell, això vol dir que afecta a la transmissió de informació entre neurones i alteren la sinapsis, això dóna lloc l’augment de neurotransmissors i alteren el funcionament del cervell. Dos del principals neurotransmissors que s’alteren quan una persona està deprimida, és la serotonina i la noradrenalina. Els antidepressius intenten restablir l’equilibri d’aquests neurotransmissors en el cervell.

Els antidepressius reben aquest nom per la seva capacitat per animar les persones que estan passant per un estat de depressió. Actuen mitjançant l'augment de la disponibilitat dels neurotransmissors noradrenalina o serotonina , que eleven la excitació i l'estat d'ànim, i sembla que són escassos durant la depressió. La fluoxetina , que desenes de milions de consumidors a tot el món coneixen com Prozac , bloqueja en part la reabsorció i l'eliminació de serotonina de les sinapsis.

Altres antidepressius actuen mitjançant el bloqueig de la recaptació de la noradrenalina i la serotonina , o la inhibició d'un enzim que descompon els neurotransmissors com la serotonina. Aquests fàrmacs de doble acció , si bé són efectius , produeixen més efectes secundaris potencials , com sequedat de

boca , augment de pes, hipertensió , marejos.

Per tenir en compte, els pacients amb depressió que comencen a prendre antidepressius no s'aixequen al matí del dia següent cantant: ¡Oh, que bonic matí !". Tot i que la influència dels antidepressius sobre els neurotransmissors passa al cap d'unes hores , el seu efecte psicològic complet pot requerir 4 setmanes. Una raó possible per a l'efecte demorat és que la serotonina augmentada sembla promoure la neurogènesis , això és el naixement de noves cèl·lules cerebrals.

Conclusió: En suma , cal destacar que aquesta malaltia per desgràcia la pateixen moltes persones al món i que, tot i així tenen el gran valor d'enfrontar-s'hi a través d'antidepressius que ells mateixos saben que els va provocar efectes secundaris i que es fan mal a si mateixos , però hi ha moltes persones que pateixen aquesta malaltia i que deixen de lluitar i acaben suïcidant-se davant tal aclaparadora malaltia.

UNITAT TEMÀTICA 2: FONAMENTS PSICOSOCIALS PER LA CURA INTEGRAL DE LA PERSONA

Autor: Jaime Vicente Pin Villarreal Fitxa: “En el subconciente está la possibilidad de lo inesperado”.

Introducció: El subconscient és el conjunt de processos mentals, no percebuts conscientment per l'individu , però que poden aflorar en determinades situacions i influir en la seva manera d'actuar o en el seu caràcter.

Desenvolupament: Viure experiències ja siguin negatives o positives deixa empremta en la vida de qualsevol persona, aquestes experiències ho superen però, hi ha a vegades que poden deixar una realitat única per cada individu, que poden ser

UNITAT TEMÀTICA 2: FONAMENTS PSICOSOCIALS PER LA CURA

INTEGRAL DE LA PERSONA

Autor: Jaime Vicente Pin Villarreal Fitxa: Que he après amb els tres exercicis sobre la comunicació.

Introducció: 1r Encenedor

En aquest exercici, he après que si l’ésser humà vol expressar-se per definir alguna cosa mitjançant una paraula, ho té molt complicat. Nosaltres estem acostumats a expressar-nos o comunicar-nos amb més d’una paraula i durant aquell moment, tots els que van participar, es van posar d’acord per expressar que significava un encenedor amb només una paraula, tothom va dir una paraula que estigués relacionada amb l’encenedor com per exemple; foc, cremar, calor, etc.

Desenvolupament:

Però, la cosa no va anar molt bé i no van aconseguir l’objectiu, perquè no s’expressaven adequadament i no es va entendre el que ells volien dir. Després la professora va dir una manera per dir la definició d’un encenedor, quan ho va dir, m’havia quedat impactat perquè mai havia escoltat aquell mètode per definir qualsevol cosa, a més a més, en aquell moment també estava pensant la manera d’obtenir una idea per aconseguir l’objectiu.

Conclusió:

Però, no vaig obtenir cap idea, perquè mai m’havien plantejat aquest exercici, és a dir, que era la primera vegada, a més a més, estic acostumat a trobar aquesta mena d’informació mitjançant internet, en lloc de pensar-ho racionalment amb el cap.

2n Estoig: Introducció: En un principi la classe es va dividir en dos grups, l’objectiu d’aquest exercici era que havien de comunicar-nos per mitjà de paperets, escrivint un missatge i que el medi de transport era un estoig.

Desenvolupament: Durant l’escriptura del missatge, eren més o menys vint-i-cinc persones i, em vaig donar compte que això complicava la comunicació entre nosaltres, perquè algunes persones estàvem xerrant o rient, mentre que alguns parlàvem sobre que posar en el missatge, en aquell moment no hi havia cap mena de comunicació dins del meu grup, i que no es prenien seriosament l’exercici. Durant aquell temps, les coses no van anar molt bé perquè no hi havia interacció entre nosaltres, crec que hi hauria d’haver una persona que estigués disposat a parlar amb tots nosaltres com si fos un cap i així pensar raonadament entre tots, els propòsits que vam plantejar perquè l’altre grup de companys, fessin el que nosaltres vam escriure en els paperets.

Conclusió: Comptat i debatut paraules , tot era un caos , ningú entenia. Cap a un falta una persona que dirigís el grup a millor , tot i les persones que destorbessin. Encara opino que la conducta humana a estat gairebé sempre ser un ésser que presumeix dels altres per així obtenir el seu propi benefici. Al final l'exercici va resultar ser un fracàs.