¡Descarga Cas pràctic nº 2 y más Apuntes en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
Ll. Catalana estàndard Grup M 19 novembre de 2008 Pol Cabestany Villalba
CAS PRÀCTIC Nº 1
- Durant el judici els presumptes delinqüents es va(n) acusar/se’ls va(n) acusar de corrupció.
a. De quin fenomen es tracta? Caracteritza’l clarament.
1: Durant el judici els presumptes delinqüents es va acusar / se’ls va acusar de corrupció.
És una construcció agramatical perquè la concordança entre subjecte i predicat no és correcte ja que la construcció que formen sintagma nominal i el pronom feble no concorda. Fa referència als límits gramaticals i estilístics.
2: Durant el judici els presumptes delinqüents es van acusar/ se’ls van acusar de corrupció.
En aquest enunciat se’ns presenta un exemple de passiva reflexa impersonal, són oracions que no designen un subjecte de l’acció verbal. Poden ser-ho per caràcter, per mode o forma verbal, o bé per indeterminació intencional del subjecte. Però en aquest enunciat apareix la construcció reflexivo-impersonal marcada per l’ús del pronom reflexiu es. Es tracta de les construccions pronominals del subjecte específic.
b. Què en diuen les obres de la bibliografia de l’assignatura?
Ruaix, al Català complet. Curs superior de llengua (1998), parla explícitament de les oracions passiva reflexa. Afirma que alguns parlars deixen el verb en singular, sense concordar, però que en la llengua estàndard és preferible la forma concordada, que és la
més tradicional. També recalca que la passiva reflexa no es pot usar amb verbs pròpiament reflexius o pronominals, com també, per claredat, s’ha d’evitar quan es podrien produir confusions o interferències. Ruaix no se centra en l’ús de la partícula es, resumeix que l’ús d’aquesta partícula s’usa amb els verbs transitius, tractant-los com si fossin pronominals. Tot i que es centra molt més en l’ús excessiu de la construcció amb partícula reflexiva se en concurrència amb un altre pronom feble quan seria més clara i natural una altra construcció.
Ruaix en l’altre volum titulat Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui 1994-1995), remarca que els abusos en la construcció passiva reflexa són degut a la manca de concordança, ja que ell creu que en català no hi podem posar cap preposició, la imitació de la construcció castellana resulta estranya, mancada de quelcom, per la qual cosa s’ha de rebutjar, fent servir alguna altra estació. Un altre defecte és el perill de confusió entre el subjecte passiu com un subjecte actiu.
Joan Solà, a Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), fa referència al cas citat, opina que l ’es és incompatible amb l’es dels verbs reflexius o pronominals. També fa referència a la concordança del verb, opina que les construccions que tenen l’agent diluït, dissimulen sota la forma es. La falta de concordança, segons Solà, és un fenomen conegut en altres llengües i se’n troba exemples en altres dialectes catalans. Finalment, ell creu que en el dialecte nord-occidental manifesta la particularitat de no fer concordar el verb am l’element nominal que l’acompanya, mentre que els altres dialectes catalans l’hi fan concordar.
Badia a la Gramàtica de la llengua catalana (1994), tracta explícitament les oracions pròpiament passives reflexes on afirma que són una clara manifestació de l’íntima resistència a acceptar la veu passiva pròpiament dita. Les designem així perquè combinem el significat de les passives i la forma de les reflexives. Tenen el verb en veu activa, en tercera persona (singular o plural) i el pronom reflexiu es o se. Badia creu que les oracions passives reflexes amb menció explícita d’un complement agent pròpiament dir han d’ésser tingudes per incorrectes.
També parla sobre les oracions de subjecte incert, on aclara les ambigüitats del llenguatge corrent, i entorn al nostre cas aclara que l’ordre ce col·locació i més que els matisos de context, ens orienta una situació nova, que en singular no podia manifestar-
Tenint en compte l’opinió dels autors, la balança d’acceptabilitat de la construcció del pronom feble reflexiu en l’ús de les passives es decantaria cap a la resposta negativa. Ja que una possible solució seria l’ús d’ hom tot i que sigui un arcaisme. Finalment arribem a la conclusió i que l’ús d’altres construccions és la opció més viable segons els autors consultats. Per tant, penso que s’hauria d’estandarditzar, ja sigui la construcció de passives reflexes pronominals o com a alternativa o amb una altra possible opció per tal que els parlants puguin elegir la que els sembli més adient en cada context.
Bibliografia citada
BADIA MARGARIT, Antoni M. (1994), Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana
FABRA, Pompeu (1956), Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
RUAIX I VINYET, Josep (1994-1995), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. 2 vols. Moià: Ruaix.
RUAIX I VINYET, Josep (1997-1998-1998), Català complet. Curs superior de llengua. 3 vol. Moià: Ruaix.
SOLÀ, Joan (1987), Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62.
SOLÀ, Joan; LLORET, Maria Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel (dir.) (2002), Gramàtica del català contemporani Barcelona : Empúries
