¡Descarga Exemple de Cas pràctic y más Ejercicios en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
CAS PRÀCTIC Nº 1
- ¿ Has vist el Pere, aquesta setmana?
- No. El Pere el vaig veure la setmana passada. Aquesta setmana he vist el Pau.
- ¿ Has vist el Pere, aquesta setmana?
- No. El vaig veure la setmana passada, el Pere aquesta setmana...
a. De quin fenomen es tracta? Caracteritza’l clarament.
- ¿ Has vist el Pere, aquesta setmana?
- No. El Pere el vaig veure la setmana passada. Aquesta setmana he vist el Pau Es produeix una tematització, és a dir, situar la informació darrere de les oracions. En aquest text es produeix la tematització a l’esquerra. El desplaçament amb el pronom feble és un recurs molt habitual.
- ¿ Has vist el Pere, aquesta setmana?
- No. El vaig veure la setmana passada, el Pere aquesta setmana...--> La forma no marcada d’aquesta oració seria ‘‘ Vaig veure el Pere la setmana passada ‘’ on el rema és ‘’ aquesta setmana’’ i el tema és ‘’ vaig veure’’, però l’aparició del pronom feble dins la matriu oracional així com la coma, que la separa del que
Ll. Catalana estàndard Grup M 27 octubre de 2008 Pol Cabestany Villalba
esta exclòs, ens indiquen que ens trobem davant d’una oració amb tematització a la dreta.
b. Què en diuen les obres de la bibliografia de l’assignatura?
Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya recullen en la Gramàtica del català contemporani la tematització tant dreta com a Esquerra. Recalquen que aquests elements no poden de cap manera ubicar-se en les posicions de dislocació als marges dret i esquerre ( el subjecte preverbal s’ha subsumit sota l’epígraf de la sinislocació). Encara que la contextualització interrogativa, com el fenomen 2, ajuda a determinar quins són elements remàtics de l’oració resposta. La dislocació no és compatible amb la rematicitat i per aquest motiu els sintagmes remàtics han d’aparèixer en la posició canònica post verbal. En certs casos, la contextualització interrogativa no reprodueix de forma Fidel l’estat epistèmic del receptor. També és cert que els sintagmes sinislocats, a més de ser temàtics, tenen un contingut semàntic addicional que els distingeix dels sintagmes dextralocats. Els sintagmes indefinits com és el cas del nostre exemple denoten referents nous o són intesionals o només aporten contingut descriptiu. Els sintagmes indefinits denoten referents nous purs poden ser temàtics, només ho poden ser els que denoten referents nous restringits. Tot i que els sintagmes indefinits que denoten referents nous purs no poden ser temàtics, només ho poden ser els que denoten referents nous restringits. Els sintagmes que denoten referents nous han de ser necessàriament remàtics. Josep Ruaix al Català complet. Curs superior de llengua recalca que la tematització a l’esquerra es produeix quan s’anticipa un complement posant-lo com a tema per representar en la resta de la frase per un pronom feble. Quan després de l’element anticipat no ve el verb sinó el subjecte o un incís, s’hi fa pausa i s’hi escriu coma. Joan Solà i Josep Ruaix en el volum Ortotipografia. També fan menció a aquest fet i sentencien que en la pràctica de les tematitzacions a l’esquerra la coma és menys requerida. Quan a la tematització que apareix en el fenomen 2, Jaume Morey, Joan Melià i Jaume Corbera diuen a Alfa. Mètode d’autocorrecció gramatical assistida que Iniciar una frase amb un complement, el qual fa referència a la informació ja sabuda
Bibliografia:
PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (1995/32000), Ortotipografia. Barcelona: Columna RUAIX I VINYET, Josep (1997-1998-1998), Català complet. Curs superior de llengua. 3 vol. Moià: Ruaix. MOREY, Jaume, MELIÀ, Joan; CORBERA, Jaume (1995), Alfa. Mètode d’autocorrecció gramatical assistida. Palma: Universitat de les Illes Balears. BADIA MARGARIT, Antoni M. (1994) , Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana. SOLÀ, Joan (1994/1997), Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries. ( 2a ed, augmentada, 1994; 3a ed., 1997 .) SOLÀ, Joan; LLORET, Maria Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel (dir.) (2002), Gramàtica del català contemporani Barcelona: Empúries.
