Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS, Apuntes de Geología

PA 3 Geologia 1r ciències ambientals

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 04/02/2019

gemma_merino
gemma_merino 🇪🇸

4.3

(3)

10 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
RISCOS CAUSATS PER FENÒMENS GEOLÒGICS
EXTERNS
RISCOS ASSOCIATS A FENÒMENS DE VESSANTS
Fenomen de vessant = inestabilitat gravitatòria = moviments de massa = moviments de
gravetat = diferent tipus de moviments descendents en els vessants provocats per l’acció
constant de la gravetat i l’afebliment progressiu dels materials per processos de
meterorització.
Tipus de moviments de massa:
1. Despreniments o caigudes: moviments verticals amb un recorregut com a mínim
parcial per l’aire, que desplacen blocs de roca o porcions de terreny que es
desenganxen massivament d’un vessant.
2. Lliscaments o esllavissades: moviments de masses o blocs per una superfície de
lliscament:
- LLISCAMENTS TRANSLACIONALS O PLANARS: es desplacen a favor
d’una superfície plana i descriuen una trajectòria recta.
- LLISCAMENTS ROTACIONALS: es desplacen a favor d’una superfície
còncava i descriuen una trajectòria corba.
3. Fluxos: en materials poc consistents, xops d’aigua (argila, grava o neu), que es
comporten plàsticament i es deformen en desplaçar-se
- REPTACIONS DE SÒL O CREEP: és un petit desplaçament gra a gra a
velocitat lenta i agrupament individual. Es dóna per diferents motius (ex:
fenomen de la pua de glaç)
- COLADES DE FANG: descens de granulometria fina amb gran quantitat
d’aigua. El resultat és una massa en forma de gota anomenada lòbul de
solifluxió, que rellisca pel vessant.
- ALLAU ROCOSA O DE NEU
PREVENCIÓ: mitjançant estudis geològics per determinar que els trencaments es
produeixen com a resultat de l’existència d’uns determinats tipus de materials i d’unes
condicions i processos particulars.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!

RISCOS CAUSATS PER FENÒMENS GEOLÒGICS

EXTERNS

RISCOS ASSOCIATS A FENÒMENS DE VESSANTS

Fenomen de vessant = inestabilitat gravitatòria = moviments de massa = moviments de gravetat = diferent tipus de moviments descendents en els vessants provocats per l’acció constant de la gravetat i l’afebliment progressiu dels materials per processos de meterorització. Tipus de moviments de massa:

1. Despreniments o caigudes: moviments verticals amb un recorregut com a mínim parcial per l’aire, que desplacen blocs de roca o porcions de terreny que es desenganxen massivament d’un vessant. 2. Lliscaments o esllavissades: moviments de masses o blocs per una superfície de lliscament: - LLISCAMENTS TRANSLACIONALS O PLANARS: es desplacen a favor d’una superfície plana i descriuen una trajectòria recta. - LLISCAMENTS ROTACIONALS: es desplacen a favor d’una superfície còncava i descriuen una trajectòria corba. 3. Fluxos: en materials poc consistents, xops d’aigua (argila, grava o neu), que es comporten plàsticament i es deformen en desplaçar-se - REPTACIONS DE SÒL O CREEP: és un petit desplaçament gra a gra a velocitat lenta i agrupament individual. Es dóna per diferents motius (ex: fenomen de la pua de glaç) - COLADES DE FANG: descens de granulometria fina amb gran quantitat d’aigua. El resultat és una massa en forma de gota anomenada lòbul de solifluxió, que rellisca pel vessant. - ALLAU ROCOSA O DE NEU PREVENCIÓ: mitjançant estudis geològics per determinar que els trencaments es produeixen com a resultat de l’existència d’uns determinats tipus de materials i d’unes condicions i processos particulars.

INDICADORS D’INESTABILITAT NATURAL

Els principals indicadors d’inestabilitat natural són: Tipus de sòl Sòls de mida fina (llims i argiles) acostumen a produir moviments al estar saturats d’aigua (materials volcànics solts, elements no cimentats, especialment en mesos de pluja o neu) Orientació dels plans estructurals Els lliscaments es produeixen quan els plans d’estratificació, d’esquistositat o fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic Excavacions a peu de vessant L’aigua erosiona el peu del talús i deixa cornises molt inestables i es poden produir esllavissades i despreniments en zones de muntanya, riberes de cursos fluvials, vores d’embassaments i costes escarpades Tremolors de terra Vibracions provocades per sismes, obres públiques i voladures faciliten la disgregació del terreny i moviment d’aquest Precipitacions intenses L’aigua actua com a lubricant entre els plans estructurals o entre partícules de roca i n’augmenta la seva massa Forma del talús Forma còncava = situació estable Forma convexa = situació inestable (risc) → faciliten esforços de tracció (+ esforç = + risc) FACTORS DE RISC D’ALLAU DE NEU:

  • Vessants amb molt pendent d’inclinació (materials acumulats en angles de repòs natural superiors als normals
  • Acumulacions importants de neu
  • Augment de la temperatura → la neu es desfà → + viscositat
  • Vessants amb perfil convex
  • Vessants solans