CATEDRAL DE LLEÓ
Aquesta és una de les obres arquitectòniques més representatives de l’art gòtic clàssic a la
península ibèrica. La catedral de Lleó va ser construïda aproximadament en la segona
meitat del segle XIII, per iniciativa del bisbe Martí Fernàndez, baix el regnat d’Alfons X. Va
ser construïda pels mestres Simón i el mestre Enric, d’entre altres. Pel que fa als materials,
està constituïda fonamentalment per pedra i vidre.
Aquesta catedral reflexa perfectament les bases del gòtic francés, i segueix el model de
catedrals com la de Reims. La planta consta de tres naus longitudinals, la central de més
alçada que les laterals. Es tracta d’una planta de creu llatina, llarga i diàfana. Es prolonga
fins al deambulatori, que té 5 capelles radials. El transepte situat al centre també consta de
tres naus. Les naus estàn cobertes amb volta de creueria, nervis de la qual descansen
sobre columnes adossades, fet que li otorga verticalitat a la catedral. Les empentes laterals
de la volta estàn conduits pels arcbotants fins als contraforts.
D’altra banda, destaquen a l’interior de la catedral les seues grans vidrieres que ocupen
gran part dels murs, creant un meravellós efecte lúminic, a més de tenir una funció lúdica
per als visitants de la catedral.
Pel que fa a l’exterior, la catedra lmostra tres diferents façanes. L’occidental, la nord i la sud.
La façana occidental per la seua part consta d’un cos central flanquejat per dues torres
acabades en pinacles que podem dividir en quatre registres. A la part inferior trobem una
triple portada decorada amb escultures; una mica més amunt, el trifori; en un nivell superior,
el majestuós rosetó amb vidrieres que otorga gran lluminositat a l’interior; i finalment dalt de
tot, un goblet flanquejat per pinacles.
AQUESTA CATEDRAL va ser de gran importància en la seua època, doncs mitjançant la
gran lluminositat i les seues vidrieres decorades amb missatges didàctics de la Bíblia,
podem oberservar la percepció de Déu de l’època: un ésser de llum, en contrast amb lèpoca
romànica.