

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resumen de las ciudades de roma para selectividad -> materia: latín
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


( municipium )
1. HISTÒRIA Empúries fou fundada sobre el 575 per grecs procedents de Massàlia, que era, al seu torn, una colò- nia de Focea. L’assentament original es trobava en una illa, avui dia St. Martí d’Empúries, i és co- negut amb el nom de palaiàpolis (“ciutat antiga”). Poc després van passar a terra ferma i van fundar un nou nucli urbà conegut com a neàpolis (“ciutat nova”). Aquesta ciutat estava envoltada d’una muralla i sembla que incloïa una zona habitada per població indígenes (indiquets), que no s’ha iden- tificat. Aquesta part zona separada de la part grega per una muralla. Durant la II Guerra púnica, Empúries va servir de base de desembarcament de l’exèrcit romà de Cneu Corneli Escipió , el 218 aC. Així el nom d’Empúries resta lligat a l’inici de la dominació ro- mana a Hispània. Més tard, el 197 aC va esclatar una gran revolta dels pobles ibers sontra la domi- nació romana. Marc Porci Cató , enviat a sufocar-la, va instal·lar un campament rere la ciutat d’Empúries, que esdevindria un nucli urbà a partir del s. I aC. A mitjan s. II aC es van aixecar unaes noves muralles, i es va reformar la zona de santuaris de la ciutat. També es va construir una gran plaça pública (àgora). En època d’August, les ciutats grega i romana es van unificar en un sol municipium , amb el nom plural d’ Emporiae. La ciutat, però va anar entrant en decadència en els anys posteriors, i sembla que al segle III dC ja havia estat abandonada. 2. RESTES Ciutat grega : àgora, amb una stoà (porxo). Temples: Asklepieion (dedicat a Asclepi, déu de la me- dicina) i Serapieion (santuari dedicat a Zeus Serapis). Factoria de salaons. Muralla i restes d’una talaia o torre de vigilància. Ciutat romana : fòrum, cardo i decumanus; vora el fòrum hi ha restes d’insulae i unes termes. Fora de la muralla hi havia un amfiteatre i una palestra. Entre la ciutat grega i la romana hi ha unes do- mus.
( colonia) Bàrcino fou fundada en l’època d’August, entre el 15aC i el 10 aC. Era una ciutat de nova planta, construïda segons el disseny típic de la ciutat romana: planta hipodàmica, una via principal de nord a sud (cardo) i una altra d’est a oest (decumanus), i un fòrum al centre. Una inscripció testimonia el nom sencer de la colònia de Bàrcino: colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Es conserven restes del fòrum, on hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven algunes columnes de la façana, que són d’ordre corinti. També tenim restes de les muralles, que no són les originals de la colònia sinó les que es van construir a finals del s. III, seguint el perímetre de les antigues. Sabem que hi havia dos aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat: un venia de Collserola i l’altre del Be- sòs. D’aquest segon se’n conserven algunes arcades. Hi ha també les restes d’una necròpoli. Les restes de Bàrcino que es poden visitar a l’interior del Museu d’Història de la ciutat inclouen di- verses domus, així altres establiments que testimonien les activitats econòmiques de la colònia: una
instal·lació per fermentar i emmagatzemar vi, una bugaderia i una tintoreria (fullonica) i una facto- ria de gàrum (una salsa de peix molt apreciada a l’època). Bàrcino destacava per la producció de tres productes: la pedra de Montjuïc, el gàrum i el vi, que no era de gaire qualitat però es produïa en quantitat i es venia a bon preu.
( colonia ) Tarraco fou construïda en el territori iber ocupat per la tribu dels cessetans: l’emissió de monedes amb el nom Cesse (o Kesse) testimonia la presència d’una ciutat indígena en aquell lloc. La funda- ció tingué lloc en el marc de la lluita entre Roma i Cartago a la segona Guerra púnica: els germans Gneu i Corneli Escipió van fixar en aquest lloc la seva base d’operacions el 218 aC. A partir d’aquest campament militar es va desenvolupar la ciutat posterior. Tàrraco va rebre de Juli Cèsar la categoria de colonia, l’any 45 aC. Posteriorment, Agust va fer una estada de tres anys a Tàrraco: en aquest context, es va reorganitzar la divisió provincial d’Hispània, i Tàrraco va passar a ser capital de la Tarraconensis. La ciutat necessitava una arquitectura adequada a la seva nova condició de capital. De les transformacions urbanístiques d’aquesta època, les més notables són el fòrum local (fòrum de la colònia) i el teatre. Es va millorar el subministrament d’ai- gua per abastir les fonts, les termes (devien haver-ne unes quantes, però no en tenim restes), i es va refer el paviment de la Via Heraclea, que va passar a anomenar-se Via Augusta. Als marges es van dreçar monuments funeraris com la Torre dels Escipions, o honorífics com l’Arc de Berà (dedicat a August) En època flàvia van tenir lloc els canvis urbanístics més espectaculars (darrer terç del I dC): es va construir tot el conjunt monumental de la part alta de la ciutat, que estava estructurat d’aquesta ma- nera: 1-En el punt més alt, un gran temple octàstil dedicat al culte imperial i una plaça annexa. En aquest lloc avui dia hi ha la catedral. 2-L’enorme fòrum provincial, construït el 70 dC sota el mandat de Vespasià. Des d’aquí s’adminis- trava la província. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues torres militars, una de les quals rep avui dia el nom de Torre del Pretori. 3-El tercer nivell està ocupat pel circ, que separva l’espai urbà en dues zones: l’oficial i administra- tiva al cim, i la comercial i residencial, que s’estenia cap al mar. De l’estructura del circ es conser- ven les voltes de sota les grades, part de les grades i del podi, i part de la façana, amb alguns vomi- toris (o accessos). Tot el perímetre de Tàrraco estava limitat per una muralla, de la qual es conserva força part. Durant el s. II dC es construí l’amfiteatre, que es conserva força bé, i sabem que fou restaurat a principis del III dC. La ciutat va entrar en decadència al segle III dC.