Cas practic de Coca cola, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga Cas practic de Coca cola y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

Cas

pràctic:

Comportament Organitzatiu

Curs : 2016-

1. Índex

• 1 Índex....................................................................................................................
• 2 RESUM..................................................................................................................
• 3 OBJECTIUS DEL CAS.............................................................................................
• 4 QÜESTIONS DEL CAS............................................................................................
  • 4.1 Estructura organitzativa externa.......................................................................
  • 4.2 Configuració estructural...................................................................................
  • 4.3 Organigrama i departaments.................................................................................
  • 4.4 Marca coca-cola.................................................................................................
  • 4.5 Elements fonamental........................................................................................
  • 4.6 Perfil professional..............................................................................................
  • 4.7 Rols directius de Mitzberg.................................................................................
    • 4.7.1 Rols interpersonals: Representant, Líder i enllaç........................................
    • 4.7.2 Rols informatius: Monitor, Diseminador i Portaveu......................................
    • recursos i Negociador........................................................................................... 4.7.3 Rols de decisió: Emprenedor, manejador de problemes, assignador de
• 5 CONCLUSIÓ........................................................................................................
• 6 BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................

3. OBJECTIUS DEL CAS

En aquest tercer cas pràctic ens posem com a objectius, millorar el treballar en grup i ser més eficients que en els anteriors. En l’àmbit tècnic esperem assolir, setmana a setmana, la teoria del tema plantejat (tema 3) a partir del cas de l’empresa Coca Cola. Els objectius principals seran identificar si és una empresa adhocràtica o burocràtica, tenint en compte els conceptes adquirits al tema 1 amb el cas de Microsoft. Per altra banda, també esperem entendre els conceptes de Mitzberg tant en el tipus de configuració estructural com als rols del directiu. A més, intentarem esbrinar i dibuixar l’organigrama i els departaments que utilitza. Finalment mitjançant l’ajuda de manuals i pàgines webs, buscarem informació sobre el perfil professional de Marcos Quintos i la motivació de l’empresa.

4. QÜESTIONS DEL CAS

4.1 Estructura organitzativa externa

La companyia Coca-Cola fundada oficialment al 1891, s'adaptaria millor al tipus d'estructura organitzativa adhocràtica ja que no es tracta d'una organització centralitzada sinó tot el contrari, tal com s’esmenta en el text: " somos una de las compañías más descentralizadas que pueden existir. Coca-Cola en Alemania es alemana, en Japón es japonesa y en España es española. En esta empresa todo gira alrededor del marketing".

Tots els membres d'una organització tenen autoritat per prendre decisions i dur a terme accions que afecten el futur de l'organització, donen una gran importància al treball en grup i hi ha força control, a més es coordinen mitjançant reunions.

A partir del cas de Microsoft, tal com vam comentar a classe, cap empresa pot ser totalment adhocràtica, per això també hi ha una estructura burocràtica tal com veiem en la distribució de tasques en l'empresa. S'especialitzen en sectors (vendes, finances , màrqueting, etc) i en treballs rígidament definits.

4.2 Configuració estructural

Coca-Cola encaixaria millor amb l'estructura multidivisional, ja que presenta una organització descentralitzada, és a dir, té diferents divisions amb caràcter autònom. Aquest fet és gràcies al gran desenvolupament tecnològic de les comunicacions i de la informació que posseïm actualment, cosa que permet interconnectar a les divisions amb la seu central. Cada divisió és un sistema complet, amb els seus diferents objectius, metes, programes, amb la seva pròpia Tecnoestructura i assistència de suport, integrat en un sistema coordinat per la seu central.

4.4 Marca coca-cola

La marca Coca-Cola es podriem dir que comprèn a totes aquelles persones que treballen en la companyia, ja que està viva en cada un dels treballadors (tant en els enginyers, com en els distribuïdors, comptables… tots ells senten passió pel que fan i els agrada la seva feina). A més, per ser valorats a l’empresa han de tenir una bona tècnica, optimisme i motivació, aquests dos últims valors, són igual d'importants en aquesta empresa, ja que les metes s’han d’assolir amb optimisme i per fer el camí s’ha d’estar motivat. D'aquesta manera, la marca és la vida dels seus treballadors, dins i fora de la empresa, ells demostren que els agrada treballar i estan totalment implicats amb el que fan. Dins de l'empresa no hi ha conflictes ni problemes de cap tipus entre treballadors o amb directius de l'empresa, busquen un perfil de gent optimista i amb ganes d'aportar tot el seu treball, adapten la vida diària a la feina, pel que és una forma de viure, són com una família.

4.5 Elements fonamental

Els treballadors han de sentir passió pel seu treball, i aquesta passió l’han de traspassar a les noves generacions d’empleats, recolzant-se i construint sobre l'herència rebuda del que venia abans per mantenir el creixement i fer créixer l’empresa, fent-se-la pròpia.

Aquesta passió la va viure De Quinto per primera vegada en la seva formació per entrar a Coca-Cola, al parlar amb els venedors i repartidors de l'empresa. Aquests els explicava vivències com les de les festes patronals en que no tornaven a casa, sinó que preferien dormir en els camions ja que arribaven de repartir molt tard i havien de sortir molt aviat al matí següent. Els professionals de cada sector han de tenir la màxima llibertat d'acció, dipositant la confiança en ells, i motivant-los a crear el seu propi treball i posar en marxa les seves pròpies idees, treballen amb més passió. A Coca-Cola Espanya no hi ha fronteres funcionals: cada grup té diferent grau d'especialització i coneixement, i segons vagin sent necessaris en un projecte, s'incorporen a ell. Quan de De Quinto era el responsable de màrqueting, no permetia que cap president li

corregís un anunci, per això, ara que ho és ell, no corregeix a l'encarregat que estigui en màrqueting, sinó que el deix actuar tal com aquest cregui que serà la millor opció ; si ho fan bé, seguiran fent la seva publicitat sense interferències de ningú, això sí, si els resultats són dolents, aquest serà substituït. Tot s'aconsegueix mitjançant el mètode de la “resultatcràcia” és a dir, l’element essencial són els treballadors i el seu bon rendiment.

4.6 Perfil professional

Marcos Quinto va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid, es va doctorar en Economia. Abans de començar a treballar a Coca- Cola, va treballar en una estació d’esquí francesa, en una pizzeria a Londres i en una reasseguradora.

Va enviar molts currículums i va ser rebutjat moltes vegades, fins que a 1982, va rebre la trucada de Coca-Cola, durant aquest temps va creure que no servia.

Va començar al departament de Màrqueting a Espanya, d’aquesta feina ell en destaca els coneixements de Mànager. Coca- Cola va valorar els seus coneixements i el va enviar a la seu de l’oest d’Àsia on va fer de divisió manager i de cap de manager. Va tornar a Europa, on el van enviar a Alemanya on es va convertir en el màxim responsable de Màrqueting. Torna a Espanya al 1996 per ser “Regional Manager” per ascendir al 2000 a president de Coca-Cola per Espanya i Portugal.

Finalment fa 2 anys va anar a Atlanta per fer-se càrrec de la direcció global de Màrqueting de Coca-Cola. Actualment es el vicepresident executiu mundial de Coca- Cola Company.

En quant a les habilitats directives de Marcos de Quinto podem trobar la seva facilitat per transmetre la passió que sent per la seva feina als treballadors, a més podem destacar l’autoconeixement, és a dir, conèixer de quina manera es veu ell mateix i la manera en que es relaciona amb el món. D’aquesta forma podrà saber on vol fer arribar a la seva organització i als seus membres. També ha de tenir coneixements de negoci i capacitat sistemàtica per poder dur a terme les estratègies més adequades. A part, ha de tindre habilitats de negoci ja que això li permetrà treure els millors resultats per a la

de la companyia a Espanya, la funció de negociador, es fa càrrec de situacions en què cal fer pactes amb altres persones o organitzacions.

5. CONCLUSIÓ

En aquest cas pràctic hem valorat i entès com es pot organitzar una empresa, hem vist com una multi-nacional pot tenir una estructura que no sigui jeràrquica i que una estructura matricial es útil i simple si està ben dirigida i pot ser tant vàlida com una estructura jerarquitzada.

En l’àmbit del directiu, podem destacar de Marcos de Quinto, la seva evolució personal. Ens ha ensenyat que és el fet de que una empresa et vegi créixer i triomfar. A més, a l’haver començat des de zero, sap el que és tenir caps. Per tant, la seva funció de cap de màrqueting, és dir, controlar si la feina està ben feta, cosa que també ens ha servit per conèixer les teories de Mitzberg i posar-les en practica, entenen els diversos rols directius i en quin directiu se li escau més cada funció dins l’organigrama pertinent.

En l’àmbit personal seguim intentant resoldre el cas de forma clara i en aquest cas ens ha servit d'auto-crítica al aplicar les teories apreses sobre nosaltres mateixos com a grup i en els propers casos esperem que aquests coneixements ens facin seguir millorant com a equip.

• Priede Bergamini, Tiziana. Lopez-Cózar Navarro, Cristina. Benito Hernández, Sonia. Creación y desarrollo de empresas. Editorial Pirámide.