Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


CIÈNCIES DE LA TERRA PROCESSOS EXTERNS, Apuntes de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente

Tota la teoria necesaria dels processos externs SELECTIVITAT CIÈNCIES DE LA TERRA

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 08/06/2020

sofia-mico-jordan
sofia-mico-jordan 🇪🇸

5

(4)

7 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
9. PROCESSOS EXTERNS I: EL SISTEMA FLUVITORRENCIAL:
1. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:
Tenen com a motor l’energia que emet el Sol i la força de gravetat. Els
causants dels canvis en el relleu s’anomenen agents geològics externs. Són:
- l’aigua, el vent i l’acció dels éssers vius.
No a tot arreu arriba la mateixa energia solar, per això no a tot arreu tindrem el
mateix relleu, en funció del clima hi ha un agent dominant o un altre.
La causa d’aquests processos són: meteorització, erosió, transport i
sedimentació.
A canvi dels processos interns, els externs són més fàcil d’observar. Però el
procés és molt llarg, i la majoria no observem tot el desenvolupament, sinó una
part.
LA METEORITZACIÓ:
És un procés que provoca l’alteració superficial de la roca, hi ha desgast. A
canvi de l’erosió, és un procés que es dona en un lloc concret, sense
moviment.
Hi ha dos tipus de meteorització:
Mecànica: és la disgregació física de les roques en fragments petits. El
grau de meteorització depèn de les propietats físiques de la roca.
4 processos físics importants en la fragmentació:
oDilatació per descompressió: ruptura de la roca en arribar a la
superfície.
oFragmentació per gelifracció: ruptura de la roca a causa d’una
congelació (augmenta el volum, provoca pressió i es fractura). En
zones àrides la causa és l’evaporació de l’aigua.
oExpansió tèrmica de les roques: ruptura de la roca a causa de
la oscil·lació tèrmica.
oAcció biològica. Ruptura de la roca per les arrels de les plantes.
Química: és la conseqüència de diverses reaccions.
L’agent de meteorització química més important és l’aigua.
Hi ha diferents processos:
oDissolució: la forma més fàcil i simple. D’aquesta manera es
transporten les sals (halita, silvina, guix...).
oHidratació: augmenten de volum (argiles expansives).
oOxidació: actua sobre minerals amb ferro.
oHidròlisi: és la descomposició dels minerals per l’acció de l’aigua.
oCarbonatació: la calcària és insoluble en aigua, però quan porta
CO2 es converteix en bicarbonat de calci que si que ho és i
l’arrossega.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga CIÈNCIES DE LA TERRA PROCESSOS EXTERNS y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente solo en Docsity!

9. PROCESSOS EXTERNS I: EL SISTEMA FLUVITORRENCIAL:

1. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS:

Tenen com a motor l’energia que emet el Sol i la força de gravetat. Els causants dels canvis en el relleu s’anomenen agents geològics externs. Són:

  • l’aigua, el vent i l’acció dels éssers vius. No a tot arreu arriba la mateixa energia solar, per això no a tot arreu tindrem el mateix relleu, en funció del clima hi ha un agent dominant o un altre. La causa d’aquests processos són: meteorització, erosió, transport i sedimentació. A canvi dels processos interns, els externs són més fàcil d’observar. Però el procés és molt llarg, i la majoria no observem tot el desenvolupament, sinó una part.  LA METEORITZACIÓ: És un procés que provoca l’alteració superficial de la roca, hi ha desgast. A canvi de l’erosió, és un procés que es dona en un lloc concret, sense moviment. Hi ha dos tipus de meteorització: Mecànica : és la disgregació física de les roques en fragments petits. El grau de meteorització depèn de les propietats físiques de la roca. 4 processos físics importants en la fragmentació: o Dilatació per descompressió : ruptura de la roca en arribar a la superfície. o Fragmentació per gelifracció : ruptura de la roca a causa d’una congelació (augmenta el volum, provoca pressió i es fractura). En zones àrides la causa és l’evaporació de l’aigua. o Expansió tèrmica de les roques : ruptura de la roca a causa de la oscil·lació tèrmica. o Acció biològica. Ruptura de la roca per les arrels de les plantes. Química : és la conseqüència de diverses reaccions. L’agent de meteorització química més important és l’aigua. Hi ha diferents processos: o Dissolució : la forma més fàcil i simple. D’aquesta manera es transporten les sals (halita, silvina, guix...). o Hidratació : augmenten de volum (argiles expansives). o Oxidació : actua sobre minerals amb ferro. o Hidròlisi : és la descomposició dels minerals per l’acció de l’aigua. o Carbonatació : la calcària és insoluble en aigua, però quan porta CO2 es converteix en bicarbonat de calci que si que ho és i l’arrossega.

o Acció dels éssers vius : alguns organismes produeixen substàncies àcides que ataquen les roques.  EROSIÓ I TRANSPORT: Després de la meteorització hi sol haver erosió i transport. No sempre es donen alhora, però normalment si. Tipus d’erosió: Deflació : eliminació de partícules dels materials pocs coherents. Acció hidràulica : en el xoc de les aigües amb la roca. Abrasió : xoc de les partícules transportades entre elles. Tipus de transport segons el tipus de partícules: Dissolució : és la forma en que es transporten els ions. No sol ser visible, però són perceptibles pel gust. Suspensió : argila a l’aigua, partícules lleugeres no dissoltes. Saltació : els fragments de roques van fent salts. I es dipositen quan no hi ha força suficient. Rodolament : són les roques més grans, que rodolen pel fons. Reptació : quan l’agent geològic no té prou força per aixecar-les i les arrossega pel fons.  SEDIMENTACIÓ: Procés on els materials transportats són dipositats al sòl. Si l’agent és l’aigua o el vent, la deposició ve determinada per la mida de les partícules. Primer deixa les més grans i mica en mica va deixant les petites. Aquest tipus de sedimentació s’anomena granoselecció. Un altre tipus de sedimentació és la precipitació (sals). L’estudi dels sediments ens ajuda a saber per què han estat transportats i entendre la història de la formació del paisatge. Conques sedimentaries : zona on es produeix la sedimentació.

  1. FACTORS DE MODELAT TERRESTRE: Els responsable de la diversitat del modelat terrestre són: Influència del clima : provoca variacions del nivell del mar. (ex. glaciacions). Zones de relleu : són inestables. Característiques dels materials : si estan més junts o separats. Activitat tectònica : si hi ha subducció. Activitat humana : genera molts impactes sobre el medi. (ex. abocadors, embassaments, canals...
  2. GEOMORFOLOGIA CLIMÀTICA:

Desertificació : és la pèrdua de vegetació i fauna a casa de l’activitat humana (tala d’arbres, incendis, conreus inadequats...).

  1. ELS CURSOS D’AIGUA:  ACCIONS D’EROSIÓ-TRANSPORT-SEDIMENTACIÓ: Curs/llit/llera : és el recorregut del riu. (a causa d’una inundació, pot canviar el llit del riu). Profunditat : la mesurem en metres i és la distancia vertical (superfície-fons). Secció : és l’àrea en m2 d’un lloc determinat del riu (superfície). Velocitat : es mesura en m/s. Cabal : és la quantitat d’aigua que transporta un riu. Es mesura en m3/s multiplicant la secció per la velocitat. Hidrograma : permet observar les variacions de la quantitat d’aigua que porta un riu.  L’ACTIVITAT GEOLÒGICA DELS CURSOS D’AIGUA: Les principals accions dels corrents d’aigua són: Erosió : s’emporta els materials que troba. Transport : en funció de la mida pot ser per arrossegament, suspensió o dissolució. Sedimentació : és quan el riu ja no té prou força i per tant no pot continuar transportant (granoselecció). Diagrama de Hjülstrom : en funció de la velocitat del riu i la mida de les partícules podem veure com serà la erosió, el transport i la sedimentació.  EVOLUCIÓ DEL SISTEMA I ZONES DE SEDIMENTACIÓ: Perfil d’equilibri : tot riu té un perfil d’equilibri que és fins a on pot arribar a erosionar. Quan arriba a aquest perfil d’equilibri es diu que és un riu madur. Cons de dejecció : és la desembocadura dels torrents, tenen forma de ventalls. Disminueix la velocitat, hi ha menys capacitat de transport, hi ha sedimentació. Planes al·luvials : és la zona per on circula el riu. Deltes : es troben a la desembocadura del riu. El riu entre en un llac, un oceà, un embassament. Estuari : es troben a la desembocadura del riu. El mar entre dins del riu.
  2. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES. EL CARST: Quan l’aigua s’infiltra en roques solubles s’originen els anomenats carst. Rascler / lapiaz : marques de dissolució en forma de canals i reguerons.

Dolines : depressions en forma d’embut o circulars profundes. Avencs : cavitats naturals de forma vertical. Coves : cavitats subterrànies de forma horitzontal, normalment hi circula aigua. Estalactites/Estalagmites/columnes : pengen/de baix/estalactita+estalagmita.

  1. PROCESSOS GLACIALS: LES GLACERES:  TIPUS DE GLACERES: o Glaceres casquet : actualment només n’hi ha dos, es troben en zones polars, són grans superfícies de gel.. Grenlàndia i l’Antàrtida. o Glaceres de vall o alpines : estan situades en muntanyes altes.  PROCESSOS GLACIALS: EROSIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ: En el circ el gel s’acumula i comença a lliscar avall. Quan la glacera va baixant a la vegada va erosionant i sedimentant. A causa de l’erosió, les valls glacials tenen forma de U. La velocitat de les glaceres pot ser d’entre un centímetre fins a un metre diari. Varia segons el pendent i el gruix. Les morenes són els materials que transporta la glacera i si es troben al costat (laterals), si es troben al davant (terminals) si es troben al mig (centrals). La llengua de la glacera es troba al centre (la part més gran). La part frontal s’anomena front.

10. PROCESSOS EXTERNS II: ELS SISTEMES EÒLICS I

COSTANERS:

1. ZONES ÀRIDES I SUBÀRIDES:

Són regions situades als tròpics (Càncer i Capricorn). La principal característica d’aquests climes és l’escassa precipitació que deixa sense vegetació. Com que les muntanyes no tenen vegetació, són molt erosionables i hi ha molts escorrancs (barrancs). En cas que plogui l’aigua es filtra o s’evaporitza, per tant no va a para als mars (endorreic). Una altre formació típica d’aquestes zones són els pilars coronats (dames coiffées), que són formacions de materials poc cohesionats, fruit de l’erosió diferencial.

  1. PROCESSOS EÒLICS:  EROSIÓ I TRANSPORT: EN comparació amb l’aigua i les glaceres, el vent és un agent erosiu poc important. Fins i tot en els deserts la major part d’erosió és causada per l’aigua. Diferents formes d’erosió del vent:
  1. Zona de trencament : la zona que només queda afectada quan hi ha marea baixa. Barres o cordons litorals : dipòsits allargats de sorra paral·lels a la costa que poden originar: Albuferes : com llacunes d’aigua salada. Tómbols : unió d’un illot amb la costa (dos materials diferents).
  2. ELS MARGES CONTINENTALS: Poden ser de dos tipus: Passius : no associats amb vores de placa. Tenen tres zones:
  • Plataforma continental : zona més propera a la costa.
  • Talús continental : continuació de la plataforma, marca el límit de l’escorça continental.
  • Peu del talús : on es troben un important cúmul de sediments. Actius : llocs on una placa oceànica subdueix sota una de continental. No tenen plataforma continental, o es molt estreta. El talús és al costat de la paret de la fossa. La subducció de la placa oceànica sota la continental fa que hi hagi gran quantitat de sediments en aquella zona, el fons oceànic va creixent i s’origina el prisma d’acreció.
  1. LES CONQUES OCEÀNIQUES PROFUNDES: Planes abissals : són superfícies molt grans, totalment planes. Muntanyes submarines : en algunes ocasions surten de l’oceà i formen illes, com per exemple les Canàries. Fosses submarines : molt llagues i profundes que es creen quan hi ha subducció entre dues plaques.