¡Descarga Ampliaciones UD1 Carpeta y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!
1ª FITXA UNITAT DIDÀCTICA 1
Aspectes psicosocials que han influït amb que jo sigui com sóc. Daniel Herrera
De seguida faré menció dels aspectes psicosocials que em defineixen com a ésser humà. És a dir, aquelles experiències que he viscut al llarg dels meus vint anys i m’han convertit en el que soc a dia d’avui. Per explicar-ho bé em basaré en els diferents models de conducta.
Des de sempre, els meus pares m’han inculcat la típica dita que diu “quién algo quiere algo le cuesta”, es per això, que sempre he tingut la necessitat que per molt que hem costés aconseguir alguna cosa com el carnet de conduir, treure’m el batxillerat o qualsevol altre objectiu que hem passés pel cap ho he arribat a aconseguir, ja que el millor que hi ha al món es treure’t totes les barreres que s’interposen al teu camí i mai llençar la tovallola arribant sempre a les teves metes més importants. Això es el que m’omple dia a dia i son valors que m’han ensenyat des de ben petit. D’altre banda, també cal dir que alhora de tot això sempre he sigut una persona molt insegura, sona molt contradictori, però sempre he tingut aquest defecte anomenat “inseguretat” per la meva part que es la que m’ha fallat en moments importants a la meva vida. Però això a dia d’avui estic aconseguint canviar-ho i ho faig simplement pensant, mirant cap endarrere i observant tot el que he arribat a aconseguir en tan sols vint anys de vida. Quin és l’aspecte psicosocial que m’ha fet ser una persona emprenedora però molt insegura? Realment no sabria contestar-me a mi mateix a aquesta qüestió, seria mentida dir que el meus pares son persones insegures o que en els meus sis primers anys de vida que es quan es configura la personalitat humana, m’ha passat alguna cosa que m’ha fet ser d’aquesta manera. En qualsevol cas, una de les coses de les que més orgullós estic es haver tingut sempre una família tan ben estructurada, gràcies als meus pares i a la meva germana, quatre anys major que jo, estic sent una persona responsable dels meus actes, considero que tinc “els peus a terra” i que la bona convivència familiar i ajudar-nos entre tots els membres de la família es lo més important que pot tenir una persona. Potser per molta gent no sigui així, però el que està molt clar es que en els moments bons i en els dolents sempre es la família la que està allà, amb tu, passi el que passi i hagis fet el que hagis fet. Un altre aspecte que hem fa bastant gràcia, es que jo des de petit he vist als meus pares com dissabtes i diumenges, que eren els únics dies de la setmana que no treballaven, per
ells era el dia de la neteja a casa, és a dir, sempre han sigut molt polits, molt nets i mai han descuidat res de la casa, es per això, que aquest conducta m’ha afectat tant a dia d’avui de tal manera que tinc la meva habitació impecable, sóc una persona molt ordenada en absolutament tots els aspectes, sempre he de tenir tot apunt i mai deixo les coses per l’últim moment. La meva mare, ha sigut i es una persona que es preocupa molt per tot el que l’importa en la seva vida però també de coses que no són tan importants. Si més no, a mi a vegades un problema que pot ser una tonteria es converteix en tot un món i d’allà hem costa sortir, no veig solució en problemes insignificants però després acabo veient la llum, d’una manera o d’una altre. D’altre banda, no tot és tan bonic, per descomptat, no tothom es perfecte. Sóc bastant egoista, suposo que en aquest aspecte els meus pares no tenen gens la culpa. Segurament està relacionat amb la meva germana gran, és a dir, al ser jo el petit de la família potser sempre he tingut l’afany de ser el protagonista i el primer en tot, això a desencadenat que jo sigui així a dia d’avui. El ser capritxós també crec que ha sigut per part del meu pare, sempre m’ha dit que si a qualsevol cosa per tal de no escoltar-me queixar i això a fet de mi una persona que no es conforma amb qualsevol cosa. En relació amb els amics, sempre m’ha passat el mateix. Sempre dono el millor de mi i al final, quasi sempre no rebo la mateixa resposta per part d’ells, això provoca que acabi separant-me i m’ha convertit en una persona més freda, distant i més desconfiada. Això fa que jo actualment pugui comptar els meus amics amb els dits d’una sola mà. Però estic orgullós de tenir els que tinc perquè són com germans i estic convençut de que mai em fallaran. L’autoestima es un aspecte que m’agradaria canviar, sempre he sigut una persona amb l’autoestima no molt alta. Suposo que això be donat de la mà de que he tingut poques relaciones amoroses que m’hagin fet pujar la meva autoestima i estimar-me més tan físicament com psicològicament. Respecte a les relaciones amoroses, cal dir que sóc molt il·lusionat amb les noies, però per aquest motiu quasi sempre rebo desil·lusions o m’enganyen encara que jo no puc treure’m les culpes sobre qualsevol acte en el tema amorós, ja que al tenir poca experiència en aquests temes, se que no ho faig bé del tot. Però per això existeix el temps, que es el que et va ensenyant en tots els aspectes de la vida.
Pel que fa a la meva dimensió socio-emocional em considero una persona sensible. Crec que aquest fet ve donat per la família a la que pertanyo, ja que tots som així. Però,
4
MODEL DE
CONDUCTA
AUTOR TEORIA
Biològic Emil Kraepelin (1856-1926)
·Alteració biològica ·Relació metge-pacient ·Diagnòstic-tractament ·Sistema unidireccional · Qualsevol malaltia mental ve donada per un problema estructural en el cervell Psicoanalític 1. Sigmund Freud (1856-1939)
- Alfred Alder (1870-1937)
- Carl G. Jung (1875-1961)
·Ello, jo, super jo
- Objectiu: plaer sexual. Inconscient (6 anys) Conducta · Descoberta del psicoanàlisis · Teoria més utilitzada del segle XX · Mecanismes de defensa: allò que necessitem per sobreviure perquè la veritat es dura · Peplau: Model de interrelació que la utilitzen les infermeres de salut mental (interpersonal) 2 i 3 : Diuen que la neurosi era una patologia de la valoració de cada persona Interpersonal Harry Stack-Sullivan (1892-1949)
Ésser social personalitat. Sistema: Yo, bo, dolent, no. · Influenciat per l’antropologia · L’ansietat es el tema principal d’aquesta teoria · No podem tenir personalitat formada sense ansietat Conductual 1. Ivan Pavlov (1894-1936)
- John Watson (1878-1958)
Comportament resposta: estímul extern reforços positius i negatius. Teràpia: aprenentatge.
- Condicionament clàssic. Reflexes
4
- B.F.Skinner (1894-1936)
condicionats (poses una condició)
- Estímul resposta · Behaviorisme
- Condicionament operant (+ i -) · Tot comportament és una resposta a estímuls externs
Existencialista- humanista 1. Erick From (1921-1989)
- Abraham Maslow (1908-1971)
- Carl Rogers (1902-1987)
- F.Perls (1893-1971)
- Erik Erikson (1902-1994)
- L’home és conscient d’ell mateix i té recursos suficients per créixer. · Sap que li arribarà la mort
- Autorealització de l’home (Piràmide de Maslow). · Per autorrealitzar-nos com persones humanes hem de completar les necessitats més bàsiques · Les persones tenen el recurs per fer el creixement personal
- Terapeuta: Comprensió empàtica, acceptació positiva incondicional. · Es centren en el pacient
- Acceptació, mobilització dels recursos (creixement personal) · Si no reconec el meu problema no puc canviar
- Importància de l’entorn en el desenvolupament psicosocial. · Ens movem per l’energia · Constel·lacions: els problemes no solucionats passen d’una generació a un altre.
Cognitiu Joan Piaget (1901-1972) · Desenvolupament del nen. · Neix adolescència · EPR (Estímul-persona-reacció)
demés per tal d’aprendre, ja que per això tenim dues orelles i una boca, perquè s’ha d’escoltar més que parlar. Van haver-hi problemes en la organització dels torns de paraules, tothom parlava alhora i es impossible fer aquesta activitat bé d’aquesta manera, per això, un company de classe es va aixecar donant els torns de paraula per tal de respectar-nos entre nosaltres i escoltar-nos bé, sinó seria un caos. Després de fer aquesta taula, vam comentar a classe que els models tenen molta importància i utilitat però no serveix per explicar la realitat absoluta. Cada teoria, ens explica la seva visió de la conducta humana, de com es comporta l’ésser humà en circumstàncies determinades, però cap ens explica la realitat en conjunt. No es possible assignar a cada persona un model de conducta determinat, ja que com cada un aporta el seu propi pensament va enfocat de diferents maneres.
c) Segons el meu punt de vista hi han teories útils i d’altres no tant. Parlant de la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, que diu que la personalitat humana es configura als sis primers anys de vida i que a partir d’aquí estàs repetint el que has fet durant tota la teva vida estic d’acord, ja que considero que si un nen té una bona infància, una família estructurada, un ambient saludable i un bon entorn social aquest nen tindrà les coses més clares el dia de demà i estarà més centrat tenint uns objectius marcats, que un nen que no hagi tingut una infància ordenada i estructurada. Considero que la infància condiciona molt i es important en els anys posteriors a la infància. També hi trobo lògica a la teoria de Harry Stack Sullivan en el seu model interpersonal quan diu que la personalitat humana ve condicionada per les interaccions socials. Hi ha moltíssima influència en com ets depenent de la gent amb qui t’envoltes, de com t’han educat els teus pares, de l’economia que tinguis, de com et relaciones amb la gent i de les experiències d’elevada ansietat, com pot ser la por i altres. D’altre banda, no estic d’acord amb altres teories, inclús les considero absurdes, com el model conductual que diu que amb una teràpia basada en el condicionament clàssic i condicionament operant una persona pot canviar el seu comportament. Diuen els autors d’aquesta teoria que amb un aprenentatge la persona pot canviar la seva conducta, cosa que no ho considero d’aquesta manera ja que es molt subjectiu perquè no molt sovint surt a les notícies o als telediaris que un maltractador de violència de gènere, un violador o un assassí ha canviat el seu comportament. Sinó més ben al contrari, si ho fas un cop, qui et diu que no ho farà una segona vegada? La teoria sobre el model sociològic, que aquest es caracteritzava per tres corrents, com són la fenomenologia que considera la dinàmica familiar l’origen de l’equilibri
psicològic de l’individu, la politicosocial que creuen que la malaltia mental té una gènesi fonamentalment social i la eticsociològic que considera la malaltia mental un invenció del psiquiatres. Estic d’acord amb la corrent de la fenomenologia ja que tenir una bona dinàmica familiar condiciona molt en el desenvolupament de la persona i en que tinguis un bon equilibri psicològic que no et perjudica en cap sentit de la teva vida. La corrent politicosocial té més sentit, ja que pots tenir una alteració mental causada per la societat o per qualsevol motiu però no considero que la malaltia mental sigui invenció del psiquiatres perquè no pot haver una alteració d’aquest perquè un facultatiu et digui que estàs malalt, sinó perquè la persona pot ser hagi passat una sèrie de circumstàncies a la seva vida que poden provocar un trastorn mental de qualsevol tipus.
Per mi, la teoria que més raó té es la de Gestalt de l’acceptació és fonamental pel creixement de la persona. Explica que no pots evitar els successos que t’ocorren durant la vida però tu ets l’únic responsable de viure-ho com vulguis. Es totalment cert, ja que la mort d’un familiar directe no pots evitar-la, desgraciadament, però ets tu únicament el que pots decidir com viure aquella circumstància i poc a poc poder superar-la.
AMPLIACIÓ DE TEMES. UNITAT DIDÀCTICA 1
1. Nom de l’ampliació: Interpretació dels somnis segons Freud 2. Data de l’ampliació: 27 d’octubre de 2012 3. Nom i cognoms de l’estudiant:
4
La primera es defineix com el somni que es manifesta i la persona pot relatar quan es desperta, coneguda així com la manifestació del somni a nivell conscient. Representa també la realitat dels pensaments que es manifesten als somnis. La segona etapa es relaciona amb el contingut latent del somni que envolta el verdader significat d’aquest. Inclou pensaments prohibits i els desitjos a nivell inconscient. Moltes vegades podem recordar que hem somiat amb alguna cosa o amb algú però no podem recordat amb qui o de què tractava el somni. A aquests se’ls anomena “somnis infantils” en edat adulta. Explica que els somnis infantils són realitzacions de desitjos estimulats durant el dia i no complerts. Per exemple, pot ser el somni d’un nen de quatre anys que li encanten les llaminadures però els seus pares li donen únicament dos o tres, a la nit, el nen somia que es menja tota la bossa de llaminadures, així el seu somni ha fet que el nen tingui aquest plaer que havia estat interromput durant el dia i aquest ho tenia guardat a l’inconscient. Aquest fet és explicat per Freud com: els somnis són franques realitzacions de desitjos interromputs.
Tot somni té un significat que la persona pot comprendre si analitza i fa associacions d’idees [3]. Inclòs els mal somnis són pors i inquietuds que hom té i que surten a la superfície com un conjunt d’imatges que també poden no tenir sentit, però si s’analitza imatge per imatge pot ser un conjunt d’idees coherents que tenen molta relació amb l’actualitat de la teva vida o amb el teu passat. La transformació de les idees latents del somni en el contingut manifest mereix tota la nostre atenció per ser el primer exemple conegut de versió d’un material psíquic, d’una forma expressiva a altre diferent [4].
Així, doncs, podem dividir el somni latent en quatre fases:
- Condensació: Dos o més pensaments latents es combinen per fer manifestar la imatge o la situació sobre la qual somniarem.
- Desplaçament: Les nostres emocions en comptes de dirigir-les cap a la persona o l’objecte desitjat, són transferides a objectes i persones que no tenen sentit al nostre somni o no estan relacionades amb la interpretació que nosaltres mateixos li estem donant al somni.
- Simbolisme: Alguns conceptes es converteixen en una imatge viscuda als nostres somnis, la ment utilitza objectes i persones familiar perquè puguem
entendre el que somiem. Freud, a més, creia que la majoria dels nostres somnis tenen una interpretació sexual.
- Edició final del somni: Es tracta de l’etapa final en l’elaboració del somni. Aquí el somni deixa de ser absurd o incoherent i fa que tingui sentit a nivell conscient. D’aquesta manera el podem relatar como una novel·la, fins i tot el podem identificar como una experiència de la vida real. Si un desig a la vida normal no és realitzat o estem insatisfets en certs aspectes, la ment reacciona i transforma els nostres desitjos en fantasies visuals mentre dormim per satisfer els nostres desitjos més llunyans.
Trobem un inconvenient també molt important per tal de realitzar correctament l’anàlisi del nostre somni per saber el seu significat, la memòria. Ens passem somiant pràcticament tota la nit, però al aixecar-nos no ens en recordem de tot el somni, només d’una fragment i el que volem es tot el somni per tal de poder-lo interpretar, també passa que a vegades el somni ho veiem distorsionat, sense claredat, en aquest cas no podem interpretar-lo.
7. Reflexió personal sobre el tema:
El món dels somnis es molt ampli, encara a dia d’avui s’està investigant aquest “gran desconegut”, però tenint la base del gran Freud i les seves teories. Hi ha gent que somia coses molt estranyes, com un amic meu que diu que sempre somia amb un cargol que té a las seva habitació i que sempre li està cantant i es un soroll molt molest, ell diu que això no té ni cap ni peus però s’hauria de buscar les seves experiències infantils i la seva personalitat. La meva opinió és molt clara, crec totalment en que els somnis els somies per algun motiu. Sempre que haig de fer un examen important, dies abans somio que ho estic fent, sempre que me’n vaig al llit sense veure aigua i passo molta set somio que em bec una ampolla d’aigua que hem treu la set. Aquesta conducta fa desaparèixer l’estímul de la set. De petit, somiava molt amb la mort dels meus pares, almenys dos cops a l’any recordo perfectament que m’aixecava plorant del llit per haver somiat fins i tot amb l’enterrament dels meus progenitors. Explicant aquest somni als meus amics, van confessar-me que la majoria d’ells també havia tingut aquest somni sobretot de més petit, quan anaven a la primària. L’única explicació que li dono té relació amb la gran por que té un nen de quedar-se sol en el món, de no tenir l’amor d’un pare i d’una mare,
4. Unitat didàctica a la que correspon l’ampliació: Unitat didàctica 1. Introducció a la infermeria psicosocial 5. Resum del contingut:
Émile Durkheim va ser un sociòleg i antropòleg francès de finals del segle XIX i principis del segle XX. Considerat un dels pares fundadors de la disciplina acadèmica va escriure nombrosos llibres significatius relacionats amb la sociologia, perfeccionant el positivisme i promovent el mètode hipotètic-deductiu.[1] Una de les seves obres més importants va ser El suicidio, que es basava en l’estudi dels diferents tipus de suïcidi que hi ha d’acord amb les causes que els generen. En aquesta ampliació parlaré sobre el concepte de suïcidi de Durhkeim.
6. Desenvolupament del tema:
Durhkeim al seu llibre relata la relació que pot haver entre el suïcidi i els factors psicopàtics, és a dir, factors aliens a la societat com pot ser la temperatura, la raça, el clima, etc. que poden induir a l’individu a prendre la decisió d’acabar amb la seva vida. A més, relaciona el suïcidi amb els malalts mentals ja que qualsevol persona que pren la decisió de suïcidar-se pot haver estat provocat per un trastorn mental. Aquesta teoria, però, no va sorgir[4]. Finalment relaciona això amb tres tipus diferents de suïcidi segons la causa que els va provocar [2].
- Suïcidi egoista: Normalment són persones excessivament individualistes i més pròpies d’una societat avançada. Es tracta d’un tipus de suïcidi més comú en individus poc integrats a grups socials.
- Suïcidi altruista: La persona vol morir d’acord amb imposicions socials i tampoc pensa reivindicar el seu dret a la vida. Un comandant que no vol sobreviure a la pèrdua de la seva embarcació, seria un exemple de suïcidi altruista.
- Suïcidi anómic: És el més característic de la societat moderna, afecta als individus a causa de les condicions d’existència que caracteritzen aquestes societats.
- Suïcidi fatalista: Es produeix allà on les regles a les quals estan sotmesos els individus són massa fèrries perquè aquests tinguin la possibilitat d'abandonar la situació en què es troben. Les societats esclavistes serien exemples de situacions en què es dóna aquest suïcidi.
La definició exacta que diu Durhkeim respecte el suïcidi és tot cas de mort que resulta directa o indirectament d’un acte positiu o negatiu realitzat per la víctima mateixa i que, segons aquesta, sap el resultat que produeix [3]. Així mateix els compara com a acte positiu i acte negatiu. Un exemple d’acte positiu seria disparar-se al cap; un acte negatiu estaria relacionat amb no voler prendre medicaments fins causar la mort. Per tant, és un acte voluntari que realitza una persona sabent el fi que té, sent conscient del que li succeirà [4]. La persona ha d’estar molt malament per haver de prendre aquesta decisió, ha de tenir molts problemes ja sigui mental, social, econòmic, d’autoestima... ja que una persona amb estabilitat social i bones condicions psicològiques mai decidirà treure’s la vida sense cap motiu aparent. Les conclusions generals a les que arriba aquest autor sobre aquest tema és que els suïcidis són fenòmens individuals que responen a causes socials. La societat en general, presenta certs símptomes patològics respecte a la integració social ja sigui excessiva o insuficient. Per tant, el suïcidi es un fet social, un tema característic del dia a dia.[2] Això sembla que només passi a les pel·lícules però quan t’ho trobes de prop, ja sigui una veïna, un amic o un familiar sents que és un tema seriós i cada dia se’n parla més.
7. Reflexió personal sobre el tema:
Comparant les teories d’aquest gran sociòleg amb els meus pensaments respecte el tema no s’allunyen tant. Considero que la causa principal dels suïcidis és la integració social. Jo no puc fer vida normal si vaig a l’escola i hem fan bulling, si vaig a treballar i els meus companys m’ignoren perquè sóc lleig, si la gent del carrer hem mira malament perquè tinc una minusvalia a la cama dreta i no hem tracten com una persona que no estigui coixa... Així podria posar molts exemples, a dia d’avui s’han establert uns canons de bellesa, de personalitat, classe social, etc. que fan que influeixin en que has de ser d’una manera o d’una altre per tal que la societat t’accepti. El suïcidi també pot estar relacionat amb la falta d’autoestima. No saber com afrontar els problemes, una persona que està a la ruïna, que té una depressió molt profunda o no sap com sortir d’un gran deute són exemples de casos que han acabat amb la seva pròpia vida. Precisament, aquests darrers anys degut a causes com la crisi o no trobar
4
