¡Descarga Catala. Comuncicacio y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Català parcial temari. Resum
Created Class Català Type Resum Reviewed
La comunicació
- Definició del procés de comunicació a. Consisteix en la transmissió d'informació d’un emissor a un receptor.
- Els elements de la comunicació a. Emissor: és qui emet o dóna informació. b. Receptor: és qui rep la informació. c. Missatge/enunciat: el que es comunica, el contingut de la informació. d. Referent: és allò a que fa referència el missatge. e. Codi: sistema de signes i regles de combinació que permet construir el missatge. f. Canal: mitjà físic a través del qual es transmet el missatge: oral o escrit. g. Context: lloc i circumstàncies en què es realitza l'acte comunicatiu. h. Feedback o retroalimentació: resposta que dóna el receptor al missatge que ha rebut. @October 15, 2023 12:40 PM
- Els senyals comunicatius a. INDICI o símptoma: són naturals i motivats. Indiquen directament la presència d’un objecte, un lloc, un canvi climàtic, etc. S’hi dóna una relació de causa-efecte. Petjada, núvol, fum, olor... b. ICONA o imatge: són naturals. És un signe que expressa la relació de semblança amb allò que representa. Fotografia, mapa, pictogrames dels esports, dibuixos, fletxes... c. SÍMBOL o senyal: és un signe arbitrari perquè no manté cap relació amb la realitat que representa, és fruit de l’atzar. És convencional perquè és fruit d’un acord entre els parlants. Banderes (blanca, a mig pal, vermella, indicant diferents països...), simbologia dels colors, paraules, elements de la taula periòdica, símbols de l’àlgebra...
Una altra definició que sorgeix és quan es tenen en compte el canal físic utilitzat i l’aparell receptor humà emprat: signes visuals, acústics, tàctils, gustatius i olfactius.
- El signe lingüístic (significat i significant) a. El signe lingüístic, o paraula, té una doble cara: i. Significant: conjunt d’elements fònics o grafies que constitueixen el signe. K a z a “casa” ii. Significat : concepte o idea que el conjunt d’elements fònics del seu significant evoca en la ment. El que entenem per “casa”
a. Un grup social és quan unes persones es relacionen juntes, tenen regles pròpies i un sentiment d'ésser part d'un grup, tot i que potser formen part de diversos grups diferents. b. Una comunitat lingüística és un grup de persones que comparteixen una llengua comuna i que utilitzen aquesta llengua per comunicar-se i expressar-se.
- Ús lingüístic i tipus a. Dinàmic : es transforma per causes mediambientals, polítiques, econòmiques, culturals, religioses. b. Regulat per normes d’us : determinen varietat lingüística o la llengua que cal emprar segons el context comunicatiu. c. Indicador del grau de vitalitat de la llengua.
- Sociolingüística a. L’estudi social de llengua La seva finalitat és l’explicació del funcionament de les relacions entre llengua i societat. L’objecte d’estudi és l’ús i les varietats de la llengua. Analitza els fenòmens de contacte. Estudia els usuaris i els grups.
- Contacte lingüístic i fenòmens de contacte: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic a. El contacte entre pobles s’ha donat al llarg de la història. La necessitat de relació entre grups que parlen llengües diferents origina contacte lingüístic (per veïnatge, per intercanvis comercials, per migracions, per conflictes bèl·lics...) b. El bilingüisme : i. INDIVIDUAL : el parlant domina dues llengües en l’àmbit parlat i escrit. Les entén i les parla. ii. TERRITORIAL : el territori de l’estat es divideix en zones lingüístiques. iii. OFICIAL : les dues llengües tenen reconeixement jurídic.
c. La diglòssia: i. Dues varietats d’una llengua o dues llengües, que exerceixen funcions diferents: Varietat A (alta), altament codificada i utilitzada a l’administració, l’ensenyament, la literatura... Varietat B (baixa), utilitzada en els usos informals, familiars. d. El conflicte lingüístic: Tensió entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants. Generalment, el conflicte es produeix en territoris on conviuen més d’una comunitat lingüística , una de les quals s’ha imposat i ha deixat les llengües de les altres comunitats en situació relegada. El conflicte lingüístic es resol en : Substitució lingüística. Normalització lingüística.
- Quines són les dinàmiques de contacte Els intercanvis comercials Les conquestes militars Els desplaçaments de la població
Literatura
Història de la literatura: primers textos
Orígens de la llengua catalana: El català és una llengua romànica que va evolucionar a partir del llatí parlat a la regió durant l'època romana. La transició del llatí al català va ser lenta, amb canvis importants a partir del segle VIII. Aquests canvis es basen en l'existència de documents notarials i de cort escrits en llatí amb errors i vacil·lacions, la qual cosa va donar origen al català.
