Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dialectes del català, Apuntes de Catalán

Català oriental i català occidental

Tipo: Apuntes

2019/2020

A la venta desde 02/12/2021

julia_sc
julia_sc 🇪🇸

31 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
títol
subtítol CATALÀ
paraules clau
Dialectes
Dialectes tendeixen a la unió. Un dialecte és cada una de les modalitats
que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini,
delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les modalitats
no tenen gaire dificultat de comprensió amb els parlants de les altres, tot
i que tenen consciència de certes diferències
Són dialectes constitutius els que deriven de l’evolució del llatí que es va
donar a la part oriental de Catalunya i que són presents ja en els
mateixos moments de naixement de la llengua. En canvi els dialectes
consecutius són el resultat del trasplantament del català a altres zones
mitjançant la repoblació
Català oriental
Central
confusió a/e i o/u en posició àtona (desinència verbal)
no pronúncia de i davant de x
emmudiment del darrer so dels grups → -mp / -nt / -lt / -rt
apitxament (fer més sord un so africat) d’algunes africades
intermèdies → tg > tx
iodització/ieisme molt estès → pronuncien iot quan hauria de ser [λ]
no distinció V/B
possessius → meva, teva, seva…
Rossellonès
ús abundant de gal·licismes (provinent de França)
tancament de la o tònica en u
desaparició de mots esdrúixols histori / sil·laba si acaben en -ia
treuen la -a / si acaben d’altra forma, canvien la síl·laba tònica
pas del grup -ndr- > -nr- → vendre > venre
manca de la partícula no a les frases negatives → pas
pronúncia de la r uvular → afrancesada
desinència verbal 1a pers sing present indicatiu canti, plori, suti /
per analogia també en l’imperfet i condicional → canti, cantariï
possessius → llur, llura, llurs, llures
lèxic bastiment, peirer, mere, muleta, preque, bolangera, morro,
burro, espiar, oliu, foc…
Balear
ús de la vocal neutra en posició àtona
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dialectes del català y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

títol subtítol CATALÀ paraules clau

Dialectes

Dialectes tendeixen a la unió. Un dialecte és cada una de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les modalitats no tenen gaire dificultat de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències Són dialectes constitutius els que deriven de l’evolució del llatí que es va donar a la part oriental de Catalunya i que són presents ja en els mateixos moments de naixement de la llengua. En canvi els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català a altres zones mitjançant la repoblació Català oriental Central ● confusió a/e i o/u en posició àtona (desinència verbal) ● no pronúncia de i davant de x ● ● emmudiment del darrer so dels grups → -mp / -nt / -lt / -rt ● apitxament (fer més sord un so africat) d’algunes africades intermèdies → tg > tx ● iodització/ieisme molt estès → pronuncien iot quan hauria de ser [λ] ● no distinció V/B ● possessius → meva, teva, seva… Rossellonès ● ús abundant de gal·licismes (provinent de França) ● tancament de la o tònica en u ● desaparició de mots esdrúixols → histori / sil·laba → si acaben en -ia treuen la -a / si acaben d’altra forma, canvien la síl·laba tònica ● pas del grup -ndr- > -nr- → vendre > venre ● manca de la partícula no a les frases negatives → pas ● pronúncia de la r uvular → afrancesada ● desinència verbal 1a pers sing present indicatiu → canti, plori, suti / per analogia també en l’imperfet i condicional → canti, cantariï ● possessius → llur, llura, llurs, llures ● lèxic → bastiment, peirer, mere, muleta, preque, bolangera, morro, burro, espiar, oliu, foc… Balear ● ús de la vocal neutra en posició àtona

● article salat és més emprat → se, sa, es, ses, sos… ● iodització generalitzada ● desinència 0 en 1a pers sing present indicatiu, i -am -au per la 1a i 2a pers plur ● terminacions gua, qua passen a go, co → aigo ● auxiliar amb ésser i no amb haver → som anat ● pronunciació dels sons oclusius finals ● ús regular de l’article personal → en/na ● caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia → famili ● lèxic → ca, moix (gat), al·lot, ver, capell, dobbers (diners), granera, calces (mitjes), trempar (amanir), calçons, forqueta, colgar-se… Alguerès ● influència italiana ● neutralització de e en a → vinagra ● grups -dr-/-d-/-l- entre vocals es converteixen en -rr-/-r- respectivament → parrí (padrí), vira (vida, vila) ● r seguida de consonant passa a l → malç (març) ● r final sol emmudir ● diminutius es formen amb els sufixos -et o -utxo → llitutxo ● no solen ioditzar ● adjectius possessius → meu, tou, sou, nostro, vostro, d’ellos ● superlatius acostumen a doblar l’adjectiu → boníssim > bo bo ● ordinals a partir del 6é, en forma perifràstica → lo del sis, lo det set… ● lèxic → arbre de poma, frucar, tiribriqui, sécol, assaio, pla terré, anca, mazalaio… *estàndard → llur, llura, llurs, llures → necessita que els posseïdors siguin plurals l’àvia passejava llur gos X els avis passejaven llur gos ✓ Català occidental Lleidatà / nord-occidental ● clara distinció entre e/a i o/u en posició àtona ● ús de l’article lo/los davant de mots masculins ● tendència a articular a a les e inicials travades (e inicial + consonant / final de la síl·laba) → anciam, antendre… ● assimilació de e a i per influència d’una palatal → sinyor, ginoll… ● caiguda de la -v- i de la -i- en la desinència de l’imperfet d’indicatiu → cantee, fee ● utilització de -ix- en comptes de -eix- en els verbs incoatius → patix ● manteniment de la forma plena dels pronoms febles → me, te, se… ● no hi sol haver iodització ● palatalització del grup vocal + in → feina > fenya, cuina > cunya