¡Descarga Catala modern PART 1 y más Apuntes en PDF de Arte Moderno solo en Docsity!
ART CATALÀ MODERN I CONTEMPORANI
15 Sept 2017
Introducció
El concepte de Renaixement ve de Vasari a les “Vides”, on parla de la biografa de diversos artistes, especialment parla de Giotto, un artista que tindrà una gran importància en l'art del segle XV i en el Renaixement que tindrà orígen a Itàlia d'una manera molt ràpida i s'anirà estenen per la resta d'Europa paulatinament. “Habiendo visto ya de qué manera el arte, partiendo de pequeños escarceos, alcanzó tan señadas alturas, y cómo de tan excelsa cima se precipitó luego a la ruina extrema, pues la naturaleza del arte parecida es a la de los humanos cuerpos, que nacen, crecen, envejecen y mueren, podrán ahora conocer con facilidad el proceso del renacimiento del arte, y cómo de aquella misma perfección ha resurgido en nuestro tiempo”
RENAIXEMENT (s.XV-XVI)
Conceptes bàsics del Renaixement:
- Renovatio antiquitatis: (tornar enrrere, es una renovació, una imitació a partir de la qual s'afegeixen noves aportacions), a nivell flosofc (es recupera a Plató amb el neoplatonisme), flologic, arqueologic i arquitectonic (Alberti “Description Urbis Romae 1452”).
- Renovatio hominis: Es dona una revalorització de l'home, sera el que s'anomena l'humanisme i la il.lustració, artistes que seran intel.lectuals i ja no seran considerats com simples artesans. Sorgiran les autobiografes com les de Ghiberti, artista que a les mateixes portes del Duomo fa un autoretrat, això mostra la importància que agafa la fgura de l'artista creador.
- Concepte de MIMESI: Retorn a la representació de la naturalessa (amb Giotto i Cennino Cennini amb el “Libro del arte” on parla que el model de l'art ha de ser l'home i la naturalessa)
L'àmbit a Catalunya Catalunya, Gran Bretanya, Païssos Baixos i Alemanya el gòtic tindra una gran pervivencia, al contrari del que passarà a França i a Castella on arribaran avans les idees renaixentistes d'origen Italià. Tot aixo te a veure amb la situació sociopolítica del moment que marcara l'arribada de les arts més a posteriori. Aquesta infuencia italiana anira arribant poc a poc a Catalunya conforme vagin canviant les situacions politiques, pero al fnal més que innovacions própies serà una barreja entre el llegat gótic i aquesta adaptació del que arribara desde la Italia renaixentista, pero novetats propies hi hauran molt poques. El segle XV es una época de gran miseria creada per les pestes, amb una pérdua de nivell económic i institucional, perqué Ferran I d'Antequera que ostentara el poder entre 1415-1420, afavorirà a Aragó i València a decriment de catalunya. Retaule de l'arquebisbe de Toleo Sancho de Rojas → Museu del Prado El seu successor, Alfons IV el Magnanim que estara al poder del 1427- al 1458, passara molt de temps a Nàpols per qüestions politiques, on crearà una cort infastuosa envolatada d'humanistes i flòsofs destacats, on no permetrà l'accés als catalans, pero si als castellans, per tant tot el que s'estava fent en aquest moment a Italia no vindra per una via directa italiana, sino a través de Castella i els artistes castellans que portaven les idees renaixentistes italianes a Espanya. Jaume Mateu, Gonçal Peris Sarrià
Arquitectura del Renaixement
- Continuació de models gótics
- Planta
- Alçat
- Tipologies (tipus o models: Religiosos i civils)
- Morfologies (formes o elements decoratius)
- Per raons economiques es tendeix a simplifcar:
- En lloc de pedra tallada: Paredat amb rajola i arrebossat per estalviar diners (cobriment amb argamassa).
- Falsifcació de materials.
- Pedra només a motllures i elements decoratius.
- Arcs de mig punt (infuencia de “ a la Romana”).
- Es prescindeix de la recerca formal i de l'originalitat dels dissenys.
- Casa de l'Ardiaca, Barcelona (segle XII-XX) Actual seu de l'arxiu historic de Barcelona. L'ardiaca es una fgura eclesiastica i fa referencia a l'estada de les ardiaques en aquest edifci del segle XII, en el qual es va aproftar la muralla romana per a la seva construcció. A fnals del segle XV Lluís Despla (un dels pocs humanistes de la Barcelona d'aquella época) decideix transformar aquesta residencia en una mena de Palau, i per tant reformula l'edifci amb nous elements renaixentistes. Es una estructura poc novedosa, al igual que la distribució de les façanes, que recorda a l'estil arquitectonic del gótic, hi ha un greu problema de simetria en tota la façana, col.locant les fnestres gotiques de forma asimétrica, i la porta amb una una forta càrrega renaixentista. Per tant es podría dir que es un edifci gòtic famíger amb alguns elements renaixentistes. Aquesta sera la primera mostra renaixentista de Catalunya. Pero la modernitat de l'Ardiaca estan en la porta, reformulada cap al 1510-1514 aprox. La fligrana al voltant de la porta ens recorda al Grotesc, provinent de la Domua Aurea d'Itàlia. També veiem un recarregament a les pilastres que enmarquen la porta principal, amb guirnaldes a l'entaulament. Pilastres amb capitells corintis i una mena de petit frontó amb un escut familiar dels Desplà. Al tots dos costats dels frontó hi han dos elements que donen verticalitat seguint l'eix de les pilastres. Es diu que aquest disseny està inspirat per un gravat, per tant no es una innovació pròpia de l'artista.
Al segle XIX es desamortitzen molts edifcis religiosos de la Rambla i de la ciutat de Barcelona, Es constracta a Joan Josep Garriga, un arquitecte que cap al 1870 va acabar de modifcar el pati interior de l'Ardiaca, que es una mena de claustre gotic, tot i que podriem tractar-ho com a un gran eclecticisme. Al costat de la porta hi ha una bústia feta per Domenech i Muntaner, moment en que aquest edifci passa a ser el Col.legi d'Advocats, una bústia de forma rectangular formada pels relleus esculpits en marbre blanc d'una heura de set fulles, cinc orenetes, l'escut de la institució i una tortuga. Segons l'arquitecte, els tres elements simbolitzaven, la justícia que havia de ser ràpida i volar alt com ho fa l'oreneta, contràriament, l'heura simbolitzava els entrebancs burocràtics i els procediments administratius i la tortuga mostrava el pas al qual es movia la justícia.
- “Portal de l'església de Sant Miquel” 1516 Encarregat a l'escultor René Duclous i al mestre d'obres Gabriel Pellicer i Pau Mater. L'esglèsia com a tal es va reedifcar sobre construccions romanes, el paviment de la nau era un mosaic d'antigues termes que actualment es troba al Museu d'Arqueologia de Catalunya. D'estil gotic, quan es reformula la façana s'afegiran elements renaixentistes. A mitjans del segle XIX l'esglèsia s'enderroca, i el portal es va traslladar a l'esglèsia de la Mercé al Carrer Ample. Recorda a l'esperit gótic, pero parant atenció hi han elementsm és innovadors. Es dona un sistema de pilastres corinties que enmarquen la porta d'entrada i que aguanten dues fgures que fanquejen el timpà amb una fgura central. La decoració de les pilastres recorda al Grotesc. La fgura del timpà representa l'Arcangel Sant Miquel que apareix vestit a la manera Romana, lluitant contra un monstre/drac. A tots dos costats dos arcàngels més: Sant Grabriel i Sant Rafael. Timpà de mig punt amb un fons apatxinat. A la part superior de l'entaulament de la paret hi han dos puttis que aguanten un escut. Tot i aquestes novetats renaixentistes, hi han una gran reminiscència gotica. Hi ha una gran verticalitat que es crea a través dels diferents elements constructius.
Es un exemple molt primerenc de les intencions d'implantar el Renaixement a Catalunya i de les hibridacions. Era una casa renaixentista en la decoració de la porta i fnestres que descuida la simetria, amb la distribució irregular de les fnestres. Amb una inscripció a la base de les columnes d'una frase de Vitruvi “Utilittat privada, bellessa publica”, es a dir, el que vol dir que el germà del canonge de Lluís havia llegit a Vitruvi o algun dels mestres. Aixo sera important perqué sera la primera evidencia de que Vitruvi ja havia arribat a Catalunya en aquesta época. La façana de la Casa Serra (1907) de Josep Puig i Cadafalch, està inspirada en la Casa Gralla, els escultors van ser Eusebi Arnau i Alfons Jujol. Pati de la Casa Gralla a la casa Brusi L'edifci de Porta Ferrisa va ser enderrocat perque es va obrir un nou carrer, quan havien començat les obres de derrocament a Barcelona. Al 1880 que la Casa Gralla va ser adquirida pel marqués de Brusi, que a l'any 1881 es va portar les pedres per remodelar la seva casa a Sant Gervasi, que va encarregar a August Font, per tant va fer el pati de la casa del marqués amb les pedres de la Casa Gralla que va traslladar amb caixes, i pot ser similar al pati que hi havia a la Casa Gralla ja reduida. El pati es una mostra interessant de les hibridacions entre Gotic i Renaixement. Es tracta del primer pati quadrat, es la primera casa privada que va tenir un pati quadrat regular amb quatre costats iguals i en que l'escala no irrumpia l'espai. Posen columnes estriades corinties, massa altes i primes, que sostenen arcs orgivals. Pati de l'edifci de Prosegur a Hospitalet 1997 Finalment aquest pati i la casa de Brusi va ser derrocada, i un empresari argentí va comprar part de les peces per reconstruir la seu d'un edifci de Prosegur a Hospitalet, al 1997. La Casa Gralla per tant ha patit moltes remodelacions i ha tingut un desenvolupament històric fora de lo normal, ja que ha sigut remodelada en tres llocs diferents, fns el punt que avui dia forma part d'un pati d'un edifci al que no se li dona la importància arquitectonica i història que té.
- Antic Hospital de la Santa Creu (1401) Complexe constituit de diversos edifcis, actualment inclou l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Massana... Tot aixo formava part de l'Antic Hospital de la Santa Creu del 1401, en que es van fusionar els sis hospitals que havien a la ciutat de Barcelona per crear aquest gran hospital. Va ser l'unic gran hospital de Barcelona fns al segle XIX quan es traslladen els malalts a l'Hospital de Santa Pau perquè ja no hi havia lloc. A l'exterior podem veure dues escales que representen (BUSCAR FOTOS DECENTES!)
- Escala de ponent a la nau dels homes, coneguda com la “Quadra de Sant Roc” 1575
- Escala de llevant per a la nau de les dones i la representació de la Caritat. El claustre del pati va ser fer per Guillem Abiell. Una de les portes de l'antic hospital que dona al carrer Hospital, va ser feta per Antoni Cuberta i Antoni Papiol. Hi han unes pilastres amb uns escuts, amb un capitell i fris amb motius decoratius i vegetals, amb dos puttis que aguanten un escut. Al centre del frontó en forma de petxina apareix l'escut de l'hospital fanquejat per dos fgures. Elements que estilistacament recorden a l'estil a la romana.
Plantes de l'arquitectura religiosa:
- Amplia nau única
- Absis poligonal
- Cobriment de trams de creueria
- Capelles allotjades entre els contraforts.
- Prioral de Sant Pere Reus, 1512-69 de Benet Otger.
- Esglèsia del Sant Esperit, Terrassa 1574-
- Esglèsia de Santa Eulàlia, 1587- 21 Sept 2017 PINTURA RENAIXENTISTA BIBLIOGRAFIA
- GARRIGA, Joaquim, «Imatges amb “punt”: el primer ressò de la perspectiva lineal en la pintura catalana vers 1490- 1500», D’Art, núm. 16 (març 1990), pp. 59-79.
- GARRIGA, Joaquim, «”Geometria Fabrorum·. Procediments de representació tridimensionals als tallers de pintura catalans dels segles XV i XVI», Pedralbes, núm. 13-II (1993), pp. 407-433.
- De Flandes a Itàlia. El canvi en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, Girona, Museu d’Art, 1998. La pintura renaixentista no té la mateixa qualitat que tenia la pintura gótica. El primer signe de l'aparició d'una nova manera d'entendre la representació pictòrica serà la tímida introducció de la perspectiva. Aquesta és una perspectiva maldestre, moltes vegades construïda de manera una mica artifciosa mitjaçant una plantilla. Tanmateix, la major part dels artistes que introduiran aquestes novetats a Catalunya tenen un coneixement del Renaixement italià de segones. Es a dir, els introductors del Renaixement a Catalunya son en la seva major part pintors nòrdics que no han estat mai a Itàlia, i que per tant coneixen més aviat el Renaixement alemany gràcies al gravat. D'aqueseta manera trobarem artistes que introdueixen les seves novetats arran de la visió dels gravats. Bona part dels artistes eren artistes foranis, es a dir, no eren d'origen català, tot i que treballessin a Catalunya. Hi ha algun artista català, pero seran molt pocs. Les infuencies bàsiques d'aquests artistes van ser principalment els grabats de Dürer. També hi haura una infuencia en menor mesura amb els artistes renaixentistes italians, especialment amb Rafaello i Leonardo i posteriorment amb Miquel Àngel. Els artistes faran barreja entre la perminencia del gótic amb elements més innovadors provinents d'Italia o de Flanders. Els comitents seran normalment l'esglèsia, els bisbes. Pocs hauran per la burgesia o la noblesa, cosa que passarà a l'inrevés a l'escultura, on qui es fara encarregar escultures sera l'alta noblessa. Aquests artistes estaven superditats a organitzacions gremials, es a dir, tenien certes condicions favorables pero a la vegada frenaba la llibertat a l'hora de fer les obres, hi ha per tant un conficte en aquest sentit. Si un artista pertenyia a un gremi de Barcelona no podia
vendre obra a altre ciutat, i per poder fer-ho havia de tenir el titul de mestre pintor, tot i aixi amb certes difcultats. Moltes d'aquestes obres que es troben actualment al MNAC o a altres museus, eren retaules que al segle XIX amb les amortitzacions dels béns de l'esglèsia, al igual que va passar a la guerra civil espanyola, aquests retaules es van fragmentar i alguns fns i tot es van cremar o van desaparèixer. Joan de Borgonya Va ser un artista que va aconseguir que els pintors formessin una mena de corporació esota el patronatge de Sant Lluc (pintor dels patrons) per tenir més llibertats. Es tracta d'un artista sobre el qual no hi ha gaire informació. Sabem que va treballar a València avans de venir a Barcelona. A Barcelona arribara al 1510, també va estar a Girona i tambe va treballar al retaule de l'esglèsia de Sant Feliu. Va colaborar en la pintura heraldica que hi ha a les cadires del cor de la Catedral de Barcelona.
- Mare de Deu del Mico, Primer quart del segle XVI, oli i tremps sobre taula Amb aquesta obra podem fer una comparació evident amb la “Verge amb nen” de Dürer. Es una obra atribuida a Joan de Borgonya. Aspectes simbolics → El títol de l'obra es coneix com la “Mare del Mico” o “La Mare de Déu amb el Nen i Sant Joanet”. A diferencia del gravat de Dürer que es anterior, el mico surt en grans dimensions, en canvi l'obra de Borgonya surt diminut. Hem de tenir en compte que Dürer tenia una infuencia directa de l'art famenc, per això el paissatge del gravat de Dürer es més realista i naturalista, el de Borgonya es un paissatge més idealitzat, recorda a la perspectiva aérea que va inaugurar Leonardo Da Vinci, per tant hi ha una referencia directa a l'artista. Es representen arquitectures com miniatures amb les escenes de la Vida de Jesús. La Verge es més estàtica que la Verge de Dürer, la Verge de Dürer sembla menys dignifcada, inclús pot semblar una dona normal. La simbologia del mico o els animals en general representa els instints més baixos, la luxuria. El mico es considera un signe de la sinagoga, l'esglèsia jueva, amb un sentit pejoratiu, es a dir, s'està posicionant l'esglèsia cristiana per damunt de l'esglèsia jueva. El mico també representa la fgura de l'Eva de l'antic Testament, l'Eva pecadora, per tant tot son connotacions negatives. El mico es representa lligat als peus de la Verge, perqué en aquest cas,
important. Es una pintura on s'entreté en el detall i l'anècdota i es descuida el tema principal. Característiques de la pintura catalana Renaixentista
- Infuències → Gravats (Dürer), pintura famenca (Van Eyck), i pintura italiana (en menor mesura)
- Suport → Fusta, la tela es donara al segle XVII
- Tècnica → Oli o tremp
- Es dona la línia i el color en quasi l amateixa importància.
- Gèneres → Religiós
- Manca de Signatura, fet que difculta l'atribució de les peces.
- Composició → Perspectiva lineal, supressió fons daurats, major naturalisme però encara predomini d'una base de caràcter geomètric.
- Figures → Més humanitzades i individualitzades.
- Llum → Artifcial, sense focus, universal.
- Aine Bru Aine Bru posiblement sigui d'origen alemany, pero no es segur. Es conegut només per dues obres, concretament pel “Martiri de Sant Cugat” i “Sant Càndid. Serà l'artista renovador de la plàstica catalana del segle XVI. Es contractat al 1502 per pintar el retaule de l'altar major de l'esglèsia del Monestir de Sant Cugat, que actualment no existeix perque al 1835 els monjos van haber d'abandonar el monestir per una desamortització. Del 1844 fns al 1931 el claustre del monestir va esdevenir una escola publica entre altres coses. Aquestes dues obres de Aine Bru formaven part d'aquest retaule, quan té lloc la desamortització aquests monjos van haber de vendre algunes obres per aconseguir diners, i aquestes obres van anar a parar al Museu d'art decoratiu de Barcelona, i actualment es troben al MNAC. Martiri de Sant Cugat, 1502- Aquest retaule estava conformat per quatre pintures centrals i dues taules laterals. El que representa Aine Bru està basat en la Llegenda Daurada, on Sant Cugat es degollat. Domina el trem sobre taula, Hi ha un eix de simetria format pel cos del Sant i el pal que l'aguanta. Compositivament la fgura geomètrica que predomina es un triangle rectangle. La linia de l'horitzo està alta. Al igual que a l'obra de Borgonya, la linia i el color sera igual d'importants. Hi ha una preocupació per l'anatomia del cos, amb una posició forçada. Hi ha un punt de naturalisme i realisme molt important. Es diferencia el bé i el mal a través dels dos personatges: el butxí represneta el mal, amb una pell més fosca, en canvi la fgura de sant Cugat que representa el bé té una pell més
blanca. El botxí té una cara de plaer dins de la seva acció maligna, al contrari de Sant Cugat que està en un moment de patiment solitari. El grup de la dreta de l'escena no atenen a l'acció central del degollament, representen els jutges que l'han condemnat, el dramatisme contracta amb l'absoluta fredor d'aquests personatges. L'heroi es glorifcat. El martiri està representat mitjaçant una extrema brutalitat. Al fons es representa el monestir de Sant Cugat, es diu que el martiri va ser allà, pero es un afegit, es a dir, es donen incongruencies d'aquests elements a nivell de dates. Formalment el paissatge està motl bé aconseguit. La mandorla superior es de tradició gotica, amb un fort carácter idealitzat, al seu interior es representa l'ànima del Sant. Hi ha una barreja d'elements antics amb elements més novedosos. El gos representa la fdelitat a la religió, es a dir, es fdel al que defensa Sant Cugat. El fort expressionisme de les accions es el que imprimeix un caràcter altament narratiu a l'escena. La modernitat taméb l'he mde veure en la composició, en la situació de les fgures, en el contrast d'accions, en el sentit de la llum i en el grau de detallisme de la paleta cromàtica. Aquestes característiques estan a anys llum del que estan fent els artistes catalans contemporanis i posen en evidència el caràcter revolucionari de la pintura d'Aine Bru. Aquesta obra pot recordar a la obra de Piero della Francesca, concretament “La Flagelació de Crist”, i “Federico de Montefeltro” que recorda al personatge que surt a la part dreta de perfl. El gos que apareix el representa Dalí a la seva obra “ Dalí despullat” de 1954. Sant Càndid” 1500-1507 MNAC Tambe formava part del retaule major de Sant Cugat. Aquest cavaller es Sant Candid, formava part de la Legió Tebana (cristians que estaven a Egipte pero eren originaris de Tebes) era un màrtir cristia queservia a un general anomenat Maurici que es va oposar al seu torn a Maximilià perqué no volia fer un tipus de ritus cristià, i per això va ser martiritzat. Aine Bru escull un moment solemne, es a dir, no agafa el moment de màrtir. Es vestit de cavaller, amb un fons daurat que recorda en certa manera al gòtic. A la gorra vermella hi ha una medalla on apareix el bust de Jesús., per tant es un soldat de Crist, representat com un soldat cristià que mor per la defensa de la fe cristiana. Recorda a la mirada de les obres pre rafaelites, la penetració psicològica del personatge planteja una sortida de la bidimensionalitat de la pintura. Hi ha un cert naturalisme perque al fons hi han dos planos: el terra i el fons daurat, per tant no es dona un fons idealista gòtic, sino que sembla més bé que estigui a una habitació amb aquesta paret daurada. Els models que planteja Aine Bru son molt moderns i s'estan avançant als models venecians del
- Es nota la infuencia d'art famenc, dels venecians, etcétera.
“Para sostener stu fe, Cristo se volvió d e f o r m e , a u n q u e p e r m a n e c e eternamente bello” Sant Agustí ← Imatge de Mathias Grunewald Crucifxió de 1516 “Dios ha creado a todos los seres, él sabe cuando y cómo hay que crear, porque conoce la diversidad del mundo y la semejanza o diversidad de sus partes. Pero al que no puede contemplar el conjunto le perturba la deformidad de una parte, porque ignora a qué contexto hay que referirla.” S ant Agustí Un clar exemple d'aquesta bellessa entorn a la fgura del màrtir el podem veure en l'autoretrat que es fa l'artista J.Jackquemin “ La doloreuse et glorieuse couronne”. Importància de la sublimació de la bellessa interior.
22 sept 2017
- Antoni Norri Antoni Norri va nèixer a Múrcia, i va residir durant uns anys a Itàlia, era anomenat Pseudobramantino. S'adelanta al seu temps a Catalunya, i aixo es mostra en les seves fgures amb un caire més manieristes, que es donaran a Italia en aquest moment però que encara no havien arribat a Catalunya. Retaule de Santa Helena, 1521, Museu de la Catedral de Girona La obra es feta per Antoni Norri i Pedro Fernàndez com a pintors, i Antoni Mateu atribuit com el fuster. Narcís Simó canonge va ser el comitent de l'obra. La part superior del retaule es a la Romana. L'ornamentació del fris i les columnes laterals adosades també remeten al món clàssic, una arquitectura grotesca, i als casetons de la part superior. Es un retaule dedicat a Santa Helena, la mare de Constantí, qui va ser proclamada Santa de l'esglèsia catòlica, ja que es va dedicar a la recerca de la Vera Creu, i per això té tanta importància i es representa a Santa Helena amb la creu a la part central del retaule. Es tracta de la Verge de la Misericordia a la part superior, que apareix amb un mantell acullint a la humanitat. Als dos extrems superiors es representen el Sol i la Lluna, amb la vinguda de Jesús va apareixer el sol i a la seva mort va apareixer la nit (que es representada per la lluna). A les parts laterals amb la tècnica de la grisalla, es representen a Sant Simó i Sant Narcís. Es representen a Sant Onofre, Ecce homo, Sant Jeroni, Sant Domènec i Sant Simí, Sant Francesc i Sant Narcís. En referencia als episodis de la vida de Santa Helena es representen les escenes de Santa Helena amb la vera creu, quan la identifca, quan la troba, l'interrogatori, quan entra a Jerusalem, i també es representa el Calvari.
Les fgures representades s'adelanten al Manierisme, els personatges semblen que estiguin vistos desde una perspectiva més baixa que li otorga major monumentalitat a les fgures, amb un dibuix formalment molt bé aconseguit. Es diu que tres d'aquestes escenes estan inspirades en tres gravats de Rafael. Hi ha diferents infuencies que van tenir els dos artistes per fer el retable: L'estructura es d'estil a la romana, pero el color daurat remet al gòtic. Per tant hi ha una infuencia directa de Rafael, del Manierisme italià, i concretament a l'escena de la Resurecció d'un mort, es diu que la fgura resucitada pot remetre a la infuència de Leonardo.
- Pere Nunyes^1 Pintor portugués, sobre el qual no hi ha gaire informació. Mor a Barcelona al 1554, també sabem que va ser un dels introductors del Rafaelisme a Catalunya. Quan arriba a Barcelona col.labora amb Joan de Borgonya. Al rebre els encarrecs de Joan de Borgonya quan mor fa que el seu taller esdevingui un gran espai de treball fns el punt de que es diu que les obres també perdran qualitat Portes del retaule de Sant Eloi dels Argenters, 1526- L'unic vestigi conservat de l'artista. Estava a la capella gremial dels argenters a l'antiga l'esglèsia del convent de la Mercè, i alla es va encarregar aquest retaule. La talla de la tabla era de Pere Torrent i altre escultor va ser Joan Petit Monet. A mitjans del segle XVIII aquest retaule es trasllada a altre capella, pero al fnals del segle XVIII el retaule es desmontat i es substituit per un altre, tot i que el motiu no se sap del tot, només s'han conservat les portes, que fnalment han anat a parar al MNAC. Aquest retaule 1 Article “Un miracle per a Pere Nunyes” de Bosch Ballbona.
es podia obrir i tancar, a les portes exteriors es representa l'Anunciació, que posiblement remet a la infuencia d'algun gravat. Es dedicada a la vida de Sant Eloi, patró dels argenters, era una mena de tresorer que va treballar al servei del rei Clotari II. L'artista denota la seva infuencia italiana, amb la intenció de crear certa profunditat a través de l'arquitectura, amb un fons mes o menys naturalista. Incideix en les textures dels teixits dels ropatges.
- Pere Serafí Anomenat lo Grec, perque posiblement venia de Grecia, o d'Italia, tot i que no es segur, el que se sap es que es va formar a Itàlia i d'aquí deriva la seva infuencia italiana i de Miquel Angel. Es una fgura totalment humanista, ja que avans de ser pintor era poeta i músic. Va col.laborar en obres de Barcelona, de Tarragona i especialment es conegut per haber participat en el Retaule de Sant Martí. Té una producció a Catalunya molt irregular perqué moltes coses les feia en companyia d'altres artistes, el que fa que el nivell de qualitat sigui molt irregular. “Retaule de Sant Martí” 1543-1526^2 Amb vint i un compartiments, onze es conserven a l'esglèsia però a altre retaule, ja que el retaule original es va cremar a la Guerra Civil, i les altres vuit es troben al MNAC, les restants es van perdre. Sant Martí va ser un bisbe de Tours, benerat a l'Edat Mitjana, que es dedicava a ajudar als més desfavorits, i aixo es mostra a una de les escenes. La seva obra més destacada será la Flagel.lació de Crist. Aquests artistes que arriben a Catalunya a la segona meitat del segle XVI importen els models manieristes. En aquesta obra el manierisme es evident en la postura exageda de Crist, excessivament artifciosa i poc natural. Hi ha un gran afany de crear certa profunditat i simetria. Es juga amb la llum per crear profunditat 2 - Article: “Pere Serafí, retaule de Sant Martñi d'Arenys de Munt” al llibre de Frlandes a Italia, el canvi de model es la pintura catalana del segle XVI..
