¡Descarga Comunicación: Transmisión de Información entre Emisor y Receptor y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
U.D.0_LA COMUNICACIÓ
2.1 LA COMUNICACIÓ COM A FET SOCIAL
LLENGUATGE: capacitat dels e. humans pde poder comunicar els pensaments o
sentiments. Trensmetre una informació al receptor a partir del codi lingüistic compartit · La llengua es el sistema de signes orals o escrits que ens facilita la comunicación als membres de la comunita · Que una persona parli es un fet universal.
2.2 ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
Comunicació: procés que produeix una transmissió d’informació. Humans: llenguatge ELEMENTS:
- Emissor:transmet l'informació al receptor, es ell qui tria el CODI i el CANAL
- Receptor: rep el missatge i el descodifica, ha de coneixer el codi i el canal.
- Canal:mitjà físic que trensmet el missatge (escrit, oral…)
- Codi:sistema de signes entre l’emissor i el receptor (la llengua amb que s’ha enviat el missatge)
- Missatge: informació que tresmet l’emissor al receptor
- Context: totes les circumstancies que duen a terme la comunicació
2.3 TIPUS DE CONTEXT QUE AJUDEN A INTERPRETAR EL MISSATGE DE
FORMA CORRECTE.
1. CONTEXT LINGÜÍSTIC: és la llengua, el que es diu abans o després d’un anunciat
(pronoms febles)
2. CONTEXT SITUCIONAL: realitat extralingüística (temps o espai físic) i dona un
sentit al missatge: Exp. Tanca la finestra (es suposa que està oberta)
3. CONTEXT SOCIOCULTURAL: condicionament social, cultural i l’adequació a
diverses circumstàncies. Exp, tú, vos, vosté.
2.4 FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Depenent de la relació emisor i l’intenció del missatge es classifica d’una manera:
- FUNCIÓ EXPRESIVA: centrat en l’emissor. Expressar emocions i sentiments. Apareixen exclamacions, interjeccions, verbs I pronoms en 1ªpers. (carta pers., art.opinió).
- FUNCIÓ CONATIVA: centrat en el receptor. Cridar l’atenció del qui l’escolta.Associat a situacions d’ordre o recomenacions. (Publicitat).
- FUNCIÓ POÈTICA: centrat en el missatge. Generar una emoció estàtica o creativa.
- FUNCIÓ REFERENCIAL: centrat en el context. Informar de manera objectiva. Verb 3ª pers. I construccions inpersonals. (Text expicatiu)
- FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:xerra del propi llenguatge. Codi del missatge. Diccionari.
- FUNCIÓ FÀTICA:emissor o receptor comprova que el canal de comunicació funciona bé
U.D.1_NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA LLENGUA
1. Naixement i expansió de la llengua
Domini lingüístic i cultural format part de l’anomenada ROMÀNIA:terres que van formar part de l’imperi romà i el llatí fou la llengua pròpia. El nostre domini lingüístic i cultural forma part de Romània. El llatí va evoluciona i van sorigir noves llengües (castellà, català, gallec,...) ROMANITZACIÓ: van ser 7 segles que els romans van implantar la seva cultura, el seu pensament, la manera de viure, l’organització política i la seva llengua. A Mallorca va començar al 123a.C al cònsol de Quint Cecili Metel.lus i va fundar Palma i Pol.lèntia, però al 476 cau l’imperi romà Occidental. Els francesos dominaven Catalunya i la tenien dividida en comtats. Guifre el Pelós (comte) va passar el títol a Borrell II qui va negar ser fidel als monarques francesos i va ser allà quan Catalunya va ser independent. LLATÍ VULGAR: llengua que parlen els habitants de Roma. La llengua real, viva i en evolució. Va contribuir a la unió entre les diferents terres que eren de domini romà. LLENGÜES ROMÀNIQUES: vénen del llatí vulgar. Són: Galaico portuguès, castellà, italià, català,...
2. Època preliterària
S. VII i VIII tenen lloc els canvis més profunds en el pas del llatí al català. S. XI llengua parlada (català), llatí (escrit). GLOSSES: traduccions de paraules o expressions en textos llatins que el lector no entenia. ESCRIVANS: autors dels juraments feudals que eren escrits en llatí però li posaven paraules i expressions en català.
3. Primers textos en català
No tenen cap finalitat literària. Eren textos instrumentals, comprensions a les paraules de Déu, coneixement de lleis, constatacions i fixacions d’intercanvis comercials. a. TEXTOS JURÍDRICS Van neixer per necessitat de regularitzar la vida social i administrativa. Text més antic ( Forum Iudicum) S. XII. Traducció d’un codi de lleis visigòtic, que té importància documental i lingüística. No podem coneixer en detall la llengua catalana del S.XII ja que es veuen inseguretats fonètiques i una gran irregularitat en les formes. Usatges de Barcelona (recopilació anònima de lleis de caràcter feudal). Commemoracions de Pere Albert, Furs de València,... b. TEXTOS RELIGIOSOS Homilies d’Organyà: primer text escrit en prosa catalana. Col.lecció incompleta de sis sermons de quaresma que van ser trobats l’any 1905. Cant de la Sibil.la, Virolai a la Mare de Déu Montserrat. FADRISTERNS: fills de famílies benestants que no eren hereus i els mandaven, tenien una formació cultural que els permetia fer carrera eclesiàstica o bé funcions administratives i culturals. GOLIARD: persona que deixava de ser monjo i es dedicava a cantar i recitar poemes en llatí i en llengües vulgars. c. TEXTOS COMERCIALS S. XII i XIII desenvolupament fort del comerç. Ordenances dels corredors de Llotja (S.XIII) relevador de la llengua. Documenten un gran nombre de mercaderies.
4.Les primeres manifestacions literàries: lírica trobadoresca
S.XII corts occitanes neix la lírica trobadoresca. Poesia culta expressada en llengua romànica, occità.
U.D.2_ VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
El llenguatge permet a l’e.humà estructurar el pensament i comunicar-se. S’utilitza la llengua a partir d’un codi o sistema de signes lingüístic, perfectament estructurat. Fa possible la comunicació amb els altres membres de la comunitat lingüística. Variació: fenomen inherent a totes les llengües. Classificació de la variació lingüística:
1.VARIACIONS SEGONS ELS PARLANTS
a. Variació històrica: canvis que ha fet la nostre llengua al llarg del temps. Llengua català 5 grans etapes:
- català preliterari: S.VIII-XIII: estructura i mots catalans es trobaven enmig de textos llatins.
- català medieval: S.XIII-XV: producció de textos de caràcter instrumental o literari.
- català de la decadència: S.XVI-XIX: textos catalans aparegueren castellanismes.
- català de la renaixença: S.XIX i primer quart XX: recupera la llengua catalana, temptatives diverses o enfrontades. Normativa llengua catalana aprovada (s.XX)
- català actual:adopta normativa (1913), gramàtica (1918) i diccionari general (1932) b. Variació social: reflecteix els usos de la llengua que fan els usos de la llengua que fan els diferents grups socials que integren a una comunitat lingüística. ● VARIACIÓ SOCIAL EN CATALÀ: podem tenir en compte l’edat, sexe, habitat o professió. CULTURITZADES O NO CULTURITZADES: domini de l’estàndard i amb la capacitat d’adoptar l’estratègia comunicativa adequada. CODI INTERFERIT O NO INTERFERIT: singular història de les terres catalanes ha determinat que la influència del castellà o del francès pugui detectar-se en alguns usos lingüístics catalans. A partir dels criteris anteriors podem identificar la presència d’alguns dialectes socials: -Parlar bleda: caracteritzat per l’absència de tensió articulatòria i nasalització. Vocalisme: no distingueix la vocal neutre [a] ni la e/o oberta i tancada -Parlar xava: vocalisme i consonantisme. Carac. parescudes al parlar bleda però conté molts de castellanismes. L’ARGOT: adopció d’un determinat codi, que s’utilitza en principi, amb una finalitat críptica, però serveix sobretot per identificar els membres del grup. No només s’utilitza pels sectors marginals de la societat. Caracteristiques: vinculat a un àmbit professional finalitat críptica i voluntat d’identificació amb un grup influència d’altres llengües: castellà, angles,... Desplaçament del sentit dels mots per procediments metafòrics Utilització del mecanisme de derivació o escurçament per crear nous mots: matemàtiques/mates. c. Variació geogràfica o dialectal: dialectes: conjunt de modalitats d’una llengua.
- CATALÀ OCCIDENTAL O BLOC OCCIDENTAL: Toni Direva els va estudiar ● NORD OCCIDENTAL(lleidatà:
- fonètica: sistema vocàlic amb 7 sons i àton 5.L’àton s’incrementa amb una care (cara). Tendència a articular [a] a les e inicials travades: anciam (enciam).
Tancament de la [e] a les [i] minjar (menjar) Palatalització del grup vocal+in: fenya (feina)
- morfosintaxi: desinència [o] en la persona singular del present indicatiu: canto. Desinència [e] en la 3ªpersona del singular d’alguns temps:cante, patie, (canta i patia) Caiguda de la -v i de la -i en la desinència de l’imperfet d’indicatiu: cantae (cantava). Pervivència de l’article definit masculí: lo/los.
- lèxica i semàntica: mots: padrí, xiquet, corder,...
● VALENCIÀ:
fonètica: sistema vocàlic tònic amb 7 sons i amb àton 5 (a,e, i, o, u). Articulació làbio-dental de [v] cossa (cosa), biatxe (viatge). Pronunciació dels sons oclusius finals: camp, salt, difunt,... Pronunciar -r final: cantar Caiguda freqüent de la -d intervocàlica: mocaor (mocador) morfosintaxi: desinència en la 1ª pers. sing. del present indicatiu dels verbs 1ª conjugació: cante Triple gradació díctica en els determinats i pronoms demostratius: eixe (este), açò (aquell) i adverbis: ahí(allí). Combinació de pronoms febles de CI+CD sempre aquest orde: li’l, li la, li’ls, li les. CI: mai hi lèxic i semàntica: ús de diminutius (miqueta) mots: mullar (banyar).
2. CATALÀ ORIENTAL: Els parlars de Joan Veny i Clar.
● ROSSELLÒNES (El Vallespir): 1. o possició àtona i tònica pronuncien u: gus rus (gos ros).
- r gulturals (so de gu)
- 1ª pers. fa referència al seu dialecte (pres. indi. i pres. subjun. són iguals.
- llur: per nosaltres (d’ells/ d’elles) usen perdir la seva/ el seu. llus: (d’ells/d’elles) usen per dir els seus/ les seves.
- ús dels numerals (ho fan a la francesa): 80(quatre vints) 6.Negacions (pas vindre) eliminen el NO
- Conjunció adversativa (mes) el però no l’utilitzen.
- Verb auxiliar: ser
- Sufixos fan servie -aire (pescaire, boletaire).
- mots: ca,espiar (mirar ● CENTRAL:(Tarragoní, Barceloní) 1. 7 vocals tòniques i 3 àtones (i, , u)
- Es produeixen qualque ieismes ( ella trebaia taiant cabeis)
- emmudiment dels sons oclusius finals (p,t,c,b,d,g). 4.1ªpers. sing. present indicatiu: canto (cantu)
- Us numeral: dugues (dues)
- art. derivat de ILLA, ILLU (el i la). 7.Article salat (topòmics) Sant Climent Sescebes. Sant Joan Despí. 8.mots: noi, nano, xai.
● BALEAR(Mallorquí, menorquí,...)
FACTORS QUE DETERMINEN EL REGISTRE
-TEMA: referència al missatge. Podem associar el textos en temàtiques generals que estan vinculats a temes més específics o concrets. -CANAL: condiciona també la selecció del registre. Es pot transmetre tant oral com escrit. Oral: espontània i fa ús freqüent de mots introductoris i paraules polisèmiques. Escrit: més possibilitats d’elaboració, es poden encreuar dos canals. Oral i escrit: teatre. -INTENCIONALITAT: intenció amb la que s’ha produït el text determinat al registre utilitzat (informal, convèncer, descriure,...)
- GRAU DE FORMALITAT: relació entre els interlocutors o a nivell de formalitat que presideix una situació comunicativa. TIPUS R. col.loquial: més freqüent. Temàtica lligada a fets de la vida ordinària. Canal oral i el text s’elabora al mateix temps. Tema: quotidià, canal:oral, propòsit: interactiu/subjectiu, formalitat: baixa. Presenta una escassa coherència textual. Caracteritzat per la subjectivitat i l'intercanvi de papers de receptor a emissor. Un comentari a part mareixen dos registres vinculats (familiar i col.loquial) R. científics i tècnics: divulgació escrita. Propòsit objectiu, afavoreix la presència de construccions de caràcter impersonal, absència de verbs en 1ª i 2ª pers. Predomina funció referencial. Col.locació d’informació en pàrrafs, amb una estructura lògica i coherent. R. literari: voluntat estètica i propòsit subjectiu. Usa el màxim de possibilitats expressives: llengua, al.literacions, jocs de paraules, figures retòriques, recuperació d’arcaismes… Model col.loquial. R. publicitari: tombant comercial, pràctiques econòmiques o estructura política. R. condicionant. R. jurídic i administratiu: utilització en el món de l’administració i de la judicatura.
VARIETAT ESTÀNDARD
És situa per damunt de la diversitat lingüística descrita fins aquí. Banda pel seu caràcter supradialectal, és a dir, per neutralitzar les diferències dialectals existents entre els parlants. FORMACIÓ: intervenen diferents procesos històrics i culturals que s’han vist afavorits per l’existència d’un poder polític. La configuració de l’estàndard s’ha produït a través de la tria i selecció dels recursos que ofereix el sistema lingüístic. FASES: dos aspectes: lingüístic i social. a. Lingüístic: procés que exigeix que prèviament o d’una manera correlativa, la llengua s’hagi dotat d’una normativa que fixi els diferents components que la integren: ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic. b. Socials: cal estendre el seu coneixement a través de l’escola i consideració a la difusió a través de l’ús en els circuits i centres de poder CARACTERÍSTIQUES: condició per assegurar la continuïtat i el progrés d’una comunitat lingüística en un futur. Ocupa un lloc central dins el sistema lingüístic i assumeix un valor simbòlic i aglutinador. Segonament és un element d’estabilitat que contribueix a neutralitzar les diferències existents entre els diversos dialectes que integren la llengua. Atorga seguretat als parlants que hi ha una norma clara i explícita per qualsevol ús comunicatiu. ESTÀNDARD CATALÀ: situació històrica. Han dificultat considerablement la creació i la promoció d’un estàndard propi. Període medieval i fins a l’entrada del Renaixement, el català es va adoptar del model de prosa- una koiné literària- va ser acceptat per tots els territoris, però va canviar la conjuntura política. CONSOLIDACIÓ DE L’ESTÀNDARD CATALÀ: prou flexible per incloure les solucions morfològiques o lèxiques pròpies dels dialectes geogràfics i admeses per la normativa.
L’estàndard oral hauria de donar entrada a les varietats fonètiques característiques dels parlants occidentals o varietats illenques.
