¡Descarga Rafael y la influencia de Miquel Ángel en su obra - Prof. Fontcuberta y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Classicisme manierisme
Rafael d’Urbino Rafael, Rep l'encàrrec de Papa Juli II. Gran encàrrec ja que el va convertir en el cap del programa. 4 habitacions o sales, la quarta no es considera de Rafael ja que mor abans d'acabar-la, al Incendi del Borgo, també te molta ma dels seus deixebles. Frem les tres primeres, que son considerades les seves. El Papa veia a Rafael com un pintor culte, li encarrega en un moment en que vol convertir Roma en una gran ciutat que s'emmiralli en la Roma imperial, per lo tant li cal algú quesapiga de la historia de Roma. Rafael entén les ideàs i el contingut dels missatges de les imatges que han de decorar part dels palaus apostòlics, son quatre estances que cada escuna de elles tenen una funció, un llenguatge humanista i classicitzant. La primera habitació, estava destinada a ser una biblioteca, la segona una sala de audiències i el incendi del Borgo, era la estanca pels àpats de cerimònia, tenen una funció i cada una te un programa iconogràfic. Segnature, cap el any vuit, tenia que ser una biblioteca, seguint amb la idea de unitat, calia pensar així 4 frescos, 4 parets- 4 facultats del saber, del coneixement, això fa que s’arribi al be suprem. El centre de la iconografia es Deu, el tema es religiós, però amb una cultura clàssica humanista. Es remet a la volta (sembla que ja estava començada) representa les 4 al·legories en els medallons, de les 4 facultats de les branques del saber de la universitat medieval:La poesia, teologia, filosofia i jurisprudència. Al medalló dels angles apareixen 4 escenes narratives de temes històrics: El pecat original, Judici de Salomó, Astrònoma i Apol·lo i Màrsia. Aquestes decoracions son riques en parts daurades i remet al mon antic. Les 4 parets: Hi ha dues representacions una en front de l’altre, l’Escola d’Atenes i La Disputa del Sagrament, les dues tenen una gran composició espacial, “invenzione” de temes antics amb noves composicions. Es clar en les seves obres i aporta novetats. Concep l’espai com un instrument mes per expressar els continguts, perspectiva centrípeta- aporta una claredat, senyalització de la escena principal.
- L’Escola d’Atenes, vertit de la raó, a partir de la filosofia. L’orde dels continguts en l’escola d’Atenes es una idea horitzontals ja que els filòsofs en fila, reben la veritat de ells mateixos. Estructura ordenada d’una manera mes horitzontal,unificació de la escena a partir d’una nau descoberta. Filòsofs, pensadors que s'expressen a traves de gesticulacions, raonament parlat. Esta ple de grups que debaten i pensen, revelant la veritat a traves del raonament. Grups compensats, bastant equilibri sense acabar de ser simètric. Plató i Aristòtil els principals, envoltats de una nau classicitzant, mon de la antiguitat, dues estàtues en els nínxols de Apol·lo i Minerva. Mon antic encar que sigui una estanca religiosa, una integració perfecte, Tenen el rostre de artistes del moment, Plató amb roste de Leonardo, Rafael s'autoretrata… Mon de la pintura com a pensadors, defensa dels aristats visuals. Recerca a traves de la raó en la forma horitzontal que expressa la contraposició d'idees.
-La Disputa del Sagrament- representa la veritat teològica, la veritat de Deu i la religió. La Disputa, en el eix principal es veu la figura el pare, el fill i en la part de terra el altar amb la ostia consagrada, hi ha un lligam vertical. Ens transmet el lligam d’aquests personatges divins de la Trinitat. Veiem que en cada nucli de rajos celestials, s’expandeix mes essers arrel d’aquests, Crist que desencadena als àngels, en el segon graó o semicercle, envoltant la verge, persones santes, son sants de l’antic testament i el nou testament, que han patit el pes de la creu, sacrifici. D’esquerra a dreta trobem als següents sants: Sant Pere, Adam, Sant Joan evangelista, David, Sant Esteve, Josuè, Macabeu, Sant Llorenç, Moisès, Sant Mateu, Abraham i Sant Pau. En el tercer graó, els representants eclesiàstics a la terra i també hi ha persones humanistes i artistes, Dante, Fra Angelico… Deu disputa amb els homes, revelant la veritat, ja sigui de manera directa o sinó de manera indirecta a traves dels apòstols, a traves de la religió. Ordenació a partir de un grup central. Rafael rep influencies d’aquesta composició a traves de Leonardo i Miquel Angel, en la seva estanca a Florència. -El Parnàs (La poesia)- idea de l’art a traves de la poesia, com una de les facultats del pensament. Representació d’ Apol·lo envoltat de les muses (inspiració), les atrau amb la seva musica, converteix el obstacle de la porta en un recurs viu, part de la muntanya del Pernas, personatges recolzats, troba una solució a l’obstacle. Els poetàs també s’hi acosten, amb la corona de llurer. La musa recolzada es la desena musa, torsió del cos per escoltar els poetas, gest accentuat postura mes complexa, però creïbles i naturals. Els instruments que hi ha son antics, recerca dels elements antics per ser decorós amb el tema tractat i els objectes.
-La Misa de Bolsena- un sacerdot incrèdul que creu a Deu ja que la ostia li sgana en les mans. Representació de l’altar i a la esquerra veien la escena Juli II, present com a testimoni metafòric de l’acte. Un altre obstacle amb la porta, que soluciona. Autoritats eclesiàstiques que homenatgen l’escena, qui creu la persona de Crist no els hi sorprèn la escena, als no creients si els hi sorprèn. -Alliberant de Sant Pere de la presso- Dramatisme, solucions compositives i de colors, amb solucions inèdites. Augmenta un gust mes expressiu. Crida l'atenció la llum amb la qual la fa protagonista, situa tres moviments, tres moments amb tres llums diferents. En la part esquerra la llum de la lluna, reflectint la llum en les cuirasses dels soldats, al centre el moment culminant l'àngel encega als dos soldats, i allibera a Sant Pere i en la part esquerra llum del cos del àngel on porta a Sant Pere de la ma. Al·ludeix al alliberant de Juli II de la presso de les tropes franceses. -Trobada de Lleó el gran i Atilà- Representa el Papa que ja es Lleó X Medici, s’explica com a Màntua es tanquen les portes del seguici papal, això desencadena una una batalla entre el seguici papal i les tropes de Atilà ,que fuig. Gran moviment dels cavalls i els guerrers, Sant Pere i Sant Pau amb les espasses per salvar al seguici papal, ajut de les esglésies cap el papat. Església ajuda.
-Incendi del Borgo- Ja regna el papat de Lleó X Mèdici, amant del luxe. Celebració cortesana, destinada als àpats. Escena de L’incendi del Borgo, episodi del passat de Leo III, va anar al Borgo i troba un incendi, intervé i l’apaga, beneïx el barri i l’incendi s'extingeix, representació d’una manera molt menys clara, escenografia mes teatral, escenaris diferents per a una escena unitària. No es perd la unitat de la escena, al·ludeix a Enees i Anquises que seran els fundadors mítics de Roma, fugint de Troia. -La Batalla d’Ostia- escena antiga, vicoria del Papa, justificacio de Juli II, legitimar poder del papa i la coronacio de Carlemany. Rafael rep l'encàrrec de la Capella Sixtina, la decoració de la part inferior. Fa cartrons per després fer tapissos, eren 10 escenes basades en____ Eren pensats per decorar la franja inferior de les parets laterals, tenia que complementar les altes pintures, però no hi son. Fa els cartrons i Brussel·les fan els tapissos. Es conserven 7 dels cartrons, fa escenes de actes de apòstols en que les figures son monumentals, de gran musculatura que recorden la forca dels personatges de Miquel Angel. Rafael dona vida al rostre de Crist i als apòstols, creació d’una imatge influent, invenció del actes dels apòstols en pintura, gestos i moviments, espais escenogràfics amb una unitat compositiva.
-Madonna Sixtina 1513-1514 Dresde: Humanització pales d’altar. Interès en el moviment i la comunicació a traves dels gestos cada cop mes humanes i creïbles, ja no son estàtics sinó que tots ells tenen reaccions de conductes identificables humanes. Mare abrca al nen, i ens mira. Cel que ens arriba a nosaltres, no es algo fantasiós, els àngels son nens jugant, postures creïbles i reals, ens apropa la actitud de adoració dels sants, els sants son humans i es comporten com nosaltres. Actitud que podem fer nosaltres. Canvi de la pala d’altar i canvia la manera de pintar els personatges que es van humanitzant, la experiència divina s’acosta mes al espectador. Recerca d’un interès per la prosperitat dels personatges cap a nosaltres, naturalisme. La nova pala d’altar deu molt a la rivalitat entre Miquel Angel i Piero del Bombo (?) -Madonna della seggiola 15131514, Florencia: Abraçada cobreix tot el quadre, Rafael lliga la recerca sense trair la idea de la unitat, el mocador a la veneciana i bufanda a la romana, comsicio potser també del Papa. Especialment lloada. -Èxtasi de Santa Cecília, 1514-1515, Bologne: Noble de gran exemple de vida, li dediquen aquesta pala d’altar. Santa Cecília substitueix a la verge, absorta, concentrada en escoltar la musica que canten els àngels, musica que només ella sent. Preseleccionat per la musica. Primer cop on es representa una santa en èxtasis, els atres sants en canvi no senten la musica. Al·ludeix a la representació de l’element psicològic de la contemplació mística, imatge molt venerada. Metàfora de la musica humana, instruments trencats que es la musica humana, representació dels bens materials i mundans, en contra d’aquests, no son tan importants com la musica celestial, el be espiritual. Es diu que al darrera es vol representar la esglesiada de sant Giovanni Bologrna equiparant a Jerusalem. Introdueix el intent de representació del èxtasis.
-Pujada al calvari 1517. Madrid: Composició complexa, Crist patint cap a al crucifixió, les dones l'intenten consolar, moment dramàtic. Augmenta en el seu ultim període el dramatisme en les seves representacions, Clara dependència a un dels gravats de Durer, serie de la Passió, en aquestes escenes reinventa també en les composicions i es difonen per tot arreu, Rafael es basa en la composició de Durer per aquesta escena. Petits canvis. La evolució de la pala d’altar es donat per la rivalitat es de la rivalitat de Rafael i Sebastiano del Piombo ?- Competeix entre els dos tallers, li encarrega fer una pintura que ell rebutja (Rafael) -La resurrecció de Llàtzer 1517-1518 que la acaba fent Sebastiano. L’encarrega Giulio de Mèdici per la catedral de Narbona. El va ajudar Miquel Angel en les dues figures principals, punt de vista realçat. Amplia vista dels personatges del segon pla i els altres termes mes llunyans, l'horitzó. Dramatisme en les figures, ubicació de molts personatges per lo tant gran exhibició de personatges que reaccionen al miracle. Acceleració de la escena, ceracio de tensió i dramatisme, fa una síntesi. Aconsegueix una pala de altar amb la síntesi del personatge ja ressuscitat, pala dinàmica. -Transfiguració de Crist 1517-20, Pinacoteca Vaticana: testament, el fa ell completament, composició complexa, relaciona dos episodis, en la part superior la transfiguració de Crist entre els profetes Elies i Moisès, en la part mitja els apòstols enlluernats i sota del tot, en la part baixa de la escena el miracle que va fer Crist amb un en posseït, que el cura d’aquesta possessió, i fa un miracle. Dos escenes unides que les posa en un mateix pla, composició equilibrada, la part de baix es molt mes dinàmica, son dues escenes diferents però estan molt lligades, per exemple pels braços alçats per senyalar qui ha fet el miracle es Crist que està en la part superior, ens fa inclinar-nos a mirar cap amunt. Les llums i els colors intensos son una accentuació del dramatisme que Rafael te al final de la seva vida. Competir a traves dels mateixos recursos que sap que duen a terme els altres, unitat de la escena però que passen moltes coses. La dona agenollada ens pot recordar a les sibiles de Miquel Angel, per les esquenes, el perfil i les robes. Sense trair el seu llenguatge canvia.
MIQUEL ANGEL
Gran figura, en totes les arts. Toscà. Es forma al taller de Ghirlandio. Entra en la cort de llorenc el magnific, on veu tot el art antic, en els primers anys rep influencia de Leonardo i Rafael i depsres a Roma es on farà mes pintura. Quan es forma en el taller admira també molt a Masaccio. -Estudi del Tribut de la moneda de Masacio. En el jardí de Sant Marc, fa els relleus. A partir de sarcofacs i relleus del mon antic aprèn la temàtica i el llenguatge en el qual es representa- recerca de la figura humana i la figura humana en moviment. Veu les composicions de Leonardo que admira i també rivalitza, composicions unitàries de figures monumentals. -Sagrada Familia amb Sant Joan (Tondo Doni) 1504-1506: Gran unitaritat, al darrera personatges nuus que son angels o ignudi, que ell transforma en angels sense ales apters. Marc molt ric. Un dels seus models també era Lucca Signorelli, que fa la verge amb el nen entre ignudi, amb una arquitectura classicitzant, per tant estudia aquestes ideàs i aquest models. -Te el gran encàrrec de la decoració dels laterals de la sala principal del palazzo vecchio, Batalla de Cascina, 1505? no es conserven. Tenim un fragment que es una copia del fresc de Miquel Angel, s’enfoca en el moviment dels soldats, el trompetista avisa a tots per la crida a la batalla. Cos humà en moviment, cossos a la antica, cossos robustos idealitzats, soldats en ple moviment i alerta, moment abans de la batalla. Nomes tenim dibuixos preparatoris. Cossos casi serpentinata. Ens recorden als models que tenia, el mon antic, els pintors del quaroccento i Mantegna. Marxa a Roma on estava la antiguitat i el Papa Juli II que volia renovar el programa iconogràfic. Començara el fresc de la volta de la Capella Sixtina, etsva fent en paral·lel la tomba del papa. El primer projecte que li entrega no li acaba de agradar, i el segon s'allibera mes de les pintures prèvies, el programa li agrada mes. Sembla que la volta trasllada ideàs del projecte de la tomba que tenia, ja que veu que comença a tenir problemes amb el monument funerari, gran presencia de ignudi de nuus que no tenen cap tipus de lligam amb les histories, introdueix el mon antic i figures paganes que no tenen relació. Emergeix el projecte de la tomba, el que volia fer a la tomba ho trasllada a la volta. Abans de Miquel Angel a la sixtina, va ser construdia per Pontelli que e suna sala rectangular, vota de cano rebaixada amb tres nivells. Quedava molt clara la separacio del clero i els fidels amb una reixa. La decoracio pictorica constava d eun conjunt de frescos de grans pintors del 15. La volta es un cel estrellat, nomes era aquesta pntura que imitava una volta celeste, el Papa vol que es concentri en pintar la volta, a partir de les
finestres era de Miquel Angel. El Papa volia que Miquel Angel representes el Genesis, la historia de la humanitat, per complementar la decoracio de la capella, potencia dels papes que segeuixen la humanitat com a la Biblia s’havia dit. Al altar hi havia una pintura desapreguda de la Asuncio de la Verge de Peruzzi. 20-05- Gran encarrec pictoric. Capella sixtina: Problemes inicials ja que MA semblava ue volia fer la escultura en comptes d’aquesta capella. De Florencia venen treballadors especialitats en el fresc, li ajudaven però ell era qui pintaba la volta. Fa ua obra mestre de la pitura,gran obra dedicada represntatnt el Genesi en imatges. Es una pintura que complemta amb les altres pintures, arriben fins a la represntacio dels papas.A partir dels ars la pintura es de MA. Hi havia una taula de Perugino a la pared del altar, que desapareix i anys mes tards es pintara el Judici Final. Crea una impressio de monumentalitat, la escala de ls figures es gran, no hi ha superficie sense pintar. Creacio duna imatge de movimet, plena de vida degut al nombrositat de les figures. Totes les figures son uniques, cap es repeteix. La volta esta dividida en tres registres; al cente els panells rectanulars mostren escenes del genesi, desde la creacio fins l’ambriagadesa de Noe. Cada alternanca de les escenes, es veuen figures de ignudi que estan en postures diferents i recolsantze en arcs, pintura ilusonista. En el segon registre hi ha els trons dels profetes i de les sibilis, ja que es una novetat perquè es una figura profana, ern sacerdotesas que parlavan del futur, les introdueix en la mateixa franja de mides. Unio del mon paga amb el religios, combinacio. El tercer registre son avantpassats de Crist, que prefiguran el llinatge de Crst.
-La creacio de Eva: -Pecat original i Expulsio del Paradis: Diferencia de edats en les dues escenes, el pect fa que et tornis vell. -Sacrifici de Noe -El diluvi -Embriaguesa de Noe
Profetes ( només alguns) -Zacaries: ninxol arquitectoic fingit, amb pilastres i relleus també fingits. -Joel i Jonas: postures extremes, diferents angles de la persona humana, variacions en les postures. Represnetacio de un angle extrem del cos huma, per tant transmeten moviment i forca. Les sibiles tenen cosos com d’homes, esquenes amples i cossos grans, tenen un paper de sacerdotesaes. -Isies,Jeramies (...) -Cumea i Delfica: gamma de colors molt amplia ( en tota la volta) Tot el cicle de figures, veiem el cos huma en diferents postures per tant un estudi complet d’anatomia i el pas del temps. Expressar la idea de inestabilitat, res es fixe i tot es temporal. Esciu un sonet i al costat fa una caricatura d’ell mateix pintat, es queixa de tots els anys que porta pintant. La capella sicxtia queda totalment pintada, paralelament Rafael rep el encarrec de fer els cartrons pels tapissos. Pinta 30 anys mes tard el Judici Universal, la paret de darrera del altar 1536- Aquesta pintra s’inaura el 1 de novembre, epoca complicada per la esglesia catolica apartir de la reforma protestant, arribada de Luter, Concili de Trento, anys de pre reforma catolica. MA influit per la epoca pinta una pared, qu eno te un to narratiu com la volta, e sun imatge apocaliptica quasi, una trobada entre el be i el mal, els ultims dies de la humanitat. Rep l’encarrec de Pau III. Es un lloc no molt comu per la zona en la que esta, que es l’altar, sino que normalment es pintaba en la ultima sala on marxaven els fidels, es un recordatori abans de marxar pe rla porta, en la pared de la sortida. Lloc poc habitual. Gran potencia de la imatge, gran impacte. Comparat amb altres judicis ( foto mobil), la pared te moviment, no com en les anteriors que eres estaticas i ordenades per unes zones molt mes marcades. Esta asat en la destruccio que fa San Joan en el Apocalipsis. La estructura ja no es veu, ja no hi ha un espai dividit, només
Al mig la ascensio dels beats, on la cra ja ha estat resucitada i els pujen al cel, alguns criden i altres resen. A la dreta un mon violent i lugumbre, fant fora als prsonatges queno han estat salvats, son els condemnats i cauen al infern. Figures cotosionades. A la part del extrem dret es representa la arribada al infern i la arca de Caronte, el barquer de les animes, que els empenya fora. Un infern amb flames i personatges diavolics, Minos, que es un personatge mitologic, fundador de la ccivilitzacio minoica. El situa al infern amb serp i banyes de dimoni, fa una representacio del camereng del papa, el seu secretari, qui es qui va criticar la capella sixtina i MA el va condemnar així, ficantlo al infern conemnat per la eternitat. Les llunes superiors, angels que porte els instruments de la la pssiso de Crist, i amb una columa, angels sense ales. Interpretacio imponent que crida molt la atencio, critiques bones i d’ltres no tant. Le svariacions iconogrfisques son criticades.Recerca de unes imatges clares per part dels fidels, pot caure en errors ja que no son imatges clares, alguns inclus demanan que s’enderroqui. Els nuus es tapen per tapar le sparts impudiques, que ho fa el seu deixevle Daniele da Volterra. Il Braghettone. Amb la restauracio dels anys 80-90 es van treure. Es copia per Marcello Venutti, que fica me elements.
Es difos per molts llocs degut als gravats que es fan de la obra. Domini del color blau i el color de les pells, reduccio de la paleta cromatica, el color expressa molta mes dures i dramatisme de la escena. Les proporcions i les dimensions van augmentat a mesura que anem pujant la paret, imatge gran imponent. Es diu que fa el Judici a partir de sant Joan i inpirat en Dante, la divina comedia. La pinzellada es veu casi puntillisme de prop, desd lluny no es veuen els punts. -La Capella Paolina 1542-1550- encarrec del Papa per la decoracio de frescos.Funcio de capella palatina, mes intima. T mes de 60 anys -La Conversio de Sant Pau: tema no novedos una iconografia tradicional. El papa la dedica a Sant Pablo apostol, legimititazacio. La situa en un paisatge arid, irreal i abstracte, natura absent. Cau del caball i es converteix atarves de la llum, no represnta la historia en si sino el sentiment que dona la escena, lum que cau a partir d’un gest que li llenca desde el cel. Represntacio mes del moment emotiu que no de lapropia historia, moment de gran expressivitat. -Martiri de Sant Pere: adoctrinament. S’han perdut mes els colors. Paisatge bstracte, desolat, natura abscent. El representa com un crucificat cap per avall, ja que deia que no era digne d’estar crucificat comCrist. En l’altar el santissim sacrament, el pap costodia així el cos de Crist. Els frescos son interromputs per questions de salut.Vetall de respresntacions. Pinta mes les aptituds i els gestos que no la porpia narracio. Va a la expressio.
-Durer, Festa del Rosari, 1506. Admiracio de Bellini i per part de Bellini igual. La fa a Venecia, verge amb nene veneciana amb uns angels molt bellinial. Alegoria de la uni i la pau entre les dues potencies o poders. Coronacio dels dos represnetats. El seguici del emperador o del papa eran retarts reals i així s’uneixen les carcateristiques dels intersos de la pintra veneciana del moment. Arriben gravats de Cranalch i altres a Venecia, ja que estan en la frontera, intercanvi de obres artistiques. El gravat comenca a ser un dels grans mitjan de transmissio de models. Marco Antoni Raimundi es va inspirar en la seri de la verge de Durer i la va plagiar, no hi ha diferencies. Aixo causa la indignacio de Durer i el denuncia. -Durer, Retrat d’un jove, hi ha una pitura al darrera, per represntar la abaricia ue ens recorda a a vella de Giorgione.
LORENZO LOTTO Recuperacio d un rtist irreconegut, gran retratisa psicologic. Bernard Berenson es qui
recuperar la identitat d’aquest artista poc conegut. Brereso viu en la epoca del psiconalisis de Freud. Caracter psiologic. -Jove amb llantia,1506-1507: detall de la llantia, es el canseller de__. Jove eclesiastic que mira directament al espectador, situa una cortina de seda i que te u dibuix bordat, una flor de cardo. Brocatoo-cardoo gerogrific del seu nom. La llum es un simbol de la fragilitat humana. Juga amb la llum i els colors, refinamen en els detalls. -Retrat de gentil home al seu estudi, 1530: Es cridat per ajudar a Rafael enles estances, per tant apren d’ell. Pero mai deixa de fer aquests encarrecs que li aporten mes llibertat i expressar el seu estil. Amant de la musica pels objectes. Es diu que sel retarat de manera sugerent, escampall de moltes coses a la taula.Hipotesis sobre la identitat.
Roberto Longhi parlavan d’ell com un pintor desident, no segueix les convencions normals, crea coses mes particulars. Lotto te molt d’exit en ciutats mes petites, i encrrecs particulars. Ideas de retrats i palas d’altar.
- Poliptic de Sant Domenico Recanati, idea de la verge amb el nen i els snats, variacions en quan a les figures, tron elevat. Gran color potents i detalls del bordat dels sants represntats. Estructura convencional però la manera de resoldre el conjunt es molt mes natural. En la part superior hi ha un Pietat, imatge de dolor, un gest de la Verge fa que hi hagi una gran expressivitat. Els retrats eran el seu punt fort, coneix els retrats i expressa en exactitud la fisonomia. Influenia de Antomello i Membling. Ell fa una idagacio psicologica -Anunciacio, 1528, Encarrec Santa Maria de no se que. Interes pels colors i el gest de la verge. Vida cotidiana normal amb elements del dia a dia on veiem el arc que ens deixa veure a Deu imponent ( influ MA) Apareix l’arcanqgel gabriel amb el lliri com a simbol de la puresa. Ella es la escollida i es sorpren davant de la escena, gest tobat. Comparacio amb la verge de Tiziano. (mobil), la verge te una posicio mes habitual, reben amb solemnitat al arcaqngel, en canvi Lotto la pinta amb una turbacio, actitud sorprenent i la humiltat de perquè jo soc la indicada, el gat fuig espantat. La verge mira ala espctador però no de manera directa, actitud extranya.
