¡Descarga catalunya ii y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
SOCIETAT CATALANA ANYS 30
Habitants Catalunya Habitants Estat espanyols Als anys 30 3 milions aprox. 24-25 milions aprox. Actualment 7.400 milions aprox. 45 milions aprox. El creixement de la població catalana es superior.
- La pagesia als anys 30 significava el 30% de la població. Ara no arriba al 3%.
- La majoria de la gent viu a les ciutats macrocefalia barcelonina + molta població està dispersa amb pobles amb gran nombre d’habitants.
- 3.000 (abans) 200.000 (ara) estudiants universitaris: grans transformacions durant els anys 70, en tots els aspectes i sentits.
CONFLICTES I REPTES REPÚBLICA
- Construir una societat democràtica:
- Abans de 1914 a Europa sols hi havia dues repúbliques (França i Suiza) Europa te una tradició monàrquica.
- A partir del 18 comencen a aparèixer repúbliques amb grans tensions externes i internes per consolidar-se.
■ Es la Europa de la derrota democràtica (aquí neix el franquisme). Es construeixen règims dictatorials. A Catalunya es l’únic lloc on durant els 3 anys de Guerra Civil no es perd la convicció de construir la democràcia.
Reptes de la II República
- Construir una democràcia real efectiva: modernització d’elements al camp + mobilització de les masses.
- (^) Societat més justa, sense diferencies socials tan escandaloses: la majoria dels treballadors a Catalunya no tenien contractes regulars.
- Falta de recursos: analfabetisme de la població.
- Secularització de la societat. La societat d’aquells anys estava dominada per la religió catòlica va entrar en crisi en alguns àmbits, com el urbà (més que el rural).
Fuera el invasor: nacionalismos y movilización bélica durante la Guerra Civil espanyola. Yase Manuel Nuñez Seixas // Escriptors catalans i compromís antifeixista (36-39). Maria Cantillo.
16/2/
A les eleccions i en el sistema electoral trobem coalicions indesitjades i iròniques. Al 36, llevat del País Basc, es presenten tota una sèrie de candidatures de coalició (heterogènies).
- (^) No responen a projectes autèntics.
- Bipolaritzen la vida política, però en realitat la societat estava fragmentada en molts més fronts).
La legislació republicana que pretenia crear un règim estable no ho aconsegueix en tots els casos. Passa un cas excepcional, el govern convoca eleccions però no les guanya (democràcia).
- S’inicia la politització de molta gent (apassionada, superficial...) -> sobretot els joves (totes les organitzacions crearan les seves organitzacions juvenils + feminisme). També continua el protagonisme de les organitzacions sindicals.
RELIGIÓ
Sector majoritari que no està d’acord amb aquest règim. La pèrdua del seu poder els fa reaccionar una qüestió que no tindria que ser fonamental es converteix en un dels eixos de polarització de l’Estat.
- Defensen estats confessionals, però si no els poden tenir estan a favor dels pactes i concordats. Actitud dura en contra els representants d’esquerres.
- Dissolució de la “Companyia de Jesús”: el quart vot es obediència al Papa, i un polític laic no pot acceptar que un personatge d’altre país sigui el cap. La seva dissolució no era necessària, però als anys 30 estava formada per l’extrema dreta intel·ligent (classes altes).
CATALUNYA
Macià proclama l’Estat Català si no ho haguera fet la negociació no haguera sigut igual.
Constitució del 31: hi ha pocs federals. Es realitza una re-negociació sobre l’Estatut i desapareix la sobirania catalana situació de tensió: pacte mutu entre una part de les dretes i les esquerres amb els republicans catalanistes (es juguen l’estabilitat republicana).
- (^) Alguns elements com l’educació no arribarà a pertànyer a Catalunya (l’educació pública serà de l’Estat; per altra part també en poden tenir, però els haurà de pagar la Generalitat). En el tema de la universitat la resolució serà diferent.
Aquest fet serà utilitzat per posar en contra a la dreta, el centre i els monàrquics... Gran part dels diputats d’esquerra s’abstenen.
REFORMA SOCIAL
Llei de termes municipals eren lleis que no entraven en els problemes de fons, com l’atur, o les grans diferències socials. + temps de crisi = contenció de la despesa.
CATALUNYA 36: el règim republicà contrari als interessos econòmics: corporatius de tipus militars, religiosos -> fragmentació de la “nación española”... tendiran a propiciar una via insurreccional que veuran el nou govern del Front Popular amb molt mals ulls.
Els que recolzen la República l’accepten, però diuen que aquesta s’ha d’enfrontar a una sèrie de qüestions difícils de resoldre. Entre elles, aquelles persones contraries a la República.
Per altra banda, els més radicals exigiran uns canvis molt més ràpids i profunds.
CONTRADICCIONS
- Terrassa: CNT + FAI (més radicalitzada).
- Repressió anti-clerical:
- (^) Sabadell: Acadèmia Catòlica (centre més influent de la ciutat) sols hi ha escoles religioses.
■ Església de Sant Fèlix (cremada 3 cops): simbolitza el poder de l’Església a la ciutat.
■ Conflicte latent des de principis del segle XIX.
ELS REVOLUCIONARIS
Predomini de la CNT + partits marxistes PSUC i POUM (enfrontats) discrepàncies notables. Cap pla d’acció revolucionari, els fets els agafen per sorpresa.
CNT : molt diferent dels demés.
- No es un partit, però es més que un sindicat grup heterogeni.
- (^) + Entrada de la FAI. Grup d’afinitat ideològica (grup/partit dels anarquistes). Tampoc es homogènia.
- Poca disciplina, moltes diferències ideològiques i territorials.
- Apareix un element nou a partir del 19 de juliol s’uneixen CNT-FAI. Ho imposen els faistes, i molt centistes es veuen obligats a acceptar-ho. Serà el directriu de la CNT, per poder aconseguir una major connexió.
El projecte revolucionari entra en dubte visió bastant il·lusòria.
POUM : creu que s’ha de copiar la Revolució Russa (partit bolxevic) mateix esquema marcat pels partits dirigents.
- Partit massa minoritari discurs: la revolució l’ha fer la CNT però nosaltres serem els ideòlegs. CONTRADICCIÓ: ANDREU NIN, Conseller de la Generalitat + discursos en contra d’aquesta.
LA DRETA CATALANA
Guerra = trencament = diferents opinions
En la conspiració participen sectors molt minoritaris.
La drets vol que les esquerres es desgastin per poder pujar continuant dintre de les regles del joc democràtic. Però el dia 21 de juliol al veure el fracàs del Cop, i l’inici d’un esclat revolucionari reaccionen:
- Volen salvar-se: fugir en el marc d’un procés que els ha atemoritzat. Com a enemics de la revolució s’enfronten a ella i la condemnen.
- (^) Juliol-setembre: dirigents de la Lliga creuen que serà una guerra curta (tot el món pensava igual->Madrid punt clau) i guanyaran els militars. Per tant, es necessari
posicionar-se (entre civilització i barbàrie). En la seva consideració no apareix el tema de democràcia, catalanitat .... es posicionen a favor dels militars.
- (^) Faran aportacions en les relacions econòmiques internacionals. Ventosa aprofita les relacions internacionals i bloqueja a la República. - Premsa i propaganda a favor de la causa franquista a l’exterior (CAMBÓ) Radio Veritat (Roma + Gènova).
Després no els paguen els serveis prestats:
- La guerra es molt llarga.
- General Franco reuneix poder autoritaris.
- El lloc polític cada cop es més complicat per a ells.
Material didàctic: Guerra Civil a Catalunya. Les veus dels sense nom. Memorial didàctic.
23/2/
Els estudis historiogràfics han avançat prou per explicar les causes de la Guerra Civil. Un dels aspectes interessants a destacar es la dictadura de la situació de Catalunya i altres zones de l’Estat, la tesi de “l’oasi català” hi havia les tradicionals tensions socials derivades de la crisi econòmica, els drets laborals, els sindicats ofensius, la patronal defensiva i la resistència a encaixar els resultats de febrer de 1936 -> la Lliga encaixa la derrota amb resignació AJUDES AL COP.
Es evident que abans de tot això hi havia una conspiració organitzada per la Unió Militar, que vol anar contra la República, no només monarquia(...) els militars dirigeixen el cop i els civils es posen a les seves ordres, tradicional desconfiança dels militars en contra dels civils. Això fa que a llocs com a Catalunya la xarxa de suports sigui extremadament radical els carlins, unes agrupacions de tradició pràcticament familiars, que si popular. Actuen de força de xoc (amb els requetes) contra els governs d’esquerres catalans, son gent que vol tornar al passat.
A la insurrecció del 18 de juliol entre 400-500 carlins baixaran a BCN per ajudar als colpistes + 2500 soldats establerts.
A la vegada altes capes de la burgesia es neguen a donar suport econòmic a la insurrecció. Els que ho fan, sobretot, haurien col·laborat en la dictadura de Primo de Rivera.
Es un intent de cop d’Estat que no te suport substancial a Catalunya, es molt minoritari. Fracassaran perquè les institucions estan prou polititzades i reaccionaran, no com al cop de
CAUSES DEL FRACAS DEL COP
Això es deu a que el regim era diferent, ja que era dipositari de moltes més esperances i estaven dipositades a defensar-lo. A vegades la Generalitat, que tenia totes les competències de força, fins i tot la Guardia Civil.
Es van sollevar totes les casernes, amb un ple d’ocupació, però la Guardia Civil va restar fidel a la República. Tot i mantenir-se a la caserna fins al migdia quan els fronts havien començat a les
Els circuits comercials deixen de funcionar normalment, sobretot dintre les xarxes catalanes. Per altra banda s’ha produït un gran procés espontani de col·lectivització que sorgeix sense ordres la CNT no ho ordena molts cops per la desaparició d’empresaris. No està dirigit per ningú i provoca el debat intern sobre els límits d’això. S’hauran d’assumir els poders i responsabilitats que mai s’haurien imaginat.
- 23 de Juliol: Foment del Treball Nacional es fa l’Assemblea CNT per saber que fer i només hi ha un sector, el del Baix Llobregat de Juan Garcia Oliver, que diu que s’ha d’anar a per totes. La resta diuen que això voldria dir la dictadura de la CNT-FAI, liquidar els partits burgesos -> s’ha d’assumir el risc? Garcia Oliver queda en minoria. El que diuen es que s’ha d’anar cap a Aragó i conquerir Saragossa, fet que els donarà legitimitat per plantejar-ho de nou.
És interessant l’actitud de Companys, que en aquell moment podria haver pres tres direccions:
- Reconeixen el poder dels revolucionaris. Amb la qual la Generalitat hauria desaparegut (traïció al seu ideari).
- Esperar el moment per recuperar el poder cop d’Estat contra els Comitès i la CNT. Molt suggerit per varis sectors. Proporcionaria una fractura social molt dura.
- ES EL QUE ES FARÀ. Intentar trobar una entesa entre revolucionaris i la Generalitat per actuar conjuntament “Les dues legalitats”. Un primer pacte es el Comitè de Milicies Antifeixistes, que li escriuran a Tarradelles.
Intent de crear un Govern d’Unitat (CNT+PSUC+POUM+Generalitat), per intentar tornar a controlar la política de guerra i d’ordre públic. Els mesos següents seran de recuperació progressiva d’aquests poders legalitzant les accions revolucionaries (octubre 1936 legalitza les col·lectivitzacions, però controlades per la Generalitat en l’última instància).
LA VIOLENCIA A LA REREGUARDA
La violència de darrere els sollevats es d’Estat dirigida i controlada per les mateixes autoritats, a més del tancament de les fronteres sollevats, on no es deixa sortir a ningú de forma sistemàtica. A la zona republicana si que es va deixar sentir a la gent i la Generalitat es va esforçar a salvar la vida de molta gent.
A la zona republicana hi ha una violència descontrolada (sobretot al principi i aprofitant el buit de poder), gratuïta, irregular, i política-social-religiosa, de notable complexitat. Es calculen unes 8.400 persones assassinades a la rereguarda, el 80% son entre juliol i desembre de 1936, i sense judici previ. Sobretot gent del món de la dreta política i social (2000-2500), gent d’esquerres (400-500) i religiosos (2500).
Joan Pons G., Un republicà enmig de feistes // Miquel Mir, Entre el roig i el negre.
28/2/
ESFORÇ CATALÀ A LA GUERRA: MOBILITZACIÓ DE RECURSOS HUMANS
A Catalunya, després de la dissolució de l’exèrcit, es comença d’un no res. Seran columnes de milicians que aniran a defendre les zones ocupades com Saragossa, Mallorca i Eivissa. No va acompanyat d’un gran èxit, sobretot per la manca d’experiència, preparació... Serà el que portarà al debat de si s’ha de construir un exercit del poble o seguir amb les milícies.
La Generalitat intenta crear un exercit català al desembre de 1936. Tenen poc suport i no te efectivitat. S’haurà d’esperar a la primavera del 37 per a que hi hagin lleves efectives: es van fer 19 lleves, des dels que van fer la mili al 1923 fins a la del 41. Sabem que es van cridar uns 350.000 homes que tenien entre 17-38 anys. No tots eren acceptats (motius físics), els “inútils” son entre el 10-11 %. Els pròfugs, aquells que no es presenten al servei militar (sobretot per motius ideològics i depenen de les lleves) una localitat amb tradició esquerrana com Sabadell son del 15%, Clot (carlina) son del 30% (EMBOSCATS).
Sembla que van ser efectivament mobilitzats uns 250.000 + els voluntaris que van anar al front. No tots van anar a primera línia del front, els que hi van anar mínim 2/3. El que si sabem son les baixes i els ferits.
Catalunya te una xifra aproximada d’uns 38.000 morts. En aquest cas s’han inclòs els catalans de l’exèrcit franquista (2.000) i estan compostos per:
- Soldats catalans que quan estaven fent el servei estaven en zona franquista.
- Els que es van passar a l’exercit franquista. Dues unitats:
- Requetes Carlins de Nostra Sra. De Monserrat.
- .. de Falange (300).
Els morts tenien una mitjana de 23 anys. Per tant, les lleves més joves eren les que tenien més baixes. Els veterans tenen més baixes. Més de la meitat dels morts catalans a la Guerra son fora de Catalunya: Front d’Aragó, Mallorca, Terol i Madrid (+ 1000 morts). Tot i així, on hi ha més morts es a la Campanya de Catalunya, els últims tres mesos de la Guerra. L’època de més mortaldat es de finals del 1938 fina a la Campanya de Catalunya. Es una guerra de desgast.
Les principals víctimes del combat son nois molt joves i es detecta perquè al 1940, amb l’inici de la IIGM, Franco crida a lleves per a una invasió: crida als nois joves entre 19-25 anys, però 173 d’aquests o havien mort o estaven a la presó o a l’exili.
Els morts catalans son més del 40% de la zona republicana; i més del 25% en total. Quan representava el 12% del territori espanyol.
INDUSTRIA DE GUERRA CATALANA
Bastant insòlit, perquè al juliol de 1936, no produirà res útil per la Guerra. I en 4-5 mesos organitza un conjunt d’indústries extremadament vinculades a elles.
A l’agost de 1936 es crea l’organització d’Indústries de Guerra. On la Generalitat intenta organitzar-les a partir de rebentar antigues indústries per produir material de guerra. A l’octubre son 500 empreses.
La situació és complexa perquè no hi ha matèria primera, estratègia i organització del treball, però en poc temps s’aconsegueix produir de tot. Catalunya al 1938 produeix el doble de bales que les indústries especialitzades del Govern republicà (Toledo, Novelda i Elx).
EPOCA FRANQUISTA
Primer element:
- Origen del règim: Guerra Civil. Els guanyadors mantindran en la memòria el seu origen (legitimitat del 18 de juliol).
- Poder il·limitat de Franco, no controlat no hi ha cap institució amb poder per destituir- lo.
- Llarga durada que passa per etapes molt variades a nivell europeu. Es justifica primer per guanyar la guerra: - Suport social - Destrucció dels seus antagonistes polítics i ideològics.
- Complicitats exteriors: tolerància, acceptació del franquisme mai tindrà grans complicacions exteriors.
Segon element: etapa de més canvis i transformacions de la història a Catalunya. Canvis en temps de dictadura (condicions molt peculiars).
- Canvis en demografia (fisonomia del país) molta migració.
- Canvis en treball.
Fins a finals dels 50 no es dona aquest canvi (de major creixement) abans tot endarrerit es perden 20 anys (= Europa). Es una pauta molt centrada en el poder industrial i de serveis. Aquest creixement te com a conseqüència una sèrie de condicionaments per la seva naturalesa:
- Paradís fiscal en l’època franquista, els rics creixen. No existeix l’impost de renda (impostos indirectes). A més amb els pocs recursos de l’Estat no es poden fer polítiques socials regim precari, amb poca capacitat d’intervenció (i amb mala distribució de la sanitat i l’ensenyament).
- Aplaça la reforma agrària. La Espanya agrària està en mans dels poders tradicionals de sempre emigració. La agricultura baixa els nivells de productivitat. Aquest fet dificulta el creixement harmònic de tots els sectors.
- Sempre hi haurà una oposició política del règim franquista (més o menys forta).
- 1º, al llarg dels anys 40 els que han perdut la guerra (encara es planteja la lluita contra el règim amb els valors i les pautes de la GC).
- 2º, s’abandonen els plantejaments de la GC i es situen en la nova situació. Divorci entre el món de l’exili ancorat en la GC i la IIGM; en el món interior que ha de fer front a la GF i el règim franquista acceptat exteriorment.
■ La CNT a partir dels 50-60 desapareix a l’interior i sols queda la de l’exili que viuen ancorats en el passat perd la capacitat d’acceptació generacional.
■ (^) ERC es converteix en un partit d’exili.
■ Lliga Regionalista ha cregut que donant suport al franquisme podria trobar un lloc polític. Però la única possibilitat de triomfar es renunciar al catalanisme (sols lloc econòmic) es suïcida.
- 3º, als anys 60 les noves forces que sortiran de l’interior tindran poc a veure amb les tres tradicions històriques. El primer cop seran grups de tendència marxista (a nivell obrer/fenomen molt europeu).
- 4º, nou element sectors cristians de base que aniran prenent actituds contestatàries i realitzaran crítiques on destacaran grups nacionalistes que no venen de la Lliga ni ERC pujolisme.
- (^) El fet nacional esdevindrà un element aglutinant, cívic i polític excepcional:
- El cas català serà molt displural ideològicament amb un activisme cívic, polític i cultural resistents.
- Es superaran les fractures de la GC bastant aviat permetrà accions conjuntes, pactes + clandestinitat.
■ 71, Associació de Catalunya.
Els nens perduts del franquisme , Montse Armengou.
8/3/
LLENGUA I CULTURA
Canonge Montegut Roca com liquidar el català en 25 anys.
A partir del 39 es comença a plantejar com dur-lo a la pràctica debat. Al final s’imposa una política contradictòria en la que el discurs es clarament genocida, però no les mesures. Acaba sent una política censuradora, però no arriba a ser tot allò que ells voldrien perquè no tenen el suficient consens + resistència passiva de la població.
pràcticament tota la oficialitat (una de les característiques del regim). Els civils estaran supeditats als militars.
- (^) Discurs que surt de les Forces Armades dels militars guanyadors, salvadors i vigilants disposats a sortir al carrer si hi ha algun indici de inestabilitat (amenaça constant).
Governador civil (desaparegué a la República):
- Representant del regim (símbol del regim franquista que s’està construint):
- Figura clau representant del govern i conjunt de l’administració a cada província.
- Nomenat directament per Franco.
- Supeditat al Ministeri de Governació. Fins el 41 una cosa serà el Govern Civil i l’altra l’administració. A partir d’aquest any cada vegada seran més els nomenats a través de l’administració.
- (^) Poder bastant notable i molt arbitrari multes governamentals, fins a 50.000 pessetes, no es poden recórrer per via judicial, si no es paguen presó.
- “Jefes Provinciales del Movimiento”.
- Intervenció i control de tot: concedia permisos.
Policia Armada : ordenada pel Govern Civil (= Forces Armades de la República).
Brigada Político-social : policia especialitzada (experimentats que havien lluitat contra la CNT als anys 17-19).
La “Vieja Guardia”: militars de falange anteriors al 18 de juliol.
La Guardia de Franco (1943): força de xoc que s’haurà d’utilitzar quan hi ha alguna amenaça estrangera.
Regim autoritari, jerarquitzat i centralitzat : càrrecs nomenats de d’alt a baix (s’aguanta en el càrrec fins que el de d’alt ho diu, no es pot plegar quan u vulgo). Les institucions queden impregnades d’aquestes formes.
- Ocupació Franquista Permanent: incorrecta, amaga les col·laboracions catalanes de les classes benestants (suport i adhesió explícita, en alguns casos). - Conseqüències: supeditació política (pèrdua influència política):
■ Desaparició progressiva de tota la elit catalana de caire conservador (extinció biològica + marginació).
■ Nova classe política catalana franquista (gent amb poca tradició anterior).
El regim els ha solucionat:
■ l’obrerisme (no hi ha dret a vaga) + no hi ha negociació de les condicions laborals.
■ Problemes d’un reformisme que anava en contra dels seus interessos.
■ Els trau el perill de la democràcia perill de perdre les eleccions.
■ (^) Als sectors més conservadors els ha tret el perill del laïcisme.
Liquida el desordre i els assegura les seves propietats (si son intel·ligents tenen possibilitats d’augmentar-les, ja que es tolera la corrupció).
El Governador civil no vol tenir problemes amb aquestes classes.
Durant els anys 40-50 hi ha molt poca presencia catalana en la política (jerarquia de poder). Només les persones vinculades al regim de Primo de Rivera: Joaquin Bau Nolla i Demetrio Carceller.
Procuradors en Corts : empresaris, persones que volen fer carrera (dòcil i disciplinat).
Els que fracassen totalment son els membres de la vella política que volien continuar fent la vella política dintre del regim.
L’any 1945 es promulga una nova llei d’administració local que no s’aplicarà fins tres anys després: replantejava tot el sistema administratiu municipal. Fins aleshores es funcionava amb “comisarios generales” (nomenats a dit pel Governador Civil). A partir del 48 ja no es tan directe el sistema corporatiu municipal “Tercios”: família, sindicat i el de corporacions econòmiques i recreatives.
En la temàtica municipal de caràcter institucional es debat si es un sistema de restauració o de noves institucions feixistes. Per poder fer front al debat s’han d’analitzar el funcionament, les competències i el personal.
- Institució municipal han canviat de naturalesa:
- No son representants, ni ho volen ser: totalment nomenades per d’alt.
- (^) No tenen sobirania, estan supeditats amb un camp polític molt reduït.
- Perden competències i no tenen capacitat d’intervenció ni recursos.
No son instancies de poder; son instancies de gestió, administren allò que se’ls ordena capacitat d’actuació molt reduïda (hauran de fer lleis especials per poder tenir capacitat d’intervenció urbana: Madrid i Barcelona).
La edició catalana i la censura franquista , Maria Josepa Gallofré // Correa Veclison
15/3/
En la segona etapa franquista els ajuntaments continuen tenint poca influència i capacitat d’intervenció.
EL PERSONAL POLÍTIC DEL FRANQUISME : Als anys 40 ocupa els càrrecs:
una part de la vella dreta tradicional (monàrquics de dretes, La Lliga), gent marcada per la GC i joves feixistes (vinculats ideològicament a la nova situació).
Las “Fuerzas Vivas” -> gent amb interessos.
Es un element substancial, bàsic perquè va lligat a la victòria i mentalitat del regim. Esdevindrà una necessitat.
No sols es vol passar comptes sinó també atemorir a la població. S’intenta crear una divisió radical entre els guanyadors i els vençuts (sobretot als pobles). La denuncia serà una realitat quotidiana a Catalunya, sobretot en els àmbits rurals petits. Aquest nou món de la repressió del 39 afecta a totes les esferes de la vida social. Son múltiples les manifestacions que te i els seus efectes seran de llarg termini.
Conchita Mir, Vivir es sobrevivir.
27/3/
La repressió va lligada a la continuïtat del regim:
- Cap voluntat de reconciliació o pacificació.
- Divisió radical, molt intensa en àmbits petits (l’autèntica justícia franquista estarà als pobles). - Els guanyadors tindran xarxes d’influència: pràctica regressiva.
- Afecta a totes les esferes de la vida social i quotidiana. Més intensa en els anys immediats de la post-guerra.
- A Catalunya la repressió serà molt intensa amb els intel·lectuals que s’han quedat execucions sumàries (processos militars) amb condemnes fixades anteriorment.
- Tribunal de Responsabilitats Polítiques
Catalunya durant els anys 40-50 es un país ocupat. Hi ha doble nombre de Guardia Civil que abans de la Guerra, molts d’ells a la frontera: sensació de país ocupat que ha de ser vigilat.
L’exèrcit que abans tenia guarnició militar a 10 localitats, ara son entre 40 i 50. Durant l’època del maqui hi ha uns 7.000 soldats: sometent i cascos de policia.
El caràcter de la repressió es la voluntat de donar exemple i atemorir: cal socialitzar la por i lluitar contra les xarxes de solidaritat amb els reprimits (famílies dels detinguts). Tractar als vençuts com a delinqüents, l’exclusió serà clau. Aquests tindran un paper subordinat en la societat i estaran condemnats a la pobresa permanent Discurs de Serrano Suñer que els obliga a una “irrevocable exclusión”.
A l’abril del 40 hi haurà una investigació a cada poble sobre que ha passat allí durant la guerra, no es verifica res LA CAUSA GENERAL.
Es confisquen les propietats dels exiliats.
Els mateixos dirigents del règim dosifiquen aquests informes sobre la repressió. A mitjans del 39 comencen a dosificar-ho en les publicacions als diaris. Arias Salgado al novembre del 41 dicta que s’han d’autoritzar les noticies que tinguin fins exemplars.
Es realitza una política discriminatòria per crear inseguretat. Aquesta perdurarà molts anys, sobretot en l’àmbit rural petit (no hi ha transformació ni canvis socials). Es temps de por, silenci, amagar el passat, no parlar de política.
En el Balanç del franquisme observem l’èxit a l’hora d’imposar per la força la despolitització forçada. No es transmet a les generacions posteriors el que ha passat, es trenca la transmissió oral.
Es porta a cap una política d’acomiadaments i depuració :
- En les administracions públiques els treballadors son disciplinats i estan atemorits depuració generalitzada amb comissions especialitzades (fins i tot en l’àmbit del futbol): - Aquells que abans del 32 ja eren funcionaris se’ls va deixar. - Procés depurador: es realitza un qüestionari. D’entrada tots estan suspesos de treball i del 50% del sou (pot durar anys). Demanen avals pels “plegos de cargos y descargos”, hi ha denuncies que a vegades els acusats desconeixen.
ENSENYAMENT
Va ser molt dur. En l’ensenyament primari i secundari hi ha una purga brutal. A les universitats molta gent destacada s’exilia “cercle molt reduït” que convertirà la institució en petita i elitista de gran prestigi, i amb un professorat molt heterogeni. La depuració afectarà a un 40% del professorat.
Col·legis professionals
- Medicina es on hi ha la purga més dura. Si et treuen del col·legi ja no pots exercir.
- Advocats es menys dura: exiliats i solidaritat.
Sector privat
Al maig del 39 s’ordena a tots els empresaris que es posen en contacte amb els representants del Ministeri de Treball. En molts casos un acomiadament significa la pèrdua dels drets socials.
Incautació i confiscació de propietats al marge de si estaven vius o morts patrimoni de les cooperatives pageses: abans del 36 hi havia més de 600 cooperatives que tenien propietat; a partir del 40 son 140, la resta seran confiscades i traspassades a les Càmeres Agràries (noves institucions franquistes del món agrari que estan en mans dels grans propietaris) se’ls lleva als petits per donar als grans.
Una burgesia sense ànima
Fins el 46-47 no comencen les tàctiques típiques dels comunistes. Santiago Carrillo començarà a guanyar-se la gent del PSUC i deixarà a Comora en minoria conspiració: deixen sol a Comora i el destitueixen al 49; aquest intenta apel·lar a Stalin, però evidentment en aquesta maniobra també havien intervingut els soviètics. Al 53 el detenen i l’envien al Penal de Burgos -
el condemnen a mort però serà indultat la crisi de Comora no te repercussions significatives, sols un poc a la direcció de l’exili.
Varis factors permetran que el PSUC pugui reconstruir-se varies vegades a l’interior:
- Aconsegueix una renovació generacional prestigi internacional.
- Demòcrata-catalanista.
- Catòlica-conservadora
Jaume Fabre, Periodistes uniformats.
24/4/
26/4/
MANIFESTACIONS DE MALESTAR
Mostren, sobretot, que ja comencen a haver-hi protestes massives de malestar basades en dos elements bàsics: condicions de via i treball.
DE TIPUS ECONOMIC: continua l’economia de guerra (autarquia), opció voluntària que no està forçada per la política exterior es la conseqüència de la ideologia franquista i per decantar l’economia cap al militarisme.
Els costos econòmics son molt alts, junt al malbaratament dels recursos condicions precàries. Sobretot per a l’economia catalana que era la més moderna de l’Estat (industrial) i depenia molt de l’exterior -> moltes dificultats + mercat interior es deficitari; també tenien un sector serveis força dinàmic.
L’índex de producció industrial catalana de l’any 1935 no es recupera fins a ben entrats els 50. A més genera que hagi d’haver una mà d’obra molt barata per a que hi treguin beneficis.
L’Estat no ho supleix, no inverteix en infraestructura (les reparen, no les milloren), la única es la ENE; nacionalitza algunes grans empreses, com la Hispano-Suiza (Pegaso) o la fàbrica de motors d’aviació. La província de Barcelona es la primera amb més habitants i amb menys inversió pública per cada un d’ells. Als 40 comença la política centralitzadora de caire econòmic, convertint a Madrid en la seu del capital trasllat de la Banca.
La BARCELONA TRACTION (Canadenca) es la primera empresa hidroelèctrica de l’Estat espanyol, amb capital internacional, holding econòmic anomenat Safina (Bèlgica) que està format per belgues, anglesos, suissos i americans. Hi ha un personatge que aspira a controlar-la, Joan March i Ordinas , l’home més ric d’Espanya i fortuna mundial. Es l’home que, amb diferència, més finança a Franco durant la GC s’ho cobrarà amb la BCN TRACTION.
Aconsegueix que les autoritats franquistes ofeguin la Canadenca, no deixant sortir les divises perquè els estrangers no cobrin baixen les accions, i Marc les compra d’amagat fins que te un gruix important. Llavors va a un jutjat de Reus (que te comprat) i demana que es declari la fallida de l’empresa. Finalment, fan fora als directius; fan una subhasta pública i Marc es l’únic que es presenta.
El nivell de vida empitjora, la capacitat dels salaris baixa respecte al cost de la vida reducció radical de la dieta alimentària davant això els delegats sindicals no protestes es genera un estat d’opinió que provoca un canvi de govern al juliol del 51: rectificar la política econòmica-social, incentivar la inversió econòmica, fer una obertura cap a l’exterior (pacte amb EUA i la Santa Seu al 53) expectatives que tenen que veure amb la política exterior (GF), establint relacions econòmiques.
A començament dels 50, el regim, a nivell intern, canviarà progressivament: Primer s’ha de veure la culminació del regim de Franco (final institucional) i torna a aparèixer la opció monàrquica. Cal que el regim s’obri en el sentit ideològic, polític i social amb una política més tolerant amb visions de cap a on s’ha d’anar. Discussió molt interna dins del regim:
- Falangistes
- Conservador-monàrquic-catòlics.
Cadascú posa èmfasi en els valors més propis (institucionalització i obertura cultural) crea expectatives: demandes, peticions, pressions per que no es quedi en simple retòrica fets significatius (alguns polítics del franquisme s’ho creuran i intentaran participar) però a l’any 56 acabarà donant a veure que el regim no es pot desenvolupar sense generar contradiccions i conflictes.
Passarà molt en el món cultural i universitari Joaquin R. Jimenez protagonitzarà una moderada obertura:
- Retorna a professors.
- Alguns raonaments estaran permesos.
- No tan restrictius amb les càtedres.
- Permeten algunes activitats de tipus cultural...
Certs sectors catalans miraran de beneficiar la cultura catalana: es vol pactar a veure si es pot acceptar la cultura catalana com una més i reivindicable. Sembla que crea un ambient de tolerància, es pot publicar amb certes temàtiques que han estat prohibides fins al moment.
De súbditos a ciudadanos. Tarragona // Catalunya tolera el Franquisme
3/5/
8/5/
ANYS 50 I DEBATS EN L’ACTIVISME
La dècada dels 50 ha estat bastant menyspreada, titllada com de trànsit. Es equivocat, passen coses bastant significatives; certament es un moment en el que el regim franquista es troba consolidat a aixafat l’oposició i te un reconeixement (marginal) en el marc occidental durant la GF: enemics exteriors liquidats, relacions més estables amb l’exterior (concordat + pacte EUA).
El regim voldrà la imatge de que “controla Occident” però la realitat social i econòmica es precària. En l’economia, si be desapareixen alguns factors de la política autàrquica (com les cartilles de racionament), continua la intervenció, i la situació social desigual i descompensada.
Entre 56 i 58 s’entra en una situació de fallida econòmica tan greu que per convèncer a Franco, li han d’explicar que no es poden mantindre (=empresa). Les mesures seran precàries insuficients i, fins i tot, contradictòries elements autàrquics = elements de modernització (obrir mercat).
