EMPORIAE (Empúries)
(municipium)
1. HISTÒRIA
Empúries fou fundada sobre el 575 per grecs procedents de Massàlia, que era, al seu torn, una colò-
nia de Focea. L’assentament original es trobava en una illa, avui dia St. Martí d’Empúries, i és co-
negut amb el nom de palaiàpolis (“ciutat antiga”). Poc després van passar a terra ferma i van fundar
un nou nucli urbà conegut com a neàpolis (“ciutat nova”). Aquesta ciutat estava envoltada d’una
muralla i sembla que incloïa una zona habitada per població indígenes (indiquets), que no s’ha iden-
tificat. Aquesta part zona separada de la part grega per una muralla.
Durant la II Guerra púnica, Empúries va servir de base de desembarcament de l’exèrcit romà de
Cneu Corneli Escipió, el 218 aC. Així el nom d’Empúries resta lligat a l’inici de la dominació ro-
mana a Hispània. Més tard, el 197 aC va esclatar una gran revolta dels pobles ibers sontra la domi-
nació romana. Marc Porci Cató, enviat a sufocar-la, va instal·lar un campament rere la ciutat
d’Empúries, que esdevindria un nucli urbà a partir del s. I aC. A mitjan s. II aC es van aixecar unaes
noves muralles, i es va reformar la zona de santuaris de la ciutat. També es va construir una gran
plaça pública (àgora).
En època d’August, les ciutats grega i romana es van unificar en un sol municipium, amb el nom
plural d’Emporiae. La ciutat, però va anar entrant en decadència en els anys posteriors, i sembla que
al segle III dC ja havia estat abandonada.
2. RESTES
Ciutat grega: àgora, amb una stoà (porxo). Temples: Asklepieion (dedicat a Asclepi, déu de la me-
dicina) i Serapieion (santuari dedicat a Zeus Serapis). Factoria de salaons. Muralla i restes d’una
talaia o torre de vigilància.
Ciutat romana: fòrum, cardo i decumanus; vora el fòrum hi ha restes d’insulae i unes termes. Fora
de la muralla hi havia un amfiteatre i una palestra. Entre la ciutat grega i la romana hi ha unes do-
mus.
BARCINO (Barcelona)
(colonia)
Bàrcino fou fundada en l’època d’August, entre el 15aC i el 10 aC. Era una ciutat de nova planta,
construïda segons el disseny típic de la ciutat romana: planta hipodàmica, una via principal de nord
a sud (cardo) i una altra d’est a oest (decumanus), i un fòrum al centre. Una inscripció testimonia el
nom sencer de la colònia de Bàrcino: colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Es conserven
restes del fòrum, on hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven algunes columnes
de la façana, que són d’ordre corinti. També tenim restes de les muralles, que no són les originals de
la colònia sinó les que es van construir a finals del s. III, seguint el perímetre de les antigues. Sabem
que hi havia dos aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat: un venia de Collserola i l’altre del Be-
sòs. D’aquest segon se’n conserven algunes arcades. Hi ha també les restes d’una necròpoli.
Les restes de Bàrcino que es poden visitar a l’interior del Museu d’Història de la ciutat inclouen di-
verses domus, així altres establiments que testimonien les activitats econòmiques de la colònia: una
