títol
subtítol CATALÀ
paraules clau
Dialectes
Dialectes tendeixen a la unió. Un dialecte és cada una de les modalitats
que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini,
delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les modalitats
no tenen gaire dificultat de comprensió amb els parlants de les altres, tot
i que tenen consciència de certes diferències
Són dialectes constitutius els que deriven de l’evolució del llatí que es va
donar a la part oriental de Catalunya i que són presents ja en els
mateixos moments de naixement de la llengua. En canvi els dialectes
consecutius són el resultat del trasplantament del català a altres zones
mitjançant la repoblació
Català oriental
Central
●confusió a/e i o/u en posició àtona (desinència verbal)
●no pronúncia de i davant de x
●
●emmudiment del darrer so dels grups → -mp / -nt / -lt / -rt
●apitxament (fer més sord un so africat) d’algunes africades
intermèdies → tg > tx
●iodització/ieisme molt estès → pronuncien iot quan hauria de ser [λ]
●no distinció V/B
●possessius → meva, teva, seva…
Rossellonès
●ús abundant de gal·licismes (provinent de França)
●tancament de la o tònica en u
●desaparició de mots esdrúixols → histori / sil·laba → si acaben en -ia
treuen la -a / si acaben d’altra forma, canvien la síl·laba tònica
●pas del grup -ndr- > -nr- → vendre > venre
●manca de la partícula no a les frases negatives → pas
●pronúncia de la r uvular → afrancesada
●desinència verbal 1a pers sing present indicatiu → canti, plori, suti /
per analogia també en l’imperfet i condicional → canti, cantariï
●possessius → llur, llura, llurs, llures
●lèxic → bastiment, peirer, mere, muleta, preque, bolangera, morro,
burro, espiar, oliu, foc…
Balear
●ús de la vocal neutra en posició àtona
