Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Derivats llati sele, Apuntes de Latín

Derivados del examen de latín de selectividad

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 20/04/2021

paula-sampol-juan
paula-sampol-juan 🇪🇸

1 documento

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Derivats llatins (2n de batxillerat)
DERIVATS
1. Aequus (“igual”)
equitatiu, equiparar (+ par, paris, “igual”, és a dir, “igualar amb un igual”)
equànime (+ animus, «ànim»)
equinocci (+ nox, noctis, «nit»): moment en què el dia i la nit tenen la mateixa durada
en tots els punts de la Terra.
equidistant, equador, equivalent, adequar (= igualar)
equilibrar (+libra, “balança”)
equivocació (+ vox, “veu”, és a dir, quan ens equivocam el que feim és interpretar com a
iguals dues veus que, en realitat, són diferents.
inequívoc
2. Aetas (“edat, temps”)
etern, coetani (+cum “amb”, és a dir, de la mateixa època, temps), sempitern
3. Arma, -orum («arma»): armari, alarma, armistici (+stare, “estar dempeus”)
4. Augeo, auxi, auctum (“augmentar”)!
august, autor, auxili
autoritat (no debades, una persona amb autoritat és una persona que “fa créixer” la gent
del seu entorn
5. Cado (“caure”)
accident, caducitat
cadàver: segons una etimologia popular, seria una acrònim de l’expressió caro data
vermibus, “carn oferida als cucs”.
6. Caedo (“tallar”, «abatre»)
decidir, incisiu, precís, cesària, deïcida
genocidi (+ genus, generis, «estirp», «raça»)
suïcidi (+ suus, a, um, «un mateix»)
uxoricidi (+ uxor, oris, «esposa»)
Occident: és allà on «s'abat», mor el Sol
7. Calo (“convocar”): calendari, classe, concili, reconciliar
8. Calx, calcis (“taló)
inculcar < in (cap a l’interior) + calx, calcis (“taló)/
conculcar: “trepitjar” els drets humans
recalcitrant (“que pega reiterats cops de taló”, sinònim de caparrut),
calçada, calcetins
!1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derivats llati sele y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity!

DERIVATS

1. Aequus (“igual”) equitatiu, equiparar ( + par, paris, “ igual”, és a dir, “igualar amb un igual”) equànime (+ animus, «ànim») equinocci (+ nox, noctis, «nit»): moment en què el dia i la nit tenen la mateixa durada en tots els punts de la Terra. equidistant, equador, equivalent, adequar (= igualar) equilibrar (+libra, “balança”) equivocació (+ vox, “veu”, és a dir, quan ens equivocam el que feim és interpretar com a iguals dues veus que, en realitat, són diferents. inequívoc 2. Aetas (“edat, temps”) etern, coetani (+cum “amb”, és a dir, de la mateixa època, temps), sempitern 3. Arma, -orum («arma»): armari, alarma, armistici (+stare, “estar dempeus”) 4. Augeo, auxi, auctum (“augmentar”) august, autor, auxili autoritat (no debades, una persona amb autoritat és una persona que “fa créixer” la gent del seu entorn 5. Cado (“caure”) accident, caducitat cadàver : segons una etimologia popular, seria una acrònim de l’expressió caro data vermibus , “carn oferida als cucs”. 6. Caedo (“tallar”, «abatre») decidir, incisiu, precís, cesària, deïcida genocidi (+ genus, generis, «estirp», «raça») suïcidi (+ suus, a, um , «un mateix») uxoricidi (+ uxor, oris , «esposa») Occident: és allà on «s'abat», mor el Sol 7. Calo (“convocar”): calendari, classe, concili, reconciliar 8. Calx, calcis (“taló) inculcar < in (cap a l’interior) + calx, calcis (“taló)/ conculcar: “trepitjar” els drets humans recalcitrant (“que pega reiterats cops de taló”, sinònim de caparrut), calçada, calcetins

9. Campus campió (arribat a través del germànic, “el millor en el camp de batalla”) camperol, Camper, campanya 10. Candeo (“ser blanc i brillant”) candidat, càndid, incendi, cendra, candent 11. Cano, cecini, cantum (“cantar”) cant, accent, decantar, desencant vaticini (+vates, -is, “endeví”, és a dir, “cant de l’endeví”) xantatge (mot arribat a través del francès) 12. Capio (“captar”, “obtenir”) recuperar (“tornar a captar”) participar (“prendre part”) capaç, captació, captura, capciós, capturar, caçar, cobrar, rebre, recaptar 13. Caput, -itis (“cap”) capital, precipitar, acabar, encapçalament, principi 14. Caveo (“ser prudent”) cautela, caut, incaut, precaució CAST: «precavido» 15. Cedo, -ere (“anar, marxar) secessió ( se indica “separació), succés, successió necessitat (+ ne, és a dir, “quelcom que no atura, inevitable”) procés, concessionari, cedir, recés, decés, accedir 16. Clamo, -vi, atum (“cridar”) clamor, aclamar, exclamar, proclamar, declamació, reclamar 17. Domus -us (“casa”) domòtica, domicili (< colo, «cultivar», «habitar»), domesticar, domador, domini, dominar, condomini, predomini, dona diumenge (< dominicus, “dia del Senyor”), dominical, majordorm (< maior domus, «el més gran de la casa) CAST: «Don Pepito» < dominus (“senyor”)/ “adueñarse”, “duende” (en català, follet),“dueño”. ANGLÈS: kingdom (< king, «rei» + domus, «casa», per tant, és la «casa del rei», és a dir, el seu regne) 18. Facio, feci, factum (“fer”)

29. Lavo, lavi, lautum (“rentar”) loció, lavatori, diluvi lavabo. En arribar l’aigua corrent a les cases, la pica per rentar-se les mans rebé aquest nom per una història ben curiosa: perquè permetia fer els mateixos gestos que feia el capellà a missa quan un escolà li abocava aigua als dits en una palanganeta, mentre el sacerdot recitava un salm que deia: Lavabo inter innocentes manus meas... ("Em rentaré les mans entre els innocents..."). 30. Laxus, laxa, laxum (“fluix”) laxar, relaxar, prolix 31. Lego, legi, lectum (“recollir”) llegir, lliçó, llegenda, recollir, col·lecció, col·legi 32. Limen, liminis (“frontera”) eliminar, subliminar 33. Linquere (“deixar”, “abandonar”) delicte, delinqüent, relíquia derelicte (en castellà, «pecio») 34. Locus (“lloc”) col·locar, recol·locar, dislocar, locomoció, colgar, lloguer, local 35. Loquor, locutus ('parlar') col·loqui, circumloqui, loquaç, al·locució, elocució ventríloc (< venter, “ventre”) , 36. Ludus (“joc”) lúdic, ludòpata, ludoteca, preludi, interludi al·ludir (originàriament, “fer broma amb algú”) eludir ( originàriament, “esquivar alguna cosa des de (ex- ) la broma”) il·lusió (amb la incorporació de la preposició in (“cap a”), antigament significava “burlar-se d’algú”) 37. Lugo (“plorar”) artilugi (+ ars, artis, “art”): inicialment significava “plor fingit” i després “mecanisme artificiós, però dèbil. lúgubre, llòbrec, luctuós CAST : «luto»

38. Lux, lucis («llum») il·lustrar, lluna, elucubrar, lluir, dilucidar, al·lucinar, lúcid 39. Gero, gessi, gestum (“portar, gestar”) gerundi, gesta, gest, gestació, gestió, ingerir Girona bel·ligerant (+ bellum , «guerra) 40. Gigno, genui, genitum (“engendrar”) < γίγνομαι gènere, generador, generós, gent, genital, genitiu, germen 41. Gradior, gressus sum (‘caminar’) congrés, ingrés, agressió, graduació, degradar, progrés, ingressar, ingredient 42. Grex, gregis (“bestiar”) gregari, agregar, segregar, congregar, disgregar 43. Magis («més)/ magnu s, a, um (“gran”) magistrat, magisteri, majúscula, mestre, majestat, magnífic, Mallorca mestral (“vent dominant” del nord-oest) magnificència (+ facio, «fer») màster (ens ha arribat a través de l'anglès) magnànim (+ animus, «ànim») 44. Maneo, mansi, mansum (“romandre”) mansió, mas, massia , masover (< mansus, “lloc de residència”, és la persona que explota un mas propietat d'altri i hi acostuma a residir. ) permanència, romandre, romanent (‘residu, allò que queda’) CAST: «permanecer» (en català, romandre), “remanso” (lloc on es pot gaudir d'un recés; ex: «remanso de paz») 45. Manus, us (“mà”) mans, mandatari, manicura, manifest, maniobra, manipular, manivela, mantenir manual, manuscrit, manutenció, amanuense, comandant, encomanar, recomanació, demanda manufactura (+ facio , «fer») manar ( + dare, antigament era “un encàrrec que es donava en mà) mantell (+ tela): tela per a rentar les mans inicialment CAST: “manso” (mansuet, en català) 46. Mas, maris (“mascle”): marit, mascle

ANGLÈS: to be pregnant («estar embarassada»)

55. Noceo (“perjudicar”): innocent, nociu, perniciós, innocu 56. Nomen, nominis («nom»): nòmina, ignominiós 57. Nuntio, -avi, -atum («anunciar”) anunciar, denúncia, enunciatiu, pronunciació, renúncia, pronunciament 58. Omen, ominis (“presagi”) ominós (sinònim de “terrible”), abominable 59. Omnis, e (“tot”, “sencer”) : omnipotent, omniscient, omnipresent Autobús. Prové devoiture ómnibus, una expressió híbrida -meitat francesa, meitat llatina- que significa "cotxe per a tothom" - omnibus és l'ablatiu plural de l'adjectiu omnis, -e. Sembla que el primer voiture ómnibus es posà en circulació a finals del segle XVII a París, encara que la seva popularització no arribaria fins el primer terç del segle. Aleshores, l'expressió es va contreure en ómnibus i després en bus, que, amb l'afegitó del prefix grec auto- (un mateix), també es mudaria en autobús. 60****. Onero (“carregar”): onerós, exonerar 61. Ops, opis (“poder”, “força”) opulent, copiós, copiar, opípar (+ paro, « proveir », dit d’un àpat abundant) Inòpia (pobresa, indigència): avui “estar en la inòpia” ja no vol dir estar mancat de recursos econòmics, sinó estar a la lluna, estar en Babia, apartada comarca de Lleó, frontera amb Astúrias, on descansaven els Reis de Lleó durant l’edat mitjana 62. Opus (“feina”), deriva alhora d’ ops oficina (<opificina < opus + facio , «fer»), ofici opuscle: obra literària o científica de poca extensió cooperar, operar, òpera 63. Orior, ortus (“sorgir, néixer”): Orient, original, origen, oriünd, originar, avortar 64. Orno, -atum (“adornar”) : adornar, ornament, subornar (“adornar per sota”, d’amagat) 65****. Paene (“gairebé”) península (+ insula, “illa”) penúltim («gairebé l’últim”) penitència, penediment, penúria, penombra 66. Parco (“estalviar”, “aturar”)

parc (sinònim d’auster) parsimònia: moderació o parquedat en les despeses, en l'acció, en els moviments.

67. Pario, peperi, partum (“parir”)/ paro, -avi, -atum (“produir, preparar”) parent, parentela, parental, part, emparentar, repertori, aparell, comprar, amparar, disparar, imparable, preparatiu, reparació, irreparable, separar, pobre < pauper < paucus + pario ( “que produeix poc”): en un principi, pauper designava les terres o animals poc productius o poc fèrtils. 68. Pater, patris (“pare”) < patro, -avi, -atum ( “executar, consumar”) patrocini, patriota, patrò, patern, patrimoni perpetrar (“executar una tasca fins al final”) 69. Patior, passus sum (“patir”, “suportar”) paciència, patir, passió, passiu, compatible, apassionat, impassible 70. Pello, pepuli, pulsum (“empènyer”) pulsació, compulsió, expel·lir, expulsió, repel·lent apel·lar ( empènyer algú amb la paraula), interpel·lar pols (no debades, el pols del cor empeny la sang a les artèries) CAST: “apellido”, “pujar” 71. Pendeo, pensum (“penjar”) pensar: antigament es col·locava la mercaderia sobre un platet d’una balança per estimar-ne el preu. Així doncs, avui, quan pensam, el que feim és pesar les nostres idees per valorar-les. pendent, pesar, penis, pensió, ponderar, compensar, recompensar, dependre, suspendre independència, imponderable, compendi, indispensable, estipendi, dispendi, pesseta apèndix (< ad + pendeo, “que penja al final”) CAST: “despensa” ANGLÈS: to spend (“gastar”), expensive (“car”) 72. Peritus, a, um (“experimentat”) pèrit, perícia, expert, inexpert, experiència perill < periculum (“prova” i després adquirí el significat de “risc”) 73. Pes, pedis (“peu”) = πους, ποδός pedal, peató, pedani, pedestre, expedició, bípede, peüc, rodapeu quadrúpede, supeditar, pop (en anglès, octopus), peó, pioner, antípodes

aprendre, comprendre, emprendre, sorprendre, presó, prendre, depredador, repressió, represàlia

79. Premere (“prémer”) expressar, pressió, impressió, comprimir, depressió, exprimir, reprimir, suprimir 80. Primus, -a, -um (“primer”)/ prior (comparatiu) prior, primat, primogènit, primordial, príncep, principi, primitiu, primícia, primacia, pristí (en escrits de caràcter legal o semierudit, primer, primitiu, originari) 81. Probo, -avi, -atum (“provar, experimentar”) probabilitat, aprovar, comprovar, reprovar, proveta, improbable, comprovant 82. Pudeo (“avergonyir-se”): pudent, púdic, pudor, impudent, impúdic, repudiar 83. Pugno, -avi, -atum (“lluitar”) puny, pugna, propugnar, repugnar, compungir, púgil punt, inexpugnable, repugnància, punyent, repuntar, apuntalar, impugnar (que ho ha combatre) 84. Puto , -avi, -atum (“jutjar”): putatiu, reputació, disputar, còmput 85. Quaero (“cercar”, “obtenir”) disquisició, adquirir, qüestionar, inquirir, requerir, enquesta, conquesta CAST: “querer” 86. Radix (“arrel) : radical, arrel, eradicar 87. Rapio, rapui, raptum (“arrabassar”, «saquejar») : rapaç, ràpid, rapte, subreptíciament: de manera oculta usurpar (+ usus, ús) 88. Rego, rexi, rectum (“dirigir») regir, regent, règim, regió, regla, regular, rei, recta, rector, rectificar, corregir dret, irregular, correcta, reglament, dirigir, director, dreta, pèrgola CAST: “enderezar” ANGLÈS: right («correcte») 89. Res, rei (“cosa”, “assumpte”) realitat, irreal, real,

república (+ publicus, a, um , “públic”, és a dir, la república és la “cosa pública”) reivindicar (+ vindicare, “reclamar”)

90. Rivus, -i («riu») rival, derivar («desviar el riu cap a un altre lloc») 91. Rota, -ae (“roda”) rotació, rotativa, rotonda, ròtula, rètol, rodó CAST: “rodilla” 92. Ruber, rubra, rubrum (“vermell”) rubèola, ros, rúbrica, rubor rubicund (aplicat al color de la pell) rutilant (sinònim de brillant) 93. Rudis, rude (“rude”) rudesa rudiment: noció molt primària o elemental, primers elements d'un art, d'una ciència erudit (+ ex , «des de»): sinònim d'instruït (és a dir, un erudit és una persona que «surt de la rudesa») 94. Rumpo, rupi, ruptum (“rompre) ruta, derrota, interrompre, irrompre, interruptor corrupte (+ cum , «amb»): és a dir, la corrupció, etimològicament, és una «trencament col·lectiu», ja que és tan corrupte qui corromp com qui es deixa corrompre CAST: “derrumbar” 95. Sacer, sacra, sacrum («sagrat») sagrament, sacralitzar, sacrifici, sacrilegi, sagristà, sacerdot sanció, santuari, execrable,consagrar, sacrosant 96. Sapio, sapui (“tenir gust», «discernir”) saber, saviesa, saborós, insípid, sapiència 97. Satis (“bastant”) satisfacció ( + facio, «fer») saturar (“omplir del tot”) 98. Scio, scii, scitum (“saber”): ciència, consciència, plebiscit (+ plebs, plebis , «poble») 99. Seco, secui, sectum (“tallar, dividir”)

obstetrícia (+ obs, “davant”): especialitat de les comares que romanen dempeus davant la partera

109. Taceo (“callar) taciturn, tàcit reticència (“obstinar-se a callar-se alguna cosa”): per extensió, actitud de reserva, de desconfiança 110. Tango, tetigi, tactum (“tocar”) tangencial, tacte-, contacte, contagi, contaminació, contingent, contigu integritat (no tocat per res, és a dir, complet) 111. Usus, us («ús») utilitat, utensili, usura usdefruit: dret real de gaudiment sobre cosa d'altri, 112. Vereor ("tenir respecte", "témer"): vergonya, reverència, reverend 113. Vix, vicis (“torn”, “alternança” ): vicissitud, vicepresident, virrei, vescomte vicari (que actua de “suplent” d’alguna altra autoritat eclesiàstica) viceversa (literalment “amb el torn girat”)