¡Descarga Catala modern PART 3 y más Apuntes en PDF de Arte Moderno solo en Docsity!
Documental de Josep Llimona que està a la Filmoteca de Catalunya: Una visita al taller del il·lustre escultor Josep Llimona, el artista que va de les tendres a les més agudes expressions virils. ARTS APLICADES I ARQUITECTURA Vestíbul del Palau Gomis cap a 1910 – 15. La reforma específca que es va fer no es coneix exactament la data però podria ser cap al 1910 – 15 on estem a ple Noucentisme. La Irene Gras va investigar en aquesta peça però no ha trobat cap escultor o taller que la realitzes. És una mena d’explosió ornamental. Veiem l’esgrafat amb aquestes fors i motius vegetals de l’obra. En el registre superior realitzat e guix hi veiem també els mateixos motius decoratius, fns i tot el arc ancer. Les formes li recorden al arc de Glasgow.
Casa Jeroni F. Granell. Gran via de les Corts Catalanes, núm. 582. La inspiració en la naturalesa: decoració vegetal, foral i ....? Palacio del Barón de Quadras, Josep Puig i Cadafalch. Perquè no pintaven directament sobre la façana i realitzaven l’esgrafat? Per a que resistís mes. Aplicació de calç i de sorra d’un color mes fosc i després s’aplica una altre capa per a protegir l’anterior i posteriorment una capa de color mes clar i es posa una plantilla per a crear la decoració. Casa Fajol o Casa de las Mariposas. Llancà numero 20. L’única part decorada és la que veiem ja que la resta de l’edifci és molt auster.
Casa Sayrach (1918) Manuel Sayrach. Casa Valerí Casa Comalat, 1911. Avingu da Diagonal, 442. El Palau de la Musica, Lluís Domènech i Montaner, 1905 – 190
On estava abans l’església Sant Francesc de Paula. Creat amb maó vermell vist, la llum que entra a l’edifci és natural. A nivell exterior el que és mes evident és que la decoració fa referencia al mon de la musica. Hi ha tres plantes on veiem al pis inferior un arc escarcer o campaner rebaixat per això te aquesta forma mes amplia. Els pilars que sostenen l’arc estan recoberts per mosaics de trencadís, un dels primers que Gaudí utilitza. Pujant cap a dalt tindríem una mena de galeria en la que trobem diverses columnes recobertes amb ceràmica i decoració vegetal realitzada per Eusebi Arnau. Aquest agaleria, les columnes simulen arbres que donarien pas a la sala Millet. Es tracta d’un bosc de columes. Mes a munt hi ha els balcons amb forma de vano. Retrats de Palestrina, Bach? i Wagner esta a l’altre banda i una mica sol. Miquel Blay reaitza l’escultira de la cançó popular Catalana. Es tracta d’una al·legoria de la cançó popular catalana. Hi ha una sèrie de treballadors que simbolitzen la relació de la cançó amb el poble. A la dona se li permetia tocar el piano i algun altre instrument. Per altre banda hi ha el Sant Jordi, patró de la ciutat apareix amb la bandera, l’espasa i el drac. Ens endinsem al seu interior i ens mostra un detall molt interessant en el qye la volta esta realitzada amb ceràmica que crea el símbol de l’orfeó. A l’interior veiem els vitralls, els vidres i a claraboia que sobresurt. Ens traslladem a la part de sota en la que trobem les 18 muses que toquen diversos instruments musicals i el que és interessant son els relleus que surten (realitzats per Eusebi Arnau) i el trencadís (per Lluís Bru i Mario Maragliano). La part superior amb vanos que simulen el gòtic perpendicular de les catedrals. Veiem
