

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


títol subtítol CATALÀ paraules clau
Dialectes tendeixen a la unió. Un dialecte és cada una de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini, delimitades per diverses isoglosses, els parlants d’una de les modalitats no tenen gaire dificultat de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències Són dialectes constitutius els que deriven de l’evolució del llatí que es va donar a la part oriental de Catalunya i que són presents ja en els mateixos moments de naixement de la llengua. En canvi els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català a altres zones mitjançant la repoblació Català oriental Central ● confusió a/e i o/u en posició àtona (desinència verbal) ● no pronúncia de i davant de x ● ● emmudiment del darrer so dels grups → -mp / -nt / -lt / -rt ● apitxament (fer més sord un so africat) d’algunes africades intermèdies → tg > tx ● iodització/ieisme molt estès → pronuncien iot quan hauria de ser [λ] ● no distinció V/B ● possessius → meva, teva, seva… Rossellonès ● ús abundant de gal·licismes (provinent de França) ● tancament de la o tònica en u ● desaparició de mots esdrúixols → histori / sil·laba → si acaben en -ia treuen la -a / si acaben d’altra forma, canvien la síl·laba tònica ● pas del grup -ndr- > -nr- → vendre > venre ● manca de la partícula no a les frases negatives → pas ● pronúncia de la r uvular → afrancesada ● desinència verbal 1a pers sing present indicatiu → canti, plori, suti / per analogia també en l’imperfet i condicional → canti, cantariï ● possessius → llur, llura, llurs, llures ● lèxic → bastiment, peirer, mere, muleta, preque, bolangera, morro, burro, espiar, oliu, foc… Balear ● ús de la vocal neutra en posició àtona
● article salat és més emprat → se, sa, es, ses, sos… ● iodització generalitzada ● desinència 0 en 1a pers sing present indicatiu, i -am -au per la 1a i 2a pers plur ● terminacions gua, qua passen a go, co → aigo ● auxiliar amb ésser i no amb haver → som anat ● pronunciació dels sons oclusius finals ● ús regular de l’article personal → en/na ● caiguda de la vocal neutra en mots esdrúixols acabats en -ia → famili ● lèxic → ca, moix (gat), al·lot, ver, capell, dobbers (diners), granera, calces (mitjes), trempar (amanir), calçons, forqueta, colgar-se… Alguerès ● influència italiana ● neutralització de e en a → vinagra ● grups -dr-/-d-/-l- entre vocals es converteixen en -rr-/-r- respectivament → parrí (padrí), vira (vida, vila) ● r seguida de consonant passa a l → malç (març) ● r final sol emmudir ● diminutius es formen amb els sufixos -et o -utxo → llitutxo ● no solen ioditzar ● adjectius possessius → meu, tou, sou, nostro, vostro, d’ellos ● superlatius acostumen a doblar l’adjectiu → boníssim > bo bo ● ordinals a partir del 6é, en forma perifràstica → lo del sis, lo det set… ● lèxic → arbre de poma, frucar, tiribriqui, sécol, assaio, pla terré, anca, mazalaio… *estàndard → llur, llura, llurs, llures → necessita que els posseïdors siguin plurals l’àvia passejava llur gos X els avis passejaven llur gos ✓ Català occidental Lleidatà / nord-occidental ● clara distinció entre e/a i o/u en posició àtona ● ús de l’article lo/los davant de mots masculins ● tendència a articular a a les e inicials travades (e inicial + consonant / final de la síl·laba) → anciam, antendre… ● assimilació de e a i per influència d’una palatal → sinyor, ginoll… ● caiguda de la -v- i de la -i- en la desinència de l’imperfet d’indicatiu → cantee, fee ● utilització de -ix- en comptes de -eix- en els verbs incoatius → patix ● manteniment de la forma plena dels pronoms febles → me, te, se… ● no hi sol haver iodització ● palatalització del grup vocal + in → feina > fenya, cuina > cunya